Agulla dels Romàntics.

Nosaltres les hem escalat de camí a la Grimpi qui pugui i Anhels petrificats ja que passem just per sota de l'agulla. A part d'aquestes vies hi ha uns itineraris esportius equipats amb químics que solquen l'arrogant cara est de l'agulla.

Accés: Aparcament habilitat darrera l'escola del Bruc. 

Aproximació: Pugem al carrer de sobre i el seguim,es converteix en una pista i ignorem un trencant a la dreta ( cartell ). Al cap d'uns 100 metres agafem un camí enmig d'un olivar,fem una petita pujada i assolim un coll poc marcat amb un cartell. A l'esquerra pujaríem al Vermell del Xincarró,nosaltres anem a la dreta. Passem per sota del Vermell del Xincarró i després per sota de La Desdentegada.Baixem al Torrent del Tambor,ignorem un primer trencat a la dreta i agafem el segon a la dreta. Passem per sota La Cova de l'Arcada i comencem a trobar marques grogues que indiquen Cova de l'Arcada en direcció contrària a la que portem. Creuem una esllavissada i arribem  a una bifurcació amb pintades grogues.A la dreta aniríem al Coll de Port i a l'esquerra al Refugi d'Agulles. Seguim aquest darrer i a pocs metres d'assolir el Torrent del Lloro veurem l'agulla a ma dreta.

1) Milia: Equipament minimalista i un pèl anticuat,compte. Al segón espit de la Living cal flanquejar a l'esquerra fins a trobar la reunió de dos espits.La segona tirada és ben dreta i amb algun cantell a tamptejar.Hem acabat sortint per les dues darreres assegurançes de la Living.Camalots 0.75,1 i 2 així com l'Alien gris.

2) Living: Tot i que fa escalar hi ha força més ferro que a la seva veïna de l'esquerra,escala un mur ben trempat i amb una roca excel·lent.Alien gris i Camalots 0.75,1 i 2. La que m'ha agradat més de les tres.

3) Díedre de l'intrus: Típic díedre poc equipat on si duem la ferralla adecuada podrem esplaiar-nos ametrallant-lo a friends. Nosaltres hem passat amb un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 2.Hagués anat bé repetir el 2 o dur un 3.

Les dues primeres vies miren a Sud mentre que el díedre està encarat cap a l'Est però reb poc el sol perque està força encaixonat.

Es baixa amb un sol ràpel de 30 metres per la Living,preveure recanvi.

Irene y la paz al Mallo Frechín.

 

Ens va semblar una bona via esportiva,amb passos de bloc,tirades de continuïtat i prou ambient. La roca no està gastada i hi ha un tram de la primera tirada on cal ser una mica curós.La majoria de les expansions són parabolts del 10 però n'hi ha del vuit així com una secció asegurada amb arnelles. Una mica més obligada i mantinguda que les seves veïnes Currucuclillo i José Antonio Sanz.

Accés: Municipi de Riglos.

Aproximació: Des de el poble de Riglos prendre algun dels camins que pujen cap a la base dels Mallos. El Mallo Frechín queda força amunt, concretament és el mallo que queda just abans de la Visera. Un cop a la base de la paret anem cap a la dreta tipus uns trenta metres a la dreta de la José Antonio Sanz.La primera assegurança és un parabolt del 8,placa sota un díedre amb un gran lledoner.

Horaris: Aproximació 15',via quatre hores i baixada 1 hora.

Grau obligat: 6a/A0.

Descens: Hi ha qui baixa pel Circo de Verano però nosaltres ho hem fet per la Visera perque em sona que és més curt.Del final de la via grimpar un mur equipat amb cordes fixes i pujar a flanc fins a les inmedacions del cim de la Visera. Un cop aquí baixar pel vessant de la Visera,passar de llarg una primera canal i una carena.Acte seguit baixem a la dreta per una canal molt oberta fins pràcticament el peu de via.

Ressenyes: Luichy i la Garafa.Gràcies!