dilluns, 26 de setembre de 2022

Normal a la Castellassa

 


Gran clàssica de Sant Llorenç, avui en dia qualsevol xitxarel·lo com un servidor la troba divertida i entretinguda mentre que en el seu dia devia ser una escalada extrema. Com a bons escaquejadors hem fet totes les variants possibles, per escalar una mica més i grimpar un xic menys. Algun tram exposat, algun tram de mala roca no fos cas que ens en descuidéssim de que soms a Santllors però tot en una dificultat ben amable. Hem entrat per la fissura directa i hem pujat al Pastor o la Cabreta, ara no se com es diu.

Accés: Estacionar al final del Carrer Vista Alegre.

Aproximació: Prenem la pujada en direcció a La Mola i de seguida agafem un trencant a ma dreta que porta de manera força directe fins la base de la Castellassa de Can Torras. Diria que a estones ens enfilàvem per dins del bosc i que vàrem passar per sota d'una paret amb una petita passera repicada.

Grau Obligat: V.

Orientació: Sudoest.

Material: Quatre cintes exprés i un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot 0.75.

Horaris: Aproximació 25',via i ràpel 1 hora.

Descens:  Hi ha diverses opcions per baixar des de la Torre:

  • Un únic ràpel d’uns 50 m cap a l’est, que ens porta directament a terra.
  • Un ràpel d’uns 25 m cap a l’est, i després un altre d’uns 30 m fins al terra. 
  • Desfer la via normal. En aquest cas, fem un ràpel d’uns 15 m fins al tram fàcil de la via normal, flanquegem la Castellassa amb precaució, i després un ràpel de 35 m i un darrer ràpel de 10 m. Potser és una mica més entretingut, però és l’opció més recomanable per evitar problemes al recuperar les cordes.

dimecres, 21 de setembre de 2022

Han Solo al Serrat del Moro.

A nosaltres ens va triomfar, ja que te alguns trams molt guapos malgrat que també n'hi ha de cutres. L'escalada és ben variada: placa de dits,fissura explosiva,placa física,placa tècnica,xemeneia...Llàstima de la feixa i d'algúna part terrosa.La roca ha estat netejada a consciència però queda cosa petita per anar tirant entre els repetidors.


Accés: Refugi de Santa Cecília, Millor no deixar coses al cotxe, tot i que ara està videovigilat.

Aproximació: Creuem la carretera i agafem el Camí de l'Arrel ( G.R.) en direcció Can Massana.Al cap de ben poc arribem a la Canal de Sant Jeroni la qual començem a remontar.Quan portem uns deu minuts de pujada ens hem de fixar amb unes roques que tenen forma de serra a ma esquerra.Flanquejarem amb compte per sobre d'aquestes roques per un corriol més o menys fressat fins a peu de via. Parabolts visibles i inicials HS amb retol·lador que es poden esborrar.

Grau obligat: Segons la ressenya V+. Nosaltres ho hem vist més aviat de 6a/A1. 

Material: Hem fet anar un estrep, 16 expresos i els Camalots 0.75,2 i 3. Si es va just de grau pot ser útil dur un 4 o repetir el 3.

Horaris: Aproximació 30',via 3 hores i del final de la via a Santa Cecilia 1 hora.

Descens: Del final de la via com bonament es pugui assolir la carena. Aquí hem crestejat uns 150 metres, cal estar atents al moment de deixar de crestejar i baixar per terreny herbós a la dreta. Alguna pedra penjant dels arbres ens indiquen que anem pel bon camí, baixant i apropant-nos a St. Jeroni. Arribem a una corda fixe que ens deixa a la primera instal·lació de ràpel. Fem 2 ràpels força nets de 40.El primer sobre d'un arbre i el segon de dos espits amb anella. Els ràpels ens deixen a la Canal de Sant Jeroni per la qual baixem al Camí de l'Arrel que seguint-lo a la dreta ens retorna a Sta Cecilia.

dilluns, 19 de setembre de 2022

Via Aire a la Cara Oest de Sant Jeroni.


La via ens ha semblat molt xula, amb molt bon ambient i d'escalada ben atlètica en un mar de còdols. La roca és bona però compte que no és un recorregut molt repetit i poden saltar coses. Pràcticament equipada amb espits.

La primera tirada ens ha semblat un pèl exposada: si caus abans del tac fas pinball amb la xemeneia i si el tac que te 25 anys falla ja us ho podeu imaginar. Aquest tac potser es pot treure i possar un Camalot gran ( 2 o 3? ), potser s'hi pot falcar un clau pla, potser s'hi pot falcar un Alien...,



Aproximació: Els primers metres són com uns amb la Nubiola Torres, fem R0 en un teix molt guapo fins que arribem a un pa de terra i vegetació característic on deixem la xemeneia per escalar l'esperó de la dreta a trincar un espit.

Material: Nou expressos i un estrep. Al segon llarg hem fet servir un Alien blau i un Camalot 0.75 per trampejar, tramposa útil.



Grau obligat: 6a/ A1.

Descens: Nosaltres hem baixat rapelant per la línia de ràpels de la dreta. En comptes d'anar a buscar la R4 superada la part dreta del quart llarg baixar un pèl i anar a la dreta a caçar una instal.lació formada per dos bolts anellats. Hem fet dos ràpels de 50 metres fins a la base de la paret. 

dilluns, 12 de setembre de 2022

Via dels Sostres a la Paret de l'Aeri.

 Ens trobem davant d'una clàssica del vessant Nord, amb un traçat totalment lógic ja que va seguint escrupolosament totes les debilitats fins a desembocar al cim. Com no podia ser d'una altre manera en una via de l'Aeri l'ambient està plenament garantit,la roca hi és bona però hi ha algún tram que està un pèl gastat. També ens toparem amb  algun troçet selvàtic, la majoria de la via és de díedres tot i que no sempre tindrem la fissura que voldriem per assegurar-nos.



Accés: Refugi de Santa Cecília, Millor no deixar coses al cotxe, tot i que ara està videovigilat.

Aproximació: Al otro lado de la carretera tenemos que ir a tomar el camino del Camí de l’Arrel dirección monasterio.Al cabo de unos 15’ tendremos que estar atentos; en una curva cerrada habrá un pequeño hito y un bloque, que se supera trepando, a nuestra derecha. Es donde se inicia el torrente de l’aeri. Tenemos que ir hasta prácticamente el final del torrente. Cuando estemos cerca de las paredes habrá unos escalones a nuestra derecha que son los que tomamos. Seguiremos recorriendo las diferentes instalaciones de alambres que nos encontremos. Cuando se acaben seguiremos un rato más recorriento la pared hasta llegar al pie de vía. Éste es bastante evidente de reconocer por los techos característicos.



Material: 2 versions el company molt millor escalador que un servidor ha utilitzat un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 3. Jo en canvi he fet anar el mateix afegint els dos Aliens més petits, un Multirang taronja, un joc de fissurers i el Camalot del 4.Manca un pitó a L2,en el seu lloc hi he entatxonat un Alien verd una mica mangui.

Grau obligat: V+/A1.


Descens: Remuntar a l'esquerra fins les instal·lacions  Aeri i llavors baixar a la dreta fins un coll on baixem per la Canal de Sant Jeroni ( línia elèctrica i marques vermelles ).



Orientació: sol fins la 1.

Horaris: Aproximació 40',via 7.5 hores ( he anat lent, es deu fer en 6 ) i baixada 1 hora.

dimecres, 7 de setembre de 2022

Via Josep Maria Andreví.

 


Ens ha agradat prou, va cercant la lógica en un esperó tombadet amb algunes fissures. Al primer llarg hi ha algún tram terrós però molt puntual. Paret força concorreguda, potser val la pena dur un pla B: Gloria, Sol Solet, Escabroni Escapullini...L'altre és un cop al final de la via grimpar una mica i enllaçar amb l'Aresta Brucs o la Sortida Curiosa a l'Agulla de Can Jorba.


Accés: Aparcament habilitat entre el Bruc Residencial i la Vinya Nova.

Aproximació: Per camí senyalitzat amb rètols arribem a Can Jorba. Voregem la masia per la dreta paral·lels a un torrent,pugem a un sector esportiu i anem a la dreta. Passem una bauma i pugem paral·lels a un torrent fins al peu de via. Queda a la dreta de la Gloria després d'un bloc caigut. Primera xapa alta en un esperó,arbre per abastar-lo.

Horaris: Aproximació 30',via i rapelar 2.5 hores i retorn 30'.

Material: Una desena de cintes i un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot 0.75.

Grau obligat: V/A0.



Orientació: Sud Est,sol fins les 3.

Descens: Nosaltres hem baixat amb dos ràpels de 40 ( R3-R2 ) i 55 ( R2- terra ). El segón ràpel mola guiar-lo per la trajectoria de la primera tirada,si vas recte t'embardisses per una figuera al arribar a terra.

Ressenyes: Dels germans Masso que en són els aperturistes i del Col·leccionista de Vies,gràcies!.

dilluns, 5 de setembre de 2022

Ascension vers una etoile a la Punta Cecilie de Cambre d'ase.

 


Ens ha semblat una via prou resultona en el seu grau, amb bona roca i d'escalada atlètica amb algun tram més finet sense arribar a ser una via d'adherència. Ens ha agradat més que la seva veïna C'est pas la pire qu'on ait faite!,l'hem trobat un punt més dreta i amb més ambient. Saltant-nos alguna xapa hem enllaçat les dues primeres tirades però amb força fregament. La Magic Circus pinta encara més bona!.



Accés/Aproximació: Cal arribar al Pla de Cambre d’Aze (part superior de les pistes d’esquí), nosaltres he pujat per les pistes de Sant Pere dels Forcats, per la Cabanassa, abans d’arribar a l’estació d’esquí, agafem un trencall a la dreta cartell indicador. Pugem per la pista, millor un cotxe alt o 4x4, fins el Pla. També podem accedir per l’estació d’esquí d’Eina. Del Pla hem de pujar per la pista d’esquí “Petite Fontaine” fins el final d’on surt un camí, direcció al circ de Cambre d’Aze. A uns 100m agafem un camí sinuós a la dreta què ens porta a la dreta del circ (sentit pujada), anirem trobant fites, primer pel bosc i després per tartera fins a peu de via, parabolts visibles. 



Horaris: Aproximació 1 hora 15 minuts,via fins l'estrella  i rapelar-la 2 hores. Retorn al vehicle 50 minuts.

Orientació: N.E. (?).

Material: Nosaltres hem utilitzat només unes dotze cintes exprés. Si es va just de grau sembla que la roca admet ferro, donat el caràcter esportiu de l'itinerari pot fer servei una tramposa.

Grau obligat: V/A0.

Descens: Des de l'Estrella hem baixat amb 3 ràpels: 25,40 i 60.



dilluns, 29 d’agost de 2022

Via Nubiola Torres a la Paret Oest de Sant Jeroni.

 


Una altre proposta de xemeneia ben interessant. A remarcar que la via és de prou bon fer tenint en compte que és un itinerari de la Nord montserratina: l'estretor mai és angoixant, va fent cantell i a més anem trobant rovell que ens indica quan d'endins de la xemeneia ens hem d'arrossegar. Prou ràpida com per portar programada un segon itinerari.



Accés: Refugi de Santa Cecília, Millor no deixar coses al cotxe, tot i que ara està videovigilat.
Aproximació:  Podem pujar a St. Jeroni ( Monestir o Canal de St. Jeroni ) i baixar per una canal arbrada primer i rocosa després. Primer desgrimpant pels arbres ( senzill ) i després amb dos ràpels; el primer d’uns 40 des d’un arbre i el segon des de tres espits ( paret de la dreta ) d’uns 30. 



Nosaltres, però, hi hem arribat caminant a la base. Sortim de Sta. Cecília i prenem el G.R. en direcció Can Massana. Agafem un trencant a l’esquerra senyalitzat que puja per la Canal de la Font de la Llum ( el G.R. continua a la dreta cap a Can Massana ). Seguim la canal fins al capdamunt on i ha el Coll del Migdia. En aquest punt davallem en la direcció oposada ( Sud, Canal del Migdia ). Uns dos cents metres per sota el coll hem d’agafar un camí a l’esquerra que diria que va cap a St. Jeroni ( marques grogues ). Primer planeja i de seguida s’enfila en direcció a les Talaies, a l’alçada de la base d’aquestes el camí torna a planejar a la dreta. Hem de deixar l’esmentat camí per una torrentera rocosa a ma esquerra. Aquesta es troba uns dos cents metres abans de l’agulla anomenada la Pilota. Pugem per la torrentera fent alguna grimpada i arribem a peu de paret. Anem a l'esquerra, passem un tram de cordes fixes i arribem al peu de via. Xemeneia característica amb un teuló a mode banc, un teix, un pa de vegetació i terra així com un gran arbre mort més amunt.



Horaris: Aproximació: 1 hora, via i rapelar-la 2 hores  i retorn a Santa Cecilia 45'.
Material: Nosaltres hem fet servir vuit cintes exprés, un parell o tres de vagues merleteres i un Camalot del 3. Hi ha qui du els friends fins el 0.75 i els tricams.
Grau obligat: IV+.



Orientació: Oest, al ser xemeneia només tenim sol al tercer llarg.
Descens: Nosaltres hem baixat amb dos ràpels llargs per la canal de la dreta, montant R3 a la primera instal.lació de ràpel.

dilluns, 22 d’agost de 2022

Paseo Geológico al Vallibierna.


M'ha semblat una d'aquelles vies que no saps si recomanar o no. Personalment em va agradar més la veïna Dia de Lluna i sobre el paper també fot més bona pinta la Sorprendente. De totes maneres jo m'ho he passat molt bé en aquesta grimpada molt poc equipada, de baixa dificultat i on costa molt més desxifrar l'itinerari que superar els passos. Hi ha tres trams que deuen sumar 40 metres on si que tens més sensació d'escalar que de grimpar. Si bé escalatoriament l'itinerari no acaba de saciar hi podem trobar altres al·licients com el fet de pujar un 3.000 escalant o la varietat geològica a la que fa esment el nom. Val a dir que a la tercera tirada hem perdut l'itinerari durant un parell de llargs i potser això ha intensificat la sensació de rostoll.


Aproximació: Es tracta de seguir força estona el G.R. .Primer passem per dins d'un túnel per després resseguir tota la riba Nord ( dreta ) del llac. Creuem un riu mitjançant una passarel·la metàl·lica i arribem a una bifurcació de camins. Aquí deixem el G.R. que marxa a la dreta i que ens duria al Refugi de Cap de Llauset. En lloc d'això nosaltres seguim recte començant a veure la paret a ma dreta, quan localitzem la via hi pugem directament sense camí ni fites però per terreny evident. La primera tirada del croquis l'hem escaquejada sense adonar-nos-en, hem iniciat l'escalada en un evident díedre. Cinc metres a la dret teníem els parabolts de la Sorprendente.

Iniciant la via



Material: Nosaltres hem gastat unes vuit cintes desplegables, algun tascó i un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 2.

Orientació: Sud.



Horaris: Aproximació 1 hora 15',via 4 hores i mitja mentre que per baixar hem trigat 2 hores 15'.

Grau obligat: V/V+.

Descens: Un cop acabades les dificultats, acabem de pujar fins a la cresta. Per pujar al Vallibierna hauríem de seguir cresta amunt. En cas contrari, anem una mica a la dreta i de seguida tirem avall en direcció nord. Passem pel costat del Refugi Cap de Llauset i després d’una llarga volta, enllaçem de nou amb el camí d’aproximació.


dimecres, 17 d’agost de 2022

Via Auténtica al Morrón.

 


Molt bona via esportiva,totes les tirades són guapes i continues. La roca és bona,al primer llarg una mica més justa però sense problemes. Itinerari plaquero 100%,atlètic amb algun tram puntual més finot. Compte a la sortida de la segona reunió de no anar a la esquerra que s'hi veu un parabolt,nosaltres hem d'anar a la dreta.




Accés: Si venim des d'Onda creuem el poble de Montanejos, els túnels que hi ha als estrets de Millars i arribem a l'embassament d'Arenoso a on aparquem. Aquesta presa es troba a uns cinc quilometres de Montanejos.

Aproximació: Recular per la carretera uns 300 metres i agafar un camí a ma esquerra. Al punt on agafem aquest camí hi ha un cartell que diu " Pantano de Arenoso 300 m".El camí primerament es troba marcat amb senyals blaves i blanques fins que enllaçem amb el GR. Seguim el GR a la dreta dreta,passem per una cantera abandonada i quan som a la vertical de la paret deixem el GR i pujem sense traça ( almenys nosaltres no l'hem trobat ) fins a la base de la paret.Per anar a la dreta de la paret que és on comença la via hi ha unes cordes fixes. A peu de via hi ha  AA gravat i bolts del 12 visibles.

Restriccions: Prohibit escalar del 1 de Desembre al 15 de Setembre.

Grau obligat: 6a+/A0 amb un pedal i tramposa potser ho rebaixem.

Horaris: Aproximació 35',via i rapelar 4 hores. Retorn al vehicle 30'.

Material: Nosaltres hem passat amb 14 cintes exprés, a la topo en marca 17(?). Si es va juts de grau agafar cordinos i algún friend.Mola portar cordinos per canviar ponts de roca.

Descens: Del final de la via carenar uns pocs metres i amb l'ajuda d'unes cordes baixem al coll de la dreta. Un cop al coll anem a la canal de la cara que mira a Montanejos ( més bruta que l'altre ? ) fins que trobem una reunió de dos bolts amb maillón que pertany a la via Clandestino per la qual hem baixat amb dos ràpels de 50.Preveure recanvis,obligatoris si volem fraccionar els ràpels.Anem a parar molt a prop del peu de via.


dilluns, 15 d’agost de 2022

Ressenyes del sector Espígolo, cantera Est.



Després de fer a Via sense Nom en aquest sector faig una ressenya basat amb la informació continguda al blog Les Altres vies. Les tres vies estan equipades amb parabolts aparentment en bon estat. La roca de cantera, l'entorn marítim periurbà i la caminada de la part central ( 80 metres ) ens poden fer una mica la guitza o ens poden agradar molt. Per gustos els colors, la idea és fer algun dia les tres vies i afegir la informació que manca. Per arribar a les vies cal escalar abans alguna via del sòcol.



1) Via Spigolo: Sense dades, diria que és la més repetida de les 3. A la topo en fotografia que penjo és la que es ressenya, gràcies Manel Hita per la topo!.

2) Via Sense Nom: Segons el company és la millor del trio. Hem posat dos friends ( 0.5 i 1 ) en estèreo per trincar el primer bolt. Tota la tirada flirteja amb una llastra que mai ens deixa tirats bé de mans bé de peus. V+/A0 obligat.

3) Via Súper Díedre: Pendent de provar, pel nom pinta guapa. 



Accés: Cal aparcar al port del poble del Garraf, al final de
 tot a les envistes de la paret hi ha un descampat i una zona blava on no hem pagat cap de les moltes tardes d'entre setmana que hem escalat a la paret. L'aparcament sembla segur, si més no no hi havia vidres al terra.
Aproximació: Per arribar a aquest sector primer ens caldrà escalar alguna via de la part inferior i desviar-nos a la dreta.  A la topo de Manel i Hita crec que ho fan per la clàssica Via de la Bavaresa. Creuem em un descampat per un bon camí amb el mar i el port a l'esquerra. .Arribats a peu de paret pujem ala dreta per terreny una mica incòmode, curta bavaresa i espits rovellats visibles.

Orientació: Sud est, sol fins cap allà les 3.

Horaris: Aproximació 5', via 2 hores i descens 30'.

Descens: Seguir la carena a la dreta per un bon camí. La carena es va tornant cresta i anem seguint fites. Hi ha una desgrimpada amb una corda fixe d'un parell de metres de moment en bon estat. Després creuem una zona de vegetació per acabar espetegant al carrer on hem aparcat.

dimecres, 10 d’agost de 2022

Gran Díedre al Drac de Tumeneia.

 


Molt bona activitat,tots els llargs són guapos i no n'hi ha cap de sobrer. Quan erem a la darrera reunió tots tres vàrem exclamar el mateix:" Llàstima que s'acabi tant ràpid!!".Si som de comptabilitzar l'estona de trescar com un cost i no com un guany s'ens gira feina a trobar alguna proposta per rematar la jornada. Bona roca i escalada prou variada,lógicament molt de díedre però en algún moment ens demana escalar en placa.

Accés: Si no volem caminar 9 km de carretera i pista o saltar-nos la llei hem d'agafar uns busos a Arties. Aquests busos ens pujaran fins a sota del Refugi de la Restanca.Valen 6.5 € i surten a dos quarts del poble,baixen a les hores en punt.

Aproximació: Els busos ens deixaran al final d'una carretereta on farem cap al Refugi de la Restanca per un corriol costerut a ma esquerra.Un cop a la  Restanca pujar fins a l'Estany de Mar i vorejar-lo per la riba esquerra fins que veiem que podem pujar a l'esquerra. Remontem una vall a l'esquerra per terreny incómode de blocs fins que veiem el nostre objectiu a ma esquerra.


Horaris: Aproximació 2 hores des d'on et deixen els taxis a peu de via,4 hores per fer la via i rapelar-la i 2 hores per tornar a ser als taxis. 

Material: Unes catorze cintes exprés, algún tascó i un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 4. Nosaltres vàrem repetir 0.75,1 i 2 però crec que és millor repetir el 0.5 i l'Alien groc.


Orientació: Sud Est,sol a partir de quarts de dues.

Grau obligat: V+/A1.



Descens: Totes les reunions llevat de la primera resten amb dos bolts i anelles de manera que hem baixat amb 3 ràpels de 50 metres: R6-R4,R4-R2 i R2-terra.

Ressenya: Jordi Marmolejo el dibuix i Luichy la foto. Mil gràcies!

dilluns, 8 d’agost de 2022

Díedre Gris a la Panxa del Bisbe.

 


Una via ben maca!. Molt poc equipada, súper evident i majoritàriament per terreny fissurat malgrat un final plaquero també molt guapo on hem d'anar amb molt de compte amb el fregament i l'assegurament del segon sobretot si fa vent i no ens sentim. El díedre pot estar moll en època de pluges.



Accés: Aparcament del Monestir de Montserrat. 4€ si estàs federat, si no crec que són 6.5€. 

Aproximació: Del Monestir prendre les escales dels pobres, al Pla de Sta. Anna el trencant de la dreta que passa per la base de la Panxa del Bisbe i quan hi arribem ens enfilem per unes rampes rocoses a ma dreta fins a peu de via, Díedre evident. 



Horaris: Aproximació 40', via 2 hores i del cim al cotxe 1 hora 15'.

Grau obligat: V. A mi que el tema assegurar-me en placa montserratina no és el meu fort m'ha semblat que a dalt hi havia trams de IV exposats.

Orientació: Est.


Material: Nosaltres hem fet anar un joc de tascons així com un de friends de l'Alien groc al Camalot del 4 repetint el número 2. El del 4 l'hem fet anar per reforçar la primera role i l'hi podem deixar perque al segon llarg no es posa.

Ressenyes: Joan Asín i Funklimbs,gràcies!

Descens: Ràpel d'uns 30-35 metres cap al coll nord. Després baixem per la canal de la cara oest, primer entre la vegetació i després pel despreniment, fins al camí de les escales dels pobres,passem per peu de via.



dilluns, 1 d’agost de 2022

La Ventana Indiscreta al Mirador del Gresolet.

 


Si ens basem en les piulades de les xarxes aquesta és l'itinerari més repetit d'aquesta paret amb aproximació verdoniana. La veritat és que la via ens ha agradat força; l'hem trobat mantinguda, de dificultat homogènia i moviments variats. Sanejada per repeticions menys últim llarg on cal parar atenció, no és difícil però no val caure. No hem escalat la primera tirada.



Accés: Estacionar a l'aparcament del Gresolet al municipi de Saldes.

Aproximació: Es fa rapelant la paret, en el nostre cas per la pròpia via. Crec recordar que a baix s'hi veia una pista. Saltem la barana i anem a muntar el primer ràpel d'un pi amb doble branca molt característic sense cap cordino. Un parell de metres abans d'aquest pi hi ha un altre pi amb instal·lació però no se perquè es fa servir aquest altre. Nosaltres hem fet els següents ràpels: 

1)  Pi dues branques-R4. ? metres.

2) R4-R3 25 metres.

3) R3-R1 55 metres

Material: Nosaltres només hem fet anar les cintes exprés i un Alien verd però hi ha qui empra un joc de friends des de l'Alien Blau al Camalot de l'1 i algun tascó.

Grau obligat: V+ ,si es va just de grau preveure deixar una corda fixada o cintes exprés.

Horari: Rapels 1 hora, via 1 hora. 

Orientació: Nord.

dimecres, 27 de juliol de 2022

Ramón Casadevall al Pic de Coma d'Or.

 


Una sortida ideal per fer la cabreta pirinenca: caminar,saltar de bloc en bloc,grimpar i escalar una miqueta.La major part del recorregut  ens mourem per terreny herbós i poc mantingut llevat de la cinquena tirada.Aquest cinquè llarg és sostingut i ben obligat. Malgrat que no s'ens ha trencat cap pressa cal parar atenció a la roca ja que la via és recent i poc repetida. Aquestes impresions poden no ser fidedignes ja que tant sols hem escalat les dues darreres tirades de la via,hem estat incapaços d'encertar l'inici correcte i hem grimpat per on bonament hem pogut fins a localitzar el ràpel de la quarta tirada.Potser el bon ull i saber fer dels aperturistes, de solvència contrastada, els ha permès localitzar una linea ben xula a la part inferior i la via és guapíssima. S'ha de dir que tinc constància de dues repeticions a part de la nostre i cap d'elles ha localitzat la via fins al ràpel. Parlant del ràpel, aquest sembla factible de desgrimpar.



Accés: Estacionar al petit embassament que hi ha a la Coma d'en Garcia. Per arribar-hi ho farem a partir del Coll de Pi Morens on agafarem una pista a ma dreta si venim de Porta. Aquesta pista es bifurca i convé prendre el braç de la dreta. A partir d'aquest trencall l'estat de la pista empitjora. Nosaltres hi vàrem ser al Juliol del 22 i hi passaven fins i tot autocaravanes. En cas d'estacionar al Coll de Pi Morens comptar amb 35' més de caminada.

Aproximació: Des del petit embassament seguir fins el final de la pista que ja ens ha semblat impossible de fer-la amb el cotxe i on trobarem un corriol que la va tallant. Aquest corriol ens mena a un coll ( La Portella ? ) des d'on visualitzem el nostre objectiu. Fem una pujada i quan ho veiem clar comencem a baixar cap a la tartera ( per aquí passarem a la baixada ). A través de la tartera assolirem la base de l'esperó on hi ha una fita (?),teoricament l'inici de la via és en una placa vermellosa a la dreta de l'esperó però nosaltres no l'hem localitzat.


Orientació: Nord Oest.

Horaris: Aproximació 1 hora 30 minuts,via 4 hores i retorn 2 hores.

Grau obligat: V+.

Material: Joc de tascons incluits micros i de friends de l'Alien negre al Camalot del 3 així com unes vuit cintes exprés millor desplegables. No seria mala idea un parell o tres d'extraplans per si ens perdem a la part inferior. Depèn de l'època podem trobar neu a l'inici i haver de menester piolet així com els grampons.

Descens: Des del cim seguir la Via Normal que crec que està marcada amb lineas blaves. Fem un primer crestall,devallem per una carena i retrobem el camí de l'aproximació.

Ressenyes: Gatsaule ( foto ) i Edu Sallent ( dibuix ), gràcies!.



dilluns, 25 de juliol de 2022

Via Badalona a la Dent de Cabirols.

 


M'ha semblat una via de contrastos, tant aviat et topes amb un ressalt cosit a expansions com et trobes navegant sense ferralla a la vista. La roca en general bona però no és la típica clàssica arxirepetida per tant en alguns punts demana precaució. A nosaltres ens ha calgut consultar i interpretar la ressenya en més d'un lloc. La ressenya d'en Parce que penjo ens ha anat bé però crec que la majoria de tirades són més llargues, hem enllaçat la segona i tercera però molt justos de corda. Al final a mi m'ha acabat agradant mentre que al company no l'hi ha acabat de fer el pes.



Accés: Estacionar al Mirador del Gresolet, al municipi de Saldes.

Aproximació: Pugem fins al Refugi Lluís Estassen on prenem el camí que mena a l'Enforcadura. Seguirem l'esmentat camí fins just superada la tartera que baixa dels Cabirols. Just acabada de passar aquesta tartera pujarem per un corriol a ma dreta, al principi pel bosc i després per tartera, fins a peu de via. L'inici de la ruta el situem uns metres més enllà de la clàssica Civís Genís. Crec recordar que es veien els parabolts.Aquí soto una foto del company a la primera tirada.



Material: Joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 3 ( posat un cop opcional ).Doble corda i unes 14 cintes ben llargues ja que hi ha tirades molt sinuoses.

Horaris: Aproximació 40',via 4 hores i descens 1 hora.

Orientació Est sol fins les 12.




Grau obligat: V/V+.

Descens: Del final de la via flanquejar a l'esquerra i descendir pel vessant en direcció a la tartera que baixa de l'enforcadura ben visible.