dimecres, 24 de febrer de 2021

Tosset Tosset a la Torre del Moro.



Te algún tram d'encastament i díedre prou imteressant,llàstima que sigui una mica discontinua.Escalada d'aventura,amb una mica de sorra,blocs que no acaben de semblar a prova de bombes i algún matoll; es coneix que no és una via arxirepetida.Hi ha relativament poc ferro però es deixa protegir bé.



Accés: Des del municipi de l'Espluga de Francolí hem d'anar direcció Prades per la T-700. Creuarem dos ponts i agafem una carretereta a ma esquerra,com a 8 km. de l'Espluga.Aquest trencant el reconeixarem per tenir una creu i un cartell indicatiu de "Vall de Castellfollit".
 Passem per una zona de Pic-Nic i seguim fins a veure la Torre del Moro,aparquem una mica més enllà en uns aparcaments habilitats a ma esquerra.



Aproximació: una mica més endavant d'on hem vist la Torre del Moro,abans d’un revolt, hi ha un camí ampla/pista abandonada què baixa al torrent. Creuem el torrent i seguim un camí coincidint algun tram amb la torrentera fins arribar a sota de la vesant oest/sud on el deixem i pugem directament fins a peu de paret, alguna fita.
A la paret sud hi ha 3 vies esportives amb parabolts d'esquerra a dreta: Alicantropia (6c),Despedida de solter (7a ) i Paranoia Nocturna (6a).
Nosaltres hem iniciat l'escalada aprofitant les dues (?) primeres expansions de l'Alicantropia per marxar en diagonal a l'esquerra per una zona de grades.
Material: Unes 8 cintes exprés i un joc de friends de l'Alien groc al Camalot del 3.
Orientació: Sud,el darrer llarg així com la reunió de sota Oest.
Grau obligat: V/A1.
Horaris: Aproximació 20 minus,fer la via i baixar pel coll fins a peu de via 1 hora 30 minuts.Del peu de via al cotxe 15 minuts.
Descens: A l'aresta trobarem la darrera reunió de les vies esportives per les quals podem rapelar,millor preveure material per abandonar. Des d'aquesta reunió nosaltres hem preferit fer cim i baixar per l'aresta.
Des d'aquesta role acabar d'assolir la creu III ( 25 ) i d'aquí la cresta a l'esquerra 60 metres de II/III fins una petita alzina amb cordino d'on rapelem (25) o desgrimpem IV.
Seria bona idea portar un tros de corda de 2 metres per vincular a una alzina més gran de darrera.

dilluns, 22 de febrer de 2021

Quimeta Tudons a la Foradada.



La primera tirada l'hem gaudit molt,un bombo amb bona roca que ens ha fet treballar una bona estona.El segón llarg rostolleja una mica i cal parar atenció a la roca ja que la ruïnilla que tirem va a espetegar a la reunió.El bloc sospitós que hi ha en aquesta tirada és de bon esquivar escalant en X. Si no volem ser l'espectacle de tots els turistes que visiten la Foradada i matar-ne algún d'un cop de roc millor no acometre l'escalada en dies festius ja que es tracta d'una raconada molt visitada.


Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€ (2€ si estàs federat).
Aproximació: Des de Can Massana agafem el GR-172 en direcció al Monestir,una trentena de metres abans d'arribar a sota de La Cadireta trobem un corriol que puja a ma dreta i que ens deixarà a la cova de La Foradada.

Pont de roca i espits visibles a l'esquerra de la cova.
Material: Nosaltres hem utilitzat 18 cintes exprés,un joc de tascons,un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 3 repetint del 0.75 al 2 i 3 pitons llargs (Universal,V i Plàtan ).
Si es vol cosir la segona tirada pot anar bé repetir algún tascó,V i/o semàfor d 'Aliens
Grau obligat: V/A2,si no s'utilitza l'espit que sembla ser que és afegit a la primera tirada la cosa podria pujar a l'A3 que marquen alguns croquis.
Orientació: Oest,deu estar a l'ombra fins cap allà les 2.
Horaris: Aproximació 30',via+ràpel 4 hores i retorn al vehicle 30'.
Descens: La primera reunió consta de dos espits amb una anella,deixant un cordino és facilment rapelable.La segona reunió en canvi queda lluny del cingle ( esquerra,cap a la Cadireta) i consta de 3 burins i 1 bolt.Si es volgués rapelar per la mateixa via caldria dur un cordino d'uns 5 metres.
Nosaltres hem baixat tal i com marca la ressenya: carenar a la dreta ( cap al cim de la Foradada ) uns quaranta metres i assolir un coll prou marcat.Aquí trobarem una primera instal.lació de dos espits amb cadena i un parell de metres per sota una de més moderna formada per dos bolts amb anelles.Nosaltres hem fet un ràpel de 35 metres d'aquesta instal.lació.Per fraccionar-lo caldria abandonar material en una alzina que hi ha més avall.
Ressenya: De la web Rocacalenta.Moltes gràcies!!!

dimecres, 17 de febrer de 2021

Un Tall de Lluna a l'Agulla de la Benedicció

Escalada per una aresta molt guapa sobre molt bona roca, llàstima que sigui tan curta. En algun moment m'ha recordat a l'Aresta Arcarons, tot i que no és una via exposada. Ideal per combinar amb alguna via de la cara oest del Faraó, perquè l'Agulla de la Benedicció queda just a la canal d'accés a aquesta paret del Faraó. Si algun dia esteu per la zona i teniu mitja hora lliure aprofiteu-la fent aquesta via!!!

Accés: Aparcament habilitat entre el Bruc Residencial i la Vinya Nova.

Aproximació: Des d'aquest aparcament agafem el camí que porta a Can Jorba. Quan arribem a la masia  de Can Jorba seguim la pista cap a l'oest direcció el Castell. Al cap de pocs minuts de caminar aquesta pista desemboca ens uns olivars. Poc abans surt un camí a mà dreta (poc visible) assenyalat amb marques de color vermell. És el camí de la Palomera. El seguim en una forta pujada. Passarem pel peu d'uns sectors d'esportiva. Continuem amunt fins al coll del Mosset. D'aquí ja es veu el Faraó. Baixem per l'altre costat i ràpidament arribem a la canal que accedeix a la cara oest del Faraó. Pugem una mica per la canal i de seguida arribem al peu de l'Agulla de la Benedicció, que està dins la canal. Parabolts visibles. Calcular 1 hora i quart aproximadament.


Material: Cintes exprés i bagues i mallons per a muntar el ràpel.
Grau obligat: 6a
Orientació: Sud-est
Horari: 30 minuts


Descens: Des del cim hem de desgrimpar o fer un ràpel molt curt fins a l'agulla del costat (oest). Aquí trobarem una instal·lació de ràpel que ens 35/40 metres ens deixa al terra molt a prop de l'inici de la via. Cal preveure portar cordinos de recanvi i potser algun mallon.

Ressenya: Nosaltres hem anat amb la nova guia d'en Luichy de la cara sud. A la web de rocacalenta també n'hi ha una, tot i que els graus estan molt alts.


dilluns, 15 de febrer de 2021

L'ombra del vent al Serrat d'en Muntaner.

 


Bona proposta esportiva,del mateix estil que les altres vies de la cara oest del Serrat d'en Muntaner.En aquest cas a la segona tirada topem amb un mur que si l'escalem en lliure és clarament més difícil que la resta de l'itinerari.Via ben variada que combina plaques i fissures,hem enllaçat la tercera i quarta tirada.


Accés:Explanada d'en Nubiola, al costat del restaurant de la Vinya Nova. 

Aproximació:Des de la Vinya Nova prenem la pista forestal que porta cap a Collbató. Seguint aquesta pista trobarem un primer trencant a mà esquerra, és el Camí de l’Artiga Alta. Passat aquest trencant i seguint uns minuts més tornem a trobar un altre trencant a l’esquerra, el seguim uns 100 metres fins arribar a un cul de sac on abans es podia deixar el cotxe. Des d’aquest punt agafem un camí de marques blaves ( Camí del Clot de la Mònica ). Seguim aquest camí fins a localitzar un corriol que surt a la nostra esquerra (fita). Aquest corriol porta fins al peu del Frare de baix,superat la base del qual ens situem sota la cara oest del Serrat. L'iniçi de la via queda a uns 20 metres de l'inici d'aquesta cara,parbolts visibles.A la següent foto es veu la primera tirada:

Primer llarg


Horaris: Aproximació 20',via i ràpel 2.5 hores i retorn a l'aparcament 15'.

Orientació: Oest,nosaltres hi hem anat sobre les 4 i hem tingut sol fins la posta.




Grau obligat: Segons la ressenya 6a+,suposo que a la segona tirada.Jo aquest llarg l'he fet de segón i no m'hi he fixat massa,de cavall estant diria que amb 6a es trampeja.En tot cas és un llarg equipat amb parabolts on si duem una tramposa prou llarga podrem passar amb Ae.

Material: Una dotzena de cintes exprés i un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot de l'1,per si volem rematar les fissures del Ll3 i Ll4 així com pel darrer llarg que resta desequipat.Recanvis pels ràpels.

Descens: Nosaltres hem baixat amb dos ràpels ( 50 i 30 ) per la veïna Los Lunes al sol.Escalat el darrer llarg de la via crestejar breumemt i desgrimpar ( IV+) fins a una marcada bretxa on localitzem la instal.lació del primer ràpel ( 2 bolts amb una anella i cordino ).

dimecres, 10 de febrer de 2021

Via Redrum a Àger.

 


Una clàssica que no necessita presentació,amb el falnqueig més fotografiat de tot Catalunya!.Varietat de passatges,dificultat suau però homogènia,roca bona i equipament tirant a abundant encara que una mica anticuat a base d'espits,al primer llarg hi trobarem burins.L'excepció a l'abundant ferralla seria la tirada per sortir de la feixa (V) on les xapes estan més separades i és difícil emplaçar alguna peça.Hi ha qui enllaça tirades,com sempre en aquesta paret haurem de caminar a la feixa. Nosaltres n'hem sortit prou cofois.



Accés: Àger seguir la carretera cap al Coll d'Ares. Una mica abans d'arribar al coll prendre una pista a la dreta en direcció a Colobó. La pista passa per sota de les parets, aparquem més o menys a la vertical de la via.

Aproximació: Una mica abans de quedar  a la vertical de la via hi ha una traça fitada que arrenca en una tartera.Aquest corriol ens portarà fins la base de la paret.En aquest punt caldrà grimpar ( III +,5 metres) una feixa.Assolida la feixa flanquejar a l'esquerra fins al peu de via.Bavaressa característica mb dos pitons,espits i burins visibles més amunt. A l'esquerra hi te els parabolts ben nous de La via d'en Salla així com els burins atrotinats d'algún projecte inacabat.

Material: Nosaltres només hem fet anar 12 expresos però les ressenyes aconsellen portar un joc de friends.



Grau obligat: V+/A0 o V/A1.

Horaris: Aproximació 20',via 3 hores i descens 30'.

Orientació: Sud.

Descens: Del final de la via acabar d'arribar a la carena.La seguim cap a la dreta on a través d'una feixa amb desgrimpades arribem a la canal/tartera que ens deixarà a la pista per la que hem aproximat.

dilluns, 8 de febrer de 2021

Ressenyes de Roca Dotzena,Calders.

 


Aquest sector també s'anomena Racó del pou.En aquesta escola no hi trobarem els desploms que han fet famos a Calders sinó més aviat plaques verticals o lleugerament tombades de calcari gris.Els pioners de Roca Dotzena varen ser en Tati Vilar i en Dani Rodriguez,recenment en Jordi Jorba ha equipat nous itineraris així com reequipat i netejat les vies més velles ja que algunes havien quedat una mica abandonades.Mil gràcies a tots!

L'accés el farem des del mateix Calders a partir del Carrrer Sot de la Bruixa,al costat de l'escola.Hi ha qui aparca en aquest carrer i hi ha qui aparca a dalt al poble.



L'aproximació la fem seguint aquest carrer de baixada fins que fa un marcat revolt a esquerres.Aquí agafem una pista que segueix baixant recte ( obrir/tancar porta pel bestiar ).Aviat veurem la paret a ma dreta i un corriol que ens porta a peu del sector.

El sector te orientació oest,amb sol fins cap allà les 5.

L'equipament integrament amb parabolts.

dilluns, 1 de febrer de 2021

Petita Àneu al Sócol del Montroig.

 


Guapa via,amb les inevitables feixes i transicions típiques de la paret.Les tirades 1,2 i 4 són bones,totes de díedre,però els moviments són variats.S'endevina una bona tasca de neteja però l'itinerari és molt recent i caldrà vigilar on ens agafem en determinats trams.La tirada clau és la darrera,sostinguda i on cal traça per emplaçar les peces que generalment seran petites.



 Accés: Un cop passat el poble de Camarasa direcció Tremp creuem el Segre i trobem dues esplanades a ma dreta on aparcar.
Aproximació:  Amb la fotografia la via es veu perfectament des de l'aparcament.Seguim per la carretera en direcció a Tremp i la creuem. A l'alçada d'un petit torrent pujem pel vessant,seguint una traça prou fressada amb alguna fita que ens durà a peu de via en uns deu/quinze minuts. Parabolts visibles en un díedre cec.



Horari: Aproximació 15',via 3 hores 30' i descens 50'.

Material: Un joc de tascons i un altre de friends des de l'Alien blau al Camalot del 3.A la darrera tirada he trobat a faltar algún micro ( blau o verd ? ) repetit.



Grau obligat: V+/A1+, amb certa gràcia per encatxarrar les fissures sinó 6a/A1.

Orientació: Sud,te sol de les 10 a les 4.



Descens: Des de la darrera reunió flanquejar uns 300 metres a l'esquerra per un corriol prou fressat i que va força pla.Arribem a una canal i la desgrimpem uns 80 metres fins a localitzar una instal.lació de ràpel formada per tres espits amb dues anelles i cordinos.Nosaltres hem tirat un ràpel de 60 metres,no he vist instal.lació intermitja però si arbres on abandonant material podriem fraccionar.Acabat el ràpel hi ha una traça que ens retorna a la carretera.



dimecres, 27 de gener de 2021

Capitan Veneno a la Pala Alta.

 


Tot una clàssica del Montroig!.Variada amb una part inferior fisurada que desemboca a la magnífica placa del darrer llarg.Mantinguda on totes les tirades ens han fet esforçar.A la part inferior el rocam sembla gres amb incrustracions que ens han recordat la Roca Regina i ens ha fet un xic de basarda. La tercera reunió te els punts d'ancoratge ( un espit i un clau ) col.locats totalment en horitzontal i força separats,si es segueixen els cànons de seguretat la triangul.lació queda totalment penjada.


Orientació: Sud.

Accés: Sortim de Balaguer per la carretera C-12 com si anéssim a Àger. Quan arribem a l’alçada del Monestir d’Avellanes trenquem a la dreta direcció Vilanova de la Sal. Creuem Vilanova i prenem una pista en direcció a l'ermita de Montalegre, alguns cartells. Seguim la pista uns 4,5 km fins que arribem a una cruïlla de tres camins. Hem de prendre el de més a la dreta (direcció Montalegre). Seguim per aquesta pista, cada cop en més mal estat. Arribem a un revolt a l'esquerra just abans de que la pista fagi una forta pujada. Aquí aparcariem en cas d'anar a la Pala dels Pelats o portar un turisme baix.Actualment la pista està arreglada per continuar pujant,només cal vigilar en un tram pla de més amunt. Avançem per la pista,que després d'una forta pujada comença a planejar per sota de les parets. Passades les parets arribem al Coll de Porta. En aquest punt cal estacionar a la nostra dreta,abans de que la pista fagi un marcat tomb a l'esquerra. Tanca de fusta.



Aproximació: Seguirem la pista per sota les parets fins a peu de via.Si hem aparcat al Coll de Porta ho farem de baixada (4') i si hem aparcat al revolt ho farem de pujada (11').Amb la fotografia la via es veu perfectament.Dos espits visibles al capdamunt d'una cridanera fissura.El debut de la via l'ubicarem uns cinquanta metres a la dreta de l'evident Díedre Blanqueta.

Material: Unes 15 cintes exprés i un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 3.A la primera tirada hi entraria un del #4.



Grau obligat: 6a/A0,amb un ganxo i/o tramposa podriem provar de passar amb V+/ A1.

Horaris: Aproximació des del Coll de Porta 4',via 3 hores i retorn al vehicle 10'.

Descens:  Des del final de la via carenar a la dreta per un evident corriol que ens deixarà al coll de Porta

Ressenya: Rocaineu,gràcies!.



dilluns, 25 de gener de 2021

Alicantropia a la Torre del Moro.



Recomanable proposta esportiva,sobre bona roca i d'escalada tècnica sense arribar a ser una placa tombada.Equipament genuinament friqui: escalada prou obligada però gens exposada.Ens ha agradat més la veïna Paranoia Nocturna amb un segón llarg que te la continuïtat que nosaltres no hem sabut trobar a l'Alicantropia: cada 20 metres relleig i reunió cómode.Moviments força variats i originals.



Accés: Des del municipi de l'Espluga de Francolí hem d'anar direcció Prades per la T-700. Creuarem dos ponts i agafem una carretereta a ma esquerra,com a 8 km. de l'Espluga.Aquest trencant el reconeixarem per tenir una creu i un cartell indicatiu de "Vall de Castellfollit".
 Passem per una zona de Pic-Nic i seguim fins a veure la Torre del Moro,aparquem una mica més enllà en uns aparcaments habilitats a ma esquerra.
Aproximació: una mica més endavant d'on hem vist la Torre del Moro,abans d’un revol, hi ha un camí ampla/pista abandonada què baixa al torrent. Creuem el torrent i seguim un camí coincidint algun tram amb la torrentera fins arribar a sota de la vessant oest/sud on el deixem i pugem directament fins a peu de paret, alguna fita.
A la paret sud hi ha 3 vies esportives amb parabolts d'esquerra a dreta: Alicantropia (6c),Despedida de solter (7a ) i Paranoia Nocturna (6a).
Orientació: Sud.
Material: La via està equipada per fer-se només amb cintes exprés sense distanciaments,unes catorze si enllaceu.Nosaltres hem trampejat utilitzant un Alien verd i Camalot de l'1 a l'inici i final de les dificultats de Ll2.
Per arribar a la creu cimera un Camalot 0.5 o 0.75.



Grau obligat: 6a/A1.
Horari: Aproximació 20 minuts,via fent cim i baixant pel coll 2 hores.Retorn de peu de via al vehicle 15 minuts.
Descens: Algunes cordades rapelen per la mateixa via abandonant material.
Nosaltres hem preferit fer cim i baixar per l'aresta.
De la darrera role acabar d'assolir la creu III ( 25 ) i d'aquí la cresta a l'esquerra 60 metres de II/III fins una petita alzina amb cordino d'on rapelem (25) o desgrimpem IV.
Seria bona idea portar un tros de corda de 2 metres per vincular a una alzina més gran de darrera.

dilluns, 18 de gener de 2021

Via d'en Pitu als Graus,Collbató.



Més que una via llarga són dos totxos que enllacem amb una petita caminada. La roca és boníssima,sense pul.lir  i l'equipament a base de parabolts,abundant. Nosaltres l'hem escalat en dues tirades,la segona reunió és ben incómode. Sense ambient de via llarga. Si rapel.lem la via podem acabar de fer metres al sector Placa de la Poma ja que la via s'inicia en aquest sector.


Accés el farem des de el municipi de Collbató, cal anar a la part alta del poble a la cantonada dels carrers Graus i Dreçera. Aparcar a Collbató en caps de setmana pot costar: o matinem o ens tocarà aparcar a la part baixa del poble i sumar uns cinc minuts a l'aproximació.
Aproximació és ben cómode i planera.A l'esmentada confluència de carrers pugem a munt fins una pista, ens queden uns dipòsits d'aigua i una paret amb presses artificials a la dreta. Nosaltres anem a l'esquerra per la pista que va plana.Després de deixar enrrera alguna casa arribem a una esplanadeta on la pista fa un marcat revolt a esquerres i comença a baixar.Aquí la deixarem per pujar pel vessant de la muntanya.Cal anar a la segona vall amb agulles que veiem.Transitem per la base del sector Placa de la Poma i arribem a una corda fixe.A la meitat de la corda la deixem i ja veurem a la nostre esquerra el peu de via.

Les assegurances de la via són parabolts daurats amb sica al cargol,a la dreta hi ha una via amb parabolts vermells.
Material: Nosaltres hem utilitzat 12 cintes exprés per fer-la amb dues tirades,sinó s'enllacen llargs diria que amb 8 n'hi ha prou. 


Grau obligat: V.
Horaris: Aproximació 15 minuts,via i rapelar 1hora 30 minuts i retorn al cotxe 15 minuts.
Orientació: Podria ser Sud,diria que el peu de via queda a l'ombra cap allà les cinc.
Descens: Hi ha qui baixa caminant,nosaltres ho hem fet rapelant. Hem fet dos ràpels: 30 ( R4-feixa ) i 25 ( R2-terra ). Les reunions senars no estaven equipades per rapelar. 
Ressenyes: Joan Asín i Col.lecionistadevies. Gràcies!

dimecres, 13 de gener de 2021

Aguanta a la Rentisclera de la Massana.



La tirada de la bavaresa és espectacular,res a envejar a la Elèctric Ladyland.A la resta de la via hi ha trams bons alternats amb d'altres de bruts i herbosos.A nosaltres l'activitat ens ha fet patxoca però això és molt personal.La paret també s'anomena Paret del Tamok.


Accés: Un cop passat del darrer túnel de la presa de Camarasa (direcció Tremp) aparquem el cotxe a ma esquerra just on comença un carril de vehicles lents o per estacionar en una pujada (parking Cova del Tabac). La paret la tenim al davant i es veu perferctament amb la fotografia.


Aproximació: Reculem uns metres per la carretera fins un punt on el mur de contenció és més baix.Creuem la carretera i passem el mur,agafem un corriol fitat que sense pèrdua ens deixarà a peu de paret.La seguim a l'esquerra.Inici en un balmat amb dues vies esportives a l'esquerra equipades amb parabolts.Una sabina podada ens ajuda a abastar el primer parabolt.



Orientació: Sudest,te sol des de primera hora.
Material: Nosaltres hem fet anar una quinzena de cintes exprés i un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 4. El del #4 només l'hem possat a on marca el croquis,sembla que hi queda millor un 5 i és per trampejar o per no caure un metre més en cas de fallar.Les repeticions que marca la ressenya poden anar bé a la tirada de la bavaresa,nosaltres hem anat arrosegant les peçes.



Horaris: Aproximació 20',via 6 hores i descens 40'.
Grau obligat: 6a/A1.



Descens: Un cop al cim anem cap a l’est per un corriol fins a trobar una pista, la seguim a la dreta fins a un coll on hi han uns cartells. Agafem el camí què surt a la dreta i què baixa en direcció a les passarel·les del estret de Mu. Un cop hem baixat dues terceres parts trobarem un corriol a ma dreta amb fites què agafem, flanquejant per sobre de la central elèctrica i sortirem a l’aparcament on hem deixat el cotxe.

dilluns, 11 de gener de 2021

Via Tamara al Pic del Martell.



Guapa escalada majoritariament en terreny fissurat malgrat algún tram de placa per variar.La roca és bona menys al segón i a l'últim llarg,comú amb la Muntant World,on està pul.lida.Bon ambient al tram d'esperó.A la quarta tirada hem esquivat el sostre per l'esquerra,feia pinta a quatre passos i que sortia sense clavar.
No hem enllaçat cap tirada. 



Accés: Des de Barcelona es fa per l'autovia de Castelldefels en direcció Sitges i Castelldefels. La deixem a la sortida 42 amb la indicació "Port Ginesta". Seguim paral.les a l'autovia en direcció Sitges. De seguida arribem a una rotonda i ens desviem a la dreta per entrar a l'urbanització " Rat penat ", crec que hi ha una tanca però està sempre oberta. Després d'una petita avinguda amb pins trobem una altre rotonda, seguim rectes per una carretera de revolts amb forta pujada i amb un cartell que indica " Parc Natural del Garraf". Quan portem 1.8 quilómetres des de la segona rotonda arribem a l'aparcament que ens queda a ma esquerra i que te un cartell que diu " Pic del Martell".
Aproximació: Tot i no durar més de vint minuts és una mica incómode. Baixem uns metres i creuem la carretera. Pujem per traça força definida fins a un coll on ja veiem la paret Est del Pic del Martell i baixem pel vesant oposat en forta baixada seguint una de les múltiples traçes que hi ha. El sostre sota el qual montem la primera reunió és ben visble des del terra. 



Fissura amb pitons i ponts de roca al debut,nom escrit i primera tirada comuna amb l'Almendariz.

Orientació: Sudest.
Horaris: Aproximació 20',via 2 hores i descens 40'.
Material: 10 cintes exprés amb alguna de llarga,un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot de l'1 i un parell de vaguetes fines (6?) pels parabolts amb el forat petit que hi ha sortint de R2.A la ressenya que dúiem hi diu de portar un joc fins al #3,nosaltres el 2 no l'hem possat i el del 3 només per reforçar la R2 on hi havia molt de ferro,diria que comuna amb l'Esperó dels bombers.
Grau obligat: V+/A1.
Descens: A l'esquerra de la via hi ha una linea de ràpels que amb dos ràpels llargs ens deixa a terra.Per aquesta opció preveure un cordino llarg per abandonar a la cinquena reunió o baixar des de la quarta.
El més habitual deu ser baixar caminant;del final de la via acabem de grimpar uns blocs i carenem a l'esquerra seguint rastres de pas fins a trobar una traça més o menys bona. 

dilluns, 4 de gener de 2021

Aresta Brucs a la Salamandra.



Oberta als anys 30 amb els materials rudimentaris de l'època semblaria que els seus aperturistes no anàven mancats de valor ni de moral.Amb els anys m'imagino que es deuria anar omplint de ferro fins a esdevenir una Via Blava,això és passos clau equipats,alguna expansió de tant en tant i reunions amb dos parabolts i anella.
A principis del nou segle algú ha decidit que calia tornar la via seu caràcter original en la mesura del possible i ha tret la majoria d'expansions llevat de tres reunions i un parabolt als ressalts superiors on la roca no acaba de donar confiança.
Si ens animem a fer aquest itinerari ens trobarem amb la típica Aresta Brucs,fineta i amb bona roca.No podem possar gaire ferro però el que possem queda a caldo.
L'accés i aproximació que explico a continuació són per la cara sud malgrat que hi ha qui s'hi acosta per la cara nord.
Hem escalat la via en dues tirades: de l'alzina a R2 65metres i d'aquí al cim 50 metres.


Accés:Explanada d'en Nubiola, al costat del restaurant de la Vinya Nova. 
Aproximació: Des la Vinya nova prendre lanpista que va cap a Can Jorba ( esquerra ,oest ). Al cap d'uns cinc minuts trobarem a la nostre dreta el Camí dels Francesos ( P.R.,panell indicatiu ).El seguirem de pujada fins al Coll del Musset,en aquest punt caldrà deixar-lo i agafar un corriol que baixa fins la mateixa Canal del Migdia.Remontarem aquesta canal fins a trobar el P.R de nou,el seguirem a l'esquerra en direcció al cin del Montgros.Quan estiguem remontant la darrera canal abans del cim veurem l'evient Aresta Brucs de la Salamandra a la nostre dreta.
Nosaltres hem grimpat els primers vint metres dessencordats ( II ) fins a una alzina.Marca blava picada.
Orientació: Sud.
Restriccions: Escalada prohibida del 15 de Febrer al 31 de Maig.
Material: Nosaltres hem fet servir una plaqueta recuperable,8 cintes llargues i un joc de friends petits,de l'Alien blau al vermell.
Grau obligat: IV,pel meu gust expossat.
Horaris: Aproximació 1 hora 30',via 1 hora i del cim al cotxe 2 hores.
Descens: Hi ha qui rapela per la mateixa via,compte que les reunions no estan equipades a tal efecte i caldrà deixar material.
Nosaltres hem rapelat per la cara Oest.De la darrera reunió anar a trincar una instal.lació de ràpel una mica penjada a l'esquerra ( 2 bolts amb anella).D'aquí fem un primer ràpel de 35 fins a un teix a dins de la canal.D'aquest teix hem fet un segón ràpel de 20 per la canal ( recanvis ),aquest segón ràpel és ben incómode i cal parar compte a la caiguda de pedres.
Acabat el ràpel acabem de baixar per la canal i anem a caçar el PR que ens retornarà a la Canal del Migdia per la que hem aproximat.