dilluns, 18 de maig del 2026

Torres Nubiola Capeta al Sabre.



Espectacular xemeneia, quan l'escales notes que es va obrint, et vas estirant cada cop més i quan estàs a punt de passar per ull per que no toques vores apareixen les presses salvadores... i els pitons!!!. 
Compte amb el pèndol que l'hi queda al segon quan desxapa el darrer pitó. Com que la via es rapela es combina molt bé amb el Díedre Estel a la Peluda, amb la Via dels Rodríguez també a la Peluda o guiant el ràpel en sentit contrari a l'inici de l'escalada podem accedir a la base del Punyalet.



Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€.
Aproximació: Des de l'aparcament pugem en direcció al refugi d'Agulles (senyalitzat).Al Coll de Guirló, en comptes de seguir el camí cap a les Portelles, agafem un caminet que surt a mà esquerra i que puja cap a la paret oest d'Agulles,passant pel damunt de la Paret de la biga. Està bastant fresat i hi ha fites. Seguint aquest camí arribarem al peu de la Cerdà-Riera de la Bandereta. Per arribar a peu de via hem de resseguir la paret cap a la dreta, arribem a una bona explanada on comencen altres vies com la Dels Rodríguez o el Díedre Estel.
Orientació: El peu de via és oest i deu tenir sol de tardes, possem-hi a partir de les 3. La via queda encaixonada dins de la xemeneia i jo diria que sempre roman a l'ombra.
Grau obligat: V+, una mica exposat pel segon de cordada.



Horaris: Aproximació 30 minuts, via i rapelar-la dues hores. De la base al cotxe tornarem a trigar mitja hora.
Material: Nosaltres hem fet anar un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 2 així com un parell de tascons. Està bé dur recanvis pel ràpel, hi ha qui recomana repetir tant el Camalot de l'1 com l'Alien gris.
Descens: Un ràpel de 50 metres fins al mateix peu de via.

dilluns, 11 de maig del 2026

Mas Colomer a les Roques de Benet.

 

Gran clàssica dels Ports,sempre l'he trobat una via molt estètica i lògica.No he entès mai perque no s'hi fan cues,deu ser perque te molt d'Ae?,per que hi ha algun tram de mala roca?o simplement perque està als Ports i no a Montserrat o el Montsec.Hem enllaçat la tercera i la quarta tirada.



Accés: Salimos de Horta de Sant Joan hacia el sur por la T-334. En el primer desvío tomaremos la dirección a Arnes. Al cabo de unos pocos metros ya veremos una indicación hacia la izquierda de Els Ports que es por donde entraremos al parque. A unos 4,8km de tomar este desvío enconencontraremos una zona para aparcar el coche con la indicación de Roques de Sant Benet. Nos desviamos y continuamos por una pista no asfaltada unos 1.6km hasta una bifurcación donde, en el ramal de la izquierda, hay una barrera. Dejamos el coche en este punto.
Aproximació:  Seguimos andando hacia la barrera. Avanzamos hasta encontrarnos a mano derecha una zona pedregosa con la información de las rerestricciones de escalada. Ascendemos por esta zona que nos llevará a pie de vía.



Material: Joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 3. Hi ha qui recomana repetir algun mitjà.Estreps útils.
Horaris: Aproximació 15',via 4 hores i baixada 45'.
Orientació: La part de baix és sud i després oest.



Grau obligat: V+/A1.
Descens: Para llegar hasta la pared de en frente, vamos hacia el collado que nos queda hacia la izquierda y por donde los veamos más fácil pasamos hacia la pared. La recorremos hasta el final y nos encontraremos hitos que nos llevarán hacia una canal. Ascendemos por ella y tal y como llegamos al collado, seguimos caminando en la misma dirección, descendiendo, hasta cruzarnos con un camino. Éste lo tomamos hacia la derecha. Cuando se difumine, reseguiremos la pared que nos queda a nuestra derecha. Iremos a parar a una nueva canal por la cual descendemos y reseguiremos el camino marcado.



Ressenyes: Els dibuixos són d'en Luichy,la fotografia de la paret de'n José Walero i tots els textos escrits en castellà de l'Arañita.Moltíssimes gràcies a tothom!

dilluns, 4 de maig del 2026

Navajo Límit.


Si fem cas de les piades que hi ha a la xarxa i de l'embardissamenta de l'aproximació deu ser de les vies que menys es fan de l'Indi.Com pot ser que una via generosament equipada de IV/V i amb una aproximació teòrica de 20 minuts no es fagi?.Doncs amb el company vàrem arribar a la conclusió de que a l'hivern que s'està bé a la paret la gent no vol remullar-se per arribara  l'inici i a l'estiu que no fa mandra mullar-se et rosteixes a la via.En tot cas ens ha semblat un itinerari poc homogeni,amb uns primers 60 metres ben trempats i la resta ajagut.Hem enllaçat tirades de la següent manera: 2+3,4+5 i 6+7.
Accés: Tant podem estacionar a l'aparcament del túnel n8 com del n9 però hem de tenir en compte que des de l'aparcament n8 no es pot creuar el riu com semblaria pel croquis.
Aproximació: Des de l'aparcament n9 baixem fins al final de la pista i descendim per la tartera que primer és molt dreta situant-nos a la llera del riu que està molt embardissada. Anem baixant per la riva fins que veiem clar creuar-lo. Mola haver passat pel parking n8 per controlar on és la bia abans i poder localitzar la traça que puja a peu de via perque si no l'encertem no pugem.



Material: Només les cintes exprés,alguna més de les que marca la ressenya per enllaçar. Recanvis pels ràpels i eines per desbrossar.
Orientació: Sud.
Grau obligat: V/A0.
Descens: Hem fet els ràpels tal i com marca la ressenya,possibilitat de fraccionar abandonant material.
Ressenyes: El dibuix és de'n Joan Vidal Indi i la fotografia d'en Luichy.