Via Ponent a la Paret del Pont de Roca.

Te una segona tirada de placa i fissura molt guapa, la resta no ens ha acabat de fer el pes. Si la tornéssim a fer o ho haguéssim sabut hauríem escalat només el primer llarg rapelant de la segona reunió per escalar alguna de les vies del costat. La placa de la segona tirada te trams on cal encertar el camí entre assegurances i en algun punt ens ha sigut difícil protegir-nos. 

Accés: Des de Corça hem d’anar direcció a la Pertusa, aparcar en un gran aparcament. Tenim la paret al davant, aproximació evident per corriol i intuïció.

Aproximació: La via és perfectament visible des de l'aparcament. Només cal seguir la pista cap a l'esquerra una vintena de metres. Agafar un corriol que la gent utilitza per cagar a ma dreta. Després d'esquivar algunes merdes la traça esdevé més definida i apareixen fites que sense esgarrinxar-nos ens deixarà de pet al peu de via. Es veuen els bolts de la primera tirada, el primer d'ells en un esperó que podriem superar grimpant per l'esquerra.

Orientació: Sud Oest, te sol a partir de les 11.

Material: Nosaltres hem fet amb 10 cintes exprés, un tascó i un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 4. Pot anar bé canviar el del 4 i/o repetir el 2-3 per la fissura a l'inici de la segona tirada segons el nostre nivell.

Grau obligat: V+/A1. El V+ obligat és sostingut i en algun moment ens ha costat d'assegurar.

Descens: Nosaltres hem rapelat per la ????? que queda just a la dreta i amb la que comparteix R3. Hem baixat amb dos ràpels:60+35. No se com està per fraccionar.

Ressenyes: Roger Rocs i Joan Baraldes,moltes gràcies companys!.

Via Spectra a la Paret del Pont de Roca.

La tercera i la quarta tirades són molt bones, la primera és una mica de tràmit. A la tercera tirada cal abandonar la bavaresa a l'inici per anar a l'esperó de la dreta on trobem dues xapes. Hi cordades que aquest canvi no el veuen i segueixen amunt per la bavaresa, diria que les dues opcions són igual de guapes i de difícils. Si seguim la bavaresa caldrà preveure algun ferro més i tindrem més fregament per fer el segon llarg d'una sola tirada. Nosaltres l'hem combinat amb la Ponent i la Smile.

.

Aproximació: La via és perfectament visible des de l'aparcament. Només cal seguir la pista cap a l'esquerra una vintena de metres. Agafar un corriol que la gent utilitza per cagar a ma dreta. Després d'esquivar algunes merdes la traça esdevé més definida i apareixen fites que sense esgarrinxar-nos ens deixarà de pet al peu de la via Ponent. La nostre comença un parell de metres a l'esquerra en una placa amb parabolts visibles.

Material: Nosaltres hem passat per l'Esperó i hem fet anar un joc de friends des del Camalot 0.5 al del 2. Si s'escala la bavaresa crec que molt portar fins al 4 i doblar alguna talla ( 2? ).

Grau obligat: V+

Orientació: Sud Oest, sol a partir de les 10.

Descens: Nosaltres hem rapelat per la veïna ???? que queda a ma dreta. Des de la darrera role carenejar a la dreta uns trenta metres fins a trobar una instal·lació de ràpel. Baixem per aquí amb dos ràpels: 60+30.

Mestre i Mentor.

 

Itinerari curt però variat amb una primera part de placa i la sortida en díedre.Llàstima de les inevitables feixes,al primer llarg s'ens ha trencat alguna presa,m'imagino que haurà estat més per la nostre ineptitud que per que la via s'hagi fet poc.

Material: Si no em falla la memória nosaltres hem fet anar molt menys material del que marca la ressenya.Concretament hem possat el semàfor d'Aliens al primer i segón llarg així com un Camalot del 2 a la darrera tirada on hem llaçat cinc ponts de roca ideals per abandonar trossos vells de corda.Si hi tornés a anar duria tota la ferralla fins al #4,no fos cas que m'estigués fallant la memória.

Orientació: Sud.

Horaris: Aproximació 30',via 2 hores i baixada 30'.

Grau obligat: V+.

Aproximació: Nosaltres l'hem fet a ull des del cotxe ja que la via es veu perfectament des de la pista. Primer hem seguit una traça i quan n'hem tingut prou hem anat a l'esquerra buscant el pas més net. A peu de via cal grimpar unes feixes per arribar a l'inici,nosaltres hem grimpat massa i hem anat a parar a les xapes del primer llarg.En una feixa.

Descens: Carenem a la dreta,passem de llarg dues instal.lacions de les antenes i localitzem una feixa rocosa descendent en diagonal a l'esquerra. Per aquesta feixa accedim a la baixada que es troba equipada amb cadenes en els punts més crítics i que ens deixarà a la pista on hem aparcat.

La Esbiaixada al Puig de Millà.

 Diuen que per fer una peli que agradi a al públic el més important és que tingui un bon començament i un bon final.Amb el bon començament s'aconsegueix que la predisposició del públic sigui la correcta i el final pesa més en la valoració que fem del film ja que és el record més recent que en tenim.Bé,doncs si aquesta via fos una peli i això que he dit no m'ho hagués inventat podriem dir que La Esbiaixada és una bona peli: ens dona la benvinguada amb un magnífic llarg de fissura i s'acomiada amb una espectacular tirada de díedre- xemeneia.Amb aquests dos punts vàrem estar d'acord amb el col.lega ara amb el que va anar passant pel mig no tant.Si bé no em va poder negar que les tirades de sisè grau eren bones ,l'hi vàren sobrar les dues feixes,els llargs de V l'hi vàren semblar de transició i la roca la va trobar dolenta.Personalment tirades de cinquè m'han agradat i la roca no m'ha semblat dolenta. Si que hi ha trams on és més justeta però es passa bé. Les feixes no te les treu ningú...en conjunt m'ha agradat molt.

És la número 8.

Accés: Nosaltres l'hem fet pel Port d'Àger amb 8 quilómetres de pista.Amb la C-15 hem pogut fer pràcticament tota la pista,si anem amb un turisme no tant valent com el nostre potser haurem de caminar dos quilometres extres.L'inici de la pista el trobarem a ma esquerra al Port d'Àger venint des de Balaguer,ben bé al costat d'uns contenidors.Circularem seguint la pista principal i obviant diversos trencants(1 dreta i 2 esquerra).A uns 3 quilometres del Port d'Àger la pista fa forma de Y,nosaltres seguirem el braç de la dreta.Seguidament trobarem un cartell verd que indica Pla de les Bruixes cap a l'esquerra,seguir-lo.Més endavant trobarem una segona indicació de Pla de les Bruixes que ens fa anar a la dreta.Una mica més endavant començarà la part més delicada de l'accés,just abans d'una pujada cal prendre una pista força desdibuixada a ma dreta amb una estaca a l'iniçi.Passem una bassa que ens queda a ma esquerra i més endavant la pista fa una altre Y marcada amb una fita.Aquí hem agafat la branca de l'esquerra i hem aparcat quan n'hem tingut prou.Per aparcar no hi ha problema perque la pista són dues roderes al mig d'un prat,quan en tens prou apartes el cotxe i llestos.

Aproximació: Seguim la pista/camí d'on hem aparcat que es va encaixant en una vall/torrent,crec que s'anomena Barranc del Rei. En el moment en que s'acaba la pista/camí hem de sortir de la vall i pujar al vessant de la nostre dreta,atents a aquest punt,hi ha fites. Una dèbil traça ens encara cap a la carena,algunes fites. Guanyem la carena a l'alçada d'una petita franja rocosa. Seguim la carena a l'esquerra, bones vistes de Montrebei,fins a un coll.Bon lloc per deixar motxilles. Aquí cal baixar a peu de paret per la Canal de la pedra trabada.Recentment s'hi han instal.lat cordes fixes que fan més ràpida la baixada fins a la base de la paret en aquest punt cal anar resseguint la paret cap a l'esquerra ( mirant la paret).La via queda just a l'esquerra d'una marcadíssima canal.
Grau obligat: 6a/A1.El 6a obligat es concentra a la sisena tirada,en un parell de trams de placa on els tricamns ens han anat de conya però igualment queda entre una mica expo i obligat.

Material: Nosaltres hem fet servir unes 16 cintes exprés,algún tascó i un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 5,repetint de l'1 al 4. A la placa de la sisena tirada hem possat els tricams.
Orientació: Sudoest,hem estat a l'ombra fins a quarts de dues.
Horaris: Pel tram de pista que hi ha entre el Port d'Àger i el punt on hem aparcat hi hem esmerçat una hora,una hora més d'aproximació,sis per la via i una hora i mitja de tornada fins al cotxe.
Descens: Des del final de la via carenem a la dreta fins a retrobar el coll on s'inicia la Canal de la pedra trabada.

Via del Sostre llis al Puig de Millà.

Segons els seus autors, serà la més clàssica de la paret. A mi em via semblar una via prou ben parida, súper lógica i menys algun tram puntual de placa tota en fissures i diedres de diferents mides. La roca a les dues primeres tirades demana alguna precaució.

Accés: No el recordo perque conduia. Se que al Port d'Àger vàrem agafar una pista a just a sota del bar i que vàrem arribar per camí més o menys bo ( si ha plogut no) al Pla de les Bruixes. Un cop aquí vàrem agafar un trencant a la dreta amb un pal senyalitzador a l'iniçi.La pista aquí si que empitjora,crec que vàrem fer uns dos quilòmetres en aquest tram fins que ens en vàrem cansar.Per aparcar no hi ha problema ja que la pista aquí són pràcticament dues roderes en un prat i quan t'en canses apartes el cotxe i ja està. Anàvem amb la C-15, que és com un tot terreny jo no m'hi ficaria amb qualsevol cotxe, amb un de baix pilles càrter fijo.Compte!!!!!!.
Aproximació: Seguim la pista/camí d'on hem aparcat que es va encaixant en una vall/torrent. En un moment en que el camí gira i crec que s'acaba la traça hem de sortir de la vall i pujar al vessant de la nostre dreta,atents a aquest punt,hi ha fites. Una dèbil traça ens encara cap a la carena,algunes fites. Guanyem la carena a l'alçada d'una petita franja rocosa. Seguim la carena a l'esquerra, bones vistes de Montrebei,fins a un coll.Bon lloc per deixar motxilles. Aquí cal baixar a peu de paret per la Canal de la pedra trabada.Hi ha un tram de desgrimpada on cal anar alerta, quan passem per sota del bloc (III+) i un ràpel d'uns 15 metres sobre dos bons ponts de roca.L'iniçi de la via es troba uns tres cents metres més enllà del final de la canal. A la dreta de l'evident sostre llis, en un díedre i no es veu l'espit del primer llarg.

Orientació: Oest,no l'hi va entrar el sol fins a quarts d'una.
Material: Algun tascó i un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 4.Nosaltres hem repetit 2,3 i 4..Al primer llarg m'ha semblat veure rastres de pitonatge,just al tram abans d'arribar a l'espit.Potser ens pot anar bé un ola o universal per aqaquest tram.La xemeneia del darrer llarg m'ha semblat de mal assegurar,potser amb algun Camalot del 5/6 es pot assegurar.

Descens:  Desfem el camí de l'aproximació.

Escalada al barranc de Grillons.

Aquest sector el vàrem trobar boníssim,moltes vies súper llargues de continuïtat. Les vies de moment no patinen tot i que el dia que hi vàrem esser, un diumenge d'hivern, hi havia vora les 30 persones escalant. Sector d'orientació sud, ideal per dies d'hivern. Teniu les ressenyes i tota la informació a lanochedelloro.com.
Ah!, el peu de via és súper cómode i apte per mainada i gossos. Però per arribar al sector cal passar un tram de passamà horitzontal damunt d'un torrent: la corda està una mica tocada si algú s'anima a canviar-la deu fer uns quatre metres!.

Espitaires a la Paret de Portaclusa.

 

-Cordada: Macau i Txus.
-Accés: Hem d'anar al poble de Corçà, just passat aquest poble hem de prendre una carretera a l'esquerra que baixa cap a un embarcador que hi ha al pantà. Al cap d'un parell o tres de quilómetres després del poble hem d'agafar una pista a l'esquerra ( diria que la segona que trobem ), en aquesta pista trobarem una cruïlla on hem d'anar a ma dreta fins a les proximitats del Mas d'en Joaquim.Nosaltres hem aparcat a l'esquerra de la pista ( 1-2 cotxes,just ) uns docents metres abans del mas. Just passat el mas hi ha un tram més xungo de passar amb el cotxe, si fem aquest tros podrem apurar el cotxe un quilometre més aproximadament.

-Aproximació: Es tracta de pujar fins la Torre de les Conclues, excursió senyalitzada. Un cop al cim de la Torre de les Conclues hem de baixar cap a l'esquerra primer pel bosc i després per una tartera, uns doscents metres per sota de la torre hem de flanquejar a la dreta a buscar la instal.lació de ràpel. Hem mirat de fer un parell de fites en aquest tram.El ràpel fa 30 metres. Un cop a la base de la paret cal anar flanquejant, pujar una mena de coll i després de baixar-lo arribem al peu de via. Pont de roca llaçat i espit de la primera tirada visibles.
-Ressenya: Igual que l'accés i l'aproximació molt ben feta a lanochedelloro.com

-Orientació: Sud Oest, la via ha estat a l'ombra fins cap a les dotze.
-Material: Un parell de tascons grans i un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 4.

-Via: A nosaltres ens ha agradat bastant. El lloc és molt guapo, la via és variada, lógica i te un parell de tirades força bones. La via te trams de mala roca i herba, si es fes més aquests trams millorarien molt i la via molaria molt més. El tipus de via i d'escalada ens ha recordat a Montrebei.
La via i el lloc ens varen agradar tant que ara ens agradaria repetir, algú te informació de les altres vies de la paret!!????.

-Dificultat obligada: V+/A1
-Descens: La via acaba uns metres per sota de la Torre de les Conclues, punt per on hem passat a l'aproximació.

El Dios de la Luz a la Pertusa.

-Cordada: Contxa i Busquets.
-Ressenya: 
 http://lanochedelloro.com/resencata/lleid_ager1.html#

-Aproximació: Més mitja hora que els 15 minuts que marca la ressenya. Inclou un tram de ferrada, millor dur l'arnés i quelcom per trincar-se a la linia de vida. De l'aparcament agafar el camí de la ferrada ( no el de l'ermita ), surt recte com si anes per la cresta i després salta al vessant d'Àger ( esquerra ). Anem resseguint per sota la paret, baixant com si anessim a l'embassament. De fet la via comença a la part alta on es veu que ha arribat l'aigua. Aixó passem un sector d'esportiu, un tramet de ferrada, una primera ferrada i la via comença a l'esquerra de la segona ferrada que trobem. Pitó i bolt visibles.

-Material: Via totalment equipada, tant sols cal assegurar un tram fàcil de la primera tirada on hem col.locat dues peçes: Alien groc i Camalot de l'1.
-Via: Guapa, amb bona roca i ambient per lo curta que és. Abunda la placa, amb algún tramet de fissura per trencar la monotonia. No hem enllaçat llargs, suposo que es passa amb V+/6a..
-Descèns: Crestejem uns 200 metres per la ferrada fins l'ermita i d'aquí per camí al cotxe.