Díedre Raspinell.

A nosaltres no ens ha acabat de fer el pes,sobretot perquè la roca no acaba de desempallegar-se del tot d'una capa de sorreta que et fan estar alerta a no patinar durant tota la via. Els llargs més rostolls són els dos primers,especialment el segón. El que si que te la via és bon ambient i encara que no alliberem els llargs tota l'estona anem trobant sortides en lliure que fan que no ens aborrim. Suposo que no som gaire lócals i per aixó hem anat trencant códols i en tensió per la roca tota la via. M'imagino que cal estar avessat a Canalda i a la seva peculiar escalada per gaudir-la ja que tant als blogs de la gent de la contrada com a la guia del Solsonès la marquen com a recomanable.
Com a vies assequibles de la paret he trobat més boniques: Dinastia,Amanita, Víctimes del 92 i Fills del Vent.

 Accés: Solsona prendre la carretera que puja a Port del Compte per Coll de Jou ( arribant de Manresa recte ). A coll de Jou girar a l'esquerra direcció Cambrils. Seguim la carretera fins a la part final de la paret, on hi ha un aparcament força ampli a ma esquerra ( 4/5 cotxes ).
Aproximació: La via es veu perfectament des de la carretera que no des de l'aparcament,cal anar una mica més endavant per la carretera i la veurem perfectament. Avançant per la carretera uns 300 metres trobem una pista amb una cadena a l'entrada, pujem per aquesta pista fins a la base de la paret a l'alçada de Ca la Rita. Un cop aquí anem a l'esquerra fins a localitzar el peu de via,espits daurats fixe visibles en una evident díedre canal. Crec que és la via més a l'esquerra de la paret.

Orientació: Sud. Diria que aquesta part de la paret te sol tot el dia.
Material: Nosaltres hem fet servir un parell d'estreps per persona i un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 3. El del 3 només l'hem possat a la quarta tirada per solventar amb A1 una sortida de V+,hi quedava millor un 4.

Grau obligat: V+/6a i A1.
Horari: 5 hores.
Descens: Des del final de la via acabar de grimpar per la boixeda fins a ser a peu pla trobem una bona traça que si la seguim cap a l'esquerra ens retorna a peu de paret.
Ressenyes: Parce i Joanjover.Gràcies!.

Dinastia a Canalda.

A nosaltres ens ha agradat força, pot ser una bona opció per un primer contacte amb Canalda ja que segurament és de les més fàcils de la paret. Si no em falla la memòria l'he vist més fàcil que l'Amanita i que la Via de l'Ignasi, em sembla que l'única que te més ferro que aquesta és la Cherokee Exprés. Parlant de ferro la via es troba pràcticament equipada amb espits i claus en bon estat. La Dinastia consta de quatre tirades finalitzades les quals tenim dues opcions. La primera és sortir per la feixa cap a la canal de l'esquerra on crec que es baixa en dos/tres ràpels ( 30,30,30 o 60,30),porteu bagues de recanvi i confirmeu dades. Nosaltres en lloc d'això hem sortit per l'últim llarg de la Falcon Crest, llarg molt menys equipat que les tirades de la Dinastia i un plus més obligat.Crec que és un llarg boníssim amb una primera placa coral.lina abrasiva de traca  mocador,val molt la pena fer-lo si la Dinastia no ens ha costat.

 Accés: Solsona prendre la carretera que puja a Port del Compte per Coll de Jou ( arribant de Manresa recte ). A coll de Jou girar a l'esquerra direcció Cambrils. Seguim la carretera fins a la part final de la paret, on hi ha un aparcament força ampli a ma esquerra ( 4/5 cotxes ).
Aproximació: La via es veu perfectament des de la carretera que no des de l'aparcament,cal anar una mica més endavant per la carretera i la veurem perfectament. Avançant per la carretera uns 300 metres trobem una pista amb una cadena a l'entrada, pujem per aquesta pista fins a la base de la paret a l'alçada de Ca la Rita. Un cop aquí anem a l'esquerra fins a localitzar el peu de via, díedre/desplom amb cinc espits. És la última via de la paret per l'esquerra.
Orientació: Sud. Diria que aquesta part de la paret te sol tot el dia.

 Horari: 5 hores.
Material: Nosaltres hem possat algunes peçes compreses entre l'Alien verd i el Camalot del 3. També hem fet anar un parell de tascons i un pedal. Aquest material a la Dinastia és bàsicament per assegurar pèndols al segon de cordada mentre que a la darrera tirada si que són pel primer de corda. Hi ha un pont de roca a L2,més aviat petit, que ens ha orientat molt i que potser convindria deixar llaçat.

Ressenyes: Penjo les de rocaineu,romanticguerrer i cutreescaladors. Moltes gràcies a tots!. Nosaltres anàvem mirant la de rocaineu, a l'únic punt que ens ha fet dubtar és per sortir del cinquè espit de L2,hem flanquejat un metre a l'esquerra on hi ha un petit pont de roca, d'aquí sortir amunt. 
Descens: Nosaltres hem baixat cminsnt.Del final de la via anar a l'esquerra seguint una traça poc fressada.Més endavant  la traça deixa de ser tant planera i baixa més dreta,.Aquí la traça està molt més definida i fitada.Passm per peu de via.

Via de la Rita a Canalda.

Suposo que no és de les millors de Canalda però si de les assequibles. Te dues tirades força bones,la primera i la darrera.
-Cordada: Aniol Coma i Marc Busquets.
-Accés: Solsona prendre la carretera que puja a Port del Compte per Coll de Jou ( arribant de Manresa recte ). A coll de Jou girar a l'esquerra direcció Cambrils, aparquem al principi de la paret on  hi ha una pista que surt a l'esquerra i ben a prop un dipósit d'aigua.
-Aproximació: Seguim l'esmentada pista del dipòsit d'aigua fins a l'alçada d'aquest dipòsit d'aigua. Aquí surt una traça a l'esquerra que va en direcció a la paret. La  primera tirada va per un esperó característic a la dreta de l'evident canal/xemeneia de la Pota boja. Espits visibles, tant d'una via com d'una altre.

-Orientació: Diria que sud est, però el dia que hi vàrem anar estava núbol i no us se fdir a quina hora hi entra l'ombra.
-Material: Algun tascó i un joc de friends de l'Alien blau al Camalot del 2.Estrep útil per trampejar.
-Dificultat obligada:  V+/A1.
Descens: La via es pot rapelar però nosaltres hem baixat caminant,seguir rastres de traça a la dreta fins que enganxem la traça ja fitada que ens porta a una pista.
-Ressenyes: Edu i Parce. Merçi!!!

Via de l'Ignasi a Canalda.

-Cordada: Txus i Busquets.
-Accés: Solsona prendre la carretera que puja a Port del Compte per Coll de Jou ( arribant de Manresa recte ). A coll de Jou girar a l'esquerra direcció Cambrils, aparquem al principi de la paret on  hi ha una pista que surt a l'esquerra i ben a prop un dipósit d'aigua.

-Aproximació: Igual que a la Cherokee Expres. . La via queda uns vint metres a la dreta de la Cherokee Expres, és veu el doble burí vermell que assegura la primera panxeta.
-Orientació: Sud-est,la via ha estat al sol fins cap allà les 3.
-Ressenya: La d'en Parce  ,que és la que penjo aquí a sota,ens ha anat millor que la de l'Edu. Merci a tots dos!.

-Material: Suposo que les cordades rodades a la paret la fan només amb cintes, com que no és el cas nosaltres hem anat posant peces de manera puntual i aquestes van de l'Alien blau al Camalot del 2. Els estreps si fem l'entrada en artificial i si la volem fer amb A1 un Alien gris hi queda a caldo.
-Via: Malgrat la fred que ens va impedir de disfrutar-la del tot la via ens va agradar força. Té bona roca en general,ambientillo i alguns trams guapos d'escalar. Les tirades són curtes i facilment les podrem enllaçar. Els burins són de color vermell,encara que una mica destenyits estan ben conservats. A les reuinons n'hi solen haver un parell més un espit.

Al primer llarg hem entrat pel díedre de l'esquerra d'on marquen les topos, al pas del primer burí hem fet una U anant a voltar per la dreta. Al penúltim llarg per anar del pont de roca fins al segon buril hem passat pel díedret de la dreta, per les topos sembla que hauriem d'anar per l'esquerra.
-Dificultat obligada: V+/A1.

-Descens: Podem rapelar per la mateixa via en dos ràpels llargs ( R5-R2 i R2- terra ). Aquests ràpels coincideixen amb reunions de la via i consten d'un espit amb anella i dos burins amb maillons i/o cordinos, preveure algun recanvi. Nosaltres hem baixat caminant, del final de la via acabar de pujar una miqueta i de seguida enganxem una traça perfectament fitada

Amanita a Canalda.

-Cordada: Txus i Busquets.
-Orientació: Sud,diria que la via ha estat tot el dia al Sol.
-Accés: Solsona i agafar la carretera que va a Port del Compte per Coll de Jou. Arribem fins aquest coll a uns 25 km. de Solsona i trenquem a l esquerra en direcció a Cambrils. Aparquem a sota la paret,al tercer aparcament que trobem,sota d'un mur.

-Aproximació: El diedre per on va la via es perfectament visible des de l'aparcament. Per enganxar la traça que va a peu de paret hem de pujar a sobre del mur. La traça ens portarà a Ca la Rita, la via comença uns cinquanta metres a la dreta. Nosaltres l'hem iniciat per on ens ha semblat més lògic, en una mena de collet. No hem vist la primera expansió, un parell de panxetas fàcils i seguir l'evident viara a l'esquerra.
-Ressenyes: Nosaltres anàvem amb la de l'Edu i en general ens va anar molt bé, la d'Escalatroncs ens anirà molt bé per ubicar la via. A part a internet en trobem un parell de més austeres però també útils: Romàntic Guerrer i Joan Jover.

-Roca: Conglomerat de gra gros. El ciment te mala pinta però acaba aguantant. Hi ha algun tram aïllat en que els còdols tenen una mena de sorreta gris que emprenya un xic. També hi ha uns trams coralins a la segona i tercera tirada molt guapos d'escalar.
-Material: Nosaltres hem utilitzat un parell de tascons i el joc de friends compresos entre l'Alien negre i el Camalot del 2. Amb menys ferro segur que també es fa però amb tota aquesta artilleria podem treure molts pèndols al segon de cordada. Doble corda i cintes llargues, escalada sinuosa.

-Via: A nosaltres ens ha agradat molt, lògica, variada i amb bon ambient a la part de dalt, a la guia del Solsonès diuen que és un pèl selvàtica, a nosaltres no ens ho ha pas semblat, tot i que te alguns trams herbosos. D'una dificultat similar a la paret i que hagi fet últimament serien la Fills del Vent i la Víctimes del 92. La Fills del Vent la recordo un xic més fàcil ( no recordo cap pas com el del cinquè llarg!) i no em va agradar tant. En canvi la Víctimes del 92 és potser una miqueta més sostinguda.

-Dificultat obligada: El tram més obligat és un tram concret a l'inici de la cinquena tirada. A la topo posa que és V/A1, hi ha un pont de roca i en teoria trampejant amb un pedal deus arribar a un forat on sembla ser que el Camalot de l'1 hi queda a caldo. Nosaltres aquí hem tirat metres i no se com està el tema de trampejar, però semblava més aviat obligat V+ i amb caiguda a repissa . La resta de la via si que deu ser V obligat.

-Descens: Al pi on fem la darrera reunió ja podem guardar les eines, es surt caminant amb una petita grimpadeta ( II ). Des de l'esmentat pi anem a la dreta fins a una alzina on tornem a anar a l'esquerra i pugem per continuar sempre a l'esquerra, per traces que ens acaben deixant en una pista on hem de trobar la draçera que ens torna a peu de paret.

Víctimes del 92 a Canalda

-Cordada: Berta i Busquets.
-Ressenya:
http://edunz.blogspot.com/2008/10/vctimes-del-92-200m-6aae-o-6b-canalda.html

-Orientació/època: Cara Sud, millor a l'hivern. Nosaltres hi hem anat de rebot i hem començat la via a les 16 hores, el començament estava a l'ombra. Com que som una cordada lenta l'ombra ens ha anat seguint i hem fet tota la via a l'ombra.
-Aproximació: De l'aparcament seguir uns metres la carretera ( esquerra ) i ja trobem un camí que puja cap a peu de paret. La via queda a les plaques a l'esquerra del gran arc per on va la Dimensió Aproximada. Parabolts visibles.

-Material: Joc de tascons, semàfor d'Aliens i el blau i Camalots 1 i 2. Si només porteu l'1 també va bé, ja que l'únic lloc on hem possat el 2 també entrava l'1 i aquest l'hem possat en un parell de llocs més
-Via: En general ens ha agradat, l'única pega és que en un 80% de la ruta la roca te una sorreta gris que emprenya un xic. Les dues primeres tirades ténen un bon ambient i la darrera també. La roca en general bona peró te trams on ens l'hem de mirar. Com a totes les vies de Canalda hem de flanqueijar continuament per buscar el punt feble de la paret, la dificultat obligada és de V+ tant pel primer de cordada com pel segon. Hi ha trams de IV on costa asegurar-se, nosaltres no som massa hàbils suposo que algú més rodat no dirà el mateix.

-Descèns: Un cop acabada la via acabem de grimpar un resalt. Seguim una bona traça a l'esquerra, planejant. Creuem una canal i acabem d'arribar a la vertical d'una gran gàbia penjant a la paret. Aquí baixem pel bosc fins a un camí. Diria que si el seguim a l'esquerra passem per sota d'unes baumes i anem a parar a peu de paret. En comptes d'aixó l'hem seguit a la dreta i hem anat a parar a una pista. L'hem seguida de baixada i just abans d'arribar a un prat hem agafat un corriol a l'esquerra que ens ha dut a peu de paret.

Cherokee Exprés a Canalda.

-Cordada: Isaac Ferrés i Busquets.
-Ressenya: 

-Material: Via totalment equipada amb parabolts i algún clau, hem possat un Alien groc a la primera tirada per treure pèndol al segon de cordada. Crec que amb unes 14 cintes ja es fa, dur-ne alguna de llarga especialment per la primera tirada.
-Aproximació: Molt ben explicada al croquis. Aparquem al principi de la paret, vinguent de Coll de Jou , i agafem una pista fins a un dipósit d'aigua. Aquí agafem un camí amb fites que va cap a la paret, ja veurem els parabolts en un díedret una miqueta trencat i herbós. L'inici esta just a la dreta de les coves.
-Via: M'imagino que deu ser la via més equipada de Canalda, per tant una bona opció per agafar-li el tacte a la pedra del lloc. La roca en general bona peró algún tram demana vigilar una miqueta. La primera xapa està un pèl alta i la roca no acompanya massa. Si mireu el croquis veureu que han afegit una tirada ( IV ). Obligat suposo que V/V+. Te algún tram interssant peró creua dos feixes i no te massa ambient.
-Descèns: De la reunió que han afegit a dalt sortim a l'esquerra i pujem caminant un tros. Després anar a la dreta, més o menys planejant fins a uns prats, baixar-los i al final anar a l'esquerra a enganxar una pista que ens retorna a la carretera. La via està equipada per rapelar peró no se si és una bona idea degu

Fills del Vent a Canalda.

-Cordada: Albert Macau, Jordi Vilà, Marc Segarra i Busquets.
-Ressenya: La de l'Edunz al seu blog: rocaineublogspot.com...molt bona ressenya!.
-Material: En teoria la via està totalment equipada amb una miqueta de tot ( burins,bolts,claus i espits ). Malgrat aixó hem possat un parell de peçes ( Camalot de l'1 i Alien gris ).
-Aproximació: Mola portar alguna fotografia de la via perquè des de la carretera es veu perfectament. Aparquem més o menys a la seva vertical i pugem per traçes cap a peu de via. Aquí es veuen perfectament les expansions de la primera tirada i una FL molt desdibuixada.
-Via: Dels quatre que vàrem fer la via hi havia opinions que anàven des de " força rostollosa,no m'ha entussiasmat " fins al " via guapíssima " . Jo crec que és una via que està bé,sobretot si t'agrada l'escalada canaldera, malgrat que te alguns trams de rostoll. La roca és bona, te algunes tirades francament boniques ( especialment la placa del quart llarg ) i crec que és de les més assequibles de la paret. De grau obligat comentàvem el V+.
-Descèns: Un cop acabada la via pugem una miqueta i anem flanqueijant a la dreta fins a situra-nos a sota d'una paret. L'anem seguint i quan s'acaba anem girant una miqueta a l'esquerra a buscar una vall que s'intueix més avall. Tingueu en compte que la paret és molt llarga i s'ha de vorejar...no baixeu pel dret!!!. Baixant pel bosc ( algunes fites a trams i també alguna traça ) ens deixen en una pista que seguim cap a l'esquerra i després a la dreta fins la carretera.

Falcon Crest a Canalda.

L'Edu és un bon company de Solsona i casa seva sempre és una bona base per pujar a escalar a Canalda. El "problema" és que ell ja ha fet les clàssiques de la paret i sempre acabem en algún Vietnam. I aquest cop deu n'hi do...aquesta em va fer suar. Aquell dia s'ens va afegir el Guixat,els que el conegueu no us perdeu les fotos: casc i estreps...tothom te un passat!. El cas és que recordo que la via ens va costar molt peró que era molt guapa.Aquí van les fotos del blog de l'Edu i la piada del centrecac.cat:

"
El dissabte ens ajuntem amb l'Edu de Solsona i enfilem cap a Canalda.Un cop aquí li enxufem a la Falcon Crest.
Tot el que us pugui dir d'aquesta via millor contrastar-ho amb el que diu l'Edu al seu blogg:rocaineu.blogspot.com ja que ell és un habitual de Canalda.

 La via comença a l'esquerra de Ca la Rita.Es veuen uns espits negres que asseguren el primer tram.Els espits de la resta de la via estan més nous.
El segon llarg que era el que més ens preocupava el vàrem resoldre en artificial tot i que els segons de cordada ho superen en lliure i diuen que és un 6b més tècnic que físic.Es tracta d'un díedre amb roca que no acaba de fer el pes i sense cap assegurança,abans hi havia hagut un pont de roca que es va trencar.Nosaltres clavem una v mitjana en uns códols una miqueta sospitosos,un pla llarg en un forat que reforçem amb un alien groc i finalment un camalot del 2,sortim a una repissa i encara ens queda superar un bombo i una placa.La segona reunió costa una miqueta de veure perquè les xapes estan posades en planer i no les veus fins que no les tens a sobre.La tercera tirada també se les porta,sobretot en un altre díedre força marrano on ha saltat un clau.Aquí l'Edu no portava els pitons i va passar amb aliens i tasconets.No era,potser,de molt de grau peró si que ens va costar lo nostre per com estava la roca.L'última tirada és potser la més fàcil de la via.
A l'inici d'aquesta darrera tirada hi ha un niu de voltors amb cries.Millor deixar la via per una altre ocasió.Mireu també al blogg de l'Edu el tema.
La via semblaria que en tot moment es pot abandonar:de R1 a terra segur,segurament amb dues 60 també de R2 a terra i de R3 sembla ser que es pot abandonar a l'esquerra a caçar el sistema de ràpels de la canal.
De material:estreps,claus optatius per la segona tirada (nosaltres duiem un sol martell),joc complert de tascons,Camalots fins el número 2 (si haguessim tingut el 3 i el 4 segurament els hauriem possat) i aliens a partir del verd.
La roca a mi,que no he escalat massa a Canalda,em va semblar a trams dolenta i d'altres brutalment bona.La via segurament obliga a 6a+.Personalment penso que te trams de V o V+ exposadillos on segurament si caus no et mataràs peró et pots arribar a fer mal.Val a dir que no es una via de navegar en busca de la xapa:sempre es veuen,el que costa si no s'està habituat a Canalda,es descobrir la trajectória menys difícil.
Amb aquesta he fet tres vies a Canalda:Dimensió Aproximada,Dioptria i Falcon Crest.De més fàcil a més difícil.No sabria dir-vos quina m'ha agradat més peró si que penso que la Falcon Crest és una via molt guapa,aeria,difícil i amb passatges molt elegants.Aixó si te algun tram rostollós i que no acaba de ser fàcil que la desmereixen una miqueta.
Resssenya actualitzada a la Roella i al blogg de l'Edu.Descèns explicat en les altres entrades al fórum "