dilluns, 25 de març del 2024

Pa Siempre a la Punta Trini Climb.


Aquests del Trini Climb la van ben encertar amb aquesta via. Es tracta d'una línia fissurada de dalt a baix, en general molt franca d'escalar si ens va el tema atlètic malgrat un parell o tres de trams que escatimen més la pressa. Cal agrair als aperturistes la feinada que s'han fotut alhora de netejar les escletxes i sanejar-les per tal de fer que l'escalada sigui còmode així com de bon encatxarrar. De totes maneres és un itinerari de la cara Nord amb algun tram de mala roca i algun altre de més mal assegurar. L'itinerari és força ràpid de fer i de baixar pel que pot ser un bon complement per escalar per la zona. No m'ha semblat bona idea rapelar-la: caminant en 15' tornes a ser a la base, la tercera reunió queda desplaçada i només te dos claus.


Accés: Esplanada del Miracle (Creu d'en Regató) situada a uns 5 km de Can Maçana i a 2 km. de Santa Cecilia. Hi ha lloc per uns quatre cotxes a l'ombra d'un bon noguer.
Aproximació: Pugem per les escales de ciment que surten de la carretera fins a un camí que seguim cap a l'esquerra. En poca estona arribem al GR que seguim cap a la dreta. Arribarem a unes escales de pedra i poc després trobem un camí que surt a mà esquerra senyalat amb marques blaves. Agafem aquest camí que ens porta fins a la Canal del Miracle. Després d'una forta pujada arribem al Collet del Miracle. Poc abans del Collet prenem un camí transversal a mà esquerra. El seguim, primer per dins el bosc, i poc després arribem a una clariana des d'on es veu la Roca d'en Guillot i a la seva esquerra la veïna de la Roca d'en Guillot on intuïm l'itinerari. Seguim avançant per sota les parets, superem un tram de camí esllavisat gràcies a unes cordes fixes i arribem al peu de via. Xemeneia evident.
Orientació: Est,ombra a partir de les dues.
Material: Una desena de cintes exprés, un joc de tascons i un altre de friends des de l'Alien negre al Camalot del 3. Nosaltres hem repetit de l'Alien blau al Camalot 0.75 però hagués anat igual de bé repetir del 0.5 al 2.



Grau obligat: Nosaltres hem anat en lliure i no m'hi he fixat massa però com que és una via de fissura sembla factible escalar-la en V+/A1,això si, en tal cas preveure un estrep i més artilleria.
Descens: Des del cim desgrimpem amb precaució cap al sud-est fins arribar al bosc. Després baixem pel bosc en tendència cap a la dreta fins a trobar un camí (marques blaves) que ens portarà fins al Collet del Miracle.

dilluns, 18 de març del 2024

Via Walt Disney a la Magdalena Inferior.

 

Una més de Gorros!per gaudir dels patatals típics de l'indret sempre que no ens faci res xapar espits que comencen a ser vellots. M'ha semblat que en algun moment l'escalada és il·lògica i va cap a la dreta per esquivar els parabolts d'una via que l'hi queden a l'esquerra(?). Un d'aquests trams que he trobat una mica forçat ha estat al sostre de la darrera tirada.Hem enllaçat les dues primeres tirades.
 

 
 
Accés: Aparcament del Monestir de Montserrat. 4€ si estàs federat, si no crec que són 6.5€.
Aproximació: Del Monestir agafar les Escales dels Pobres, en direcció a Sant Joan. Al pla de Sta. Anna anar pel de sota i quan sortim al camí transversal (St. Joan - St. Jeroni) seguir-lo a la dreta,direcció Sant Jeroni. Un cop a la base de la Magdalena Inferior anem a buscar les Escales de Jacob,les pugem fins a un coll molt marcat.La via arrenca al mateix coll, està entre les xapes verdes de l'Àpia i un díedre característic on crec que hi ha una via friqui que es diu El beso de la muerte (6a). Les dues primeres assegurançes són parabolts però després ja només trobem els espits no gaire nous.
Orientació: Est, peu de via ombrívol.
Material: Una desena de cintes exprés si enllacem llargs, sinó diria que amb alguna menys es fa.
Grau obligat: V/A0.
Horaris: Per fer la via i el ràpel 1 hora.L'aproximació des del Monestir uns 40' i 30' de retorn.
Material: Servidor que és poruc de mena ha fet servir una desena de cintes exprés,si hi tornés les agafaria dissipadores i a més afegiria alguna baga merletera.
Descens: La darrera reunió coincideix o l'hem fet coincidir amb una reunió de dos bolts amb anella així com dos espits amb cadena i anella. Hem fet un sol ràpel de 60 metres anant a petar al peu de via de la Contuz Mesdez (60 metres,5b). Aquest punt està a escassos metres de la Wall Disney.
També podem anar més a l'esquerra a buscar un ràpel més curt de 35 metres. 
Ressenyes: El Col.leccionistadevies i Mikimau's. Moltes gràcies companys!!!!

dimecres, 13 de març del 2024

Anglada Cerdà a la Paret de la Pedrera d'Aiguafreda.

 

Com no podia ser d'una altre manera en Cerdà i l'Anglada tenien tota la paret per desvirgar i gràcies al seu bon ull varen triar la linea més lógica de la paret.Potser per aquest motiu una quinzena d'anys més tard una colla de Garriguencs vàren tornar a enfilar-s'hi i pensant que obrien via l'hi vàren plantar ni més ni menys que una desena de burins allà on els de Barcelona havien passat sense deixar-hi ni un trist ferro.Per aquest motiu la via també es coneix com a Xemeneia dels Garriguencs.
Incomprensiblement fins fa uns mesos ningú s'havia dignat a arranjar aquesta aberrant heretgia. Finalment algun grimpaire altruista, del qual s'en desconeix la identitat, ha tret totes les expansions de la via i actualment aquest itinerari no te cap tipus d'equipament. 
Per tal de deixar rastre a la paret han picat una sageta i un punt verd, dues coses molt útils. La primera ens serveix per saber que realment per allà hi va una via per si de cas dubtàvem mirant la ressenya o plegant el clatell sota una linea tant lógica. La segona,si sabem interperetar el codi cromàtic adient ,ens és d'utilitat per saber que no hi haurà cap assegurança no fos cas que tinguéssim miopia i arribessim a veure que a dos metres del terra no hi ha els burins.Una altre cosa que és d'agraïr als restauradors de la via és que de moment no hagin tapat amb massilla les expansions tretes ja que així sabem que just després de cada foradet amb el pertinent rovell ve un pas, quina manera de matar l'aventura. Finalment em sembla bé que no s'hagi divulgat el desequipament ja que així he tingut una dossi d'aventura inesperada, cosa cada dia més difícil en aquest mon de xapes i cleques de magnesi.Així doncs si us agrada escalar les vies en el seu estat original ja podeu començar a pencar per arreglar l'empastifada.
Els que sigueu de respectar la fauna sembla ser que hi ha un niu de córbids a la via,millor no anar-hi de Gener a Juliol.
 A nosaltres,que no tenim cap tipus de criteri,ni ètica,ni res similar ens ha agradat molt.Com uns podeu imaginar,hi ha algun bloc sospitós i alguna herba peró en general la roca és bona. Hi trobarem encastaments, alguna estretor i també alguna axarrencada interessant. Hom també anomena la paret com a la paret de la Leiro ja que a sota de la paret s'hi ha instal.lat aquesta empresa. 
 
 Accés: Circulant per la C-17 en sentit Nord/Vic entre Tagamanent i Aiguafreda,sortim després de Tagamanent per estacionar a la benzinera Petrocat. Enllaç amb la ubicació. A la foto de sota Granollers a la dreta i Vic a l'esquerra.

 
Aproximació: Pujar per la segona pista fins a una linea de llum,després arribem a la part de baix de l'antiga pedrera on trobem una caseta i acte seguit un gran bloc. Justament des d'aquest bloc està feta la foto de la ressenya,mirant entre dos pins. Ben bé a darrera del bloc hi arrenca un corriol netejat a cop de podall que cal seguir fins quedar a uns vint metres de la vertical de la via.Aquí pujar per una zona de blocs i tarteres fins a un relleig. Seguir aquesta cornisa a l'esquerra que acaba just al peu de via.
Aquest corriol és ben xulo,te unes escales i tot, peró no és gaire evident i costa de seguir.En comptes de pujar a la paret baixa i hi ha un tram on un pi caigut l'ha tapat.
Molt recomanable dur xerrac i tissores per si ens perdem.
 

 
Horaris: Aproximació 25' sinó ens perdem,via i rapelar 2 hores. Per tornar 20'.
Material: Una dotzena de cintes exprés, un martell,un tascó petit,un universal mitjà, un parell d'Aliens ( groc i vermell ) així com els Camalots del 0.5 al 4.Enlloc del pitó repetiria el 4 i potser agafaria un 5. Recanvis pel ràpel així com xerrac i tisores de podar per l'aproximació. Al ràpel hi ha un llastrot tamany tele moderna on es poden enganxar les cordes,amb la ma no he estat capaç de fotre'l avall però fent palanca amb el martell potser el podem cardar avall.
Grau obligat: V+/A1. Algun pas de V exposat.
Orientació: Oest.
Descens: Diria que no gaire lluny del final de la via hi ha un camí per baixar a peu. Com que no n'estàvem segurs hem rapelat. Deu metres a la dreta del final de la via hi ha un parell de pins amb branques xerracades dels que hem fet un ràpel d'uns 40 metres. 
Ressenyes: D'en Jordi Ceballos ( Roca Calenta ) i en Quim Gil ( Kim Gil ), moltes gràcies per les topos i la resta d'informació que he aprofitat pel blog. Les fotos són d'en Sergi Villar ( Les Altres vies ), també moltes gràcies.

dilluns, 11 de març del 2024

Aresta Brucs al Dumbo.


Deu ser la via més senzilla per pujar a la Miranda del Setrill,nom amb el que també es coneix el Dumbo. Si ens atansem a aquest itinerari ens trobarem amb la típica Aresta Brucs: bona roca, algun tram finot i equipament...bé el que sol passar: que els bons del moment la devien obrir sense burinar i mica en mica l'hi han anat sortint xapes a tort i a dret. Malgrat aquestes xapes ( velles i/o del 8 ) i els merlets que podem afegir m'ha semblat que hi ha trams de IV on millor no fallar. Crec que l'opció més segura és fer la R1 i d'aquí arribar a la reunió que hi ha a l'avant cim d'una sola tirada, la resta de reunions m'han semblat justetes. Nosaltres l'hem trobat molt guapa i l'hem combinat amb la Iroquesos a la Manolito Garcia on també podem ferla Yucatan o la Shar-Strep.
 

 
 
Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe, ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€.
Aproximació: Des de l'aparcament pugem en direcció al refugi d'Agulles ( senyalitzat ). Al cap de mitja hora arribarem al Pas de la Portella, el superem i un cop al coll del damunt hem baixat pel vessant oposat. Passem de llarg del refugi i agafem la Canal Ampla fins a localitzar la cara est del Dumbo,diria que és la tercera agulla que hi ha a ma esquerra. Just abans d'un escorranc seguim una traça que ens deixa en aquesta cara. Anem  l'esquerra i pugem per l'ample canal que separa el Dumbo del Setrill. La via comença uns metres abans del coll.



Orientació: Sud. 
Horaris: Aproximació 45',via i desgrimpar 1 hora i mitja. Del coll a Can Massana 45 minuts.
Material: Nosaltres només hem fet anar una desena de cintes exprés. Hi havia un munt de merlets per llaçar i alguns hi fan anar el friends des de l'Alien verd al Camalot del 0.75.
Grau obligat: V/A0. Molta xapa afegida i molt de merlet per reforçar peró diria que als IV no caiguis.
Descens: Desgrimpem per l'aresta nord (II/III) on probablement podem utilitzar una alzina per rapelar. Un cop acabada la desgrimpada anem a buscar la Canal Ample.
Ressenyes: El Col.leccionistadevies i Escalatroncs.Merci!.

dilluns, 4 de març del 2024

SAME a la Roca dels Arcs.


Ja se sap que en aquest pany de paret no hi trobem les vies més agraïdes de Vilanova i aquesta no n'és pas l'excepció: trams verticals seguits del corresponent rostoll. No ens ha acabat de fer el pes però hem estat una estona entretinguts, resolent els passos de bloc i mirant de no fotre'ns cap roc pel cap.De l'últim parabolt no he vist clar sortir cap a l'esquerra o recta i me n'he anat a la dreta, potser m'he ficat a la Pasatge a l'Eden o a la Dança de Gris.
 

 
Accés: Municipi de Vilanova de Meià.Aquí prendre la carretera L-913 direcció Llimiana.Passat un pont i a les envistes de la Roca dels Arcs estacionar a les vores de la carretera,aparcaments petits.
Aproximació: Un cop aparcats cacem unes traces que baixen al riu,el creuen i pugen al vessant de sota la Roca dels Arcs.Seguirem un corriol que flanqueja per aquest vessant fins a quedar sota del nostre objectiu.La via es veu des del corriol,sostret característic a uns cinc metres del terra. Hem de deixar el camí que va per sota les parets i buscar un dels corriols que menen al peu de les vies. Hi ha un petit contrafort que nosaltres hem esquivat per la dreta. Inici sota un sostret característic amb el nom picat i parabolts visibles. A la dreta s'hi veu un buril amb un cordino i la via està reequipada amb parabolts Kop de gas.



Orientació: Sud.
Grau obligat: Actualment 6a/A1,si manca el clau amb cordino que hi ha sortint de la tercera role suposo que 6a+/b o tirar de ganxo.
 

 
Horaris: Aproximació 15',via 3'5 hores i baixada 40'.
Material: Una desena de cintes exprés millor llargues, un tascó i un joc de friends des de l'Alien negre al Camalot 0.75.
Descens: Del final de la via carenar a l'esquerra fins que arribem a una cresta. Aquí trobem una traça que davalla pel vessant nord(esquerra) fins la carretera Aquesta baixada sol estar humida i/o gelada,relliscades freqüents.No és per matar-se ja que no és aeri però dóna per rebregar bé algun turmell.
Hi ha la opció més llarga però més còmode de un cop acabada la via anar a l'esquerra i baixar per la banda esquerra de la paret,d'aquesta manera també passaríem ben a prop del peu de via.
Ressenyes: Dels Galls i del SAME, gràcies per les ressenyes i per reequipar la via. Gràcies també a l'Edu de rocaineu per reposar el clau del tercer llarg.