Voie d'Eliane a Presles.

Vist des de baix el tram de paret que recorre aquesta via no sembla dels millors de Presles, després un cop posats en matèria la via te llargs ben xulos i mantinguts. Com la majoria de les vies de Presles és súper variada, amb trams de placa fina i d'altres d'atlètics així com trams de díedres. En general no em va semblar massa pul.lida, encara que els llargs per sota la feixa si que patinaven una mica més.Vàrem fer la sortida que recomana en aquestes ressenyes:

-Cordada: Berta i Busquets.
-Orientació: Ens hi vàrem fotre un dia ben núbol i no m'hi vaig fixar però diria que és Sud est.
-Accés: Si venim des de Catalunya hem de sortir de l'Autopista a St. Marcelin. Aquí anem en direcció de Pont en Royans, indicat. Un cop a Pont en Royans creuem el poble, passem un pont i enganxem una carretera a l'esquerra amb un cartell que porta al poble de Presles. Seguint sempre la carretera principal passem per sota les parets, per sota la paret de Nugues ( esquerra ) i després per un túnel. Just passat el túnel arribem a un coll que dona pas a un gran plató al final del qual hi ha Presles. Aparquem en aquest coll a ma dreta. Si aquest aparcament està ple podem seguir la carretera que hi ha a l'esquerra i que va cap Gazon, a cent metres hi ha un altre aparcament.

-Aproximació: Tornem enrrera per la carretera, agafem una drecera i tornem a la carretera. Seguim un troçet més la carretera de baixada fins a un camí a ma esquerra amb un cartell que indica Choranche. Aquest camí va per sota de la paret. Passem una primera zona herbosa i després hem de pujar per una canal herbosa a l'esquerra a l'alçada de l'evident Pilar Beatrix,està abans de la zona dels Buis. Hi ha el nom a peu de via.
-Material: La via està totalment equipada amb parabolts i espits del 8, tot i així vàrem sortir una miqueta de la via al final del primer llarg i ens va anar bé portar els Aliens per protegir aquest tram.
-Dificultat obligada: Teòricament és V+, a nosaltres en algun punt ens va semblar més aviat de 6a.
-Descens: Seguir els camins a l'esquerra que ens retornen a l'aparcament.

Voie de les 3 fissures al Rocher de Nugues.

No vàrem ser capaços d'acabar la segona tirada, vàrem quedar cardats a la placa que hi ha sota de la fissura. Arribar a la R1 resulta fàcil encara que un xic brut ( mola xerrac per un boix ) i poc sanejat...estrany si segons la guia és una via que porta vora els quaranta anys repetint-se molt.
Arribats a R1 sortim rectes a caçar un primer bolt ( V/V+ ). Un cop aquí comencen els dubtes: veiem dos pitons a sobre nostre i a l'esquerra que permeten abastar la fissura però no tenim clar com arribar-hi:

1. Sortint recte i un cop a l'alçada del pitó flanquejar. Es veu difícil, trencat i sense massa rastres de que la gent hi passi.

2. Enganxar un bolt que hi ha a l'esquerra i que porta a una reunió. Escollim aquesta darrera opció i fent un pèndol trinquem aquesta xapa i la role. Estem a la vertical dels pitons. Sortim de la reunió a cop de pèdal i sortida en lliure ( 6a? ). Ara ha vingut un pas que no ens hem atrevit a fer per remuntar-nos a sobre d'una bona pressa de peus, a la dreta hi havia una fissura prima on hi entraria un clau.

No ens quadra massa amb la info de la ressenya que dúiem ja que deia que aquest llarg es podia fer amb V+/A0. Algú te més informació????.tu

Voie de la Grotte al Rocher du Midi. Chartreuse.

La gran clàssica del Rocher du Midi, escalada sinuosa sempre a la recerca de la fissura o els díedre que permeti avançar en un pany de paret bastant complex de resoldre. Tot i així a la via també hi ha trams de plaques i resulta variada d'escalar. Te ambient i a mi el paisatge em sembla una passada, sobretot a la tardor, si enganxeu un dels habituals dies de mar de núvols ja és la osita. Aquesta paret te fama de mala roca, aquesta, però, és la típica clàssica híper repetida on ja està tot força sanejat. Comparant-la amb la Voie de la Rampa, la Grotte segurmanet sigui més sostinguda i homogènia. Pel que fa a la dificultat a la Rampa recordo un canvi de fissura força obligat ( 6a?) mentre que la Grotte no recordo cap pas tant obligat. La Grotte, però, demana un segon de cordada homologat ja que te múltiples travesses. Ah! curiosa la cova on es fa role i la seva sortida que donen el nom i el caràcter a la via.

-Cordada: Berta i Busquets.
-Accés: A Grenoble cal agafar l'autovia de circumval·lació en direcció Chambery. La penúltima sortida abans del peatge cal sortir de l'autovia i anar en direcció St.Hilayre de Toubet. Anem pujant per la carretera i anem creuant poblets fins que trobarem a l'esquerra les indicacions del centre mèdic de St. Hilaire de Toubet. Hem de començar a entrar-hi i girar a la dreta on hi ha un aparcament en dos nivells amb un cartell que indica la Cabana del Berger a l'esquerra. En arribar al centre mèdic abandonat hi ha cartells que avissen de que és prohibit el pas per que hi ha contaminació dels tòxics del desmantellament del centre. Els locals ni en feien ni cas i nosaltres hi vàrem dormir amb la furgo i no ens ha passat pas res.

-Aproximació: Des de l'aparcament enfilem pista amunt. Al cap de 100 metres aproximadament trobem una pista a l'esquerra, la seguim. En un nou encreumanet ( Carrefour des Terraux ) caldrà anar a l'esquerra. Tota l'estona per pista fins a les inmediacions de la Cabana del Pastor, crec que tota l'estona vas trobant cartells que ens indiquen la direcció per arribar a la Cabana del Pastor. Uns cinquenata metres abans de la cabana cal agafar una traça al vessant de la muntanya ( dreta en el sentit de la marxa ). Aquesta traça en un principi recula,sense pujar massa, per sobre d'una malla metàl·lica i paral.lela a la pista. De seguida però caldrà seguir un corriol amb alguna fita que puja ben dret en direcció a la tarteta que hi ha a la part esquerra de la paret i per la que després acabarem baixant. Si convé, aquest pot ser un bon punt per deixar les motxilles. Quan quedem més menys uns cent metres per sota la base de la paret hem d'agafar una traça a la dreta que flanqueja fins a sota el peu de via. Quan hi som a la vertical pujem per una traça entre els pins.
L'iniçi de la via costa un pèl de veure, queda dalt d'una gepa herbosa característica i crec que hi ha una vaga en un pitó força amunt.

-Orientació: Sud Est.
-Material: Un joc de tascons i un de friends des de l'Alien verd al Camalot del 3.
-Dificultat obligada: V+/6a i A1.
-Descens: No és llarg però costa enganxar el seu inici, millor no fer-lo de nits. Del final de la via carenem a l'esquerra mirant a la paret, direcció a la Cabana del Pastor. Al cap d'uns deu/quinze minuts hem d'enganxar una vira que entra al cingle. Crec que no hi havia cap fita, baixes un tros fins que localitzes un primer ràpel en un pi amb moltes vagues. Aquest primer ràpel crec recordar que era obligat fer-lo amb doble corda de 60. Després ve un tram de tartera i un ràpel més curt sobre una instal.lació de parabolts. Més tartera/desgrimpada herbosa i retrobem la traça de l'aproximació.
-Ressenyes: Extretes del Camp to camp, on hi ha una descripció escrita de la via que pot resultar útil.

Faits d'hiver al Roger des Nugues. Presles.

Juntament amb el Pilier de Nugues són les dues clàssiques de la paret. Potser la Faits d'hiver te algún tram de placa més obligadet però en general crec recordar que són força similars. La via en si te bona roca, no està pul.lida i és majoritariament de plaques amb un bonic díedre al tercer llarg per donar el toc de varietat al tema. Si volem combinar les dues vies tot rapelant em sóna haver sentit que és millor rapelar per Pilier de Nugues, tot i que crec que és una via força freqëuntada i potser ens trobem gent pujant. Ah! final de via molt apretat encarar que gens obligat.

-Accés: Si venim des de Catalunya hem de sortir de l'Autopista a St. Marcelin. Aquí anem en direcció de Pont en Royans, indicat. Un cop a Pont en Royans creuem el poble, passem un pont i enganxem una carretera a l'esquerra amb un cartell que porta al poble de Presles. Seguint sempre la carretera principal passem per sota les parets principals, per sota la paret de Nugues ( esquerra ) i després per un túnel. Just passat el túnel arribem a un coll que dona pas a un gran plató al final del qual hi ha Presles. Aparquem en aquest coll a ma dreta. Si aquest aparcament està ple podem seguir la carretera que hi ha a l'esquerra i que va cap Gazon, a cent metres hi ha un altre aparcament. A sota de la paret de Nugues hi ha un cartell que diu prohibit aparcar.
-Aproximació: Reculem per la carretera i després de passar per sota dels túnels hi ha un revolt a l'esquerra on surt un traça que va per sota la paret de Nugues. La seguim, la via comença a sobre d'un pedestal de bon grimpar. A la seva esquerra hi te Eóle,Voie de les 3 fissures i Pilier de Nugues.
-Material: Totalment equipada amb parabolts.
-Dificultat obligada: Fent A0 es passa amb V+/6a.
-Descens: Crec recordar que la via està equipada per rapelar. Nosaltres hem baixat caminant. No recordo molt bé com era però crec que sorties a l'esquerra a buscar un repetidor i d'aquí baixaves a uns camps, sorties dels camps a l'esquerra per sota una linea elèctrica i anaves a parar a uns masos,Gazon. D'aquí per la carretera fins a l'aparcament. Més o menys uns quinze minuts. 

Temps de Guenilles a Presles.

Guapa via,ben sostinguda i homogenia en el sisè grau.Te fama de sobada,però a nosaltres no ens ho va pas semblar.Ens ha semblat més obligada que la seva veïna Fhara Kiri.A l'últim llarg hem anat a fer una volta per l'esquerra per caçar un pont de roca ja llaçat i d'aquest pont de roca hem tornat a les xapes amb un pèndol,no ens atreviem a fer el pas recte.La via està totalment equipada amb bolts a l'estil esportiu,obligat però no expossat.

 

-Accés: Si venim des de Catalunya hem de sortir de l'Autopista a St. Marcelin. Aquí anem en direcció de Pont en Royans, indicat. Un cop a Pont en Royans creuem el poble, passem un pont i enganxem una carretera a l'esquerra amb un cartell que porta al poble de Presles. Seguint sempre la carretera principal passem per sota les parets, per sota la paret de Nugues ( esquerra ) i després per un túnel. Just passat el túnel arribem a un coll que dona pas a un gran plató al final del qual hi ha Presles. Aparquem en aquest coll a ma dreta. Si aquest aparcament està ple podem seguir la carretera que hi ha a l'esquerra i que va cap Gazon, a cent metres hi ha un altre aparcament.

-Aproximació: Tornem enrrera per la carretera, agafem una drecera i tornem a la carretera. Seguim un troçet més la carretera de baixada fins a un camí a ma esquerra amb un cartell que indica Choranche. Aquest camí va per sota de la paret. Passem una primera zona herbosa, un pilar amb una mena de circ i després ve la zona dels Buis. En aquest punt nosaltres sempre pujem cap a la paret per una traça amb una fita i anem seguint a la dreta ben bé per la base de la paret. Passem el peu de via dels Buis, llavors ve una zona desplomada groguenca amb uns vivacs i una vira ( Vire aux Chèveres ), després torna a venir una zona gris, pujem a una mena de coll i arribem a una zona ben desplomada ( Pilier du Souvenir, via Badaboum ) després torna a venir una zona gris que és per on va la Fhara Kiri i la Temps de Guenilles. Passem el peu de via de la Fhara Kiri ( corda fixe ) i arribem a l'inici de la Temps de Guenilles. Hi ha el nom.

-Orientació:
-Material: encara que està equipada amb bolts nosaltrs hem fet anar un joc de friends fins
-Dificultat obligada: Entre el V+ d'en Mussato i el 6b d'en Luichy...nosaltres apostem per 6a+/A0.Potser amb ganxo i pedal el tema baixa. Com sempre ningú els portarà però es veien xoxillos de pitonatge.

Pilier de Choranche a Presles.

Bons díedres!!!!!.

-Cordada: Dani, Pablo i Busquets.
-Accés:  Si venim des de Catalunya hem de sortir de l'Autopista a St. Marcelin. Aquí anem en direcció de Pont en Royans, indicat. Un cop a Pont en Royans creuem el poble, passem un pont i enganxem una carretera a l'esquerra amb un cartell que porta al poble de Presles. Seguint sempre la carretera principal passem per sota les parets, per sota la paret de Nugues ( esquerra ) i després per un túnel. Just passat el túnel arribem a un coll que dona pas a un gran plató al final del qual hi ha el poble de Presles. Si anem a fer les vies del centre de la paret aparcarem aquí. Per anar a fer aquesta via hem de seguir per la carrtera en dirección a Presles i agafar el primer trencant a la dreta, una carretera amb un cartell que porta als masos de Le Charmeil i que diría que està indicada.

Ambient a la tirada d'artifo.

-Aproximació: Hem accedit a la paret per dalt i hem baixat a la base per la Rampe de la Choranche. Ens hem perdut i per tant no puc explicar massa...Diria que des de els masos de Le Charmeil anem seguint per una pista-camí en direcció a la paret, després d'una estació metereológica o algo semblant hem baixat a la dreta seguint uns cartells de vies, diría que aquí la hem cagat i havíem d'haver seguit la carena fins a un coll on cal baixar a la dreta per una canal-tartera fins a l'entrada de la Rampa de la Choranche que està equipada amb cables. Al final de la rampa anar cap a l'esquerra de la paret, sentit invers al que hem aproximat i enganxar una feixa després d'una zona amb un gran desplom. A la R0 hi ha un bolt.

Més ambient als flanquejos.

-Orientació: Diria que Sud Oest, si algú ho sap segur...
-Ressenya: Aquesta del llibre ens va anar molt bé, com que està esgotat l'escanejo:

No hem trobat la R1.

-Material: Nosaltres vàrem fer servir un estrep, algún tascó i un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 3. El del 4 no el dúiem però pot anar bé a la tercera tirada. A l'inci del llarg d'A1 ( en realitat és Ae ) hi ha pasos de V+/6a per trincar la primera xapa i per anar d'aquesta a la segona on es veien clavaderos ( pitons útils ? ).

Curt tram de xemeneia.

-Via: A nosaltres ens ha agradat molt, és una bona via de fissures i díedres de totes les mides, amb algún tram puntual de placa i una tirada d'Ae. Te ambient, és sostinguda i amb molt bona roca, no està pulida. Hem fet una primera tirada ben llarga fins a sobre de la xemeneia, al tercer llarg hem sortit abans de que s'acabés la xemeneia i hi havia un flanqueig força obligat de 6a, un cop a la reunió hem vist un espit i un cordino al final del díedre...potser lo seu és acabar de fer el díedre. No hem fet la reunió opcional de sobre del flanqueig en canvi si que hem fet la de sobre del 6c.
A la guia la comparen amb dificultat amb la Demande del Verdón, al cap d'uns dies vàrem fer aquesta clàssica del Verdón i ens va semblar força més difícil que el Pilier de la Choranche.

Inici de la darrera tirada.

-Dificultat obligada: 6a/+ i A1e.
-Descens: Del final de la via seguir uns passamans que ens deixen en un sector esportiu, seguir per la base d'aquest sector cap a l'esquerra fins a sortir a la carena de l'aproximació.




L'Equipo A, falta l'Anibal que feia la foto!.

Via del Díedre a Serre Châtelard o Combe Laval.

Aproximant...ja veiem la paret!

-Cordada: Pablo, Dani i Busquets.
-Accés: Dependrà de per on aproximem, nosaltres ho hem fet per la base de la paret i així ho explico. Des de Pont en Royans cal anar fins a St. Laurent en Royans i prendre la carretera que porta al Coll de la Machine. Poc després del tercer revolt de ferradura hi ha un petit aparcament. El distingirem perquè hi te una cadena i hi ha un Prat ben petit ple de llenya i palets. Aquest aparcament és molt just i és millor pujar una miqueta més per la carretera i aparcar a l'entrada d'un camí amb un cartell de senderistes que és per on apareixerem quan baixem si no és que rapelem.

                                                         
                                                          Ressenyes del Camp to Camp.
                                                                                                               
-Aproximació: Creuem aquest petit Prat i trobem un camí perpendicular al que seguim. Agafem aquest camí cap a l'esquerra i arribem a uns grans Prats amb pendent, seguim aquests Prats per un camí cap a l'esquerra. A la part alta dels Prats cal agafar un camí a ma dreta en una zona de bosc. Aquest camí fa una pujada constant i ens deixa en una gran tartera. Un cop aquí no aneu directes a la paret, cal anar fent força flanqueig cap a la dreta ( alguna fita ). Quan sigueu a la base de la paret caldrà anar flanquejant a la dreta. La via va per un fil gris en una zona de desploms groguencs. El peu de via costa de veure, és en un sócol fisurat que dona accés a una vireta cap a l'esquerra. Hi ha dues fites petites, una inscripció que costa de veure i un casquillo d'espit. Si ens trobem amb una pedra sicada amb el nom i les xapes de la Opéra Vertaco és que ens hem passat de frenada.

Tram ben plaent al final de la via.

-Via: Bona via de díedres i fissures de totes les mides amb bona roca, sense pulir.Hiperlógica.Una mica herbosa a la part inferior peró guanya amb l'alçada. Segons les guies la trilogía de vies més asequibles del Royans serien: La Voie des Buis a Presles, el Gendarme del Croumuse i aquesta. Nosaltres aquesta l'hem trobat més obligada i menys equipada que les altres dues. Hem fet la via en lliure però semblava que el tram de 6a, a part de sostingut, era de mal trampejar si no es portava alguna peça ben gran ( Camalot del 4 o més ? ). Pel que fa a l'equipament, tant sols hi trobarem 5 pitons i 4 ponts de roca a les tirades. Es veía algún espàrreg reventat, es veu que és una de les típiques vies que s'equipen i es desequipen. Si consulteu al Camp to Camp veureu com va variant l'equipament al llarg del temps.
-Orientació: Sud Oest, diría que està a l'ombra fins ben bé les dues.



Croquis d'en Joan Jover i la nostre.

-Material: Nosaltres vàrem portar algún tascó i el joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 2. A tots tres ens va semblar que si haguessim dut el 4 l'hauriem possat.
-Descens:  Carenar cap a la dreta uns vint minuts ben bons, més o menys fressat fins a una mena de collet. Aquí baixar a l'esquerra pel bosc seguint  una traça força fressada fins a una pista-camí. Agafem la pista-camí cap a l'esquerra que ens acaba retornant a la carretera.

Ben encaixonats abans del tram plaent!.

Voie Classique al Gendarme del Petite Cournuse.

Sortida de R2.

-Cordada: Pablo, Dani i Busquets.
-Accés: A Pont-en- Royans agafar la carretera en direcció a Villard-de-Lans. Seguim aquesta carretera un parell de quilometres i just pasar el pont hem d'agafar la carretera D 292 A en direcció a Châtelus. Seguim aquesta carretera de revolts, sense agafar cap trencant i sempre en direcció Châtelus, convé aparcar al Coll de Mezelièr que està un o dos quilometres abans de Châtelus. Hi ha una esplanada asfaltada a ma dreta, un cartell i una Font.

Entrant a R2.

-Aproximació: Des de l'aparcament el Gendarme és ben visible. Creuem la carretera i prenem el camí senyalitzat que porta al Pas de l'Allier. Seguim aquest camí fins a la vertical del Gendarme. En aquest punt deixem el camí i pujem per una tartera en direcció al Gendarme ( esqu., fita ).  Hi ha un moment en que cal deixar de pujar per la tartera i trencar flanquejant a la dreta, costa de veure. Si arribeu a una llosa tomabada on cal grimpar és que heu de retrocedir uns metres per agafar la traça que surt de la tartera i que porta a peu de via. Espits visibles, a la dreta hi te la Haki que també està equipada amb espits. 45 minuts.
-Orientació: Hi vàrem anar un dia de núbol però segons la guia és sud oest.
-Ressenyes: Penjo la d'en Joan Jover en català, la de Camp to Camp amb foto i la de Hotroc amb la Hoki que creua la via i permet fer combinacions més difícils. Merci a tots!.

Topos d'en Joan Jover i Camp to Camp. 

                  
 -Material: Hem fet servir un Omega mitjà ( aprox C 0.5-1 ? ) i el semàfor per la darrera tirada.
-Via: Està força bé ja que escala força trams guapos de fissures-díedres i alguna placa sobre bona roca i sense pulir. Tot i aixó te diversos trams herbosos que l'hi resten ambient i continuïtat. Si mentre fem la via ens aburrim sempre podem anar alternant amb la veïna Haki ja que es tallen constanment.
Per la seva relativa proximitat al vehicle i poca longitud pot ser una bona opció per als dies de meteo insegura; en aquests casos cal tenir en compte que la via no està equipada per rapelar ( roles amb dues expansions modernes peró molt separades, cordino molt llarg per eventuals retirades ) i amb les nombroses feixes que creua la via no ha de ser gaire cómode abandonar rapelant per la via.

Bonic díedre final.

-Dificultat obligada: V+/A0.
-Descens: Primer hem de fer un ràpel al coll que hi ha entre el Gendarme i la paret del darrera, 40 metres per la cara oposada a la que hem escalat. Al coll caldrà trincar una línea de ràpels i per fer el primer d'ells tenim dues opcions: la nova reunió i la vella. La nova queda ben penjada a la paret del Gendarme, no se si s'arriba directament pendulant ( probablement si ) o si cal grimpar. La vella en canvi queda més cómode al mig de la bretxa i està en bon estat.  El problema que te aquesta instal.lació és que te una fissura a uns quatre metres on segur que s'ens hi encalla el nus, si tenim la precaució de fer passar el nus, aquesta instal.lació no te cap problema. Després hem anat rapelant per la canal, saltant-nos alguna reunió, amb cordes de 60 i diría que amb quatre rapels erem a la tartera. Si hem deixat motxilla a peu de via farem uns cinc minuts de volta per anar-la a buscar.

                                                     Escalant el penúltim llarg i la topo de Hotroc.

Nosferatu a Presles,

-Cordada: Niss i Busquets.
-Accés i Aproximació: Igual que per la Fhara Kiri, peró la via comença a la zona que hi ha just despres de la VIra de les Cabres. Aquí trobarem un petit sostre allargat, que s'exten per la paret una trentena de metres. Just al final d'aquest sostre s'inicia la via ( pitó rovellat i dos bolts visibles ). El nom a peu de via està molt esborrat peró es veu el nom de la Un doigt de Passion.

-Material: La via està equipada per fer-se només amb cintes exprés, si anem justos de grau ens poden anar bé el semàfor i algun tascó. Els friends que marca en Luichy no els hem fet anar.
-Orientació: Sud Est.

-Ressenya: La de lanochedelloro.com. Perfecte, vàrem mirar la ressenya del llibre i a la primera tirada hi marca un tram expossat de díedre, si portem peçes per assegurar el tema no n'hi queda gens d'expo, potser la roca en aquest punt no és a prova de bombes peró la via està molt feta. Ah! i alló que diu de que el tunel no és apte per a grassos, nosaltres sóm rollo 80 kg i vàrem passar sense cap problema.

-Via: Bona via esportiva amb un aire clàssic, és molt variada: placa,díedre,fissura, xemeneia...Bon ambient i amb un curiós tunel vertical. La roca no està massa pulida.
-Grau obligat: 6a/ A1e.

-Descens: La via no està equipada per rapelar, per fer-ho caldria abandonar material. Amb lo curta que és la baixada a ningú se l'hi acudirà d'intentar rapelar, només ho posso perquè és el típic lloc on et fiques amb meteo incerta. La baixada a peu és seguir les traçes que hi ha pel bosc cap a l'esquerra i de seguida retrobem l'aparcament.

Fhara Kiri a Presles.

-Cordada: Niss i Busquets.
-Orientació: Sud Est, vàrem  tenir Sol fins els 3.
-Ressenya: Com sempre la de lanochedelloro.com, perfecte!

 

-Accés: Si venim des de Catalunya hem de sortir de l'Autopista a St. Marcelin. Aquí anem en direcció de Pont en Royans, indicat. Un cop a Pont en Royans creuem el poble, passem un pont i enganxem una carretera a l'esquerra amb un cartell que porta al poble de Presles. Seguint sempre la carretera principal passem per sota les parets, per sota la paret de Nugues ( esquerra ) i després per un túnel. Just passat el túnel arribem a un coll que dona pas a un gran plató al final del qual hi ha Presles. Aparquem en aquest coll a ma dreta. Si aquest aparcament està ple podem seguir la carretera que hi ha a l'esquerra i que va cap Gazon, a cent metres hi ha un altre aparcament.

-Aproximació: Tornem enrrera per la carretera, agafem una drecera i tornem a la carretera. Seguim un troçet més la carretera de baixada fins a un camí a ma esquerra amb un cartell que indica Choranche. Aquest camí va per sota de la paret. Passem una primera zona herbosa, un pilar amb una mena de circ i després ve la zona dels Buis. En aquest punt nosaltres sempre pujem cap a la paret per una traça amb una fita i anem seguint a la dreta ben bé per la base de la paret. Passem el peu de via dels Buis, llavors ve una zona desplomada groguenca amb uns vivacs i una vira ( Vire aux Chèveres ), després torna a venir una zona gris, pujem a una mena de coll i arribem a una zona ben desplomada ( Pilier du Souvenir, via Badaboum ) després torna a venir una zona gris que és per on va la Fhara Kiri, nom al peu i corda fixe un pèl cutre. Nosaltres hem pujat desencordats fins la R0.

-Material: La via està totalment equipada amb parabolts i algun espit. Nosaltres hem posat alguna peça en els llargs de fissura. El semàfor i un Omega mitjà ( Camalot 0.75-1 ). Si volem fer les reunions com marca en Luichy millor doble corda i cintes llargues.
-Grau Obligat: Segons en Luichy és de V i segons la guia de Presles és de 6a. Nosaltres ens decantem més per aquesta darrera opció. Per tant 6a/A1e.

-Via: Guapa via esportiva de paret, sostinguda en el V+/6a amb 3 o 4 trams puntuals on cal apretar una miqueta més. La roca en general no ens ha semblat massa pulida i te algún tram més fàcil on no és excel.lent. Força variada i amb bon ambient.
-Descens: La via no està equipada per rapelar, amb paciència i deixant material a les reunions segurament baixariem. D'altra banda la baixada a peu és ben ràpida,baixem una estoneta cap al vessant oposat al que hem escalat i enganxem una traça a l'esquerra que ens retorna a l'aparcament.

 

Voie de la Rampa al Gran Manti.

-Cordada: Martí, Txus i Busquets.
-Orientació: Est.

-Accés: Quan arribem a Grenoble seguim l'autopista en direcció a Chambery. La circumval·lació de Grenoble és gratuïta i hem de sortir a l'última sortida abans del peatje per anar al poble de Crolles, la sortida està a cinc cents metres del peatge. A Crolles hem de seguir les indicacions de La Terrasse. Passem de llarg aquest poble i pujem a la Flachere. Creuem la Flachere i agafem la D282 ( al final del poble a l'esquerra ). Pugem per aquesta carretera i agafem la D30c en direcció a Bellechembre. Passem aquest poble, creuem un riu, passem el refugi forestal de Bresson ( tancat ) i just abans de creuar un segon riu veiem l'aparcament a ma esquerra. A l'altre cantó de la carretera hi ha una pista forestal tancada al transit amb el corresponent cartell i valla que és per on aproximarem.

Des de Grenoble crec que és més ràpid pujar al Col Marcieu i arribar a l'aparcament per l'altre banda.
-Aproximació: Hem de seguir per la pista que he comentat abans. Per passar en cotxe tingueu en compte que hi ha una torrentera al principi que pot ser crítica. Seguim per per la pista, arribem a una cruïlla i agafem la pista de ma dreta. Continuem per la pista fins a un gran bloc, en aquest punt cal agafar un camí-pista just pel cantó del bloc. El seguim fins que comença a planejar en direcció Sud, en aquest punt unes fites ens marquen que pugem drets pel bosc,primer rectes i al final amb  tendència a la dreta. Quan estem a peu de paret cal seguir-la cap a la dreta, creuant un barranc sorrenc fins a un coll.El barranc o torrentera terrossa es creua bé i a més hi ha parabolts al terra on ens podem assegurar en cas de necessitat.

-Material: Un estrep, algun tascó i un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 2. Nosaltres ens vàrem despistar i no dúiem el del 3, per tant es passa sense peró si el portem el farem anar. Els claus en general són bons peròno està de més el martell i un parell de pitons per no quedar cardats.
-Via: Típica clàssica a la recerca del punt més feble per avançar, te alguns trams herbosos ( tot el penúltim llarg ) i en alguns punts la roca demana precaució. A banda d'això també te algun llarg guapo, a la part de baix la via és com indica el seu nom ramposa i a dalt ja te més ambient. Els llargs que passen de V+ estan  pitonats per fer-se pràcticament en A0, en canvi les tirades més fàcils estan molt poc equipades.

A la webb de Camp to Camp hi ha les ressenyes i la foto que he penjat. A més hi ha unes explicacions molt útils sobre els llargs. Les he mig traduïdes mig explicat el que hem fet:
R0 en dos pitons, seguim per la zona de grades mirant d'anar per l'esquerra de la rampa arran de cingle. Ressalt més dret que hem escalat per una fissura-díedre a l'esquerra més difícil ( IV+ ) i on cal vigilar la roca.
R1 a 40 metres ( 2 pitons ), sortim rectes fins a sota d'un desplom amb un arbret a la dreta. Punt clau on cal flanqueijar a l'esquerra, al final del sostre hi ha una mena de díedret canal fressat amb un altre arbret per on hem de baixar a una nova feixa ( 2 pitons ).

R2 a l'arbre mort, incòmode i que no hem sabut reforçar. Sortim a l'esquerra i passem de l'evident díedre que tenim al damunt. Ja veiem més a l'esquerra la rampa que caldrà seguir. Per entrar-hi cal flanquejar per una placa sota un sostret fissurat ( pitó ). Entrem a la rampa on hi ha un pitó i un arbust al díedre, ho xapem i escalem per terreny tombat un pèl a l'esquerra i després a la dreta per fer reunió prop del díedre.
R3 sobre dos pitons,50 metres. La següent tirada és curta i evident pel díedre, diria que desquipada.

R4 sobre pitons. Seguim el díedre i trobem un clau, en aquest punt fàcilment podem flanquejar a la dreta i escalar per una rampa ( ? ). Nosaltres en comptes d'això hem seguit rectes pel díedre i hem trobat una reunió de tres pitons amb cordino i maillón. En aquest punt hem sortit un pel per la placa de l'esquerra i més amunt hem tornat al díedre. Hi ha una nova reunió amb cordino i maillons que queda un pèl baixa i que deu venir de la placa de la dreta. Hem seguit pel díedre que ara és una fissura ample amb un arbret al mig on crec que alguna ressenya diu que surtis a la dreta ( ? ), nosaltres hem seguit rectes pel díedre fins a una repissa on hi ha un clau que assegura l'entrada d'un curt flanqueig a la dreta. Aquest ens deixa en una petita repissa amb un díedre que escalem i damunt del qual hi ha un clau.

R5 sobre pitons, 50 metres. La següent tirada està pràcticament equipada, només hem ficat un 2 per trincar el primer clau.
R6 a uns 25 metres, pitons. Següent llarg per la rampa fins a  trobar un clau que ens assegura un flanqueig a la dreta fins al peu del díedre del següent llarg. Aquesta tirada per metres segurament es deu poder enllaçar anterior però compte amb el fregament i amb les pedres soltes que hi ha l'inici de la rampa.
R7 al peu del díedre. Primera part del llarg gens obligada ( A0 ), sortim a una feixeta i hem d'encarar una fissura. Te un clau a l'inici i dos al final, però el tram del mig deu ser obligat ( V+ ).

R8 nosaltres l'hem fet just a sobre la fissura que comentava sobre dos pitons que podem reforçar amb algun tascó o alien. Per metres segurament ens podem saltar aquesta role però de nou compte amb el fregament i amb el tram de pedres soltes que hi ha arribant a la R9. Sigui com sigui seguim rectes per la fissura ( 1 pitó ) i encarem un petit balmat. Sortida amb pedra solta, la reunió queda recte amunt sota un desplomet.
R9 de dos pitons. Sortim cap a l'esquerra per la feixa i quan acaba el desplom ens fiquem en una placa amb un díedre a la dreta. Al final d'aquest díedre hi ha un parell o tres de pitons que asseguren un curt flanqueig a la dreta. Just passat el flanqueig pujem un parell de metres i hi ha una role de tres pitons, si anem bé de fregament millor ens la saltem perquè és incòmode. Seguim rectes amunt per un díedre amb dos claus i acabat aquest díedre hem de flanquejar a la dreta per arribar a una còmode reunió.
R10 amb quatre claus. No seguir rectes amunt per un díedre, flanquejar a la dreta fins a un bon pi. L'encintem i anem a l'esquerra per trincar un clau. Escalem una placa amb una vague fissura ( 1 clau ), és fàcil ( IV ) però compte amb la pedra, costa d'assegurar. Arribem al peu d'un díedre que ara no escalem, pujarem per la fissura de l'esquerra, aquesta fissura és vertical però amb bones presses. Te un parell de pitons al mig, un taco de fusta i dos tres pitons seguits al final. Quan arribem a aquests tres pitons hem fer un curt flanqueig a la dreta per trincar el díedre que abans no hem seguit. A la fissura de la dreta hi entra un 2 o un 3, si no ho fem en lliure haurem de posar el friend a cegues. Per fer-ho en lliure busqueu bé que hi ha un punt concret en que la fissura fa una bona pressa. Seguim el díedre uns parell de metres i arribem al relleu.

R11 amb dos claus, incòmode i no crec que ens la poguem saltar ja que la següent queda a uns 30 metres. Sortim rectes pel díedre i trobem un pitó. Seguim el díedre fins que acaba en una feix, aquí hi ha una reunió de claus. Si el fregament i els metres ens ho permeten flanquegem a l'esquerra fins a una reunió de bolts de la Titànic.
R12 de bolts. Sortim per la feixa,just passat un arbre ( n'hi ha diversos ) i quan s'ha acabat el desplom pujem per un curt tram de placa fins a un pi. Seguim per un díedre amb tendència a l'esquerra fins a una repisseta, la reunió queda a l'esquerra.

R13 de dos pitons, a la topo aquesta se la salten...deu fregar molt!. Hem de pujar primer per un díedre rocós i després per l'herba fins a un gran pi mort, passem per la seva esquerra per terreny que continua herbós i arribem a una feixa. Fem un pas terrós i guanyem una nova repissa. Seguint a la dreta trobarem una nova role de dos bolts de la Titànic.
R14 queda un xic alta. Seguim per la feixa cap a la dreta i ja veiem un curt mur assegurat amb tres claus. Acabat aquest mur fem un petit flanqueig a la dreta i sortim per terreny fàcil a la carena on fem reunió de qualsevol arbre. 60 metres.
-Descens: Nosaltres hem baixat pel S, crec que pel N. és més ràpid peró hi ha desgrimpades. Del final de la via carenar cap a l'esquerra, el Pas du Aup du Seuil en teoria està a la mateixa cota que el final de la via. Nosaltres hem baixat al vessant oposat i hem enganxat una traça, primer amb pinta de ser del bestiar i després ja tenia més aspecte de camí. La traça ens ha deixat ben bé al coll ( cartell i valla de filferro ). Aquí hem agafat el G.R. fins al coll de Marcieu. Un cop aquí ens tocarà caminar un parell de quilometres per la carretera fins a on hem aparcat, a no ser que anem amb dos cotxes i en deixem un al Coll.