Vía Agullòlegs al Xumet.

L'inici i el final de la via són ben interessants mentre que la resta de l'escalada és una rampa que permet gaudir del paisatge sense massa complicacions.De bon combinar amb la veïna Francesc Rubio i Palau. , del mateix estil i autors. L'alzina que serveix per abastar la primera expansió de la tercera tirada està castigada per la sequera, aviat caldrà pensar en dur una antena d’uns tres metres o un espitador, a no ser que alguna ànima caritativa abandoni un cordino en aquest espit. 

 

 

Aproximació: Del Monestir de Montserrat agafem les escales dels pobres fins al pla de Santa Anna, d'allà continuem amunt fins al Pla dels ocells passant per la base de la Panxa del Bisbe, entronquem amb el camí que puja a Sant Jeroni, passat el Cap de Mort i baixem en direcció Sant Joan, a l'altura del Cigronet anem buscant a ma dreta un corriol per assolir el peu de via, les plaques es veuen ben evidents,espits amb cabota d'allem visibles i hi ha una sageta molt discreta visible.

 

 

Orientació: Diria que sudest,sol fins cap allà les 3.

Horaris: Aproximació 1 hora,via 1'5 hores i del final de la via al Monestir 1 hora.

Material: Una dotzena de cintes exprés i un Alien  groc per la darrera tirada.Si no fem el 6c en lliure anirà bé dur un pedal. Estaria bé deixar un cordino d’uns cinc metres al primer espit de l’últim llarg per que les alzines per abastar-lo estan a les últimes.

 

Grau obligat: IV/A1e, trams de III/IV exposats.

Descens: Sense cap traça definida avançar pel bosc en direcció Nord-Est fins a una torrentera. En aquest punt hi ha qui baixa per la torrentera fins al camí de Sant Jeroni a Sant Joan,nosaltres hem creuat la torrentera i ens hem enfilat a un roc des d'on s'arriba còmodament al camí de Sant Jeroni a Sant Joan.

Ressenyes: Del col.leccionista de vies,dels Germans Massó i d'en Joan Asín. Moltes gràcies!.

 

 

Francesc Rubio i Palau a la Talaia de la Sardana.

Bonica proposta masoniana ubicada a la part alta de Montserrat. Escalada plaquera de dificultat moderada amb un parell d'entrebancs més complicats i una entrada prou rabiosa per abastar el primer parabolt. Nosaltres l'hem combinat sense massa estrès amb la veïna Agullòlegs al Xumet. 

 

 

Accés: Monestir de Montserrat. Aparcament de pagament (6.5€), descompte presentant targeta federativa (4€).

Aproximació: Del Monestir de Montserrat agafem les escales dels pobres fins al pla de Santa Anna, d'allà continuem amunt fins al Pla dels ocells passant per la base de la Panxa del Bisbe, entronquem amb el camí que puja a Sant Jeroni, passat el Cap de Mort i baixem en direcció Sant Joan, a l'altura del Cigronet anem buscant a ma dreta un corriol per assolir el peu de via, les plaques es veuen ben evidents.Parabolts del 8 visibles, la primera fotografia correspon a l'inici de la via.

 

Orientació: Diria que sudest,sol fins cap allà les 3.

Horaris: Aproximació 1 hora,via 1'5 hores i del final de la via al Monestir 1 hora.

Material: Només hem fet anar una desena de cintes exprés.

 

Grau obligat: V+/A0.

Descens: Sense cap traça definida avançar pel bosc en direcció Nord-Est fins a una torrentera. En aquest punt hi ha qui baixa per la torrentera fins al camí de Sant Jeroni a Sant Joan,nosaltres hem creuat la torrentera i ens hem enfilat a un roc des d'on s'arriba còmodament al camí de Sant Jeroni a Sant Joan.

Ressenyes: El dibuix i la foto desenfocada d'en Joan Prunera, la fotografia amb dues vies d'en Joan Asín mentre que el darrer dibuix és dels propis Germans Massó. Gràcies a tothom per la feina.

Normal i GEDE a l'Agulla Fina dels Naps de baix.

 

 

A banda de ser una via molt ben parida, la Normal a l'Agulla Fina, és un d'aquells itineraris on treure's el barret amb l'elit d'antuvi. El senyor Pany s'ens va plantar a la bretxa de l'agulla i amb la corda estacada a la cintura, espardenyes i quatre ferros es va endrapar les trenta metres de placa que hi ha fins al cim...sense paraules. Durant anys fou una via temuda, a nivell de la Nord del Dit, l'Aresta Brucs a la Vella, la Navarro a la Cadireta...però mica en mica varen anar apareixent expansions que varen diluir la gesta, o com diuen alguns es va domesticar la bèstia. Avui en dia conserva part de la seva aureola d'itinerari temut,almenys pels pelacanyes montserratins com el blocencallat. Malgrat dur els gats més esmolats del mercat als peus, la ferralla més avantguardista a l'arnés, les mans empastifades de magnesi i la paret curulla de material rovellat he hagut d'empassar una mica de saliva quan he plegat el clatell al segón relleu. Després un cop possats a la feina la veritat és que entre la qualitat de la roca i l'abundant canto m'han fet gaudir de valent la tirada. L'entrada per la GEDE es resolia amb una pas d'espatlles, nosaltres que al roco no els practiquem, hem estat una estoneta entretinguts amb els estreps. Si som ràpids la podem combinar amb la SAME a l'Agulla del Senglar o sinó ens fa mandra la Canal Nubiola amb l'Esperó del Vent.

Accés: Aparcament habilitat al municipi del Bruc,darrera de l'escola,enllaç.

Aproximació:Pugem a la urbanització de sobre i trenquem a l'esquerra pel carrer Camí de Can Salses. Quan s'acaba l'asfalt agafem el primer trencant a ma dreta, passem pel costat de Can Salses i baixem a un olivar. Aquí agafem un corriol a ma esquerra i en comptes d'entrar al torrent trenquem a ma dreta. Arribem a una petita bassa on el camí es bifurca, agafem el corriol de ma esquerra. Ens enfilem a una carena on tenim unes vistes privilegiades. Trenquem a la dreta, passem per sota de l'Agulla del Senglar, on a part d'espectaculars itineraris esportius hi ha la clàssica SAME. Seguim per un corriol que passa per sota de l'Agulla Fina dels Naps de Baix.

Nosaltres ens hem saltat la primera tirada que no semblava massa atractiva. Hem grimpat per l'esquerra i hem flanquejat per un relleig gràcies a una corda fixe.

 

 

Grau obligat: V+/A0, suposo que exposat degut a l'antiguitat de les peces emplaçades.

Horaris: Aproximació 45',via i ràpels 2 hores. Retorn al Bruc 40'.

Orientació: La GEDE podria ser Oest i la Normal Nord. 

Material: Nosaltres hem fet anar unes catorze cintes exprés, dos estreps,quatre plaquetes recuperables i un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 5.Tenint en compte que no hem fet pas d'esqueneta si tornés a fer la via m'enduria doblats el 4 i el 5 així com un 6. Com que baixem per la mateixa via,aquest material es pot deixar al seu lloc i recollir-lo en rapelar. Cordino per reforçar el ràpel del cim,quan més llarg millor: entre 60 cm i 5 m.

Descens: Dos ràpels de 50 per la mateixa via. Del cim a R1 es fa d'una sabina amb les vagues força velles i de R1 a terra són parabolts amb anella. 

Ressenyes: Bullaroles ( dibuix) i Jose Valero ( fotografia ). La primera foto és d'en Jordi Ceballos, així com l'enllaç de l'aparcament. Gràcies!!

Esclaus del temps al Frare de baix.

A tots dos ens ha agradat força, a part de la segona tirada que és la guapa, la resta de llargs també ténen la seva gràcia.M'ha atansat a la via amb la idea preconçebuda de que es tractava d'un itinerari poc recorregut,després xerrant-ne amb els coneguts resulta que qui més qui menys l'havia escalat. Potser per aquest motiu la roca de la segona tirada no l'hem trobat tant trencada com pregonava la ressenya.

imera assegurança no és el pitó que marca la topo sinó un espit mentre que el segón pitó es troba després de l'Ae i no abans,a l'Ae hi ha quatre espits i no 3.La primera role coincideix amb la Petit Nil i són dos parabolts a la lleixa que hi ha a la base de la cara Est del Serrat d'en Muntaner per on podem baixar caminant. La roca a la segona tirada no és per tirar coets però res dramàtic. 

Accés: Explanada d'en Nubiola, al costat del restaurant de la Vinya Nova.  

Aproximació: Des de la Vinya Nova prenem la pista forestal que porta cap a Collbató. Seguint aquesta pista trobarem un primer trencant a mà esquerra, és el Camí de l’Artiga Alta. Passat aquest trencant i seguint uns minuts més tornem a trobar un altre trencant a l’esquerra, el seguim uns 100 metres fins arribar a un cul de sac on abans es podia deixar el cotxe. Des d’aquest punt agafem un camí de marques blaves ( Camí del Clot de la Mònica ). Seguim aquest camí fins a localitzar un corriol que surt a la nostra esquerra (fita). Aquest corriol porta fins al peu del Frare de Baix, la via es troba a la cara est d'aquesta agulla. Comença en un slab vermellós sota d'un sostre,es veu un primer espit i els de l'Ae que flanquejen el sostre. A l'esquerra veurem els espits,claus i cordinos de la Sygiriya mentre que a la dreta hi ha els parabolts de la Petit Nil.

Orientació: Est.

Grau obligat: V+/6a i A2.

Material: Una dotzena de cintes amb algunes desplegables,dos estreps i un joc de friends des de l'Alien negre al Camalot del 3.Hagués fet servei repetir el 0.75 a la segona tirada.

Horari: Aproximació 20',via 2 hores.Ràpel i retorn al cotxe 35'.

Descens: La darrera reunió l'hem fet a l'arbre on acaba la Via Normal.D'aquí hem fet un ràpel de 30 metres fins al relleig que hi ha a la base de la cara est del Serrat d'en Muntaner per on podem baixar amb alguna grimpada al camí de l'aproximació o al peu de via segons convingui.

Ressenya: Em sembla que és la original dels aperturistes però no se pas d'on ha sortit.

Normal a l'Agulla Gran del Pas del Príncep.

Ens ha semblat molt bona via: variada,amb ambient,atrevida i carregada de lógica.La primera tirada ja et fa escalar més del que sembla des d'abaix peró on es talla el bacallà és a la segona tirada. Aquest llarg comença amb una burinada que podem fer en lliure de 6a o en V/A0,acabada la qual cové pujar força rectes fins a una evident fissura amb una escarpia. Assegurada aquesta fissura baixem uns metres i començem a flanquejar a esquerres fins als merletes on antigament es feia reunió a pèl (!). Seguim flanquejant uns cinc metres més fins que la cosa s'ajau i escapem de l'abisme en vertical.

A la guia de Frares es proposa el nom de Quimet Llopis per la via. Aquest nom fa referència a un escalador del CADE que perdé la vida a la Margalida als anys cinquanta i que escalà aquesta via just abans de patir l'accident mortal.

Accés: Dues opcions en funció de per on aproximem: Can Massana o el Cassot.

Aproximació per Can Massana: Des de l'aparcament pugem en direcció al refugi d'Agulles (senyalitzat). Al cap de mitja hora arribarem al Pas de la Portella, el superem i un cop al coll del damunt hem baixat pel vessant oposat. Passem de llarg del refugi,creuem la Canal Ample on comença Frares. Anem seguint el mateix camí on anem trobant marques de P.R. Passarem per sota de l'Agulla Gran del Pas del Príncep amb la clàssica GEDE i uns metres més enllà trobem una canal arbrada que remontem fins que arribem al primer ressalt de roca.

Aproximació pel Cassot: Creuem la carretera i agafem un camí amb molts trencalls que ens deixa al Coll de Port. Saltem al vessant Sud i passem la Font de l'Esllavissada. Just abans d'arribar al vessant Sud de l'Agulla Gran del Pas del Príncep,on hi ha la clàssica GEDE trobem una canal arbrada que remontem fins que arribem al primer ressalt de roca.

Horaris: Aproximació 50',via i rapel 2'5 hores. De peu de via al cotxe 40'.

Grau obligat: V/A0. El segon de cordada cal que domini el IV ja que la segona tirada te un bon flanqueig.

Material: Quatre plaquetes recuperables,un parell de tascons,un joc de friends des del Totem blau al taronja i un grapat de vagues merleteres. Hi ha qui empra els tricams així com un parell de pitons. Va bé dur un cordino prim (7?) per deixar en el ràpel ja que el mosquetó està ben rovellat. El ràpel és de 50 metres i si el volem fraccionar caldrà abandonar material en algun arbre del primer llarg.

Orientació: A la primera tirada li toca ben poc el sol, el coll amb el Rei on fem la primera role és Nord i la segona tirada Est.

Descens: Des de la darrera reunió desgrimpar els últims metres de la via fins quedar a l'alçada d'una savina. Aquí hem de seguir una vira cap a l'Oest fins assolir la instal·lació de ràpel. Aquesta està formada per tres espits encadenats i un mosquetó soldat al punt central. L'esmentat mosquetó està força rovellat i no és mala idea abandonar-hi un cordino fi passat per les baules de la cadena.

Ressenya: Rocacalenta,merci!