Vies Mel del la Selva i Vilanova Jove a les Roques del Pelat.

Boniques vies esportives que solquen una placa que de ben segur ens haurà cridat l'atenció observant les Roques del Pelat des de la pista. Itineraris ideals per combinar amb la veïna Eva Solans del mateix estil. Els companys que estan molt forts han escalat la segona tirada de la Mel de la Selva en lliure i l'hi ha semblat 6b+/c. Ambdues vies les hem fet en dos llargs.

Accés: Des de Vilanova de Meià prenem la carretera amunt, passem de llarg el trencall de l’Ermita de Meià, i just després d’un dipòsit d’aigua dels Bombers prenem un trencall a la dreta. Passem per davant de la Font Blanca i aparquem uns 200 metres més endavant.

Aproximació: Reculem uns 50 metres per la pista en direcció a la carretera i ja veurem un corriol fitat que s'enfila cap a l'espadat. Quan arribem a la base de la paret anem cap a l'esquerra, passem la canal per on baixa la ferrada i per una feixa arribem al peu de les vies. Parabots visibles.

Material: Una quinzena de cintes per enllaçar tranquils i un pedal per l'inici de la Vilanova jove.

Grau obligat: V+/6a, si es va just de grau pot ser útil una tramposa.

Horaris: Aproximació 20',cada via 1 hora, del cim a peu de via 15' i del cim al cotxe 30'.

Orientació: Sud.

Descens: Sortim de la feixa on acaben les vies a la dreta i la primera canal que trobem és la ferrada de baixada. Recomanable fer-la amb l'arnés posat fent servir la línia de vida que hi ha.

Ressenyes: Lanochedelloro.com

Mambo a la Paret de Zaratustra.

La penúltima tirada és excepcional,la resta de la via entre el rostollet i el rostoll plus.Si més no aquesta ha estat la sentència dels companys que són del morro fi i amb més criteri que el qui escriu.Hem enllaçat les dues darreres tirades però no es gaire recomanble ja que a la sortida al cim hi ha força roca trencada i la penúltima reunió està apartada de la linea de caiguda, no com l'avanpenúltima.

Accés: Municipi de Vilanova de Meià.Aquí prendre la carretera L-913 direcció Llimiana.Passem el trencant a l'esquerra cap a l'Ermita de Santa Maria,la Font de la Figuera i el revolt amb la pista de la Font Blanca on hi ha una gran bassa d'incendis.Després de tot això trobarem una gran explanada a ma dreta,antiga cantera,estacionem en aquest punt.

Aproximació: De l'aparcament en surten dues traçes la de la dreta i la de l'esquerra. A nosaltres ens interesa la de l'esquerra que ens deixarà a la base de la paret.Anirem seguint cap a la dreta,passem les cordes fixes de la Caipirinha i la Mojito. I just després d'aquestes vies comença la Mambo: canal-xemeneia amb arbres llaçats.Veure la següent foto.

Orientació: Sud est,sol a partir de les dues.

Material: Un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 3.En alguna banda es recomana dur un 4 així com repetir fins al 0.75.Si teniu cordinos per abandonar en aquesta via hi ha un munt de ponts de roca per deixar llaçats.Un xerrac per podar la sabina que cal creuar a la primera tirada no seria sobrer.

Grau obligat: V+/A1.

Horaris: Aproximació 15',via 2.5 hores i baixada 25'.

Descens: Caminant a l'esquerra fins a quedar a sota la linea elèctrica on hi ha un camí que baixa fins a la carretera.

Ressenyes: La original així como la foto de la primera tirada son del blog Rocacalenta i la segona és de Romanticguerrer.Moltes gràcies!.

Kriptonita a la Paret de Zaratrustra.

Una via molt ben trobada, oberta per un dels representants de l'escalada autèntica, aquí però s'ha estovat el tema i hi ha prou ferro, si més no als trams per sobre de V. Per sota d'aquest grau estem a la misa del diumenge, hi ha òsties per tothom. Itinerari ben sostingit i rodó malgrat alguna feixa molt esporàdica. 

Accés: Municipi de Vilanova de Meià.Aquí prendre la carretera L-913 direcció Llimiana.Passem el trencant a l'esquerra cap a l'Ermita de Santa Maria,la Font de la Figuera i el revolt amb la pista de la Font Blanca on hi ha una gran bassa d'incendis.Després de tot això trobarem una gran explanada a ma dreta,antiga cantera,estacionem en aquest punt.

Aproximació: De l'aparcament en surten dues traces la de la dreta i la de l'esquerra. A nosaltres ens interessa la de l'esquerra que ens deixarà a la base de la paret.Anirem seguint cap a la dreta,passem les cordes fixes de la Caipirinha i la Mojito.Uns metres més enllà trobarem el nostre peu de via,reconeixible per haver-hi un parabolt a uns tres metres del terra,fotografia:

Orientació: Sud Oest,sol a partir de les 2.

Horaris: Aproximació vint minuts,escalada 2'5 hores i descens 35 minuts.

Material: Un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot 0.75, hi ha qui empra un ganxo ample al tercer llarg. Ha anat bé dur cintes llargues i doble corda si més no per enllaçar el segon amb el tercer llarg. 

Descens: Caminant a l'esquerra fins a quedar a sota la linea elèctrica on hi ha un camí que baixa fins a la carretera.

Ressenyes: Si no m'equivoco és del propi Armand Ballart.

 

Via del Buitre a la Paret de Zaratustra.

 

Gran travesa que creua de punta a punta la paret de Zaratustra aprofitant un relleig intermitent, fins que aquest es dilueix i toca sortir al cim gràcies a una potent fissura.Alguns trams de roca delicada alternats amb altres de màxima qualitat,si es repetís amb més freqüencia segurament es sanejaria. Nosaltres hi vàrem ser un matí posterior a una bona ploguda amb l'esperança de que els sostres que l'hi fan de barret l'haguessin mantingut eixuta i la jugada va sortir bé. 

Accés: Municipi de Vilanova de Meià.Aquí prendre la carretera L-913 direcció Llimiana.Passem el trencant a l'esquerra cap a l'Ermita de Santa Maria,la Font de la Figuera i el revolt amb la pista de la Font Blanca on hi ha una gran bassa d'incendis.Després de tot això trobarem una gran explanada a ma dreta,antiga cantera,estacionem en aquest punt.

Aproximació: De l'aparcament en surten dues traçes la de la dreta i la de l'esquerra. A nosaltres ens interesa la de l'esquerra que ens deixarà a la base de la paret. Parabolts visibles. 

Material: Nosaltres vàrem emprar unes setze cintes desplegables i un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 3. A la penúltima tirada ens hagués anat bé repetir un 3 i/o dur un 4. Precisament en aquest llarg hi ha un bong que es belluga i que estaria bé repicar-lo així com dos ponts de roca que agraïriem trobar llaçats.

Grau obligat: Pel de primer 6a/A1 mentre que pel segón de cordada V+,amb algún pèndol potencial prou llarg en el IV/V. 

Horaris: Aproximació 10', via 4 hores i mitja.Per baixar del final de la via al cotxe mitja hora.

Orientació: Crec que sud oest,te ombra fins a quarts de dues.

Restriccions: De moment no n'hi ha però de Gener a Juliol probablement ens trobarem el niu habitat a R5 que dona nom a la via.

Descens: De Hi ha qui rapela de la penúltima reunió: dos ràpels equipats amb cadena i anella. Nosaltres hem baixat caminant.Acabada la via ens embardissem cap a l'esquerra i en lleugera baixada fins atànyer un corriol de baixada que ens permetrà assolir pràcticament el peu de via.

Ressenyes: El dibuix és d'en Parce i la fotografia d'en Jordi Ceballos. Mil gràcies!.

Via Navarro a la Roca dels Arcs.

A mi m'ha agradat prou per ser una via d'aquesta part de la paret,al company no tant. Val a dir que veníem de fer-ne una altre al pany central i llavors la comparació és inevitable. De totes maneres es tracta d'una proposta homogènia en el IV/V,que gestiona amb lògica els herbaseguers pertinets,pelada de ferro i que no patina.  Hem enllaçat les dues primeres tirades.Les reunions 3,4 i 5 es monten en fermes sabines,les altres disposen de parabolts. Inici i final ben parits. Juntament amb la Tàrrega serien les dues clàssiques amb menys graduació de la Roca dels Arcs. 

Accés: Municipi de Vilanova de Meià.Aquí prendre la carretera L-913 direcció Llimiana.Passat un pont i a les envistes de la Roca dels Arcs estacionar a les vores de la carretera,aparcaments petits. Des de la carretera es veu la via.

Aproximació: Un cop aparcats cacem unes traces que baixen al riu,el creuen i pugen al vessant de sota la Roca dels Arcs.Seguirem un corriol que flanqueja per aquest vessant fins a quedar sota del nostre objectiu. Agafarem un corriol menys fressat que ens deixarà a l'iniçi de la via. Escalem la placa que hi ha a l'esquerra d'un evident díedre,veure la fotgrafia de sota: 

Material: Nosaltres hem fet anar unes catorze cintes exprés desplegables i un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot 0.75.Hi ha qui recomana un #1 i a mi m'ha semblat que va bé reservar les peçes petites així com algun tasconet petit pel final del darrer llarg.

Grau obligat: V.

Horaris: Aproximació 15', una hora i mitja per fer la via. Del cim al cotxe 35'

Descens: Del final de la via agafem una traça que davalla pel vessant nord fins la carretera Aquesta baixada sol estar humida i/o gelada,relliscades freqüents.No és per matar-se ja que no és aeri però dóna per rebregar bé algun turmell.
Hi ha la opció més llarga però més còmode de un cop acabada la via anar a l'esquerra i baixar per la banda esquerra de la paret,d'aquesta manera també passaríem ben a prop del peu de via.

Ressenyes: La original és del blog Roca Calenta mentre que les fotografies pertànyen a en Joan Asín i a en Jose Walero.Moltes gràcies a tothom!.

Eva Solans al Pelat.

 

Escalada prou reeixida,arreglada i equipada per no patir el més mínim. Te trams ben guapos com la placa final i d'altres on la roca no és gaire agraïda ja que s'esmicola i tampoc fa canto.Hem enllaçat Ll1+Ll2 i Ll3+Ll4,saltanos xapes,amb doble corda i cintes desplegables.

Accés: Des de Vilanova de Meià prenem la carretera amunt, passem de llarg el trencall de l’Ermita de Meià, i just després d’un dipòsit d’aigua dels Bombers prenem un trencall a la dreta. Passem per davant de la Font Blanca i aparquem uns 200 metres més endavant.

Aproximació: Reculem uns 50 metres per la pista en direcció a la carretera i ja veurem un corriol fitat que s'enfila cap a l'espedat. Quan arribem a la base de la paret deixem la traça fitada que mena a la ferrada de baixada i anem a la dreta per localitzar el peu de via. Cúrrua de bolts visibles i ES escrit amb retol·lador a l'inici.

Material: 16 cintes exprés desplegables.

Horaris: Aproximació 20',via 2 hores i baixada 40'.

Grau obligat: V/V+.

Orientació: Sud.

Descens: La via disposa de dues anelles a totes les reunions llevat de la darrera que es fa sobre una bona sabina podada a tal efecte. Des d'aquesta sabina seguir un corriol a l'esquerra que ens mena a una ferrada per la qual baixem a la base de la paret on retrobem la traça fitada de l'aproximació.

Mar de Cafè a la Paret de Zaratrusta.

Típica via esportiva d'aquest pany de paret dotada d'un rocam boníssim i full equip amb parabolts.Dues tirades de recorregut que ens permeten accedir als dos darrers llargs de la Mar de núvols o baixar ràpidament amb un sol ràpel.
Escalada de franjes i roms de caràcter atlètic.Ideal per acabar de sumar metres i apurar l'última estona de sol.

Accés: Des del municipi de Vilanova agafem la carretera ???.Passada la Font de la Figuera i abans d'un pont trobarem un aparcament força ampli a ma dreta ( sembla una antiga cantera ?).
Aproximació: A la banda dreta de l'aparcament hi surt una traça que sense pèrdua ens mena a peu de paret.La via comença uns deu metres a la dreta de la clàssica Mar de núvols.Parabolts visibles i el nom escrit fins que s'esborri.
Material: 11 cintes exprés i un Alien gris pel flanqueig d'unió amb la Mar de núvols.
Orientació: Podria ser Sudoest,sol des del migdia fins la posta.
Grau obligat: Teoricament V+.Superar el bombo de la segona tirada m'ha costat més que el primer llarg de 6a.A més m'ha semblat una mica obligat.
Horari: 2 hores fer-la i rapelar-la.L'aproximació són 10'/15'.
Descens: la via acaba a la segona reunió i des d'aquí sembla que es baixa amb un sol ràpel de 45 ( dues anelles).Si continuem per la Mar de núvols rapelerem per aquesta un primer ràpel i despres per la Txubascos Vascos.Crec que amb dos ràpels de 60 serem al terra.
La baixada a peu podria ser per l'esquerra.He sentit de tot des de que són 20' a que és una enmarronada d'una hora.

Caipirinha i Mojito a la Paret de Zaratrustra.

-Cordada: Txus i Busquets.
-Orientació: Sud Oest, diria que el sol hi va començar a tocar cap a quarts de 12.
-Material: Vies equipades amb parabolts, hem possat un Alien groc a la penúltima tirada de la Caipirinha, en un tram que hem fet per l'esquerra de les xapes...hi havia més canto!??
-Ressenya: Penjo aquesta d'en Parce que està molt bé.

-Aproximació: Són les parets que queden a l'altre cantó de la carretera que la Roca dels Arcs, a la dreta del Pilar del Segre.  A la guia de Vilanova no hi surten peró es creuen amb la Mambo i començen per allà mateix.
-Vies: Estan bé, escalades esportives en general de placa. Nosaltres primer hem fet la Caipirinha i hem rapelat de la penúltima reunió amb 50 metres directes a la R1 de la Mojito. La Mojito també està equipada per rapelar, però crec que és més fàcil com ho hem fet nosaltres. Si teniu pensat rapelar per qualsevol de les dues vies porteu algun maillon de recanvi ja que aquests s'aflujen amb les mans i poden no ser-hi.

-Grau Obligat: La Caipirinha 6a i la Mojito V/V+.
-Descens: Caminant a l'esquerra a buscar un camí de baixada cap a la carretera a sota de la línea elèctrica.

Parachutti di colori a la Paret de Zaratrustra.

- Cordada: Jordi Vilà i Busquets.
 -Ressenya:
http://romanticguerrer.blogspot.com/2010/12/mar-de-nuvols-i-parachutti-di-colori-la.html

La del bar, no es veu massa bé peró és el que hi ha...

-Material: Via totalment equipada amb parabolts de colors, només cintes exprés.
-Via: Ràpida i curteta ( 80 mètres ), bona roca i gens sobada. La primera reunió és comuna amb la Txubascos Bascos. V-V+ obligat.
-Descèns: Ràpel de 60 metres ( justos,compte ). Suposo que es deu poder fraccionar amb la primera reunió.