dimecres, 26 d’abril del 2023

Atacs Iroquesos al Rumbau.



Perpalina, martell i trepant: quina pencada es devia fotre l'Indi per regalar-nos aquesta via tant llaminera on nosaltres hem gaudit de valent, moltes gràcies!. Com no podia ser d'una altre manera en un itinerari indià ha quedat neta com una patena i amb prou ferro com per que el més poruc dels escaladors no hagi de patir el més mínim. L'escalada s'inicia per plaques tombades que mica en mica van trempant fins arribar a l'apoteòsica tirada final on el generosos cantells ens permetran elevar-nos com si fóssim bons i tot.Els llargs són curts però no ens hem atrevit a enllaçar-ne cap ja que fan tots forma de C. A veure si algú te forçes per fer la Integral Inndiana: escalar primer la Sioux Conection, rapelar-la i escalar la Atacs Iroquesos. Per cert nosaltres hem escalat la via a posteriori de l'incendi de l'estiu del 2022 i tot està perfecte.
 


Accés: D'Oliana seguir en direcció a Coll de Nargó i la Seu. Tot just creuar el pont hi ha un trencant a l'esquerra que va cap a Peramola. Agafem aquesta carretera i la seguim, al cap d'uns quatre quilometres hem d'agafar una altre carretereta a ma dreta en direcció a l'"Hostal del Boix" ( cartell ) . Just a l'entrada de l'hotel hem d'agafar una pista a la dreta que va per sota de les parets. Aparquem a ma dreta al primer eixamplament que trobem passat el sector esportiu.
Aproximació: Un parell de metres més amunt de l'aparcament hi surt una traça fitada cap a les vies. Les fites són pràcticament nul.les a partir d'un collet. 
 


Horaris: Aproximació 20',via 2'5 hores i baixada 40'. S'ha de dir que anàvem collats d'horaris i el company em va dur traient la llengua.
Orientació: Sud.
Grau obligat: V/A1e.

 
Descens: Tothom desaconsella davallar rapelant,jo no ho he vist tant malament però hem baixat caminant. Del final de la via baixar a una torrentera que hi ha al vessant oposat. Descendre per aquest torrent amb algun tram un xic emboscat. A la part final cal esquivar un tram més dret anant a l'esquerra/Nord per un corriol amb alguna fita però un pel embardissat. Sortim a una pista que seguim a la dreta fins a l'ermita de Castell-llebre on trobem la pista per on hem accedit amb el vehicle.
Ressenyes: Joan Asín,Joan Vidal i Lluís Parcerissa, moltes gràcies!!!

dilluns, 24 d’abril del 2023

Aresta GAM a la Prenyada.

 

Fins a on jo se aquesta és la via més fàcil de la Prenyada però segurament també sigui la menys equipada. Si ens decantem per assolir el cim d'aquesta agulla a través de la G.A.M gaudirem d'una escalda ben elegant.Les canals d'entrada i del final no és que siguin lletges però aigualeixen una mica el vi. Freqüentment es segueix aquest itinerari com a sortida de la Schizo, de la Chica de las bragas de oro així com de la Ludwing-Casanellas;aquesta darrera combinació es coneix amb el nom de Integral Hispano-Suecia. La via fou restaurada el 2008 per en Jordi Ceballos i actualment te totes les reunions amb dos parabolts i només hi trobarem un cap de burí a la sortida de la segona reunió. Molt agraït a en Jordi i a tothom que realitza aquesta tasca!.
 

 
 Accés: Monestir de Montserrat. Aparcament de pagament (6.5€), descompte presentant targeta federativa (4€).
Aproximació:  Pugem per les Escales dels Pobres fins al Pla de Sta. Anna. Aquí hem d'agafar un camí a mà dreta que, passant per unes escales, porta fins al refugi de Sant Benet. Anem a darrera del refugi i seguim un corriol que de seguida es bifurca: nosaltres anem cap amunt, si anem a baix de seguida trobarem un gran pi. Arribats a la base del Gat el corriol desapareix, fem una diagonal ascendent per la rampa de la seva base ( II ) i retrobem el corriol que ens deixa en una canal. Pugem uns metres a la dreta i assolim el peu de paret de La Prenyada. La via s'inicia a la canal arbrada que hi ha a la dreta del tot. Com a referència el peu de via deu ser uns vint metres a la dreta de la Gómez-Xalmet.
Material: Nosaltres hem fet anar unes sis vagues savineres, una plaqueta recuperable així com un joc de friends des de l'Alien negre al Camalot del 2.En alguna ressenya més antiga recomanen una U i dos universals.
 


Orientació: La primera tirada és sud i després est.
Grau obligat: IV+/A1e,una mica exposat. 
Horaris: Aproximació des del monestir 40',via 2 hores i del cim al monestir una hora.

 
Descens: Fem un ràpel de 25 m per la cara nord fins una canal, dos bolts amb cadena i anella. Des de allà baixem la canal fins un collet entre la Prenyada i la Roca d'en Barberà. Aquí fem un xic de pujada a l'esquerra per assolir el coll i baixem per una canal fins la base de la Prenyada, passarem pràcticament pel peu de via.
Ressenya: Roca Calenta,moltíssimes gràcies de nou!.

dilluns, 17 d’abril del 2023

Via Terra de Vents als Plecs del Llibre.

 

Quan quedes amb un habitual de Sant Llorenç costa trobar una via on un pelacanyes com jo no acabi veient la padrina. Per sort avui el company s'apiada de mi i accedeix a repetir una de les assequibles de Sant Llorenç on el binomi abundància-qualitat del ferro/ solidesa de la roca és prou favorable i acabo gaudint molt d'aquest itinerari. Les tres tirades m'han agradat: la primera pels petits cops de gas, la segona per mantinguda i la tercera per ser una placa de roca molt sólida així com ben elegant d'escalar. Compte amb els rocs que cauen directament al camí de la base que és prou freqüentat. Per cert millor El Senyor de les Pedres però fins l'Últim Segell la cosa s'aguanta, us ho diu un empordanès ben tocat per la Tramuntana.

 
Accés: Convé anar a la Urbanització Cavall Bernat de Matadepera,aquí seguirem el carrer de les Belles Roques i després el carrer Vista Alegre. Al final d'aquest carrer és on estacionarem a les envistes de la Roca de les Onze Hores,una mica abans de que acabi l'asfalt. Al llarg de la urbanització trobarem cartells que ens indiquen " Camí dels Monjos " i que ens porten fins a aquest aparcament.
 Aproximació: Agafem el camí que duu a la Roca de les Onze Hores.Fem una primera pujada forta i arribem a una carena.Seguim pel cordal uns metres fins a uns cartells indicatius.En aquest punt agafarem un corriol a la dreta ( planer/baixada ?). El seguirem fins a una gran torrentera a la base de la paret,aquí prendrem una traça que enfila cap a la base de la paret. Veurem els dos grans còdols de la Ruiz Justicia, nosaltres anirem uns deu metres a l'esquerra on ja veurem la línia de parabolts platejats darrera d'una alzina. L'inci queda uns deu metres abans de l'Avenc de la Codoleda ( cartell ).
 

 
Material: 12 cintes exprés. El company ha fet anar un Camalot del 3 per trincar el bong del segón llarg.
Horaris: Aproximació 15 minuts,via 2 hores i mitja i baixada 30'.
Orientació: Sud Oest, sol a partir de quarts d'onze.



Grau obligat: V+/A1e. Si no es fa aquest grau amb pedal i antena es deu passar.
Descens: Del final de la via seguir una traça força emboscada fins a un corriol i seguir-lo a l'esquerra. Assolim un coll i devallem per un bon sender fins a peu de via.
Ressenyes: Santllors.com. Gràcies!.

dilluns, 10 d’abril del 2023

Via Anna Bet a les Talaies.

  


Itinerari menys clàssic i repetit que la seva veïna Anglada Eli encara que a nosaltres ens ha agradat molt. S'ha de dir que només hem arribat a R3 d'aquí hem baixat amb un sol ràpel de 60 metres al terra. Un cop aquí durant la primera ascensió es va sortir per la darrera tirada de l'Anglada Eli encara que posteriorment el mateix Cisa va obrir en solitari una exigent variant de sortida més a la dreta. Diria que també hi ha la opció de traçar un llarg flanqueig a la dreta fins enllaçar amb la Via Normal. Els burins no han patit gaire desgast però n'hi ha de ben rovellats, hi ha un tram herbós a la primera tirada que ens ha fet renegar lo nostre. Exigent tant pel primer com pel de segon, demana clavar en alguns punts almenys pel nostre nivell.


Accés: Refugi de Santa Cecília, Millor no deixar coses al cotxe, tot i que ara està videovigilat. Aproximació: Sortim de Sta. Cecília i prenem el G.R. en direcció Can Massana. Agafem un trencant a l’esquerra senyalitzat que puja per la Canal de la Font de la Llum ( el G.R. continua a la dreta cap a Can Massana ). Seguim la canal fins al capdamunt on hi ha el Coll del Migdia. En aquest punt davallem en la direcció oposada ( Sud, Canal del Migdia ). Uns dos cents metres per sota el coll hem d’agafar un camí a l’esquerra que va cap a St. Jeroni ( marques grogues ).Seguirem aquest camí uns 50 metres fins arribar a un collet des d'on es veu la paret oest de Sant Jeroni. D'aquest punt caldrà anar a l'esquerra, com si reculéssim fins assolir l'evident peu de via de la Cervera Raül ( aresta Sud ). Aquí anirem seguint la base de la cara Est ( dreta ) uns cent metres. L'inici de la via el localitzem uns vint metres a la dreta de la semi clàssica Anglada Eli, que la coneixerem per un semi díedre a dretes herbós i amb un pitó. La nostre via te un burí vermell a peu pla i es veu un pitó uns deu metres més amunt. Els primers passos els hem fet ajudats d'un teix. 
Material: Dos estreps, 20 cintes exprés, alguns tascons, 6 pitons i un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 4 repetint el del 2. De pitons dúiem: 3 u's ( una de cada longitud ), 2 uves ( 1 llarga i una mitjana ) i un Universal mitjà. Hem clavat a la primera tirada i a la segona on hem deixat posat l'únic clau que hem fet servir en aquest llarg. Podria anar bé doblar el joc de friends.
Grau obligat: V/A1. 
Orientació: Est, només te sol de 12 a 14 aproximadament. 
Horaris: Aproximació 45', via i ràpel 3 hores 30'. Retorn a Sta. Cecilia 40'. 
Descens: Nosaltres hem donat per acabada l'activitat a la tercera reunió on hem abandonat material i hem baixat amb un sol ràpel de 60 metres fins a peu de via.

dilluns, 3 d’abril del 2023

Via blava a la Miranda del Pas del Príncep.


Senzilla i bonica ascensió que requereix d'una ferma caminada. La roca és boníssima i hi ha ferro malgrat ser una grimpada de III/IV amb algún tram més trempat. Hem enllaçat Ll3+Ll4 amb una mica de fregament,semblava factible enllaçr els dos darrers llargs. En alguns llocs anomenen la via Blave d'entrada o Nubiola Picazo Dori.



Accés: Aparcament habilitat darrera l'escola del Bruc.
Aproximació: Pujem al carrer de sobre i el seguim,es converteix en una pista i ignorem un trencant a la dreta ( cartell ). Al cap d'uns 100 metres agafem un camí enmig d'un olivar,fem una petita pujada i assolim un coll poc marcat amb un cartell. A l'esquerra pujariem al Vermell del Xincarró,nosaltres anem a la dreta. Passem per sota del Vermell del Xincarró i després per sota de La Desdentegada.Baixem al Torrent del Tambor,ignorem un primer trencat a la dreta i agafem el segón a la dreta. Passem per sota La Cova de l'Arcada i comencem a trobar marques grogues que indiquen Cova de l'Arcada en direcció contrària a la que portem. Creuem una esllavisada i arribem a una indicació de Coll de Porc.La seguim a la dreta i entrem al Torrent de les Grutes.Pujem per aquest fins a un gran bloc,a l'esquerra del qual localitzarem una traça amb alguna fita que duu a peu de via.
Parabolts blaus damunt d'un ressalt.



Material: Una desena mal contada de cintes exprés llargues si volem enllaçar ( convé no xapar-ho tot ). Nosaltres hem possat en un parell d'ocasions l'Alien groc.
Grau obligat: IV+. Hi ha trams de II/III exposats.



Horaris: Aproximació 1 hora 15',via 2 hores i baixada 1 hora 15'.
Orientació: Sud.
Descens: Del cim de la Miranda hem baixat en direcció N,hem esquivat el Bitllot així com l'Agulla Inferior del pas del Príncep per la seva banda dreta gràcies a una feixa. Apareixem al camí que va al Coll de Port i el seguim a la dreta. Just passada l'Agulla del Pas del Príncep ( on hi ha la GEDE ) veurem un corriol amb una fita i marques grogues que ens permetrà baixar fins al Torrent de les Grutes per on hem aproximat.