Sur Directa a Peña Santa

 

Arribar de peu de via al cim ha estat el més senzill i menys costos de l'activitat. Si esteu buscant una aproximació llarga, una paret amb compromís i una baixada que en el millor dels casos només serà llarga no cal que busqueu més, ja podeu fer-hi cap.L'itinerari més senzill i clàssic d'aquesta paret,com us podeu imaginar és el que en diuen una via alpina: lògica,sempre a la recerca del pas més senzill i amb el toc de discontinuïtat que no podia faltar.Important evitar el descens de nit i/o amb mal temps.

Accés i Aproximació: El més habitual és pujar a fer un vivac a un prat que hi ha al peu de la paret sud i que s'anomena Vega Huerta. En aquest prat hi ha un refugi en bon estat on hi caben unes cinc persones i una font que costa que raji. Per arribar a Vega Huerta tenim dues opcions des de Oseja de Sajambre o des de Valdeón.Diria que pels dos llocs es triga el mateix però des de Valdeón es pot contractar un taxi 4x4 que ens escurçarà la caminada.

Des d'Oseja surt una pista senyalitzada cap al Refugi de Vega Baño i a sota del refugi hi surt el corriol que mena a Vega Huerta.Al refugi ens podran dir si raja aigua de la font de Vega Huerta.

Des de Vega Huerta l'aproximació a la via és evident.Nosaltres hem escalat el sòcol desencordats,no hi ha R0 equipada i és millor equipar-se a sota.

Horaris: Oseja de Sajambre-Vega Huerta 6 hores,Vega Huerta-Peu de via 45 minuts,via 6 hores,del cim a Vega Huerta 3'5 hores i de Vega Huerta a Oseja 5 hores.

Orientació: Sud.

Grau obligat: V+.

Material: Un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 3. Les canaleres de dalt són fàcils però exposades, potser repetint 2 i 3 es poden assegurar millor.

Descens: Des del final de la via crestejar uns cinqunta metres fins al cim o bé fer un ràpel. Un cop al cim tornem enrrera per unes desgrimpades molt aeries seguint fites. Sobrepassem el punt per on hem sortit a la cresta i anem descendint per l'aresta oest, trobarem marques de pintura groga i un parell de desgrimpades o ràpels. Acabarem espetegant a la Canal Estrecha que la baixarem amb ràpels i desgrimpades.Al final de la mateixa hem de saltar al vessant sud per la Forcadona. Arraibar a aquest evident pas ens ha semblat exposat per lo inestable del terreny, la neu s'ha retirat i ha quedat un pendent de terra dura i gravilla molt mal parit. Un cop saltrem al vessant sud queda tel.la però ja no és tant exposat, amb desgrimpades,camí i tarteres tornem a arribar a Vega Huerta.

Ressenyes: Xabigaton,moltes gràcies!.

Anglada Brull a la Roca dels Cabells.

 

Hi ha trams bons però hi ha alguns passatges vegetals que aigualeixen la festa.

Sinó em falla la memòria ens hem saltat la primera reunió.El darrer llarg té un variant per la dreta (6b+) anomenada Fast Fredy que va ser oberta l’any 1991 per Josep Enric Castellnou.Per poc que poguem crec que és recomanable sortir per aquí.

Accés: Al municipi de Tivissa cal estacionar al final del Carrer de la Foix.

Aproximació: Seguir la pista que passa entre dos dipòsits,de seguida prenem la bifurcació de l'essquerra i al cap de poc passem per una barraca.Seguim pujant i quan som a cota de la base de la paret la seguim fins a peu de via.Panorama alentador segons la fotografia de sota:

Material: Joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 3.

Orientació: Nord.

Grau obligat: V+/A1.

Horaris: Aproximació mitja hora,dues hores d'escalada i quaranta minuts de baixada.

Descens: Caminant a l'Oest fins enllaçar amb el camí de l'aproximació.

Ressenyes: Així com la fotografia de l'inici de la via són de Rocacaclenta,moltíssimes gràcies!

Desequipades les vies Cap Mercer.

 

Poc han durat les vies obertes en aquest penysegat de pissarra.Màxima difusió a les xarxes,efecte crida,es troba un niu,es notifica als forestals i els forestals desmonten les vies.Els parabolts han estat serrats o bé enfonsats,així que s'enten que no hi ha intenció dels forestals de regular-ne l'escalada de manera estacional sinó que és un tancament de manera indefinida. Compte que el cartell de prohibició està pràcticament al final de l'aproximació,que de l'Escamarlaneta se n'han retirat totes les xapes però de la Cangreja se n'ha deixat la primera xapa,a veure si així algú pren mal.Els que com un servidor no les hagueu pogut escalar sempre us quedarà el consol que estaven equipades amb bolts inox,de manera que escalar aquí era com una ruleta rusa,quant més dies pasen més bales al carregador.

Ternura Congosteña

Hi hem escalat dues tirades de díedre fissura orgàsmiques però és que la resta de la via també és molt bona!.Una itinerari de díedres atlètics molt recomanable sota el nostre punt de vista.Hem entrat per la variant de 6b de la dreta.

Accés: Municipi de Seira prendre la N260 direcció Castejón de sos,direcció N cap a Benasque.Després de passar un túnel aparquem a ma dreta.

Aproximació: Seguim la carretera en direcció Nord i arribem a un pont que creua el riu.Creuem i seguim un camí marcat de la vuelta al Congosto del Ventamillo. A les envistes de la via ja veurem un corriol que porta a peu de via,pasant per una corda fixe.Es veuen les xapes de les dues entrades.

Material: Nosaltres l'hem escalat amb unes catorze cintes exprés,algún tascó i el joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 3 doblant aquest darrer per la penúltima tirada.Al segón llarg ens hagués anat bé doblar el 0.75 i hi ha qui recomana doblar  de l'1 al 3 al penúltim llarg.

Horaris: Aproximació 20',via i rapelar quatre hores.Retorn al cotxe 15'.

Orientació: Sudest.

Grau obligat: 6a/A1.

Descens: Per la linea de ràpels que marca dl croquis d'en Luichy: quatre ràpels de 30 fins a la segona reunió i d'aquí al terra un sol ràpel de 50.Per fraccionar aquest caldria pendular a R1.Totes les instal·lacions són de dos bolts amb anelles,molaria deixar-hi cordinos per baixar d'una sola anella sense liar les cordes.

Ressenyes: Luichy,moltes gràcies!!

Reina Bellmunt a Diables.

Ruta eminenment artificial i molt aeria,no ens ha semblat una simple pedalada.El primer llarg és finet però poc obligat,el segón un rostoll amb rebaba ( role en arbre passada la reunió de la CADE ) mentre que el tercer és comú amb la Hurtado Carbonell i exigent.A partir d'aquí comença la via pròpiament dita amb quatre tirades d'artificial pràctimanet equipades i amb força ambient.En aquests quatre llargs hi trobem els pitons originals mentre que les expansions de la primera han estat substituïdes per parabolts llevat de la penúltima tirada que roman amb el rovell de sempre.

Accés: Refugi de Sta.Cecilia, convé no deixar res al cotxe ja que els robatoris hi són freqüents.

Aproximació: Creuem la carretera i prenem el GR cap a l'esquerra en direcció al Monestir. Abans d'arribar a sota del Cavall Bernat i passada la paret dels Patriarques ja veurem la paret dels Diables. Més o menys a la vertical dels sostres que esquiva la via i uns metres rabans d'una carbonera cal estar atents a agafar un corriol a ma dreta amb una fita que puja cap a la base de la paret. Cal grimpar un curt i fàcil ressalt tombat, superat aquest pas continuem per un corriol fins a la base de la paret on agafem una vira a la dreta fins a peu de via.

Horaris: Aproximació 30',via 4 hores i una hora del final de la via a Santa Cecilia.

Grau obligat: V+/A1.

Orientació: Nordest,ombra 

Material: Nosaltres hem emprat un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 3,un parell de tascons,estreps,dues plaquetes recuperables així com un escanyaburins.Hi ha qui clava a la penúltima i/o avantpenúltima tirada però a nosaltres no ens ha fet falta.

Descens: Al cim carenar al S,desgrimpar un coll i després prendre un camí penjat que baixa en direcció a la Canal dels Avellaners ( dreta ), petita desgrimapada amb burí ( antiga cord fixe ) i baixada per la canal a retrobar el GR.

Ressenyes: El dibuix és de l'Armand Ballart mentre que la fotografia és de'n Cesc Rosell

Via de l'Hereu a Cal Barricó.

 

Ens ha semblat una via ben xula,on podrem gaudir de diferents estils d'escalada plaquera en pocs metres.L'escalada s'inicia amb una primera tirada ben tècnica sobre calcari gris,per sobre de la feixa ens toparem amb una travesa força espectacular amb una roca coral·lina tipus belcro.La cirereta del pastís serà un pas final de bloc ben picant.Llàstima que sigui curta,amb feixes i vegetació.Hem fet l'entrada per la Amerika under's atack.

Accés: Cal estacionar a l'alçada del km 126 de la N260.Si venim del sud l'aparcament queda a ma esquerra,al costat d'un antic pont i del sector de Les Coves de Ribes.

Aproximació: Seguirem a peu per sota del sector en direcció sud.Agafarem la pista de la dreta tot saltant una cadena, creuarem una antiga cantera i seguirem  per la pista en pujada.Ignorarem una pista a la dreta al cap de pocs minuts,trobarem una porta amb cadena i seguint la pista arribarem a uns prats on hi ha les runes de Cal Barricó. A dalt dels prats trobarem una pista que va en direcció a les parets, aquesta pista mor al cap de ben pocs metres on comença un corriol molt clar i fitat que ens deixa al peu de la paret.Pugem uns metres fins arribar al peu de via.No hi ha el nom escrit però amb la foto de sota es troba bé l'inici:

Orientació: Sud est, te ombra a partir de les 3.

Material: Unes dotze cintes exprés.Potser amb algún friend li podem treure una mica de pèndol al segón.El rápel de la R4 es fa sobre dos espits anellats en estereo,amb un cordino i un mallón ho podriem arreglar per que no s'erriçés la corda.També podrien anar bé unes tissores de podar per la romaguera de l'inici encara que es pot passar.

Grau obligat: V+, tant pel de primer com pel del segón.

Horaris: 

Descens: Sense fer el darrer llarg hem baixat amb dos ràpels: R4-feixa ( 45 metres ),desgrimpar per la feixa fins la primera reunió i d'aquí un altre ràpel de 25 metres al terra.

Hispano Suecia al Contrafort de la Prenyada.

 

Elegant itinerari que ataca sense

contemplacions l'esperó est del Contrafort de la Prenyada.Assolit el coll del Contrafort amb la Prenyada podem optar per finalitzar l'escalada o seguir per l'Aresta GAM, fins al cim de la Prenyada.Aquest recomanable i lògic encadenament rep el nom de Integral Hispano Suecia.Tornant a la via jo en  destacaria el bon ambient i la qualitat del rocam. Suposo que si s'és al·lergic als Ae's no ens convençerà el fet de que si rasquem el sisà montserratí tant sols farem una desena de passos tirant de xapa.Restaurada per en Jordi Ceballos i en Cesc Aldabó al 2.022 han quedat quatre o cinc expansions antigues en llocs on no fa massa por.Hem enllaçat les dues darreres tirades i manca el primer clau,al seu lloc nosaltres hi hem encabit un Alien groc.

Accés: Monestir de Montserrat. Aparcament de pagament (6.5€), descompte a federats (4€).

Aproximació: Pugem per les Escales dels Pobres fins al Pla de Sta. Anna. Aquí hem d'agafar un camí a mà dreta que, passant per unes escales, porta fins al refugi de Sant Benet. Deixem el refugi a ma esquerra i tombem a la dreta tot passant per una porta metal.lica i de seguida arribem a un trencant a sota del Contrafort,punt on comença l'escalada.Inici damunt un bloc caigut amb una alzina estintolada.Manca el primer clau però es veu el primer parabolt.

Material: Hem fet anar dos estreps per persona, unes diset cintes exprés,dues plaquetes recuperables,un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 0.5 així com un del 3 a l'acabament del mur de IV de la quarta tirada.

Horaris: Aproximació 30 minuts,via 3 hores i descens una hora.

Grau obligat: V+/A1e.Per sota d'aquest grau he trobat que és una via exposada.

Orientació: Est,a partir de quarts de dues la via està a l'ombra.

Descens: Arribats al coll entre el Contrafort i la Prenyada localitzem una instal·lció formada per dos parabolts amb cadena i anella,que és on es fa la primera reunió tant de la GAM (S) com de La chica de las bragas de oro (N). Podem rapelar al N amb 25 i anem a parar a les inmediacions del peu de via.Si convé també es pot fer un ràpel de 60 pel vesant meridional,per fraccionar-lo caldria abandonar material en algún arbre.Un cop a peu de paret baixariem i flanquejariem a l'Est fins arribar a Sant Benet.

Ressenyes: Cesc Aldabó i Lluís Parcerises Moltes gràcies!

Torres Nubiola Capeta al Sabre.

Espectacular xemeneia, quan l'escales notes que es va obrint, et vas estirant cada cop més i quan estàs a punt de passar per ull per que no toques vores apareixen les presses salvadores... i els pitons!!!. 

Compte amb el pèndol que l'hi queda al segon quan desxapa el darrer pitó. Com que la via es rapela es combina molt bé amb el Díedre Estel a la Peluda, amb la Via dels Rodríguez també a la Peluda o guiant el ràpel en sentit contrari a l'inici de l'escalada podem accedir a la base del Punyalet.

Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€.

Aproximació: Des de l'aparcament pugem en direcció al refugi d'Agulles (senyalitzat).Al Coll de Guirló, en comptes de seguir el camí cap a les Portelles, agafem un caminet que surt a mà esquerra i que puja cap a la paret oest d'Agulles,passant pel damunt de la Paret de la biga. Està bastant fresat i hi ha fites. Seguint aquest camí arribarem al peu de la Cerdà-Riera de la Bandereta. Per arribar a peu de via hem de resseguir la paret cap a la dreta, arribem a una bona explanada on comencen altres vies com la Dels Rodríguez o el Díedre Estel.

Orientació: El peu de via és oest i deu tenir sol de tardes, possem-hi a partir de les 3. La via queda encaixonada dins de la xemeneia i jo diria que sempre roman a l'ombra.

Grau obligat: V+, una mica exposat pel segon de cordada.

Horaris: Aproximació 30 minuts, via i rapelar-la dues hores. De la base al cotxe tornarem a trigar mitja hora.

Material: Nosaltres hem fet anar un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 2 així com un parell de tascons. Està bé dur recanvis pel ràpel, hi ha qui recomana repetir tant el Camalot de l'1 com l'Alien gris.

Descens: Un ràpel de 50 metres fins al mateix peu de via.

Mas Colomer a les Roques de Benet.

 

Gran clàssica dels Ports,sempre l'he trobat una via molt estètica i lògica.No he entès mai perque no s'hi fan cues,deu ser perque te molt d'Ae?,per que hi ha algun tram de mala roca?o simplement perque està als Ports i no a Montserrat o el Montsec.Hem enllaçat la tercera i la quarta tirada.

Accés: Salimos de Horta de Sant Joan hacia el sur por la T-334. En el primer desvío tomaremos la dirección a Arnes. Al cabo de unos pocos metros ya veremos una indicación hacia la izquierda de Els Ports que es por donde entraremos al parque. A unos 4,8km de tomar este desvío enconencontraremos una zona para aparcar el coche con la indicación de Roques de Sant Benet. Nos desviamos y continuamos por una pista no asfaltada unos 1.6km hasta una bifurcación donde, en el ramal de la izquierda, hay una barrera. Dejamos el coche en este punto.

Aproximació:  Seguimos andando hacia la barrera. Avanzamos hasta encontrarnos a mano derecha una zona pedregosa con la información de las rerestricciones de escalada. Ascendemos por esta zona que nos llevará a pie de vía.

Material: Joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 3. Hi ha qui recomana repetir algun mitjà.Estreps útils.

Horaris: Aproximació 15',via 4 hores i baixada 45'.

Orientació: La part de baix és sud i després oest.

Grau obligat: V+/A1.

Descens: Para llegar hasta la pared de en frente, vamos hacia el collado que nos queda hacia la izquierda y por donde los veamos más fácil pasamos hacia la pared. La recorremos hasta el final y nos encontraremos hitos que nos llevarán hacia una canal. Ascendemos por ella y tal y como llegamos al collado, seguimos caminando en la misma dirección, descendiendo, hasta cruzarnos con un camino. Éste lo tomamos hacia la derecha. Cuando se difumine, reseguiremos la pared que nos queda a nuestra derecha. Iremos a parar a una nueva canal por la cual descendemos y reseguiremos el camino marcado.

Ressenyes: Els dibuixos són d'en Luichy,la fotografia de la paret de'n José Walero i tots els textos escrits en castellà de l'Arañita.Moltíssimes gràcies a tothom!

Navajo Límit.

Si fem cas de les piades que hi ha a la xarxa i de l'embardissamenta de l'aproximació deu ser de les vies que menys es fan de l'Indi.Com pot ser que una via generosament equipada de IV/V i amb una aproximació teòrica de 20 minuts no es fagi?.Doncs amb el company vàrem arribar a la conclusió de que a l'hivern que s'està bé a la paret la gent no vol remullar-se per arribara  l'inici i a l'estiu que no fa mandra mullar-se et rosteixes a la via.En tot cas ens ha semblat un itinerari poc homogeni,amb uns primers 60 metres ben trempats i la resta ajagut.Hem enllaçat tirades de la següent manera: 2+3,4+5 i 6+7.

Accés: Tant podem estacionar a l'aparcament del túnel n8 com del n9 però hem de tenir en compte que des de l'aparcament n8 no es pot creuar el riu com semblaria pel croquis.

Aproximació: Des de l'aparcament n9 baixem fins al final de la pista i descendim per la tartera que primer és molt dreta situant-nos a la llera del riu que està molt embardissada. Anem baixant per la riva fins que veiem clar creuar-lo. Mola haver passat pel parking n8 per controlar on és la bia abans i poder localitzar la traça que puja a peu de via perque si no l'encertem no pugem.

Material: Només les cintes exprés,alguna més de les que marca la ressenya per enllaçar. Recanvis pels ràpels i eines per desbrossar.

Orientació: Sud.

Grau obligat: V/A0.

Descens: Hem fet els ràpels tal i com marca la ressenya,possibilitat de fraccionar abandonant material.

Ressenyes: El dibuix és de'n Joan Vidal Indi i la fotografia d'en Luichy.

La Festa del Paca al Cavall Bernat.

 

Te una primera part herbosa, amb algun tram terrós prou delicat i roca a controlar. En canvi les dues darreres tirades són aeries, amb ambient i amb un punt de pebre que fan que no sigui un monòtn Ae.Hi ha qui la qualifica de rostoll recomanable,a nosaltres que no hi entenem ben res ens ha agradat però potser no serà de les que anirem repetint.

Accés: Refugi de Santa Cecília, Millor no deixar coses al cotxe, tot i que ara està videovigilat.

Aproximació: Creuem la carretera i prenem el camí de l'Arrel (GR) cap a l'esquerra en direcció al Monestir. Passem un grapat de parets de la Cara Nord: Serrat del Moro, Aeri, Patriarques, Diables i al cap d'uns 15' hem de deixar el Camí de l'Arrel una mica abans de la Canal del Cavall,en una zona que te una gran estassada d'arbres i rocs.Apareixen dues canals, nosaltres anirem per la de l'esquerra i ja veurem la gran llastra del segon llarg.Nosaltres ens hem encordat a la mateixa canal,en un punt on hi ha un parabolt trencat al terra de color blau crec.

Material: Unes 22 cintes exprés, dos estreps, un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 3 i un ganxo de punta o tramposa curta per arribar al segón espit que hi ha a sobre del plom.

Horaris: Aproximació 40 minuts, via 4 hores i mitja mentre que del cim a Santa Cecilia hi hem esmerçat una hora i quart.

Orientació: Oest però la via queda molt encaixda darrera de la Paret de Diables i crec que pràcticament mai te sol.

Descens: Des de la verge tirem un ràpel de 25 fins al damunt de la berruga on trobem dos parabolts amb cadena i anella.D'aquí tirem un segon ràpel de 50 fins a ser a peu pla,diria que aquest segón ràpel és fraccionable.

Ressenyes: De la malaguanyada web Escalatroncs i de l'Armand Ballart.Gràcies!.

Díedre Gris a Montrebei.

 

Gran clàssica de la paret, en el seu dia s'escometia havent passat prèviament per la Paül Lalueza i per la Delfos. Escalada consistent en un evident sistema de díedres i xemeneies que menen directament al mur final. És en aquest darrer tram on l'itinerari agafa el màxim d'ambient i n'esdevé la cirereta del pastis, sense oblidar el flanqueig inicial que cal superar per accedir a la part central. Sota el meu humil punt de vista una via totalment recomanable. Hem fet les reunions a les rodones blaves de la següent ressenya:

Accés: Pont de Montañana. Aquí seguir la carretera en direcció Tremp i agafar una carretera més petita a la dreta en direcció l'aparcament de la Masieta. Aquest punt d'estacionament actualment és de pagament i hi ha una tanca amb restricció horària.

Podem estacionar sense pagar en una explanada que trobem un quilòmetre abans a ma dreta.

Aproximació: Des de l'aparcament de la Masieta ens anem apropant al congost per camí senyalitzat, passem un pont penjant i seguim avançant per un camí tallat a la roca.

Quan el camí tallat s'acaba agafem una de les traces que s'acosten a peu de paret, primer per una feixa i després pel bosc arribem a peu de via. Reconeixible per una alzina perpendicular a la paret.

Grau obligat: V+/A1.

Material: Un joc de tascons i un altre de friends des de l'Alien verd al Camalot del 3. Va bé doblar 0.5,0.75 i 1 encara que no és imprescindible. Si es va just en el V+ jo agafaria uns pitons variats i els pedals. Hi ha molts ponts de roca que es podrien deixar posats.

Horaris: Aproximació pel Pont de Montañana 1 hora i quart. Per fer la via hi hem estat sis hores i mitja, mentre que en el descens hi hem esmerçat un parell d'hores.

Orientació: Sud oest, sol a partir de quarts de dues.

Descens: Del final de la via pugem una vintena de metres i localitzem un corriol que baixa a ma esquerra. L'anirem seguint amb algunes fites, rastres pas, branques xarracades i molta intuïció. Compte en el moment abans d'assolir un coll i després de grimpar uns rocs ja que cal pujar cap al coll i no baixar per rastres de pas que menen a un ràpel que és una ratonera.

A l'esmentat coll enlloc de baixar directament seguir a ma dreta i al cap d'una estona començarem a baixar per corriol. Aquest cada cop és més definit i empinat fins a espetegar al camí tallat pel qual hem aproximat.

Ressenyes: D'en Luichy,com sempre les millors. 

Aresta Nord de l'Amagada.

Elegant i senzilla,en passar per sota ens ha vingut de gust escalar-la. Ideal per fer-la baixant de la Piràmide ( Aresta Brucs ) i combinar-la amb la Mamelluda ( Anglada,Sandra...).

Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe, ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€ (2€ si estàs federat).

Aproximació: Des de Can Maçana anem al Refugi Vicenç Barbé i prenem el camí en direcció est cap a Frares. Pugem per la Canal Ampla i, poc abans d’arribar a la Sensenom, veiem un cartell (queda molt amunt, costa de veure) que indica Miranda d’Alba. Prenem aquest corriol a la dreta, que passa pel vessant sud de la Caputxa i aviam arribem a l’Agulla Amagada.

Grau obligat: IV+,en algun punt exposat.

Orientació: Nord.

Horaris: Aproximació 50 minuts,via i rapelar 50 minuts.Per tornar a Can Massana uns tres quarts.

Material: Dues vagues merleteres,un parell de tricams (negre i vermell) així com l'Alien verd.Cordino per reforçar la cadena del ràpel. A la guia de'n Brugaroles esmenta un casquillo d'espit ( del 8?) però no l'hem sabut veure.

Descens: Un sol ràpel de 25 metres per l'esquerra,est.

Ressenya: Tant la ressenya com la fotografia són de Roca Calenta,moltes gràcies Jordi!

Esperó Màgic a la Prenyada.

Recordo que algun montserratí amb pedigrí s'aventurava a qualificar-la com a una de les millors escalades de placa del massís. Els membres d'aquest humil blog que som monserratins per no gastar gasoil i que mai hem tingut caché ens ho vam passar d'allò més bé anant d'una patata a l'altre,a vegades una mica espaiades,a vegades demanant gest amb la ma per ser acaronades...coses de les trumfes de Montserrat!.Parlant de separacions, cal tenir en compte que les assegurançes de la via malgrat ser modernes estan prou espaiades com per esperar a atacar-la a tenir el V montserratí una mica consolidat. Hem enllaçat la segona i la tercera tirada,amb doble corda no hem tingut problemes de fregament.

 

Accés: Monestir de Montserrat. Aparcament de pagament (6.5€), descompte presentant targeta federativa (4€).
Aproximació: Pugem per les Escales dels Pobres fins al Pla de Sta. Anna. Aquí hem d'agafar un camí a mà dreta que, passant per unes escales, porta fins al refugi de Sant Benet. Deixem el refugi a la nostre esquerra,creuem una porta i arribem a una cruïlla.En aquesta bifurcació seguim cap amunt a l'esquerra, cap a Sant Salvador. Poc després arribem a un canal molt ample, just abans d'una roca anomenada Xirimoia. Anem a buscar la paret de l'esquerra i sense pujar massa busquem un camí vertical entre arrels i roca, fins arribar a un bon replà, on comença la via. Parabolts visibles.

Grau obligat: V+.

Material: Nosaltres hem fet anar unes 10 cintes exprés si enllaçem i un Camalot de l'1 al díedre inicial.Hi ha qui empra els Tricams i tot el joc fins al 3.

Horaris: Aproximació des del Monestir 40',via 2 hores i del cim al Monestir una hora.

Orientació: Nord est.

Descens: Desgrimpar amb cura cap a l'oest (II) fins assolir una bona instal·lació formada per dos bolts amb anella i cadena.

Ressenya: Romanticguerrer,la millor!.Gràcies!

Psikomoro a l'Aguja del Moro Juan.

Personalment la via m'ha agradat ja que m'ha exigit per acabar-la i he escalat amb la incertesa de si arribariem a bon port.Si intento ser objectiu penso que malgrat els trams de mala roca i bruts hi ha molts passatges nets auxí com amb bona roca.El que en ha costat més ha estat arribar fins al primer parabolt i no per la dificultat tècnica sinó per la vegetació.Des de que hem deixat la brana de la carretera fins que hem caçat la primera expansió ha estat com obrir una via però sense les eines adecuades.

Accés: Aparcament al Puente de la Sierra,a peu de carretera.

Aproximació: Seguim carretera avall i de la carretera es veu perfectament la via. Saltem la brana i baixem per una canal ben embrossada amb un ressalt ben dret al mig. Arribem a la riba i creuem el riu a sac.Entre nosaltres i el peu de via s'interposa un excel·lent bardissar.Nosaltres hem trobat una esclarisada a la dreta de l'entrada original que fent un flanqueig a l'esquerra ( IV per arrencar de terra i III després) ens ha permès assolir el primer parabolt.

Grau obligat: 6a/A1.

Orientació: Sud.

Material: Cintes exprés,Alien groc i un tascó.Eines per desbrosar.

Horaris: Aproximació una hora o deu minuts depenent de la vegetació.Per fer la via cinc hores i mitja hora de baixada.

Descens: Hem fet la cresta d'uns cinquanta metres a l'esquerra (II/III) fins a quedar a peu pla.Llavors hem anat a buscar el coll i la canal que va enganxada a la paret que per variar tornava a estar bem embardissada,al final hem aconseguit anara a parar al pey de la Paret del Santo Cristo.

Ressenyes: Tant els dibuixos com les fotografies són de'n Luichy,moltíssimes gràcies!

Vies Trad de Torre Moratxa. Sector esquerra

1) L'Era del ferro s'ha acabat: Hem fet anar un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 3. Hi ha un espit al final de la primera tirada i un altre a la primera reunió. Compte amb algun bloc a la segona tirada.

2) Glòria: No l'hem provat.

3) Roca Nua: Molt xula, La primera tirada comença per placa i després va per terreny fissurat. El segón llarg te passos espectaculars i aeris. Un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 3. La primera reunió es fa en un ullastre llaçat però nosaltres per fer-la més cómode hem encintat un gran pont de roca i hem possat un Camalot 0.75, si ho fem així millor repetir el 0.75

4) L'Abocador selvàtic: No l'hem provat.

5) Dersu Uzala: Molt bona, la única que disposa de reunió per baixar i estalviar-nos la caminadeta. Un joc de friends de l'Alien verd al Camalot del 4. La via te tres parabolts.

Per fer les veïnes Ràtzia (6b) i Mika (6a) no fan nosa els friends fins al #2.

Pel tema accés,aproximació i orientació mireu les ressenyes d'esportiva.Es baixa caminant,en quinze minuts tornem a ser a peu de via.