dimecres, 17 de maig del 2023

Delfos a Montrebei.

 

Una gran clàssica del Congost!. Fer-la després de la Paül Lalueza i abans dels Díedre Gris era la prova de que s'estava preparat per seguir tatxant vies a Montrebei,això abans de que s'obrissin itineraris més assequibles a sobre del Prat de Lluís, quan la GEDE tenia fama de gran bardisser i el Petit Díedre era de sucre. En ple segle XXI l'he repetit per segona vegada i l'he gaudit molt, totalment d'acord amb la ma d'estrelles de la guia d'en Luichy. Bona barreja de plaques i díedres en general de bona roca, a vegades gris i a voltes taronja. En general la via s'assegura correctament però compte que soms a Montrebei: algun tram de mal assegurar, de mala roca i herbós anirem trobant,per fortuna mai es conjuguen les tres coses. A programar sense cap dubte a les primeres visites a la Paret de Catalunya si som cinquemesgradistes. Llamp de clàssica, collons!. 



Accés: Àger, agafem la pista asfaltada que porta al Coll d'Ares, a uns deu quilometres del poble trobem un trencall a l'esquerra senyalitzat com a " Congost de Montrebei ". Seguint sempre aquesta pista arribarem al Prat de St.Llorenç, punt on mor la pista. Aquesta pista ha estat arreglada recentment i es troba en molt bon estat.



Aproximació: Al final del prat trobarem un corriol que avança paral·lel a les parets, cal seguir-lo. Al cap d'una mitja hora arribem a una zona de tarteres on el camí es desdibuixa en clara baixada . Passem de llarg un evident arc de roca, un altre més petit, i una cova. Poc després, quan el contrafort comença a ser menys dret, el pugem per una canal on hi ha una corda fixa ( pot posar Delfos, fita ). Anem resseguint la feixa cap a la dreta, superem un pas una mica exposat, fem una grimpada (pintada Delfos a la roca pot no ser-hi) fins arribar a una alzina prou gran. Després d’una grimpada assolim un nou relleig on comença la Via del Tronko. Seguim aquesta feixa descendent uns deu metres a l'esquerra per arribar al diedre on comença realment la via i veiem el característic sol gravat a la roca. Aquest punt és prou còmode i ampli com per equipar-se però algunes cordades opten per encordar-se entre la corda fixe i el sol gravat.


Material: Una dotzena de cintes llargues, un joc de tascons i un altre de friends des de l'Alien negre al Camalot del 4. Nosaltres hem dut repetits l'Alien groc, l'1 i el 2,no m'han semblat imprescindibles. Hi ha ressenyes que recomanen 4 pitons ( 3 universals i 1 u/uve ),potser són per assegurar un tram de la desena tirada que no hem sabut assegurar. Teòricament aquest tram és IV+ però a nosaltres ens ha semblat V/V+. Hi ha un pont de roca atòmic abans on molaria deixar-hi un pingo de corda vella de 2 metres que no dúiem.



Orientació: Oest, sol a partir de la 1.
Horaris: Aproximació 1 hora, via 7 hores i retorn al Prat de Lluís 1'5 hores.



Descens: Carenar a la dreta pujant un parell de turons i en un ampli coll amb un prat girem a la dreta ( gran fita ) per enganxar un tram de bosc i després de tartera que ens retronarà sense pèrdua al Prat de Sant Llorenç.
Ressenya: Com sempre la millor la d'en Luichy, moltes gràcies!!!. Hi ha algun pito de més i de menys peró està tant ben dibuixada que es segueix a la perfecció. Dúiem alguna foto peró no l'hem fet anar perque durant l'activitat mai agafes prou prespectiva.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada