Via Terra de Vents als Plecs del Llibre.

 

Quan quedes amb un habitual de Sant Llorenç costa trobar una via on un pelacanyes com jo no acabi veient la padrina. Per sort avui el company s'apiada de mi i accedeix a repetir una de les assequibles de Sant Llorenç on el binomi abundància-qualitat del ferro/ solidesa de la roca és prou favorable i acabo gaudint molt d'aquest itinerari. Les tres tirades m'han agradat: la primera pels petits cops de gas, la segona per mantinguda i la tercera per ser una placa de roca molt sólida així com ben elegant d'escalar. Compte amb els rocs que cauen directament al camí de la base que és prou freqüentat. Per cert millor El Senyor de les Pedres però fins l'Últim Segell la cosa s'aguanta, us ho diu un empordanès ben tocat per la Tramuntana.

 

Accés: Convé anar a la Urbanització Cavall Bernat de Matadepera,aquí seguirem el carrer de les Belles Roques i després el carrer Vista Alegre. Al final d'aquest carrer és on estacionarem a les envistes de la Roca de les Onze Hores,una mica abans de que acabi l'asfalt. Al llarg de la urbanització trobarem cartells que ens indiquen " Camí dels Monjos " i que ens porten fins a aquest aparcament.

 Aproximació: Agafem el camí que duu a la Roca de les Onze Hores.Fem una primera pujada forta i arribem a una carena.Seguim pel cordal uns metres fins a uns cartells indicatius.En aquest punt agafarem un corriol a la dreta ( planer/baixada ?). El seguirem fins a una gran torrentera a la base de la paret,aquí prendrem una traça que enfila cap a la base de la paret. Veurem els dos grans còdols de la Ruiz Justicia, nosaltres anirem uns deu metres a l'esquerra on ja veurem la línia de parabolts platejats darrera d'una alzina. L'inci queda uns deu metres abans de l'Avenc de la Codoleda ( cartell ).

 

 

Material: 12 cintes exprés. El company ha fet anar un Camalot del 3 per trincar el bong del segón llarg.
Horaris: Aproximació 15 minuts,via 2 hores i mitja i baixada 30'.
Orientació: Sud Oest, sol a partir de quarts d'onze.

Grau obligat: V+/A1e. Si no es fa aquest grau amb pedal i antena es deu passar.

Descens: Del final de la via seguir una traça força emboscada fins a un corriol i seguir-lo a l'esquerra. Assolim un coll i devallem per un bon sender fins a peu de via.

Ressenyes: Santllors.com. Gràcies!.

Normal a la Castellassa

 

Gran clàssica de Sant Llorenç, avui en dia qualsevol xitxarel·lo com un servidor la troba divertida i entretinguda mentre que en el seu dia devia ser una escalada extrema. Com a bons escaquejadors hem fet totes les variants possibles, per escalar una mica més i grimpar un xic menys. Algun tram exposat, algun tram de mala roca no fos cas que ens en descuidéssim de que soms a Santllors però tot en una dificultat ben amable. Hem entrat per la fissura directa i hem pujat al Pastor o la Cabreta, ara no se com es diu.

Accés: Estacionar al final del Carrer Vista Alegre.

Aproximació: Prenem la pujada en direcció a La Mola i de seguida agafem un trencant a ma dreta que porta de manera força directe fins la base de la Castellassa de Can Torras. Diria que a estones ens enfilàvem per dins del bosc i que vàrem passar per sota d'una paret amb una petita passera repicada.

Grau Obligat: V.

Orientació: Sudoest.

Material: Quatre cintes exprés i un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot 0.75.

Horaris: Aproximació 25',via i ràpel 1 hora.

Descens:  Hi ha diverses opcions per baixar des de la Torre:

• Un únic ràpel d’uns 50 m cap a l’est, que ens porta directament a terra.
• Un ràpel d’uns 25 m cap a l’est, i després un altre d’uns 30 m fins al terra. 
• Desfer la via normal. En aquest cas, fem un ràpel d’uns 15 m fins al tram fàcil de la via normal, flanquegem la Castellassa amb precaució, i després un ràpel de 35 m i un darrer ràpel de 10 m. Potser és una mica més entretingut, però és l’opció més recomanable per evitar problemes al recuperar les cordes.

Jacint Aguilar a la Castellassa.

Una via amb bon ambient i roca acceptable, tot i així estem a on estem i ens ha petat alguna cosa, la meitat de la via es fa amb artificial i la meitat en lliure. Em sembla que sense ser de les més clàssiques de Sant Llorenç la via es va escalant amb certa freqüència. 

Accés: Cal anar a l'urbanització Cavall Bernat de Matadepera i estacionar a al final del Carrer Vista Alegre on comença l'anomenat Camí dels Monjos.

Aproximació: Seguim l'esmentat Camí dels Monjos que si no m'equivoco du al cim de la Mola i que comença amb una bona pujada. Feta aquesta pujada ve un llom menys dret moment en el que deixarem el Camí dels Monjos per agafar-ne un a la dreta que mena al Coll del Malpas fent pujades i alguna baixada. Al Coll del Malpas, entre el Gurugú i els Plecs del Llibre, ens caldrà flanquejar un tram rocós amb restes de graons tallats. Arribem a una esplanada om s'inicia l'evident aresta de la Via Normal. Resseguim la Castellassa per la dreta fins arribar al peu d'una evident canal/xemeneia: Via de la X. Els primers metres són comuns amb aquesta via, a partir d'una evident alzineta flanquejar a la dreta a caçar un parabolt ben visible en una vira evident.

Orientació: ?

Grau obligat: V+/A1, el lliure obligat molt concentrat a la tercera tirada.

Material: 15 cintes, un sol estrep, algun tascó i joc de friends des de l'Alien verd al #3.Hagués anat bé repetir 0.75 i 0.5 ( per cosir la quarta tirada com si no hi haguessin els tacs ) així com un cordinillo finet per enfilar un pitó prou precari al flanqueig del quart llarg.

Horaris: Aproximació 30',via 2 hores 30',ràpel i retorn 45'.

Descens: Hem fet un sol ràpel de 50 per la xemeneia de la Via de la X , compte que la corda es pot enganxar.

Ruiz Justicia als Plecs del Llibre.

Itinerari esportiu que recorre un esperó ben trempat amb molt bon ambient.Els entesos de Sant Llorenç diuen que la roca és bona,deu ser veritat.Bastant equipada primer amb espits i de seguida amb parabolts.Si s'escala 6a i no s'està habituat al conglomerat de l'indret crec que tocarem més ferro que roca.

Accés: Convé anar a la Urbanització Cavall Bernat de Matadepera,aquí seguirem el carrer de les Belles Roques i després el carrer Vista Alegre. Al final d'aquest carrer és on estacionarem a les envistes de la Roca de les Onze Hores,una mica abans de que acabi l'asfalt. Al llarg de la urbanització trobarem cartells que ens indiquen " Camí dels Monjos " i que ens porten fins a aquest aparcament.

Aproximació: Agafem el camí que duu a la Roca de les Onze Hores.Fem una primera pujada forta i arribem a una carena.Seguim pel cordal uns metres fins a uns cartells indicatius.En aquest punt agafarem un corriol a la dreta ( planer/baixada ?).El seguirem fins a una gran torrrentera a la base de la paret,aquí pendrem una traça que enfila cap a la base de la paret.Des del peu de via es veuen els dos grans códols característics de la primera tirada així com els espits nous que hi duen.A la dreta hi ha una linea d'espits rovellats.

Material: 15 cintes exprés i un estrep.
Horaris: Aproximació 15 minuts,via 2 hores i mitja i baixada 30'.
Orientació: Sud (?),nosaltres hi hem anat una tarda i hem tingut sol tota l'estona.

Descens: Del final de la via anar un moment en direcció N fins a trobar un camí.El seguirem a l'esquerra fins a una torrentera.Baixem pel torrent per trobar rapidament un camí que ens retorna a peu de via.
La via no està equipada per rapelar,en cas de voler fer-ho tenir en compte que la darrera role queda a peu pla,com a dos metres de l'espedat.

Ressenyes: Santllors.com,gràcies!!!

Via Estruch a la Roca de les Onze Hores.

Recorregut pels amants de l'encastament i el rovell.L'entrada l'hem fet per la Renom-Garcia,tirada tombada de finura que contrasta amb el caràcter atlètic i fissurat de la part superior.L'encastment és curt però agónic i acte seguit passem a escalar un díedre ben físic. Com és habitual a la paret als primers metres caldrà parar atenció a la roca fins a la segona reunió a partir d'aquí gaudirem d'un rocam excel.lent.

 

Accés: Convé anar a la Urbanització Cavall Bernat de Matadepera,aquí seguirem el carrer de les Belles Roques i després el carrer Vista Alegre. Al final d'aquest carrer és on estacionarem a les envistes de la paret. Al llarg de la urbanització trobarem cartells que ens indiquen " Camí dels Monjos " i que ens portaran fins a l'aparcament.
Aproximació: La via es veu perfectament des de l'aparcament. Agafem el Camí dels Monjos i més o menys a la cota del peu de via el deixem per seguir un corriol que porta a peu de via. Esperó tombat amb expansions visibles.
Material: Al llarg inicial el company no ho ha fet servir però hi havia un casquillo d'espit abans d'arribar al primer burí així com un cap de burí per trincar el pitó.La R2 ( 4 burils ) l'hem reforçada amb un Camalot del #5 que no cal més amunt i el Camalot del #6 pot ajudar a trampejar el tram de 6a.Per la resta 12 cintes exprés i un joc de friends des de l'Alien vermell al Camalot del 2.La primera role consta de 6 expansions velles,si sou fanàtics de la seguretat potser podeu dur sis mosquetons de rosca.

Orientació: Est.
Roca: Conglomerat,a controlar fins R1 i excel.lent després.
Grau obligat: Amb un pedal segurament es pugui trampejar el 6a amb V+/A1,amb el Camalot del 6 segur que és trampeja.
Horari: Aproximació 10',via 2 hores i baixada 15'.
Descéns: Del final de la via anar a buscar el Camí dels Monjos a la nostre dreta.

Tercera República a la Roca de les onze hores.

Potent escalada lliure o entretinguda escalada combinada,de nosaltres o del nostre nivell dependrà l'elecció.En tot cas la via roman equipada amb bolts i espits del 10 per no passar por,allà on l'inclinació i/o la qualitat de la roca ho permetin caldrà escalar per atanyer la següent assegurança.Com totes les vies que hem fet a la paret ens ha semblat que tenim ambient des del primer metre d'escalada.La roca de Sant Llorenç te mala fama,doncs en aquesta via com a les altres a la part de baix cal parar-hi atenció i a mida que guanyem metres la roca millora de manera que acabem sortint al cim amb un conglomerat ecxel.lent. La darrera tirada l'hem evitat sortint per la dret,podem xapar el primer parabolt i després trobarem un espit que assegura un pas de V+ prou rabiós,sembla mig trampejable amb un Alien ( verd/gris ?).

Accés: Des de Matadepera prenem el carrer de les Belles Roques i després el carrer de Vista Alegre on aparquem,a les envistes de la paret. 
Aproximació: Des del vehicle l’aproximació és evident,en 5 minuts ens plantem a peu de via.Podem pujar pel dret ( brut ) o bé seguir el camí/autopista que puja al Montcau i deixar-lo per agafar un corriol a esquerres a l'alçada del peu de paret.
Inici entre dos grans códols,espits del 10 visibles.Les xapes són tirant a blanques.

Material: 17 cintes exprés i dos estreps si sortim pel sostre.
Grau obligat: V/Ae.
Horari: 2 hores en cordada de tres,15' per l'proximació i 20' pel descens.
Descens: La R1 te anelles, la segona no. Nosaltres hem baixat caminant,cap a la dreta a buscar el camí pel que hem aproximat. 
Combinable amb: 
Via Esbarzers , Via Prabolts Blaus i Punta d'en Clerck amb la mateixa aproximació i descens.
Normal del Cavall Bernat aparcament a 5'.

Via Esbarzers a la Roca de les Onze hores.

Amb aquest nom ens feia patir acabar ben esgarrinxats i només toques un matoll en tota la via.El recorregut comença amb una tirada de concentrar-se en la roca per escollir el códol fiable.Aquest primer llarg és ben sostingut fins que la paret comença a ajeure's,en aquest punt la dificultat minva però també ho fan les assegurançes i cal continuar escalant concentrats.La segona tirada comença amb una placa tiesa i després de fer una curta panxeta amb Ae ens apareix una placa de roca boníssima molt disfrutona. En el moment de reequipar aquesta placa no s'han retirat els espits antics i pràcticament es pot fer amb Ae. Em va agradar més que la Plaquetes blaves però menys que la Punta d'en Clerck.

Accés: Des de Matadepera prenem el carrer de les Belles Roques i després el carrer de Vista Alegre on aparquem,a les envistes de la paret. 
Aproximació: Des del vehicle l’aproximació és evident,en 5 minuts ens plantem a peu de via,parabolts visibles.
Material: Cintes exprés i un estrep. 
Orientació: Hi vàrem esser un dia de pluja,em sóna Sudoest.Si algú ho pot confirmar s'agraeix.
Grau obligat: V+/A1e.
Descens: Diria que la via es pot rapelar però no recordo si les reunions estan equipades a tal efecte.Si no volem rapelar cal acabar de grimpar uns 10 mètres de III fins a situar-nos a peu pla i Anem a buscar un corriol cap a l’oest ( dreta ) que en uns 20 minuts ens deixa on hem estacionat el vehicle.

Normal al Cavall Bernat de St.Llorenç.

Via d'alt interès históric ja que es tracta d'una de les primeres escaldes documentades de Catalunya. Més enllà d'aquesta dada malgrat que curta resulta una bonica escalada en díedre xemeneia,amb bona roca tot i que una mica pul.lida. També pot resultar una bona proposta per la iniciació en la col.locació d'assegurançes: fissurada de dalt a baix, sense problemes per trobar l'itinerari i amb expansions lógicament no originals tot i que una mica tocades.

Accés: Cal estacionar el vehicle al capdamunt del Carrer Cavall Bernat de Matadeper.
Aproximació: Al final del carrer pujem per un camí ben fressat paral.lels a una tanca per arribar posteriorment a un coll. El Cavall Bernat ens queda a l'esquerra i la via está a la cara que veiem,bona esplanada a peu de via. Evident díedre amb pont de roca visible si optem per l'entrada directe.
Orientació: Hi vàrem anar un dia de núbol però podria ser Sud.
Grau obligat:IV

Material: Si confiem amb els espits i/o no tenim manies amb xapar expansions que no es corresponen amb les originals amb 10 cintes farem.En cas comtrari porteu un joc de friends o tascons.
Descens: Un ràpel de 30 metres.
Ressenyes: El Col.leccionista de vies i Sanllors.com. Gràcies!.

Via Plaquetes blaves a la Roca de les Onze hores.

Bonica via de placa,recomanable per a Sanlloradictes que saben destriar el códol fiable del códol traïdor.No se m'ha trencat pas cap presa per tant suposo que no deu ser pas dolenta del tot.A la primera tirada hi ha alguna galeta guapa en terreny de III/IV,el segón llarg és més dret i te més bolts.
Per una primera visita a la paret potser sigui millor començar per la Punta d'en Clerck a la Roca de les Onze hores. Més equipada,millor roca...més clàssica!

Accés/Aproximació:  Des de Matadepera prenem el carrer de les Belles Roques i després el carrer de Vista Alegre on aparquem,a les envistes de la paret. Des del vehicle l’aproximació és evident,en 5 minuts ens plantem al peu de la clàssica punta d'en Clerck i resseguint la base de la paret uns cent metres més a l'esquerra veurem les primeres Plaquetes blaves,bolts.
Orientació: Sud oest.
Material: Nosaltres hem fet servir una desena de cintes exprés,un Alien groc i un tricam negre.
Horari: 2 hores.
Grau obligat: 6a (1 pas)/A0.Potser el pas de 6a es pugui trampejar amb el tricam negre i un pedal.Sinó la tramposa deu ajudar.
Descens:  Anem a buscar un corriol cap a l’oest ( dreta ) que en uns 20 minuts ens deixa on hem estacionat el vehicle.Totes les reuniona de la via estan equipades amb anelles per rapelar.

Punta d'en Clerc a la Roca de les Onze hores.

Malgrat la fama de mala roca que te Santllors a nosaltres aquest fet no ens va fer patir gens,m'imagino que és una de les vies clàssiques del lloc i que el que havia de caure ja ha caigut. Anàvem una mica acollonits amb el tema de la roca i sobretot hem mirat de no sortir-nos massa de la linea. Al final ens ha semblat una bona via per sostinguda i homogènia amb cap tram de transició que han fet que tot i tenir només 70 metres ens haguem quedat amb sensació d'haver escalat.
Accés/Aproximació:  Des de Matadepera prenem el carrer de les Belles Roques i hi aparquem al final, a les envistes de la paret. Des del vehicle l’aproximació és evident (5 minuts).Un cop a peu de via es veuen els parabolts.

Orientació: Sud.
Material: 12 cintes exprés.
Grau obligat: V+
Ressenyes: Escalatroncs,Funkclimb i Santllors. Moltes gràcies!.
Descens:  Anem a buscar un corriol cap a l’oest ( dreta ) que en uns 30 minuts ens deixa on hem estacionat el vehicle.

Rapsòdia Blues a la Falconera.

Si no us mola l'Ae i no sou setgradistes o més haureu de passar pel tubo i fer una primera tirada d'Ae pet poder gaudir d'una bona escalada en placa sobre bona roca i amb ambient.Hem enllaçat les dues darreres tirades.
Accés: Si venim des de Sabadell circulem per la carretera BV-1221 direcció Talamanca. Un cop passat el Coll d’Estenalles continuem aproximadament un quilòmetre fins un revolt molt tancat on podem aparcar el vehicle, esplanada per uns quatre cotxes amb un panell informatiu.
Aproximació: Seguim un corriol en direcció Nord,primer per la carena i despres per dins el bosc,arribem a un coll.En aquest punt cal baixar per una ample canal arbrada a ma dreta( rètol restriccions). A mitja canal la deixem per anar a l'esquerra i baixar per una nova canal.Al final d'aquesta segona canal cal desgrimpar un parell de trams rocosos,el darrer te una corda fixe. Fet aixó arribem al peu de la paret. La Rapsòdia blues comença damunt un bloc,just abans d'haver de desgrimpar un pas.Si no em falla la memória la primera assegurança és un bolt Jom.

Restriccions: Prohibida l'escalada de Gener a Juliol ambdos inclosos.
Orientació: Est.
Material: 16 cintes exprés i estreps.
Descens: Crec que des de la penúltima reunió es pot sortir de la paret anant a l'esquerra. Si arribem al cim cal desgrimpar pel vessant oposat fins la carena ( II+,algun pas aeri ).Un cop a la carena l'anem seguint a l'esquerra sense pèrdua fins l'aparcament.
Ressenyes: Escalatroncs i Santllors.com.Merçi!.

Xemeneia TIM a la Falconera.

 Evidentíssima xemeneia que talla la paret de la Falconera i que els intrèpids TIM sabadellencs no podien deixar escapar.La via es troba parcialment equipada amb parabolts,algú sap si es corresponen als burins originals de la primera ascencsió?.L'inici i la sortida al cim són una mica herbosos però la roca és bona en tot el recorregut.Hem enllaçat les dues primeres tirades.
Orientació: Est,com que és una xemeneia potser te més ombra que altres vies de la paret.
Material:Joc complert de tricams i camalots #1 i #2.
Restriccions: Prohibida l'escalada de Gener a Juliol ambdos inclosos.

Accés: Si venim des de Sabadell circulem per la carretera BV-1221 direcció Talamanca. Un cop passat el Coll d’Estenalles continuem aproximadament un quilòmetre fins un revolt molt tancat on podem aparcar el vehicle, esplanada per uns quatre cotxes amb un panell informatiu.
Aproximació: Seguim un corriol en direcció Nord,primer per la carena i despres per dins el bosc,arribem a un coll.En aquest punt cal baixar per una ample canal arbrada a ma dreta( rètol restriccions). A mitja canal la deixem per anar a l'esquerra i baixar per una nova canal.Al final d'aquesta segona canal cal desgrimpar un parell de trams rocosos,el darrer te una corda fixe. Fet aixó anem cap a la dreta de la paret,desgrimpem un petit bloc damunt del qual comença la Rapsodia en blues,seguim uns metres més endavant i localitzem l'iniçi de la via a la xemeneia. Hi ha un boix gran que cal esquivar a l'entrada,tres burins a mode de R0 a l'esquerra dels bolts de la clàssica La que faltava,hi ha una corda fixe amunt que creua la xemeneia.

Grau obligat: V/V+.
Descens: Caminant a l'esquerra,ràpidament retrobem el camí de l'aproximació.

Hèrnia Discal a la Falconera.

 Una altre de les clàssiques de la Falconera.Traçat lógic,roca sanejada i escalada de placa amb trams de diedre que la fan força variada. A nosaltres ens ha agradat més que l'Estenalles perque te més lliure, a l'altre s'ens ha fet una mica pessat tant d'Ae. Escalada prohibida del Gener al Juliol,ambdós inclosos.
Accés: Coll d'Estenalles, aparcament amb cartell.

Aproximació:  Seguim un corriol en direcció Nord,primer per la carena i despres per dins el bosc,arribem a un coll.En aquest punt cal baixar per una ample canal arbrada a ma dreta( rètol restriccions). A mitja canal la deixem per anar a l'esquerra i baixar per una nova canal.Al final d'aquesta segona canal cal desgrimpar un parell de trams rocosos,el darrer te una corda fixe. Fet aixó anem cap a la dreta de la paret, la via comença en un petit pedestal herbós a uns cinquanta metres de l'evident xemeneia de la TIM.

Material: Nosaltres només hem fet servir cintes exprés. Poden anar bé els friends mitjans/petits per el tram de díedre del primer llarg.
Orientació: Est, a les quatre de la tarda ja estava a l'ombra.
Descens: Acabada la via anem cap a l'esquerra i retrobem el camí de l'aproximació. 
Restriccions: Prohibida l'escalada de Gener a Juliol ambdos inclosos.
Ressenyes: Escalatroncs i Sanllors.com. Merçi!!!!

Via Estenalles a la Falconera.

Escalada combinada d'Ae i lliure.Em.sembla haver sentit que els trams d'Ae són apurables en lliure de setè grau,suposo que d'aquesta manera l'escalada és menys monótona,sinó crec que preval l'Ae per sobre el lliure....bon ambient i bona roca .Hi havia una llastra sospitosa al pas de V de la quarta tirada que vàrem fer baixar,el niu d'abelles de Ll1 tampoc hi és.
Cordada: Aniol,Dani i Busquets.
Accés: Si venim des de Sabadell circulem per la carretera BV-1221 direcció Talamanca. Un cop passat el Coll d’Estenalles continuem aproximadament un quilòmetre fins un revolt molt tancat on podem aparcar el vehicle, esplanada per uns quatre cotxes amb un panell informatiu.
Aproximació: Seguim un corriol en direcció Nord,primer per la carena i despres per dins el bosc,arribem a un coll.En aquest punt cal baixar per una ample canal arbrada a ma dreta( rètol restriccions).Al final de la canal cal desgrimpar un parell de trams rocosos,el darrer te una corda fixe. Un cop a peu de paret ens enfilem a una repissa i la seguim uns cinc metres a l'esquerra fins a peu de via. L'iniçi de la ruta queda entre les vies Integral... i Festa del Paca.La primera assegurança és un parabolt i després són espits.Hi ha el nom escrit però és il.legible,el primer llarg va per un díedre.

Orientació: Est.
Material: 16 cintes exprés i un estrep,hem enllaçat la segona i terçera tirada saltant-nos alguna xapa.
Grau obligat: V/V+ i Ae.
Restriccions: Prohibida l'escalada de Gener a Juliol ambdos inclosos.
Descens: Crec que des de la penúltima reunió es pot sortir de la paret anant a l'esquerra. Si arribem al cim cal desgrimpar pel vessant oposat fins la carena ( II+,algun pas aeri ).Un cop a la carena l'anem seguint a l'esquerra sense pèrdua fins l'aparcament.
Ressenyes: Escalatroncs i Kutreescaladors,gràcies!.