Electric Ladyland a l'Aeri.

 

Gran clàssica d'aquesta paret amb la famosa llastra que fa anys que diuen que baixarà i de moment continua enganxada a la paret. La resta de la via discorre per díedres i alguna placa  bonics d'escalar però amb la roca a vegades una mica terrosa.Nosaltres ens hi hem deixat caure al final d'una primavera especialment plujosa i hem gaudit de la força vigorosa de la vegetació.Hem fet les enllaçades tal i com marca la ressenya.

Accés: Refugi de Santa Cecília, Millor no deixar coses al cotxe, tot i que ara està videovigilat.

Aproximació: Creuem la carretera i prenem el Camí de l'Arrel a ma esquerra ( G.R. ).Superada la vertical de la Paret de l'Aeri prendrem la Can de l'Aeri,més o menys a quinze minuts de Santa Cecilia. Superem un seguit de ressalts gràcies a unes cordes fixes i una mica abans d'arribar a la base de la paret veurem uns graons així com uns cables a ma dreta. Amb l'ajuda d'aquests cables transitarem per les lloses que hi ha a la base de l'Aeri. Fins la base de l'evident fissura arbrada per on discorre la Pany Farrera.Per assolir la R0 ( parabolt+burins) ha una grimpada fàcil però exposada si la fem desencordats.

Restriccions: Alguns anys no hi deixen escalar de Gener a Juny.

Material: Un estrep, una plaqueta recuperable, un escanya burins ,unes setze cintes exprés i un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 3. A la llastra pot anar bé doblar el 3 i/o dur el 4, a la tirada prèvia els tascons semblava que quedaven de nassos per reforçar els pitons vells.

Grau obligat: V+/A1.

Horaris: Aproximació 45',via 5 hores i baixada 1 hora.

Orientació: Nord est.

Descens: Del final de la via seguir per sota d'una roca fins espetegar a un corriol i pujar direcció al cim de Sant Jeroni, a la proximitat del cim prendre un corriol que baixa cap a la Canal de Sant Jeroni ( linea elèctrica ) i per aquesta canal baixar fins la carretera.

Ressenya: Arañitaescaladora,moltes gràcies!.

Via dels Sostres a la Paret de l'Aeri.

 Ens trobem davant d'una clàssica del vessant Nord, amb un traçat totalment lógic ja que va seguint escrupolosament totes les debilitats fins a desembocar al cim. Com no podia ser d'una altre manera en una via de l'Aeri l'ambient està plenament garantit,la roca hi és bona però hi ha algún tram que està un pèl gastat. També ens toparem amb  algun troçet selvàtic, la majoria de la via és de díedres tot i que no sempre tindrem la fissura que voldriem per assegurar-nos.

Accés: Refugi de Santa Cecília, Millor no deixar coses al cotxe, tot i que ara està videovigilat.

Aproximació: Al otro lado de la carretera tenemos que ir a tomar el camino del Camí de l’Arrel dirección monasterio.Al cabo de unos 15’ tendremos que estar atentos; en una curva cerrada habrá un pequeño hito y un bloque, que se supera trepando, a nuestra derecha. Es donde se inicia el torrente de l’aeri. Tenemos que ir hasta prácticamente el final del torrente. Cuando estemos cerca de las paredes habrá unos escalones a nuestra derecha que son los que tomamos. Seguiremos recorriendo las diferentes instalaciones de alambres que nos encontremos. Cuando se acaben seguiremos un rato más recorriento la pared hasta llegar al pie de vía. Éste es bastante evidente de reconocer por los techos característicos.

Material: 2 versions el company molt millor escalador que un servidor ha utilitzat un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 3. Jo en canvi he fet anar el mateix afegint els dos Aliens més petits, un Multirang taronja, un joc de fissurers i el Camalot del 4.Manca un pitó a L2,en el seu lloc hi he entatxonat un Alien verd una mica mangui.

Grau obligat: V+/A1.

Descens: Remuntar a l'esquerra fins les instal·lacions  Aeri i llavors baixar a la dreta fins un coll on baixem per la Canal de Sant Jeroni ( línia elèctrica i marques vermelles ).

Orientació: sol fins la 1.

Horaris: Aproximació 40',via 7.5 hores ( he anat lent, es deu fer en 6 ) i baixada 1 hora.

Cristina Gómez Garcia a l'Aeri.

Polèmica via encaixada entre les seves veïnes. En el moment de la seva obertura tenia data de caducitat però a data d'aquesta repetició ( Juliol 2.015 ) restava amb tot el seu equipament original. Deixant de banda consideracions ètiques i el fet d'anar jugant al joc d'anar esquivant les seves veïnes la via escala plaques que a mi m'han semblat força xules. Cal anar mirant constantment la topo i seguir sempre les xapes grises ( a baix bolts i a dalt espits ). M'imagino que la via s'ha anat fent força i aixó juntament amb la netejada que hi debien fer els aperturistes fa que tot i haver d'anar amb una mica de compte no patim massa pel tema de la roca.

-Cordada: Vicenç Carbassa i Busquets.
-Accés: Refugi de Santa Cecilia, a la carretera que va del Monestir al coll de Can Massana. Convé no deixar res al cotxe ja que és zona de robatoris frqüents.
-Aproximació: Creuem la carrterta i agafem el GR del Camí de l'Arrel, cap a l'esquerra direcció Monestir/Cavall Bernat. A sota la paret de l'Aeri cal estar atents a trovar l'entrada de la Canal de l'Aeri que te algún tram equipat amb cables i cordes fixes. A la part alta trobem unes cordes que marxen a la dreta, no seguir-los. Continuant per la canal uns cent metres arribem al peu de via. Parabolt gris visible des de la base.

-Orientació: Sudoest. Nosaltres hi vàrem entrar sobre les quatre i ja estaba a l'ombra.
-Material: Hem fet anar els friends entre l'Alien blau i el Camalot 0.75.
-Dificultat obligada: 6a sostingut al primer llarg. La resta menys obligat, potser V+.
-Descens: Des de el final de la via remontar fins al cim de l'Aeri ( caseta-repetidor, flanqueig per dins del bosc ). Un cop al cim baixem en dirección Sud cap a l'ermita de Sant Jeroni. Una mica abans trobem l'entrada de la Canal de Sant Jeroni ( torre metàlica, pintades ). Baixem per aquesta canal fins a retrobar el camí de l'Arrel i una dreçera que el creua i baixa a la carretera.
-Ressenya: Aquesta dels oberturistes està bé. Hi afegeixo les longituds de les tirades: 45,40,35,30,20,45 i 40.

GESAM a l'Aeri.

-Cordada: Albert Macau, Edu i Busquets.
-Orientació: Nosaltres hem entrat entre 12 i 1 i pràcticament no ens ha tocat el sol.

-Ressenya: Nosaltres anàvem amb la de Tocantroca, molt bé!.
-Aproximació: Mireu la Lotus que la vàrem fer fa poc, la via comença en el mateix punt. Parabolts daurats fixe ben lluents visibles.

-Orientació: Més o menys hi toca l'ombra a partir de la una.
-Material: Aliens gris i vermell, Camalots 0.5,0.75 i 2 ( quedava millor el 3 peró era prescindible, sisena tirada ). Dos o tres plaquetes recuperables. Duiem claus peró no els hem utilitzat.

-Via: A nosaltres ens ha agradat molt!, te bon ambient i és ben sostinguda. La roca està sanejada i les fissures netes de vegetació. Variada, fissures separades per trams de placa. Sense pitonar la dificultat obligada deu rondar el 6a+ ( en un tram de la segona tirada, una miqueta exposat ), al ser una via de fissura amb les plaques totalment equipades ( Ae ) es pot rebaixar la dificultat obligada posant més ferro i/o pitonant. La via ha estat reequipada amb alguns parabolts i s'han canivat alguns claus. Compte amb una U que hi ha cap al final de la segona tirada, l'hem tret amb els dits...després l'hem repicat amb el martell, no se si ha quedat massa bé, potser hi entraria una peça més gran ( bong ? ), si algú la vol canviar. Alerta també en aquest segon llarg amb el fregament, millor portar algunes cintes ben llargues i xapar en altern.

-Descèns: Mireu també la Lotus que acabem més o menys allà mateix.

Molt bones fotos de l'Edu!!!!!!!!!!!!

Flip Matinal a Diables.

-Cordada: Albert Macau i Busquets.
-Ressenya: Nosaltres dúiem la de l'Hita copiada. Penjo la del silenciomineral del 2015.

-Orientació: Hi toca el Sol fins les 12 o la 1.
-Material: Dos o tres recuperables, joc de Camalots fins al 3, joc de tascons i Alien vermell. Duiem claus i no els hem possat, hem trobat la segona tirada força clavada ( només hem col.locat dos tascons ).

-Via: A nosaltres ens ha semblat una bona via. Te bon ambient i trams molt guapos de díedre. La roca tampoc crec que sigui excel.lent peró es deixa escalar sense problemes. La primera tirada l'hem feta per una burilada a la placa tombada ( Diagonal del Vertígen ? ) i hem fet la reunió d'aquesta via ( 3 o 4 burils ), queda més cómode que la R1 de la via, afegim metres a la segona tirada peró no hi ha massa fregament ( doble corda ). Les reunions són incómodes i penjades, els burins en general estan en bon estat. Alguns trams herbosos a les dues darreres tirades. Obligat 6a.
-Descèns: D'on acaba la via grimpem al cim de Diables, baixem a un coll ( dreta, Sud ) i d'aquí a la dreta de nou per enganxar el coll de la Canal dels Avellaners per la que baixem fins al Camí de l'Arrel.

Lotus a l'Aeri.

-Cordada: Isaac Ferrés i Busquets.
-Ressenya:  

http://www.ressenya.net/php/vimprimible.php?id=790http://www.ressenya.net/php/vimprimible.php?id=790

-Material: Cintes exprés. Si volem enllaçar llargs a la part inferior convindrà dur-ne 14, força de llargues i doble corda.
 -Aproximació: De Sta. Cecilia creuar la carretera i agafar el Camí de l'Arrel ( G.R. esqu. ) en direcció al Monestir. Un cop sota l'aeri busquem la Canal de l'Aeri a la dreta. Hi ha una bona aspa de G.R. i més amunt hi ha cordes i cables. La canal està a la vertical del queixal que fa l'Aeri, on hi ha la Fraguel i la Easy Rider.

-Via: Ens ha agradat molt. Es tracta d'una escalada eminenment de placa fina peró també amb trams més atlètics i una fissura final gairebé anecdótica. La roca ens ha semblat excel.lent, amb algún tros dolent. Totalment equipada amb parabolts i algúns espits. No se fins a quin punt estan lluny o a prop, home cal escalar peró en general la via no és massa exposada. Bon ambient i via sostinguda. La cosa ha anat així:
Ll1+Ll2: Els hem enllaçat amb uns 45-50 metres, d'aquesta manera evitem factor 2 sobre la primera reunió. La segona tirada ens ha semblat la més difícil i obligada de la via ( segurament 6b, mentre que la resta de la via es deu deixar magrejar amb 6a obligat ).
Ll2+Ll3: Els hem enllaçat amb uns 55-60 metres. Segurament són el tram més fàcil de la via. Es fan bé, hi ha un curt tram de mala roca entrant a R3 peró hi ha un bolt de la GESAM que assegura bastant el tema. La R3 l'hem feta un metre més baixa en els parabolts lluents de la GESAM, més cómode i s'evita el factor 2 de la R3.

Ll4: Aquí potser cal controlar un pèl la roca peró es veu força sanejat. No tant difícil com el segon, peró més difícil que la resta de tirades.
Ll5: La ressenya marca un primer tram exposat. Home si que hi ha un factor 2 per anar a trincar el primer ( uns 4 metres ?  ), peró és fàcil comparat amb la resta de la via ( V+/6a ? ). Després cap problema. Cap al final del llarg ens hem liat i hem anat a la reunió de la Magic Stones ( a la dreta en un evident díedre ). D'aquí hem pendulat a l'últim bolt de la tirada. El que cal fer un cop al penúltim parabolt de la tirada , quan veiem la reunió de la M.S. , és tirar amunt a l'esquerra i no a la dreta, hi ha un parabolt peró queda amagat.
Ll6: Un pas més difícil i no obligat sortint de reunió, la resta fàcil.
Ll7: Nosaltres hem sortit més o menys recte de la reunió, després hem vist un parell d'assegurançes més velles a l'esquerra i hem flanqueijat. El díedre està cosit i es pot passar tranquilament en A0, no cal emplaçar-hi cap peça. En tot cas, nosaltres hem possat un Alien vermell sortint del díedre, perquè no sabiem on parava la reunió i voliem evitar un possible pèndol del segon de cordada. No cal, doncs la reunió està ben recte.

-Descèns: Hem d'acabar de remontar en direcció a les antenes. Una miqueta abans d'arribar al cim tallem el vessant per una traça en direcció al Coll de la Canal de Sant Jeroni ( linia de llum ). Baixem per aquesta canal fins al camí de l'arrel.

Fil·loxera Vastratix a l'Aeri.

-Cordada: Jose i Busquets.
-Ressenya: Va anar molt i molt bé la del Caranorte on surten totes les assegurançes. També hi ha la dels ressenya.net
-Material: En teoria la via es troba totalment equipada. Nosaltres vàrem cossir la fissura de la penúltima tirada on vàrem possar tres tascons,aliens groc,vermell i gris;Camalots 0.75,1 i 2. Amb aquest material pots assegurar sobradament algún pas puntual a les altres tirades. Unes 15 cintes exprés, hi ha ressenyes que en marquen 20,les duiem peró no les hem possat.
-Aproximació: De Sta. Cecília pugem a agafar el Camí de l'Arrel ( G.R. ) en direcció al Monestir ( esquerra ). Deixem un primer trencant a la dreta que puja al Serrat del Moro ( aspa de G.R.), quan estem a punt de deixar enrrera la paret de l'Aeri prenem a ma esquerra un torrent rocós: la Canal de l'Aeri. Aquesta ens serà reconeixible perquè als pocs metres d'entrar-hi trobem un recordatori de la noia que es va matar a la Easy Rider i més endavant cordes fixes. A la part alta de la canal obviem uns escalons que s'en van a la dreta per anar a les vies de la part central de l'Aeri. Seguim canal amont i deixem enrrera també el peu de via de la Easy Rider. La canal es redreça una miqueta i pugem amb l'ajuda de les arrels i troncs caiguts,abans d'un tram més dret localitzem R0 a la dreta ( dos espits ).
-Via: A la xarxa i a les guies hi ha opinions molt diverses. La nostra, com totes altament subjectiva,seria la següent:
1.La roca: A la primera tirada és una miqueta cutrilla ( l'entrada no ), a la segona i els dos primers terços de la tercera no és que sigui dolenta peró és d'aquella grisosa amb tacte una miqueta sorrenc ( no problem,està cossit ).Tot i així alguna cosa hem fet baixar. A la resta de la tercera i la primera part de la quarta és cinc estrelles. Per arribar a la quarta reunió hi ha un tram de mala roca. La cinquena te bona roca i a les dues darreres regular tirant a bona ( sortida al cim bona ).
2.L'equipament: Tres primers llargs cossits ( algun tram també s'ha d'escalar ). A la quarta hi ha una placa amb poques assegurançes peró és IV i la roca és ferma,llavors la roca empitjora i ja hi ha més xapes. Tramet fàcil per arribar a la reunió on no hi ha assegurançes ( III-IV). A la cinquena tirada toca escalar,les xapes si que estan allunyades. El consol és que les xapes han deixat de ser unes xapes una miqueta estranyes on el mosquetó no treballa com ho hauria de fer per ser xapes convencional d'espits. En aquesta tirada crec que és clau no fer la reunió que hi ha sobre de l'Ae,per evitar factor 2. No se si arriba a expo peró si que hi ha aire ( V+). A la fissura de la sisena hi ha tres o quatre expansions i crec que en relació a la topo del caranorte hi falta un clau ( no n'estic segur ). A la darrera tirada podem treure factor amb un Camalot 0.75-1 i després acabar d'arribar a la primera xapa,la resta assegurat.
A les xapes aquestes estranyes no els hi he fet cap foto peró si a unes que hi ha a les reunions i en alguns trams puntual que ja donen més confiança:

3. Dificultat: V+ obligat a la placa de la cinquena tirada i potser alguna sortideta a les tirades de baix. La fissura ens ha semblat que era un bon 6a peró es deu poder trampejar en V+/A1. Val a dir que no teniem massa el dia...La cinquena tirada sembla que es pot " esquivar " passant per la Tope Toni o la A dónde... ( ? ) que sortiria a la dreta de la reunió que ens hem saltat a sobre de l'Ae.

En conjunt la via no ens ha semblat pas dolenta. Trams bons de placa i de fissura, prou variada i amb ambient ( suposo que no el mateix de les del mig de la paret ), a tenir en compte lo de la roca i l'equipament i que cadascú decideixi.

- Descèns: Del cim ràpel de 20 metres al coll. Remontem per la corda fixe, per traces que van per dins del bosc i per trams rocosos. Arribem al cim de les antenes, baixem cap a l'altre costat ( direcció Can Massana ) i enganxem el camí enporlanat fins que trobem l'entrada de la Canal de St. Jeroni ( linia elèctrica i senyals vermelles ). Per aquí baixem a Sta. Cecília.