dimecres, 31 de maig del 2017

Arqueologia transmediterranea a la Falconera.


Aquesta via combinada amb la sortida per la Chani seguramanet sigui de les millors actitivitats que podem fer a la Falconera,nosaltres per donar-li més emoció ens hem col.lat cap a l'esquerra i hem acabat sortint per la Variant de sortida del Falcó de la Foscor.Parlant de la via propiament dita te un flanqueig que no és massa sostingut però molt llarg i la darrera tirada de travessia és molt bona. L'entretingut llarg del ràpel també te la seva gràcia. Segons els seus aperturistes la travessia es pot fer també en sentit invers cosa que seria interessant de controlar de cares a eventuals retirades. Al sisè llarg hem deixat els dos ponts de roca llaçats,si els aperturistes no ho veuen bé que ho comentin i mirarem d'arreglar-ho. La R7 no l'hem trobada, hem montat reunió en un gendarme que hi ha a la dreta i a sota de la cova amb friends. Per comentaris posteriors hem sabut que aquesta reunió va saltar,compte doncs amb l'equipament fixe de la via.


Accés: Cal aparcar al port del poble del Garraf,al final de tot a les envistes de la paret hi ha un descampat i una zona blava on no hem pagat cap de les moltes tardes d'entresetmana que hem escalat a la paret. L'aparcament sembla segur,si més no no hi havia vidres al terra.
Aproximació: Creuem un descampat per un bon camí amb el mar i el port a l'esquerra. La via comparteix la primera tirada amb la SAME,el primer seguro és un químic que assegura un pas descendent del flanqueig i costa de veure des de peu pla.
Orientació: Est,hem entrat a la via a quarts de cinc i estava a l'ombra.
Material: Algún tascó i un joc de friends de l'Alien verd al Camalot del 3. L'equipament fix es troba en bon estat i la majoria de ponts de roca són llaçats però mola anar-los canviant.
Dificultat obligada: V+,tant pel primer com pel segon de cordada.
Descens: Des del final de la via pujem a cercar un camí que anat a la dreta ens porta a la cresta cimera. Només cal seguir aquesta aresta de retorn al port. Crec que si es segueix el camí a l'esquerra es troba un altre camí que ens porta al port sense haver de fer la cresta i potser sigui més ràpid.
A continuació copio la descripció de les tirades que surt al blog dels aperturistes i que ens pot servir per seguir la via:
 "Largo1: 20m IV
 Este largo, junto al segundo, son parte de una "entrada genérica" (SAME) al acantilado. Iniciamos el largo en una corta diagonal descendente para ir a chapar un químico. Franqueamos un poco a la izquierda y remontamos un espolón sobre el que encontramos otro químico. Desde aquí y por terreno fácil pasamos por una bauma, chapamos un oxidado spit sikado, y por una placa con buenas presas franqueamos hasta una gran repisa donde encontramos la R1. 
Largo2: 20m IV
Salimos hacia la izquierda bajando a una placa tumbada que cruzamos, pasamos una canal herbosa y encontramos un buen puente de roca enhebrado. Unos pasitos más de travesía nos colocan sobre otra buena repisa en la que está la R2.
Se pueden empalmar los largos 1 y 2 
Largo3: 40m IV
Este largo tiene un recorrido tortuoso y requiere la colocación de cintas muy largas para que las Cuerdas no nos impidan continuar por el rozamiento. Tenemos que cruzar la canal que tenemos a nuestra izquierda. Franqueamos por un espolón con muy buena presa. Encontramos una fisura y a continuación un espolón triangular que debemos recorrer lateralmente. Posteriormente, haremos unos metros por roca delicada y nos subimos a otro espolón.
A partir de aquí encontramos un terreno fácil por pequeñas terrazas, que seguiremos hasta una repisa que nos queda enfrente, en la que hay un clavo. En esta repisa se puede montar una R intermedia si las cuerdas rozan demasiado. Saldremos en horizontal (no hay que subir), por encima de unas matas a una placa con buena presa, veremos un bloque (hay que tener cuidado), por el que tenemos que franquear. Veremos un viejo buril sobre nuestra cabeza, pero nosotros, una vez pasado el bloque bajamos un poco hasta una repisita en la que encontraremos un parabolt con anilla. Destrepamos la canal que tenemos a nuestros pies unos 3 o 4 metros y franqueamos a la izquierda por una placa, enseguida encontramos la R3 en una cueva. El parabolt con anilla es para que la bajada del 2º pueda ser protegida, pasando éste una de sus cuerdas por la anilla cuando quite la cinta, y destrepando de esta manera sin jugarse una mala caida.
Largo4: 45m IV
Iniciamos por terreno muy fácil sobre terrazas de tierra en dirección a un espolón que tenemos frente a nosotros. Lo mejor es superarlo por el propio espolón (nada más empezar encontramos un puente de roca), para después ir un poco a la derecha y acabar entrando entre un bloque y la pared. En ese punto encontramos un puente de roca y un parabolt con anilla(podemos montar una R intermedia si queremos). Seguiremos en horizontal escalando justo sobre la linea de vegetación por roca con buena presa aunque un poco rota. Pasaremos bajo un Margalló, y ascendemos por una rampita que poco después se convierte en una canal más vertical, enseguida vemos a mano izquierda una gran y cómoda repisa a la que subiremos, es "el jardín", (donde encontraremos un pitón no marcado en la reseña), la recorremos caminando hasta el final, donde un gran margalló nos cierra un poco el paso. Un bonito y atlético paso, tan sólo deslucido por la vegetación (cuidado con pincharse), nos situa de nuevo en la vertical, nos quedan unos metros de travesía protegidos por un clavo, para llegar hasta la R4.
Largo5: 20m IV+ / V-
Nos descolgamos por la pared hasta llegar casi a la altura de un parabolt, donde con muy buena presa empezamos a escalar en diagonal descendente. Un bonito y aéreo paso nos situa sobre un espolón donde encontramos un clavo. Sólo nos queda bajar, escalando, o por la terraza inclinada hasta la repisa de tierra donde junto a un gran margalló encontramos la R5.
Largo6: 45m V+
Salimos en horizontal y buscamos el camino hacia abajo por la parte de la placa que está despejada de vegetación, para ir a pasar justo por debajo de un margalló (el destrepe tiene su gracia, ojo el 2º), encontramos una canal que con unos pasitos aéreos cruzamos por un lugar que parece que hayan hecho a propósito, con unas presas para los pies que parecen escalones. Continuamos unos metros por terreno muy fácil de repisas y entramos en terreno vertical, en el que más o menos manteniento la horizontal, vamos encontrando el camino por buena roca, y con elegantes pasos aéreos que exigen más esfuerzo del realizado hasta el momento. Encontramos un puente de roca enhebrado con una vieja cinta que nos sirve de referencia, un metro después encontramos otro que podemos enhebrar sin problemas, y que nos permite reposar tranquilamente. Bajamos un poquito para cruzar bajo un pequeño techito con una fisura invertida, con buena presa (no siempre visible), y unos bellos movimientos, pasamos al siguente espolón, por el que subimos. Un par de movimientos más y el terreno pierde verticalidad al mismo tiempo que la roca se vuelve delicada, nos vamos hacia la izquierda, donde enseguida encontramos la R6 en una cueva.
Largo7: 20m V
Nos dirigimos hacia una vieja R de buriles que vemos en una placa, unos metros a nuestra izquierda, con unos movimientos divertidos nada más salir para cruzar un diedro. Además de los buriles, encontramos un clavo y un bong. Una vez a la altura de esta R (creemos que de la Kontiki), salimos hacia arriba en dirección a un gran bloque, que es nuestro próximo destino. Cuando estamos por debajo de éste, nos metemos en una canal que con roca muy delicada (cuidado), asciende por la derecha, hasta que salimos de ella justo unos metros a la derecha del gran bloque, al que no dirigimos para montar la R7.
Este es el final de la Arqueología Transmediterránea. Nuestra ubicación corresponde a la R1 (antigua R2), de la clásica por excelencia, la Chani (también conocida como del Espolón, o Barceloneta). "




dilluns, 29 de maig del 2017

Cutreclub a l'Esquena del Ninet.



Via que va resseguint un conjunt d'esperons que porten a la base del Ninet. La majoria de llargs són molt semblants, comencen verticals i a la part de dalt tomben fins que arriben a la base del següent mur on es munta la reunió. La via està equipada amb esptis vells, però bàsicament es concentren als trams difícils. Els trams fàcils (al voltant del III/IV) són bastant exposats perquè no hi ha res i tampoc es pot afegir res més. S'ha d'anar molt al lloro en aquestes zones tombades perquè a més a més la roca no és de bona qualitat. Ens ha semblat especialment exposada la travessa del cinquè llarg, però potser no l'hem fet ben bé per on tocava... La via Cutreclub acaba a la base de la via Normal del Ninet. Si es té temps val la pena enfilar-se damunt d'aquesta agulleta.


-Cordada: Busquets i Macau.
-Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€.
-Aproximació: Des de l'aparcament pugem en direcció al refugi d'Agulles (senyalitzat).Al Coll de Guirló, en comptes de seguir el camí cap a les Portelles, agafem un caminet que surt a mà esquerra i que puja cap a la paret oest d'Agulles. Està bastant fresat i hi ha fites. Seguint aquest camí arribarem al peu de la Cerdà-Riera de la Bandereta. Per arribar a peu de via hem de resseguir la paret cap a l'esquerra. La via comença a l'extrem esquerra de la paret, just on canvia d'orientació. El peu de via està al costat d'un pi i hi ha un espit per fer R0.


-Orientació: Nord-oest.
-Material: La via està equipada amb espits, només calen cintes exprés i bagues. Moltes reunions es fan en arbres. Per protegir el llarg de la Normal al Ninet pot anar bé algun alien i bagues.
-Grau obligat: 6a


-Descens: Si pugem al Ninet per la seva via Normal haurem de despenjar-nos o rapelar des d'unes sabines que hi ha al cim (preveure cordinos). Des de la base de la Normal hem de flanquejar per la cara nord del Ninet fins a una bretxa. Des d'aquesta bretxa desgrimpem uns metres per la cara sud per un díedre (corda fixa) i després pugem per un díedre tombat amb arbres. Un cop al pla baixem pel bosc (cap a l'est) fins arribar al camí que porta cap a les Portelles (marques vermelles). 
-Ressenya: Nosaltres hem utilitzat la topo del blog de l'Escalatroncs:


divendres, 26 de maig del 2017

Via Garcia a l'Elefant.

Via que ens pot servir per completar alguna escalada de la part alta de Sant Benet, sobretot si estem per la zona de l'Elefant i la Prenyada. Potser és una mica massa curta per justificar l'aproximació fins allà dalt. De totes maneres, la travessa del primer llarg és prou guapa i el mur del segon llarg també. Els altres dos llargs són l'excusa per arribar fins al cim. Està equipada amb parabolts, però a la sortida de la primera reunió haurem d'escalar amb calma fins a xapar la primera assegurança.



-Cordada: Busquets i Macau

-Accés: Monestir de Montserrat. Aparcament de pagament (6.5€), descompte a federats (4€).

-Aproximació: Pugem per les Escales dels Pobres fins al Pla de Sta. Anna. Aquí hem d'agafar un camí a mà dreta que, passant per unes escales, porta fins al refugi de Sant Benet. Des del refugi seguim el camí que puja primer cap a Sant Salvador i després al cim de l'Elefant. Abans de començar la grimpada d'una placa tombada, hem de localitzar una canal amb vegetació que cau a la cara oest de l'Elefant. Baixem per aquesta canal fins a localitzar l'inici de la via. El trobarem a la part alta d'aquesta canal, just a la dreta d'un desplom. Si ens estirem veurem el primer parabolt.



-Orientació: Oest.

-Material: Només calen cintes exprés i alguna baga per l'últim llarg. Equipada amb parabolts de color gris.

-Dificultat obligada: V/V+.



-Descens: Baixem per la Via Normal de l'Elefant fins a trobar el camí de l'aproximació. Atenció amb les degrimpades de l'inici de la baixada, són fàcils però tenen molt de pati.

-Ressenya: Nosaltres hem anat amb la topo de la guia de Sant Benet. Aquí penjo la de la webb kpujo,amb la vies del cantó per ubicar.

37 S.A.M.E.
38 El muro.
39 Directa Juliette.
40 Del Javi.
41 Del Jan.
42 Harold Lloyd.
43 García. 


dimecres, 24 de maig del 2017

Peus Negres a Busa.







Bona via esportiva, una primera fissura a autoprotegir dona pas a un seguit de plaques equipades i arreglades per no passar gens de por. Segurament la trobareu un pèl curta però és ben homogènia i sostinguda,tot i que a mi em va semblar més sostinguda la seva veïna El Trabucaire,amb qui comparteix estil pel que fa a equipament i dificutat.



Accés: A Solsona hem d'agafar la carretera C-26 en direcció a Berga i seguir-la aproximadament fins al km. 114 on trobem una desviació a ma esquerra que indica Busa i Bessora. Agafem aquesta carretera i anem seguint els indicadors de Busa. Uns 12 km després hem d'estar atents a agafar una pista que baixa a la dreta, si anéssim seguint la carretera que portem pujaríem al Pla de Busa. Així doncs agafem una pista que baixa a la dreta, al principi està asfaltada i després és de terra,compte si anem amb un turisme baix i/o ha plogut.Al cap d'un parell de quilómetres d'haver-se acabat l'asfalt veurem una bassa a ma esquerra,cal aparcar en aquest punt. Amb la foto de la via ja s'intueix que aquesta escala el pany esquerra de la clàssica Costo de Agosto amb el seu inconfusible sostre.


Aproximació: Nosaltres hem seguit la pista que puja una estona fins que hem vist una traça fitada i netejada a l'esquerra que s'enfilava a peu de paret. L'hem seguit i hem anat a parar a peu de paret a l'alçada de la Costo de Agosto,seguint per la base de la paret arribem al díedre amb sostre caracterísitc de la primera tirada.
Orientació: Podria ser sud est.


Material: Nosaltres hem passat amb els Camalots del 0.75 al 2. A la fissura iniçial no hagués anat malament repetir algún d'aquests potser millor 1 i 2.
Grau obligat: V+/A0.
Descens: Del final de la via carenem a l'esquerra fins que trobem una ample coma que desemboca en una canal a ma esquerra per la que baixarem. A la part final d'aquesta canal hi ha una desgrimpada de III+ i un passamà que ens deixa en un ràpel d'uns 15 metres. Fet aquest ràpel anem seguint per la base de la paret passant pel peu de via.

dilluns, 22 de maig del 2017

Via Nano a la Dent d'en Rossell.


Molt ben trobada,enllaça bones plaques i fissures de manera que només te n'adones de les feixes a les reunions.La via està equipada als trams més complicats d'assegurar deixant marge per l'autoprotecció quan el terreny és fisurat.La roca és bona i no te líquens,es debia netejar a consciència i la via es deu repetir.Sostinguda,homogènia i amb graus de continuïtat Si hem anat ràpids i en tenim ganes de baixada passem molt a prop del peu de via de la Adictes al disolvent..El que explico a continuació és per aproximar a la via per baix,crec que en aquest cas és la millor opció ja que la via s'inicia just al camí que puja a Núria.
Accés: Queralbs,prendre la carretera que puja a Fontalba.Només la seguirem un parell de quilómetres aparcant a ma esquerra quan ens creuem amb el camí que puja cap a Núria.
Aproximació: Cal seguir el camí que puja a Núria.Aquest camí ofereix dues variants,a nosaltres ens interessa el camí dels Duis que passa per sota mateix de la Dent d'en Rossell o Roc dels Duis.
Orientació: Diria que Sudest,podria ser que a les dues aproximadament queda a l'ombra.
Material: Nosaltres hem fet servir tres tascons petits/mitjans i un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 2. A la topo recomanen el del 3 i no portar fissurers.
Grau obligat: A la primera tirada hi ha algún tram entre xapes que sense ser exposat diria que pot ser obligat. Aïllsant el pas crec que surt un grau obligat de 6a o 6a+,segurament un estrep ajudi.
Descens: Del final de la via pujar cap a l'esquerra fins enganxar la carena ( fites ). Un cop a la carena la seguirem de baixada amb alguna desgrimpada i una corda fixe fins a un evident coll. En aquest punt cal devallar fins la base de la paret.Just en arribar en aquest punt cal seguir baixant: primer per campes d'herba,després desgrimpant per unes lloses i finalmet per tarteres arribem al camí l'aproximació.

divendres, 19 de maig del 2017

Jordi Jutglar al Peladet.


El més famos d'aquesta via és la súper bavaresa de 40 metres que hi ha al terçer llarg.A banda d'aixó la cinquena tirada també ens ha semblat guapa,el primer i el darrer llarg també els hem trobat xulos.El segón és rostoll i el quart,suposo que vens de la bavaresa i ni fu ni fa. No hem enllaçat les dues primeres tirades. L'equipament de la via és a base de burins i claus,antics però aparentement en bon estat. Les reunions crec que sempre es podien reforçar, la segona és una bona alzina.


Accés: Cal estacionar a la Font de les Bagases a la carretera C-13,entre Balaguer i Tremp.
Aproximació: Pujem per la carretera en direcció Tremp. La paret ens queda a ma dreta, per pujar a la base de la paret cal utilitzar unes cordes fixes que queden just darrera d'una senyal de tràfic. Un cop a la base de la paret anem pujant fins que localitzem la via,just abans de que la paret perdi alçada bruscament. Hi ha el nom a la base però una mica alt, la bavaresa de la terçera tirada només es veu si es passa de llarg el peu de via i queda a una mitja hora/tres quarts de l'aparcament.
Orientació: Sudest,sol a partir de la una.

Material: Nosaltres hem fet servir un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 5,repetint 3 i 4.Si hagués tingut el 5 repetit l'hauria possat,em vaig dossificar malament el material.
Grau obligat: V+/A1 amb ferro i paciència.



Descens: Nosaltres hem baixat caminant i ho hem trobat bastant incómode i força llarg ( 1 hora fins a peu de via ).Per poc que pugueu jo baixaria rapelant per alguna via,crec que per l'Avi de la mel es baixa amb dos ràpels.Per baixar a peu crestejar cap a la dreta,bastant embardissat,fins que arribem al Pas del llop ( fita,repissa sota una bauma). Un cop aquí cal desgrimpar per una canal fins a la tartera i seguir aquesta tartera de baixada fins al peu de via. Hi ha trams força embardissats,d'altres amb blocs malparits i molt pocs on baixar corrents,un xollo vaja. A la part final hi ha un gran bloc que parteix la tartera en dos braços,podem anar pel cantó que passem.Des de baix sembla que sigui un contrafort de la paret i no és així.

dimecres, 17 de maig del 2017

Via dels Dijous a l'Agulla Alta de la Miranda

La via dels Dijous puja de forma bastant directa i en lliure per l'aresta sud de l'Agulla Alta de la Miranda. Als primers metres ens ajudarem d'una alzina per superar un tram vertical. A la meitat del segon llarg també hi ha un tram molt vertical, però hi trobarem preses grans i cantelludes que ens permeten pujar amb una escalada disfrutona. La via està equipada amb espits, alguns d'ells sicats. Nosaltres l'hem fet envun sola tirada, controlant el xapatge de la doble corda i utilitzant cintes llargues. Hem muntat reunió a la instal·lació de ràpel, al cim no hem trobat res més.


-Cordada: Macau i Busquets.
-Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe, ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€.
-Aproximació: Des de l'aparcament pugem en direcció al refugi d'Agulles ( senyalitzat ). Al cap de mitja hora arribarem al Pas de la Portella, el superem i un cop al coll del damunt hem baixat pel vessant oposat. Passem de llarg del refugi i agafem la Canal Ampla fins al Portell Estret. D'aquí el camí de la Travessa d'Agulles cap a l'oest (marques vermelles). En poca estona arribem a la Triroca. En aquest punt ens hem de desviar a l'esquerra vorejant l'Agulla Alta de la Miranda per la cara est fins arribar a la canal que formen l'Agulla Alta de la Miranda i l'Agulla Manolito García. Baixem uns metres per aquesta canal fins a localitzar una alzina al costat d'una balma (espits visibles). 


-Orientació: Sud.
-Material: Cintes exprés. Nosaltres hem posat un Alien groc a la fissura del segon llarg, però és prescindible.
-Grau Obligat: V+.

-Descens: Ràpel d'uns 20 metres pel costat nord de l'Agulla. Des del peu del ràpel caminem uns metres cap al nord i de seguida trobem el camí de la travessa d'Agulles que hem seguit durant l'aproximació.
-Ressenya: Nosaltres hem fet servir la topo del blog de l'Escalatroncs:


dilluns, 15 de maig del 2017

TBO al Frare de baix.


Via encabida en el poc espai lliure que quedava a la paret. A la meitat del primer llarg passes molt a prop d'una assegurança de la via Estudiosos del massís, de fet no costaria massa xapar-la. I el final del segon llarg correspon a la Saelicke-Mir. A l'inici de la via cal anar en compte amb la roca, a nosaltres encara se'ns ha trencat alguna cosa. El tram més bo el trobarem al segon llarg, una vegada superada la secció d'artificial segueix un mur de forats molt bo. Llàstima que s'acaba ràpid...


-Cordada: Busquets i Macau
-Accés: Explanada d'en Nubiola, al costat del restaurant de la Vinya Nova.
-Aproximació: Des de la Vinya Nova prenem la pista forestal que porta cap a Collbató. Seguint aquesta pista trobarem un primer trencant a mà esquerra, és el Camí de l’Artiga Alta. Passat aquest trencant i seguint uns minuts més tornem a trobar un altre trencant a l’esquerra, el seguim uns 100 metres fins arribar a un cul de sac on abans es podia deixar el cotxe. Des d’aquest punt agafem un camí de marques blaves ( Camí del Clot de la Mònica ). Seguim aquest camí fins a localitzar un corriol que surt a la nostra esquerra (fita). Aquest corriol porta fins al peu del Frare de baix. Li donem la volta fins la cara oest. La via comença a l'esquerra d'un díedre (xapes visibles).


-Orientació: Oest.
-Material: Cintes exprés i un Alien vermell o Camalot 0.5/0.75 pel díedre final. Estrep opcional.
-Dificultat obligada: 6a/6a+


-Descens: Ràpel d'uns 45 metres des de la reunió del cim.
-Ressenya: Nosaltres hem utilitzat la topo que surt a la guia nova de la cara sud d'en Luichy. Els graus d'aquesta són més realistes que els que surten a la guia vella, que estaven molt collats.






divendres, 12 de maig del 2017

The Sound of Silence a Surtana.



Sembla ser que és una de les vies fàcils més assequibles i repetides de la illa.La veritat és que l'hem trobat boníssima:sostinguda,amb ambient,prou variada i amb una roca de pel.licula.Una via que un bon cinquegradista no ha de deixar de fer!.Convé estar atents a creuaments amb d'altres vies: Ll1 cap a la meitat anar a la dreta,si ens equivoquem més amunt podem rectificar i anar a R1 per una evident feixa;L2 seguir recte i no a la dreta;L3 a l'esquerra per un pont de roca abans dels bolts i L4 seguir les xapes que marxen a l'esquerra.Nosaltres hem enllaçat L3 i L4,sense massa problemes de fregament saltant-nos xapes. La via és prou ràpida com per planejar fer-ne més,nosaltres hem fet la Via della Tranquilitá(6a,V+ obligat).Són 50 metres de placa molt xulos,equipats amb bolts primer del 10 i despres del 8,rapel no fraccionable,nom a la base deu metres a la dreta de la Sound of Silence.


Orientació: Sud Oest sol a partir de les 11.
Accés: Des de Dorgali agafar la carretera de Cala Gonone i deixar-la a l'alçada de l'entrada dels tunels,és a dir passar dels tunels i seguir recte.Al cap de poc veurem una carretera amb un cartell que marca Tiscali.Seguim aquesta carretereta indicada amb cartells de Tiscali.La seguim tipus uns deu quilómetres passem un riu anem a la dreta paral.lels al riu i aparquem a ma esquerra uns 2 km despres d'haver passat el riu.A l'aparcament hi ha el cartell de Tiscali que crec que és un poble on només s'hi pot arribar a peu des de el mateix aparcament que farem servir nosaltres.


Aproximació: Dura cap a 45 minuts,cómode i fàcil de trobar.Pujem per un cami que serpenteja per sota d'unes parets,quan la pujada afluja creuem un torrent,un trencall amb una verge que ignorem.Seguim rectes per dins l'alzinar i ja intuim les parets a la nostre dreta.Hem d'agafar la segona traça amb una gran fita que puja a les parets.Deu minuts mal contats de pujada,primer per dins del bosc i despres per tartera ens deixen a la base de la paret que seguim a l'esquerra.Nom a peu de via i pont de roca llaçat abans dels bolts.



Material: Nosaltres hem fet servir una dotzena de cintes,algunes de llargues i doble corda per evitar fregament si enllaçem L3+L4.A la guia diu que poden ser útils alguns friends (max n.1/2?).
Grau obligat: V+/A0.


Descens: Nosaltres hem baixat des de R4,no hem acabat la via. Hem fet 3 ràpels: R4-R2 60,R2-R1 i R1-terra.Hem trobat una cordada que ha baixat caminant per la dreta i ens han comentat que eren 20' i estava fitat.
Ressenyes: Del camptocamp,merçi!.


dimecres, 10 de maig del 2017

Jardí botànic a Busa.




Una de les tres clàssiques de tota la vida a Busa juntament amb la Maneras de Vivir,Costo de Agosto i la Shangri La.En conjunt m'ha agradat per ser força variada:fisures,petits bombos i trams de placa puntual.A més,per lo curta que és la via te força ambient i l'entorn és molt ben parit.Suposo que els més sibarites l'hi podran trobar pegues com un parell de repisses i sabines emprenyadores,però de bon llaçar.Cal parar atenció a la roca en general, hi ha trams de roca excel.lent i d'altres on és més delicada però com que no conec massa aquest rocam he fet tota la via ben alerta. A la primera tirada hem passat per l'esquerra (III) i hem fet reunió incómode a l'alzina per minimitzar el fregament.Per poc que es pugui jo passaria pel 6a que va recte,portant peçes grans i/o repetides i buscant aixopluc per l'assegurador.


Accés: Compte que l'aparcament i l'aproximació no són els mateixos que per anar a la Maneras de vivir. A Solsona hem d'agafar la carretera C-26 en direcció a Berga i seguir-la aproximadament fins al km. 114 on trobem una desviació a ma esquerra que indica Busa i Bessora. Agafem aquesta carretera i anem seguint els indicadors de Busa. Uns 12 km després hem d'estar atents a agafar una pista que baixa a la dreta, si anéssim seguint la carretera que portem pujaríem al Pla de Busa. Així doncs agafem una pista que baixa a la dreta, al principi està asfaltada i després és de terra,compte si anem amb un turisme baix i/o ha plogut.Al cap d'un parell de quilómetres d'haver-se acabat l'asfalt veurem una bassa a ma esquerra.Si anéssim a la Maneras de vivir aparcariem aquí.Enlloc de fer aixó cal seguir davallant per la pista.Arribem a una bifurcació amb un petit gorg,cal prendre la pista que puja a l'esquerra amb un cartell que diu Orriols.Arribem a una masia ( antiga runa) i afagem una pista que puja,aparcant a uns cent metres de la casa,en un bon entrant de la pista a ma esquerra.


Aproximació: Amb la foto de les ressenyes la via és perfectament visible.Caminant primer per la pista i despres per camí en 10 minuts ens plantem a peu de via.
Orientació: Sud.
Material: Nosaltres hem passat amb un joc de friends de l'Alien gris al Camalot del 2.A les topos recomanem fins al 4 repetint 3 i 4.Jo el del 4 l'hauria posat.Pot anar bé l'estrep pels trams de 6a sinó els fem en lliure.
Grau obligat: V+/A1.Si ho fem així jo portaria un o dos del 4 pel primer llarg.
Descens: Caminant a la dreta,fins que veiem que acaba el cingle.En aquest punt conve anar a buscar un grau a la dreta. A l'iniçi del grau hi ha un cartell indicatiu i un bon camí. La part final del grau disposa d'una escala per arribar a peu pla. Un cop a la base del cingle seguir el camí cap a l'esquerra, passarem unes baumes,una font i arribem a una ermita. A l'ermita trobem la pista on hem aparcat,seguim la pista a la dreta fins al cotxe. Conteu uns 30/45 minuts des del final de la via.

dilluns, 8 de maig del 2017

Eclipse de mar a la Peluda.

Via amb molt poques referències situada a l'aresta sud-oest de la Peluda, l'única info que hem trobat a la web és la piada de la primera ascensió escrita per un dels aperturistes. Ens hi vam acostar seguint la topo de la guia d'Agulles i des del peu de via era tot bastant evident: es veien algunes xapes, el topi de la primera reunió i el desplom de l'inici del segon llarg. La via està equipada amb espits, alguns d'ells amb xapa casolana. El desplom del segon llarg el marquen de 6a, però a nosaltres ens ha semblat una mica marciano. En tot cas no és obligat. Hem fet la via en un sol llarg utilitzant cintes llargues, són 60 metres justos.

-Cordada: Macau i Busquets.
-Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€.
-Aproximació: Des de l'aparcament pugem en direcció al refugi d'Agulles (senyalitzat). Al cap de mitja hora arribarem al Pas de la Portella. Anem carenant a l'esquerra seguint un camí amb marques vermelles. La via comença just abans del pas de les cordes fixes, queda uns 5 metres a l'esquerra de l'inici de les cordes, al costat d'una alzina.


-Orientació: Sud-oest
-Material: La via està equipada amb espits, només calen cintes exprés. L'estrep pot anar bé per superar el desplom del 2n llarg.
-Dificultat obligada: V.



-Descens: Des del cim de la Peluda fem un ràpel d'uns 20 metres per la cara est. Després baixem per la canal que separa l'Agulla del Capdamunt i la Peluda fins a trobar el camí que porta cap a les Portelles (marques vermelles).
-Ressenya: Nosaltres hem anat amb la guia d'Agulles. Al blog de l'aperturista també hi ha una ressenya:



divendres, 5 de maig del 2017

Via Morten a Ayacata.



Pel que vàrem veure a les ressenyes és una de les vies més assequibles de la paret.Nosaltres hi vàrem anar amb la mosca a darrera de l'orella pensant que podia ser herbosa i amb mala roca.Al final ni una cosa ni una altre: bonica via de díedres,només un tram herbós a L2,homogènia,sostinguda i amb bona roca...llàstima que sigui tant curta!.
Lo de la roca es veu molt sanejada de repeticions,encara que al principi costa una mica confiar-hi.

Accés: Municipi d'Ayacata.Molt petit,crec que només hi ha el bar Casa Melo on tenen les ressenyes,no hi ha ni font ni botiga.El bar tanca a les 6 de la tarda. Nosaltres hem arribat a Ayacata des de le Roque Nublo(dalt),a la sortida del poble localitzem la paret de la Libreria i just després ve el Frontón.Hi ha un aparcament per 3 cotxes a sota de cada paret.
Aproximació: Des de l'aparcament la via es veu perfectament a l'esquerra de l'evident esperó amb un pi de la Baileys.Des de l'aparcament surten dos camins en direcció a la paret,el bo crec que és el de la dreta,el de més cap a Ayacata.El camí està molt fressat i en poc més de 15' ens deixa a peu de paret.La via comença uns cinc metres a l'esquerrade l'esperó de la Bayleis,parabolts visibles.


Orientació: Sud Oest.
Material: Nosaltres hem fet servir un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 4.El del 4 l'hem possat a la primera meitat de l'últim llarg,queda ben obert i no se si val molt la pena posar-lo,suposo que per anar bé serien un 5/6. El díedew del penúltim llarg és especial.dnt sostingut,tota l'estona et pots anar protegint o sigui que si portes repeticions(1/2,?) segurament les gastaras.
Grau obligat: A nosaltres tots els llargs ens han semblat de V+,suposo que portant molt de ferro es fa en A1 però a al primer llarg hi ha algún tram de placa que potser és més difícil de trampejar
Al darrer llarg hi falten els parabolts...te pinta a via on l'equipament fix va desapareixent/apareixent.  compte, segurament el bar podem trobar un llibre de piades amb informació al respecte.
Descens: Crec que el més fàcil/ràpid es rapelar per una linea que hi ha a la dreta. Nosaltres no ho sabiem i vàrem baixar caminant cap a la dreta. Seguint la carena,hem trobat fites i alguna marca groga. Anirem a sortir a l'aparcament que hi ha a sota la paret de la Libreria.

dimecres, 3 de maig del 2017

Civis II - García - Casas al Serrat de la Foradada

Via clàssica de la cara nord d'Agulles que fa poc s'ha reequipat substituint els burils vells per parabolts inoxidables. A les reunions hi ha xapes normals, però als llargs hi ha xapes més petites que queden més discretes. Fa temps al primer llarg hi van aparèixer alguns espits, ara la tirada està bastant neta (encara hi ha alguna xapa) i ens l'haurem d'autoprotegir. La roca en general és de bona qualitat, tot i que en algun punt cal anar en compte. Hi ha algun punt on pitonar és gairebé obligatori, però si hi ha alguna ànima caritativa que hi vol deixar un pitó la roca ho agrairà. De tant pitonar i despitonar la roca es va trencant...


-Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe, ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€.
-Aproximació: Des de l'aparcament pugem en direcció al refugi d'Agulles (senyalitzat). A coll de Guirló, en comptes de seguir cap al refugi, continuem pel GR en direcció a la Cadireta. Un cop a la Cadireta voregem la paret cap a la dreta fins arribar al díedre que separa la Cadireta de la Foradada. La via comença en aquest díedre. Si mirem amunt podrem localitzar algun dels parabolts del primer llarg. 


-Orientació: Oest.
-Material: Cintes exprés, joc de tascons, joc de friends (dels d'Aliens al Camalot del 3), 1 xapa recuperable, estreps i pitons (plàtan o bong petit, universal). És molt material, però les assegurances que hem posat són molt variades.
-Grau Obligat: V+ ó 6a (dependrà de si clavem o no).


-Descens: Des de l'última reunió continuem uns metres per la carena de la Foradada fins a la següent bretxa. Aquí trobarem una corda que ens porta fins a una instal·lació de ràpel de 45 metres (la 2a meitat és volat). Ens deixa al peu de la Foradada. Baixem pel camí d'accés a la Foradada fins al GR.
-Ressenya: Hem fet aquesta sobre foto:



dilluns, 1 de maig del 2017

Via del Jaumet.



Està prou bé,te trams interessants alternats de feixes.Tots els llargs ténen algún passet de manera que l'escalada acaba siguent prou entretinguda.La roca bona o sanejada.Hem enllaçat les quatre darreres tirades en dues.L'equipament és divers en quant a tipologia i quantitat.Hi ha bolts del 10,del 8 i un parell de claus.A la part de baix hi ha molt de ferro i a dalt cal montar un parell de reunionsR5 iR6.La últma te un pont de roca.R5 l'hem montat amb un tascó BD del 6 i l'Alien verd
Accés: Un cop passat el poble de Camarasa direcció Tremp creuem el Segre i trobem dues esplanades a ma dreta on aparcar. Nosaltres aquest cop hem aparcat a la segona, ja que la via queda cap al final de la paret.
Aproximació: Seguim per la carretera en direcció a Tremp i la creuem. A l'alçada d'un petit torrent pujem pel vessant. Hi ha una traça força bona que acaba anant a peu de via. Parabolts visibles en un díedre damunt d'una sabina i hi ha una S amb una fletxa picada.
Horari:2 hores.
Oreientació:Podria ser S.E.
Material:  Nosaltres hem possat un tascó Black Diamond 6 i un  joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 2. Crec que a les ressenyes marca portar el del 3 i potser vagin bé els tascons per trampejar l'últim 6a+.
Grau obligat: V+/A1.
Descens: Nosaltres hem enllaat amb el Díedre de l'Amistat,però si es vol baixar crec que s'ha d'anar a l'esquerra per enganxar el ràpel.
Ressenya: Del blog d'en Joan Asín.Merçi!.