Esperó Nord Oest al Serrat del Moro.

 

Guapa però amb algun tram de pedra a estudiar que suposo que milloraria si la via assolís l'estatus de clàssica de les seves veïnes Mas Brullet o Casas Chani cosa que de moment no passa. Suposo que per escaladors amb mentalitat alliberadora és una llaminadura, pels clàssics del V+/A1 com un servidor que la fem amb escalada combinada és tot un repte. Precisament si aquest és el nostre grau de confort pot ser que ens estavellem a la penúltima tirada on probablement el grau obligat s'enfili fins el 6a+ a no ser que comencem a provar els típics invents: tramposa, pitons, ganxo, coleguilla maquinilla.....Jo aquesta tirada l'he fet de segon i aquesta és la impressió que m'ha donat. S'ha de dir que la via està reequipada de manera que a totes les reunions hi trobem almenys un parabolt i a les tirades n'hi trobem algun de progressió. Aquest itinerari també rep el nom d'Esperó Sánchez en honor a un dels seus creadors.

Accés: Refugi de Santa Cecília, Millor no deixar coses al cotxe, tot i que ara està videovigilat.

Aproximació: Creuem la carretera i anem a buscar el Camí de l'Arrel en direcció al Monestir. Al cap d'uns dos cents metres trobarem un corriol que puja en direcció al Serrat del Moro. Seguirem aquesta traça fina a topar amb la base de la paret. Aquí caldrà anar a l'esquerra i anar guanyant una mica d'alçada amb alguna grimpada fins al peu de la paret on anirem cap a la dreta. La via comença uns trenta metres a la dreta de la clàssica Mas Brullet, grimpem uns blocs i arribem a un díedre molt marcat on comença la via. 

Horaris: Aproximació 15',via 6 hores i retorn al cotxe 1 hora.

Grau obligat: V+/A1 menys el penúltim llarg que podria ser 6a+ obligat.

Orientació: ?.

Material: Nosaltres hem fet servir un estrep, unes 18 cintes exprés, tres plaquetes recuperables, un escanya burins o microtascó i un joc de friends des de l'Alien negre al Camalot de l'1.

Descens: Des de la darrera reunió crestejar uns deu metres ben aeris fins a un collet evident, explanada amb sorra. Aquí hem plegat cordes i ens hem tret els gats. Acte seguit hem crestejat uns 150 metres, cal estar atents al moment de deixar de crestejar i baixar per terreny herbós a la dreta. Alguna pedra penjant dels arbres ens indiquen que anem pel bon camí, baixant i apropant-nos a St. Jeroni. Arribem a una corda fixe que ens deixa a la primera instal·lació de ràpel. Fem 2 ràpels força nets de 40.El primer sobre d'un arbre i el segon de dos espits amb anella. Els ràpels ens deixen a la Canal de Sant Jeroni per la qual baixem al Camí de l'Arrel que seguint-lo a la dreta ens retorna a Sta.Cecilia.

Aresta Nord al Gegant Encantat.

 

Bonica aresta antibrucs amb una primera tirada fàcil de grimpada pelada de ferro i un potent segon llarg que l'escalarem amb la regla dels tres ferros: un al peu, un al mel.lic i l'altre al cap. En cap moment hem patit per la pedra, a la primera tirada és boníssima i a la segona sembla que el que havia d'anar avall ja ho ha fet. Entre que està a una de les parts més altes de Montserrat i que és un esperó les vistes i l'ambient són magnífics. Es tracta d'una escalada ràpida que a més es baixa amb un sol ràpel pel mateix lloc per on hem pujat i que està situada a uns cinc minuts del cim de Sant Jeroni, per tot això pot ser una bona opció per rematar una jornada d'escalada que acabi al cim de Sant Jeroni. Si no m'equivoco aquesta via és una variant de la Normal  que a la primera reunió marxa a l'esquerra en un llarg flanqueig. La via Normal fou oberta pel irrepetibles Pany i Ferrera que molt probablement no feren un sol forat en tota la via, potser per això hom ha decidit que totes les expansions de la primera tirada eren sobreres i calia retirar-les. Així doncs al primer llarg hi trobarem un reguitzell de restes d'expansions completament inutilitzades, si ens volem assegurar caldrà fer-ho pels nostres mitjans. La primera reunió la podem fer vinculant dues xinxetes i un bolt del segón llarg, la segona tirada es troba totalment equipada amb bolts.

Accés: Refugi de Santa Cecília, Millor no deixar coses al cotxe, tot i que ara està videovigilat.

Aproximació: des del Refugi agafem el camí de l'Arrel en direcció a Can Massana, a la dreta. Sobrepassat la Paret de Santa Cecilia creuarem la Canal de Sant Jeroni, per la qual hem de remuntar penosament fins la carena. Aquesta canal la podem reconèixer per la línia de llum que hi transita així com per un parell de cables i una passarel·la de fusta que permet salvar un antipàtic ressalt. Assolida la carena la seguirem a la dreta fins al Cim de Sant Jeroni. Una mica abans d'arribar-hi ja veurem el característic perfil del Gegant Encantat al vessant Sud. Hi ha un camí amb marques blaves força emboscat que passa pràcticament pel coll on comença la via. Taco d'espit del 10 ben visible.

Horaris: Aproximació 1 hora i mitja, via i rapelar-la 1 hora, retorn a Sta. Cecilia 1 hora i mitja. 

Material: Unes cinc cintes exprés, quatre vagues merleteres i un Alien groc. A un metre de l'Alien groc s'hi veia un altre forat per un friend petit/mitjà però el company va fort i no l'ha aprofitat.

Grau obligat: IV+/A1e.

Descens: Un sol ràpel de 50 metres per la mateixa via no fraccionable a no ser que montem una reunió de fortuna amb un cordino de 2 metres unint dos bolts de la segona tirada.

Esperó dels Elfos a la Paret d'Escales.

 

Si no m'equivoco es tracta de la via que va encetar l'historia escaladora d'aquesta curiosa paret. Potser per això m'ha semblat la més lògica i bonica de totes les que hi he escalat. Generalment ens enfilarem per plaques que no arriben a ser ben bé verticals amb molta ganda en una escalada ben divertida. A mitja ascensió ens toparem amb una bonica bavaresa, també farcida de cantells i amb una fissura sempre apunt per engolir tot el que ferro que desitgem. Per cert, la roca no patina i diria que fou oberta sense cap expansió a les tirades.

Accés: Depenen de per on vulguem fer la curta aproximació haurem d'aparcar en un lloc o en un altre. Si volem anar a les vies per baix hem d'anar al poble de Sopeira, creuar-lo i anar cap a la central elèctrica a les proximitats de la qual aparcarem.
Nosaltres hem fet l'aproximació per dalt, per fer-ho així de Sopeira cal continuar en direcció Viella i aparcar a dalt de la pressa..
Aproximació:  Nosaltres hi hem accedit per dalt. Creuem per la pressa, saltem la barana a la dreta i a través d'un passamà enganxem les escales picades a la paret. Baixem tot el camí fins pràcticament a baix de tot, i la via comença abans del darrer revolt. Parabolts visibles. 

Orientació: Sud-oest, sol a partir del migdia.

Horaris: Aproximació 10',via 1 hora i mitja i retorn al vehicle 10'.

Grau obligat: V/A0.

Material: Un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot 0.75.

Descens: Seguim la feixa on acaba la via cap a l'esquerra, entrem al túnel i quan es bifurca seguim la boca de la dreta. Agafem una vira que ens acaba baixant al camí de ronda de la pressa, el seguim a l'esquerra.

Diedre Parola al Contrafort de les Bateries.

Els entesos diuen que es tracta d'una via per col.col·leccionistes. Malgrat no haver-me dedicat mai a la filatèlia ni a la numismàtica guardo tots els sucres quan faig el carajillo i suposo que en el fons tinc ànima de col·leccionista rostollaire ja que el Díedre Parola a mi m'ha agradat prou. Tampoc seria una via que repetís a no se que alguna ànima caritativa la netegi i la sanegi un pèl però per fer-la un cop no va estar malament.Cal esquivar força llastres que hem cardat a baix i hi ha alguns trams herbosos.

No hem trobat el pitó que hi hauria d'haver a R1.La reunió del cim l'hem fet al coll que hi ha un cop feta la desgrimpada del cim. Nosaltres hem arribat a la via fent primer una via a la Codolosa i una altre a l'Àtic de la Codolosa de manera que ens han sortit uns tres-cents metres d'escalada una mica discontinus. Per aquesta opció mireu-vos l'aproximació a partir d'on es creua amb el final de la drecera del Fra Garí.

Accés: Aparcament a l'Àrea Recreativa de la Salut al municipi de Collbató. 

Aproximació: Pel Camí de les Bateries fins a trobar una traça desbrossada a la dreta i marcada amb punts verds.Aquest camí passa pel final de la Drecera del Fra Garí ( P.R. ) per on podríem assegurar de manera més ràpida però més costeruda.Seguim aquest camí de punts verds creuem el Torrent de Font Seca (?) i fem una petita pujada.Feta aquesta pujada trobarem un ressalt de roca amb una fissura herbosa a l'esquerra i un espit visible a uns 5 metres del terra.

Material: 8 cintes exprés,bagues sabineres i un joc de friends des de l'Alien negre al Camalot de l'1. La topo diu portar claus però no els hem dut, alguna cordada ha trobat a faltar el Camalot del 2 per muntar la primera reunió.

Horaris: Aproximació des del final de la drecera del Fra Garí 15',si es puja expressament des de Collbató es deuen trigar uns 45',per fer la via hem trigat 1 hora i mitja i 40 minuts del final de la via a l'Àrea Recreativa de la Salut.

 

 

Grau obligat: V/V+.

Orientació: Sud (?).

Descens: carenar fins a trobar el camí de les Bateries.Seguir-lo a l'esquerra. Si volem estalviar-nos una volta de mitja hora convé estar atents a la traça de punts verds que enllaça amb la drecera del Fra Garí.

Acido Lactico al Pic del Martell.

Genuïna via friqui, reflex de l'època daurada de les apretades i els passos a bloc, en alguns punts en concret va a buscar el pas més difícil resultat d'això és que a cada tirada te el seu passet de 6a que a nosaltres ja ens ha fet bufar lo nostre. A més a més podrem gaudir del rovell original xapant tot el mostrari d'espits d'aquell moment: Emilsa, Tak, Petzl Espeleo i si estem de sort algun fixe legal. La primera reunió ( 2 espits i 1 pitó ) costa molt de reforçar.

Accés: Des de Barcelona es fa per l'autovia de Castelldefels en direcció Sitges i Castelldefels. La deixem a la sortida 42 amb la indicació "Port Ginesta". Seguim paral·lels a l'autovia en direcció Sitges. De seguida arribem a una rotonda i ens desviem a la dreta per entrar a la urbanització " Rat penat ", crec que hi ha una tanca però està sempre oberta. Després d'una petita avinguda amb pins trobem una altre rotonda, seguim rectes per una carretera de revolts amb forta pujada i amb un cartell que indica " Parc Natural del Garraf". Quan portem 1.8 quilòmetres des de la segona rotonda arribem a l'aparcament que ens queda a ma esquerra i que te un cartell que diu " Pic del Martell".
Aproximació: Tot i no durar més de vint minuts és una mica incòmode. Baixem uns metres i creuem la carretera. Pujem per traça força definida fins a un coll on ja veiem la paret Est del Pic del Martell i baixem pel vesant oposat en forta baixada seguint una de les múltiples traces que hi ha. L'inici és comú amb la Lafayete, aquesta és la inscripció que trobarem escrita amb lletres vermelles a l'inici de la via que cal situar-lo uns deu metres abans de l'evident Esperó bombers.

Grau obligat: 6a/A0. Per passar amb V+ potser calgui el ganxo.

Orientació: Sud est.

Material: Nosaltres hem fet anar unes 12 cintes exprés, un microtascó i un joc de friends des de l'Alien negre al Camalot del 2. A l'inici de la segona tirada entraria alguna peça més gran per reforçar els dos espits que hi ha.

Descens: Del final de la via acabem de grimpar uns blocs i carenem a l'esquerra seguint rastres de pas fins a trobar una traça més o menys bona. 

Aresta Brucs al Timbaler del Bruc.

 

Escalada de ressalts on anirem fent sifons entre agulla i agulla. Hi ha tres trams de V: un de físic, un de fi i un de continuïtat. Com a bona Brucs te trams de III-IV on si caus t'encens com un misto, la roca diuen una mica atrotinada a l'Agulla dels Cartutxos i excel·lent a la resta. Hem enllaçat les dues darreres tirades. A la via hi trobarem diversitat d'expansions tant en reunions com en tirades: burins, espits, bolts del 8 i bolts del 10. Activitat ràpida de bon combinar amb alguna de les seves veïnes com la Ivan, Francesc Sardans o Estorach. 

Accés: Estacionem en un aparcament habilitat al municipi del Bruc, just al costat de l'escola. 

Aproximació: Caminem pels carrers de l'urbanització en direcció Oest, l'asfalt passa a ser pista i seguim avançant en la mateixa direcció. Al cap d'uns deu minuts trobem uns olivars a ma dreta i un camí que va en direcció Nord, quan veiem les parets agafem un corriol a ma esquerra per arribar a peu de via. Veurem els parabolts que asseguren l'escalada de l'Agulla dels Cartutxos, el primer d'ell ben amunt, damunt una bauma.

Material: Unes vuit cintes exprés amb alguna de llarga i un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 0.5.

Grau obligat: V/A0.

Horaris: Aproximació 25', via 1 hora i mitja. Del cim al cotxe 45'.

Orientació: Sud.

Descens: Del final de la via anar a l'esquerra i cercar una traça que va a parar a un corriol que ens retorna al peu de via, passant previament per la base del sector Veïna del Gerro.

Esperó de Salfores al Montsant.

Molt guapa via per gaudir dels gruyeres del Montsant. Oberta per baix en estil clàssic, cosida als trams difícis i pelada als llocs fàcils.Per arribar a la primera assegurança hi ha una bona galeta que nosaltres hem assegurat amb un petit pont de roca i un Tri Camp blau. Just al forat on hem possat aquest ferro s'intuia un forat de pitonatge ( uve petita ? ). A la segona tirada no anar per les xapes lluents de la dreta ( Via ???? ),xapar un clau molt petit,escalar un parell de metres de fissura i flanquejar a l'esquerra  fins quedar a la vertical d'un pi,d'aquí recte amunt ( 2 pitons que no es veuen ). La tercera reunió fer-la a la dreta de tot del relleig.

Accés: A la Morera de Montsant pendre la carretera cap a Escaladei. Uns pocs metres després del cartell de sortida del poble trobarem una pista asfaltada a ma dreta amb un cartell del parc i que agafarem. Seguirem aquesta pista i aparcarem al cap d'un quilometre aproximadament,just al costat del tercer cartell del parc.

Aproximació: Darrera de l'aparcament hi ha una pista que puja en direcció Nord fins a unes vinyes aparentment abandonades. A l'inici d'aquestes vinyes trobem un corriol amb una fita i que puja fins al P.R., el seguirem a l'esquerra passant a deu metres del peu de via.Primer parabolt molt alt i cúrrua d'expansions noves i velles més amunt.

Material: Unes 18 cintes exprés,una recuparable, un tricam blau per trincar el primer bolt, un joc de cordinos per ponts de roca i un altre de friends des del Camalot 0.5 al 2.

Grau obligat: 6a/A0.

Orientació: Sud.

Horaris: Aproximació 45',via 3 hores i baixada 50'.

Descens: Al final de la via anar per una feixa a l'esquerra i rapidamenta arribem al recomanable sector esportiu del Racó de Misa. En aquest sector una corda fixe i alguna desgrimpada ens conecten amb el P.R. pel que hem aproximat que seguint-lo a l'esquerra tornem a peu de via.

Ressenyes: De l'Arañita i d'en Ballart.Gràcies també a en Sergi Villar per les fotos!.