Jose Antonio Sanz al Mallo Frechín.

 Una altre de les vies rigleres amb xapes a dojo per no haver-se de menjar el tarro,no se si originalment era així o s'han afegit a posteriori.Si algú te la dada m'agradaria saber-ho. A part d'aixó a nosaltres ens va agradar,ja que és ben homogènia i sostinguda de manera que escales a tots els llargs. La roca és bona amb un parell o tres de trams a controlar.
-Accés: Municipi de Riglos.
-Aproximació: Des de el poble de Riglos prendre algun dels camins que pujen cap a la base dels Mallos. El Mallo Frechín queda força amunt, concretament és el mallo que queda just abans de la Visera. Un cop a la base de la paret veurem dues lineas de bolts, la nostra és la de la dreta ( primera xapa vermella) i la de la dreta correspon a la via Currucuclillo.
-Material: 16 cintes exprés,mola alguna llarga.
-Orientació: ?
-Grau obligat: V+.
-Descens:  A la guia recomanen baixar pel cantó oposat al que hem escalat,pel Circo de Verano però nosaltres hem optat per baixar pel descens de La Visera.Un cop al cim anem en direcció oposada a la paret que hem escalat cap a un mur visible, el grimpem (II). A dalt d'aquest mur hem anat a la dreta cap al cim de la Visera on hem continuat flanquejant en direcció al Mallo Colorao i hem baixat per una canal molt oberta en direcció a peu de via.

Sendero Límite Circo de Verano.

Una més de la factoria Sendero Límte: equipada per no passar gens de por i ben sanejada,gràcies!.He llegit algunes piades que comenten que la roca és de mala qualitat. M'imagino que la via s'ha anat repetint tant que ara no cal patir-hi massa amb la roca. Escalada atlètica i sostinguda en la primera part,després es tomba i ja costa menys però vas trobant trams entretinguts. Tota de placa amb patates, amb un parell de bombos a bloc a L3 i un tramet de díedre més amunt per donar varietat al tema. Nosaltres hem enllaçat totes les tirades menys el terçer i el vuitè. El cable de dalt incómode per fer reunió.
Accés: Poble de Riglos. Cal aparcar a l'entrada del poble en dos aparcaments habilitats a ma dreta. Hi ha una font, primer carrer després de l'últim aparcament a ma dreta.
Aproximació: Creuem el poble de planer en dirección al Pisón i al Puro. Fem la volta per sota del Puro i arribem a la cara N.O. del Pisón on hi ha el circo de verano. Hi ha una traça que resegueix per sota la paret del Circo de Verano o també podem continuar de planer i pujar cap a la paret a la vertical de l'evident Via Ursi. Dos bolts amb tires vermelles a l'iniçi.
Orientació: La via te ombra crec que fins les cinc.
Material: Amb 19 cintes ( algunes llargues ) i doble corda nosaltres hem enllaçat totes les tirades que he comentat abans sense massa fregament. Ens hem saltat alguna xapa.
Grau obligat: V.
Descens: Nosaltres hem baixat pels ràpels del Circo de Verano,diuen amb tres ràpel peró nosaltres n'hem fet cinc: 40,40(incomode),35,30 i 30. Compte que hi puja una via, per arribar als ràpels cal seguir el cable a la dreta fins a la primera instal.lació ( per la cara que hem escalat ): dos bolts amb anelles.

Quinta Chimenea al Mallo Frechín.

Diuen que havia set la xemenèia més difícil de Riglos.Ara ha passat com amb la Ursi al Circo de verano que l'han netejat i cossit a xapes de manera que escaladors més limitats com nosaltres la podem repetir. Segurament no es pugui recomanar com a via d'iniciació perquè en algún punt cal ser curós amb la roca,sobretot a la que surts una mica de la linea. Suposo que la via s'anirà fent i sinó l'hi treuen les xapes quedarà una via d'iniciació molt més asegurada que la Pany al Pisón.A mi m'ha agradat,no és agónica en cap punt i te trams amb canto i ben assegurats que t'obliguen a sortir cap al buit i que són ben espectaculars.De moment no és gaire bona idea fer-la amb una cordada desconeguda al davant,però tranquils que si no sortim de la linea la roca m'ha semblat força sanejada. Un cop a R6 s'ha obert una continuació de la via, no en tinc dades i s'agraeix informació. Quan hi hem escalat nosaltres estava a ple sol i hem sudat.
Accés: Municipi de Riglos.
Aproximació: La via és perfectament visible des de l'aparcament: és la xemeneia que hi ha just a l'esquerra de la Visera. Es tracta de pujar pels carrers del poble fins a l'església i agafar les traçes que pujen cap a la paret.

Orientació: Només te sol entre la una i les dues.
Material: 15 cintes exprés, millor portar-ne de llargues i doble corda ja que en algún llarg les xapes estan posades a diferents cantons de la xemeneia i podem tenir molt de fregament.
Horari: Dues hores.
Descens: La via està equipada per rapelar amb dues anelles per reunió. Nosaltres hem vist la roca un xic tendre i hem preferit baixar caminant. Del final de la via surten unes cordes fixes que ens deixen a la carena. Seguir una bona traça fitada que ens mena al cim de la Visera on enganxem el seu camí de baixada,també perfectament fressat. Uns 45 minuts del final de la via a l'aparcament

Carla al Mallo Colorao

La Carla és una de les vies més clàssiques del Mallo Colorao. Si volem tenir un primer contact sense massa complicacionse amb Riglos aquesta via és una bona opció. Bona roca, equipada amb parabolts i amb dificultats assquibles i no obligades. Segurament el més difícil serà localitzar el peu de via entre el mar de xapes de la cara sud del Mallo Colarao. Un altre problema serà tenir la via lliure, però trobar un pla B a la mateixa paret és fàcil.

-Accés: Poc abans d'arribar al poble de Riglos surt una carretera a mà dreta que porta al centre d'interpretació d'aus i el cementiri. Aparquem al costat del cementiri, ara està prohibit pujar amb el cotxe fins a les basses.
-Aproximació:  Des de l'aparcament ja es veu la paret. Primer seguim la pista forestal fins a les basses i el dipòsit d'aigua. Quan hi arribem, hem d'anar uns metres cap a l'esquerra per localitzar el camí circular de Riglos (marques blaves). Hem d'agafar aquest camí de pujada. Fent ziga-zagues i es va acostant al Mallo Colorao. Quan som a prop de la paret trobem un camí a mà esquerra que porta fins a peu de paret.
-Orientació: Sud.

-Material: La via està amb parabolts de color negre. Només calen cintes exprés.

-Grau obligat: V (el grau màxim és V+).

-Descens: Des del final de la via hem d'acabar de pujar al cim resseguint la cara est. Trobarem el ràpel equipat sobre una savina gran (cable + argolla). El ràpel fa uns 40 metres. Després només hem de continuar baixant fins tornar a agafar el camí de l'aproximació.

-Ressenya: Nosaltres hem utilitzat la ressenya que surt a la guia Riglos Vertical, que és prou bona. Per la xarxa hem trobat aquesta:

Espolón Norte o Rabadá Navarro al Puro.

Oberta per la èlit del moment com a entrenament pel Firé aquesta via també va ser aconseguida sense utilizar ni una sola expansió, buscant les debilitats d'un aeri esperó sense sucumbir a la temptaçió de posar-se a la canal. De la mateixa manera que a la Rabadá Navarro del Firé a posteriori se l'hi han afegit expansions restant-li compromís i exposició. De totes maneres continua essent una via on en algún punt cal navegar i te trams de IV+/V expossats. Nosaltres hem entrat pel diedre xemeneia que hi ha a la vertical amb un sol llarg de seixanta justos fins al final del diedre i inici del flanqueig a la dreta a buscar la canal. Al tercer llarg de la via propiament diat ( L8 d'en Luichy ) no hem sabut veure el segon clau, no us n'aneu a buscar-ne un moooolt a l'esquerra quasi a la canal, vàrem deduir que es d'una altre via.

-Cordada: Roger Canals i Busquets.
-Ressenya: Aquesta que no de qui es per veure els ràpels i la de lanochedelloro.com que va molt be per fer la via.
-Accés: Poble de Riglos. Cal aparcar a l'entrada del poble en dos aparcaments habilitats a ma dreta. Hi ha una font, primer carrer després de l'últim aparcament a ma dreta.
-Aproximació: Creuem el poble de planer en direcció al Pisón i al Puro. Nosaltres hem entrat per l'entrada directa, a la vertical una mica a l'esquerra de la Canal del Puro. Díedre xemeneia vertical amb parabolts visibles.

-Orientació: Oest, ombra fins cap a les tres.
-Material: Hem fet servir algún tascó petit i un joc de friends de l'Alien groc al Camalot de l'1 així com algún cordino finet per ponts de roca.
-Grau obligat: V+ tirant a 6a. Algún tram de V m'ha semblat una mica expossat.
-Descens: Amb els ràpels que indica el croquis que he penjat.

Via Ursi al Circo de Verano.

Quina tela debía tenir enfilar-se per aquesta via abans del reequipament per la roca i pel poc ferro que hi debía haver. Actualment la roca sense cap maravella ha estat molt sanejada ( gràcies !) i la via està generosament equipada amb parabolts per no pasar gens de por. Dotada de la lógica de les grans clàssiques, abasta un gran díedre superant un parell de bombos i una placa. La roca és bona en general a partir de la quarta tirada i a baix anirà millorant a mida que es repetixi, cosa que sembla que passarà degut a la gran quantitat de parabolts amb que s'ha reequipat la via. Nosaltres, que tenim ànima de picapedrers, hem aportat el nostre granet de sorra i hem fotut abaix tot lo que hem pogut. El bloc del penúltim llarg ja l'hem cardat a baix.

-Cordada: Roger Canals i Busquets.
-Accés: Poble de Riglos. Cal aparcar a l'entrada del poble en dos aparcaments habilitats a ma dreta. Hi ha una font, primer carrer després de l'últim aparcament a ma dreta.
-Aproximació: Creuem el poble de planer en dirección al Pisón i al Puro. Fem la volta per sota del Puro i arribem a la cara N.O. del Pisón on hi ha el circo de verano i des d'aquí la via es veu perfectament. Hi ha una traça fitada que porta a peu de via, per tartera primer i després per una zona de boixos ben estassada. Nom a peu de via i tricotada de xapes Fixe.

-Orientació: Nord Oest, ombra fins les cinc.
-Material: Només cintes exprés, si ho volem xapar a l'artifo 22 i als llargs de lliure en algún n'hi ha cap a 18. Com que hi ha molts parabolts és factible saltar-se'n i dur menys cintes. Un estrep útil pel primer de corda.

-Dificultat obligada: V/A1e.
-Descens: La via està equipada per rapelar, crec que caldria doble corda. Nosaltres no hem fet el cim. De la penúltima reunió hem tirat un ràpel a 35 i hem seguit els cables fins al coll del Pisón. Aquí tenim dues opcions: els ràpels del Circo de Verano per la vessant que hem escalat o els ràpels de los Volaos,pel vessant opossat al que hem escalat. Crec que els ràpels de Verano són més ràpids però no els coneixiem i quedaven al sol així que hem baixat pels Volaos. Es tracta de seguir els cables i anar fent ràpels. Hem fet els primers amb simple de 60 i quan la cosa comença a desplomar hem rapelat amb doble de 60.

Currucuclillo al Mallo Frechín.

-Cordada: Txus, Berta i Busquets.
-Aproximació: Des de el poble de Riglos prendre algun dels camins que pujen cap a la base dels Mallos. El Mallo Frechín queda força amunt, concretament és el mallo que queda just abans de la Visera. Un cop a la base de la paret veurem dues lineas de xapes, la nostra és la de l'esquerra i la de la dreta correspon a la via José Antonio Sanz.

-Material: Cintes exprés. Pot anar bé dur alguns cordinos per canviar algun dels nombrosos ponts de roca que hi ha a la via, aquests solen anar bé per treure pèndol al segon i/o trampejar algun pas.
-Orientació: Sud.
-Ressenya: Tant la foto como la topo d'en Korkuerika estan molt bé. Moltes gràcies!.
                                                                                                                                                                      

 

-Via: A mi em va agradar, la vaig trobar vertical i amb molta pressa, ben agraida d'escalar. Per contra hi ha qui diu que els llargs són pocs sostinguts, a exepció de la penúltima tirada que si que és sostinguda. La roca és boníssima i no està sobada. Nosaltres teniem una cordada davant que anava fent totes les reunions i nosaltres anàvem fent el mateix, de totes maneres per longitud es deuen poder enllaçar força tirades, encara que algunes són força sinuoses.

-Dificultat obligada: Tot i que la via està generosament equipada, he trobat que hi ha algún tram de V on cal escalar. Deu ser alguna cosa així com V/A0.
-Descens: Un cop al cim anem en direcció oposada a la paret que hem escalat cap a un mur visible, el grimpem (II). A dalt d'aquest mur hem anat a la dreta cap al cim de la Visera on hem continuat flanquejant en direcció al Mallo Colorao i hem baixat per una canal molt oberta en driecció a peu de via.
A la guia recomana baixar pel Circo de Verano ( ? ).

Via Edil a l'Aguja Roja.

-Cordada: Txus, Berta i Busquets.
-Orientació: Nord Oest, hi vàrem entrar a quarts de cinc i encara estava a l'ombra.
-Material: Via totalment equipada amb parabolts i algun espit. Si anem justos de grau potser podem afegir quelcom a la majoria de la via ja que aquesta discorre gairebé tota per trams fissurats, encara que aquests són força amples.

-Ressenya: A internet n'hi ha moltes, penjo aquesta del bloc d'en Korkuerica, moltes gràcies. La topo és més que res útil per trobar el peu de via ja que un cop estem escalant no te pèrdua. Només cal parar atenció sortint de R2: anar cap a l'evident fissura que hi ha l'esquerra i no seguir els bolts blancs que van a la dreta i que deuen ser de la Pecho Lobo.

-Via: Vertical i amb canto de sobres...una disfrutada!, no està gaire pul.lida. Nosaltres hem enllaçat els llargs 3 i 4, segurament es pot fer el mateix amb les dues primeres tirades i fer la via en dos llargs. Em sona que a la mateixa agulla hi ha altres vies de similar dificultat per combinar: Normal, Sónia , Vilarig i S.E. Clássica.

-Dificultat obligada: V/A1e.
-Descens: Del cim seguir la sirga cap a l'esquerra fins a una sabina on hi ha una bona U per rapelar. Tirem un primer ràpel curt de 25 i acte seguit dos de més llargs, de 35.

Rabadá Navarro al Firé.

Piada d'aquesta gran clàssica feta amb en Berta l'Octubre del 2.010:

 " -Company de cordada: Jordi Berta.

-Ressenya: El millor que hem trobat de llarg ha estat la d'Onaclimb,de'n Luichy que crec que ara l'ha penjada també al seu blogg ( lanochedelloro ).Tot i així hi ha un parell de llocs on no hem coincidit,a part d'algunes assegurançes de més i de menys.En aquesta via per zigzaguejant i poc equipada crec que és important portar una bona ressenya.

L'enllaç: http://lanochedelloro.com/reseespana/aragon_h_riglos.html#

-Aproximació: Evident.Desde el poble de Riglos anar per la pista que passa per sota el Pisón i seguir enllà,passant per sota del Puro.Aparquem en aquest punt,on s'acaba la pista,i baixem cap al punt més baix de l'esperó del Fire.A un parell de metres del terra hi ha una vaga que marca l'inici de la via.

-Material: Un estrep,setze cintes exprés,un joc d'Aliens,un joc de tascons,un joc de Camalots fins al número 2 i molts cordinos de diferents diametres per tal d'equipar/reforçar ponts de roca.

-Via: Al.lucinant com aquell parell de màquines vàren pujar per allà sense burilar i amb bota...A banda de la meritória primera ascensió és una molt bona escalada.Aerea,lógica,que sempre acaba trobant el punt feble a aquella panxa que des de baix sembla infranquejable.
La roca és en conjunt bona tot i tenir algún tram més discret.Crec que és una via de V+ obligat,amb trams de V exposats i tres llargs de sisé grau equipats per fer-los en A1e/V+.Les reunions són sólides i a les tirades anem trobant algunes assegurançes.La veritat és que no vàrem estudiar un possible abandó,millor informarse'n.
La via em sembla que te bastant de compromís.De R2 potser amb un ràpel es deu baixar fins a terra,a R3 hi havia rastres d'abandó i sembla que estar en la vertical de R1.Més amont em va semblar molt complicat baixar,tot i aixó hi havien anelles en algunes reunions.
El que hem fet diferent de la ressenya de'n Luichy ha estat:
1.Segón llarg: Hem sortit de la R1 flanqueijant a l'esquerra fins a trobar un espit ( crec que hi havien més casquillos ),d'aquí hem pujat recte fins a un cordino bastant podrit i d'aquest cordino hem continuat recte a un clau que es pot reforçar amb un pont de roca.D'aquest clau per una mena de fisura-llastra cap a l'esquerra a una bauma on hem fet reunió (un pont de roca,un altre que hem afegit i un Camalot de l'1).Millor és saltar-sre aquesta reunió i d'aquesta bauma continuar flanqueijant a l'esquerra fins a una nova bauma amb un altre pont de roca pujar recte i arribar a la R2 que marca en Luichy ( pont de roca+expansió/ns ).
2.Sisè llarg: La cinquena reunió l'hem montada a la dreta de les terrasses,hi ha dos parabolts amb anella.La sisena tirada comença per un díedre-fissura guarrillo que hi ha al damunt de la reunió,un pèl a l'esquerra de la mateixa.La reunió que marca la ressenya de'n Luichy queda a l'esquerra i per aixó fa el flanqueig a la dreta per començar el sisè llarg.Millor el que hem fet nosaltres:reunió més sólida,més fàcil arribar-hi i més fàcil sortir-ne.A la ressenya de'n Luichy no marca que el sisè llarg començi en díedre-fissura i realment és així.Tot aixó és molt evident.

-Descèns: Desde la reunió de S.O.S. acabar de pujar al cim per terreny fàcil (II-III),un cop al cim continuar carenant fins a topar amb una agulla.Esquivar-la cap a l'esquerra per trobar rapidament una instal.lació de ràpel.Fem un ràpel d'uns quinze metres que ens deixa en una canal,la remontem fins a un coll.Del coll baixem a l'altre banda,al coll on acaba la Galletas.Continuem carenant en la mateixa direcció fins a una nova instal.lació de ràpel (20 mts.).Després desgrimpar unes lloses que en deixen en un bosc,baixar pel mateix en direcció al Pisón fins a una tartera.Baixar per la mateixa fins a la base del Puro. "

Seron Millan al Pisón.

Aquest passat dissabte vàrem fer la Seron Millan al Pisón. Vàrem entrar pel Puro,més que res perquè a la tarda donaven plujes i voliem anar per feina. Vàrem entrar amb frontal i com que ja coneixiem l'entrada del Puro ens va anar bé per pujar amb el frontal.

-Cordada: Manel,Salip i Busquets.
-Ressenya: Portàvem una que corre per Internet arran del reequipament de la part inferior de la via. Va anar bé, de la part de baix no en duiem peró la veritat és que no cal massa.
-Material: Crec que vàrem possar un parell de friends mitjans en algun tram. Totalment opcionals,encara que si anem justos en el cinquè grau comentàvem que potser aniria bé alguna peça per intercalar a la primera tirada malgrat que es troba equipada.
-Aproximació: La via  del Puro comença ben bé arran de pista per un díedre evident i amb parabolts ( crec que és l'entrada Picazo ),està en una zona d'esportiva ( La Colilla ? ).
-Via: Una clàssica ben assequible de Riglos ( V-A0),m'imagino que si entres per on toca la cosa canvia bastant i la part inferior deu ser amb una roca més discreta i menys equipada. El cas és que si fem la combinació que vàrem fer nosaltres ens queda una via llarga,sobre bona roca, de V homogeni i ben equipada. Només un tramet de mala roca al sortir al cim peró fàcil (III). A la part inferior vàrem fer totes les reunions. Per entrar a la Serón Millan vàrem fer una tirada curta en flanqueij des de el coll del Puro. Un cop dins la xemeneia de la Serón Millan la fem en tres tirades: 55,50 i 50 ( cintes llargues!).
-Descèns: Un cop al cim anar cap a la dreta. Per una sirga baixem a una primera instal.lació de ràpel. Amb un ràpel de 55 baixem a un coll ( ràpel intermitj ? ) ,del coll tirem un altre ràpel per entrar a una canal per la que baixem a base de ràpels i cable.