Sector les Patates.

Per arribar-hi hem de pujar a Caplac, per carretera senyalitzada a l'entrada de Le Rozier.La seguim en forta pujada fins a les inmediacions d'un dipósit d'aigua on aparquem, a partir d'aquí la circulació resta restringida només per als veïns. 

Seguim a peu per la carretera, creuem el poble de Caplaca i agafem un PR que va en direcció a les parets. El sector són unes agulles d'uns trenta metres abans de les parers més altes. Un cop a sota el sector ja trobem un camí fitat que ens porta a les vies.

Sector la Venus de Millau.

Després de fer Le Bitard ens va fotre mandra tornar a pujar per fer alguna via i vàrem baixar des de la carretera cinc minuts a fer una mica el friqui. He fet una cutre ressenya:

Les femmes et les grimpeurs d'Abord.

Magnífica placa final!!!.

-Cordada: Txus i Busquets.
-Accés: Per l'AP-7 sortida 34 entre Beziers i  Montpeliera. Aagafar l'autovia fins a Millau. Aquí seguir les indicacions de Gorgues del Tarn fins al municipi de Le Rozier, a 21 quilómetres de Millau.
Creuem el poble i aparquem al primer aparcament, el coneixerem perquè hi ha una telèfon d'emergències.

-Aproximació: Des de l'aparcament del Circ de Bases, agafem el camí senyalitzat en aquesta dirección. Hi ha un primer trencant senyalitzat on cal anar a la dreta i la resta també senyalitzats diría que són sempre a la dreta. El camí passa per peu de via. Hi ha el nom escrit a la base, es veuen els bolts de la veïna Putain, ma corde!? i els químics de Les femmes et ... més amunt.

Arribada a R2.

-Material: Via totalment equipada amb químics, crec que és difícil completar l'equipament amb flotants. Molen algunes cintes llargues per aprofitar els primers bolts de la Putain, ma corde !?. Nosaltres anàvem amb simple i no vàrem tenir cap problema de fregament.
-Orientació: En teoría és sud est, nosaltres hi vàrem anar a principis de Setembre i a les cinc de la tarda la via encara estava al sol.

Està a sota la gerra de l'esquerra.

-Via: Ens va semblar molt guapa, vertical, variada i sostinguda. Els locals afirmen que la darrera tirada és el millor 5c ( grau francés ) o 6a ( grau català ) de la Jonte. Jo no he escalat gaire a la Jonte però el darrer llarg el vaig trobar molt bonic, a més a més, les dues tirades de sota també em vàren semblar molt bones. Vaja que si us mogueu en aquest grau no us la podeu perdre.
-Ressenya: Penjo la de Les femmes...en foto i de la veïna Crisi Élephantine per si voleu combinar. Font: ressenya.net, merci!!!

-Grau obligat: El llarg clau és el darrer, no és un 6a malparit ( 5c pels francesos ) ni és del tot obligat ja que els químics están possats als passos més difícils però si que és sostingut i éls químics están allunyats, concretament n'hi ha 9 ( dos de molts juts sortint de la role ) en 35 metres. Entre les assegurançes m'ha semblat que era molt difícil afegir peçes. Per tant deu ser V+ sostingut obligat.

-Descens: Encara que la via està equipada per rapelar ( crec que amb simple de 70 ja fas ) nosaltres hem baixat caminant. Del final de la via anar a la dreta a caçar una evident canal equipada tipus ferrada que ens retorna a peu de via.

L'Ârete al Ravin des échos.

A la part central de l'Aresta.

-Cordada: Txus i Busquets.
-Accés:Per l'AP-7, cal deixar-la a la sortida 34 entre Beziers i Montpellier. En aquesta sortida ja està indicat Millau, que és  a on ens dirigierem a través d'una autovia.Un cop a Millau  seguir les indicacions de Gorgues del Tarn fins al municipi de Le Rozier, a 21 quilómetres de Millau.
-Aproximació: Una miqueta més llarga que les altres que hem fet per la Jonte. Sortim de l'aparcament del circ de Bases ( aparcament del telèfon )  i anem seguint cartells de La Catedreale, primer i després crec que ja possa l'Arete.El primer desviament és a l'esquerra. Diria que te el nom a peu de via ( plataforma amb arbre ). Compte que a la dreta hi ha els quimics de la Zébulon.
-Ressenya: Penjo la d'en  Joan Jover i també la de seva veïna Zébulon que he agafat del blog Escalatzencas. Més que res per que pot ser una bona combinació fer les dues, ja que es rapelen i són guapes i de grau idèntic.

-Orientació: Jo crec que és sud oest. Nosaltres hi vàrem anar a la tarda i vàrem tenir sol fins que es va pondré, el peu de via estaba a l'ombra.
-Material: Totalment equipada amb químics. No cal en absolut però si es vol reforçar es poden possar molts ponts de roca. Doble corda per poder rapelar la via.
-Via: El dia abans haviem fet Le Bitard i el mateix matí Les femmes... i suposo que per comparació a mi aquesta em va semblar massa tombada. Suposo que en el seu grau és una bona via: homogènia, bastant sostinguda i amb una roca boníssima ( no està pulida ). Pot ser una bona via d'iniciació.

-Grau obligat: IV+/A0.
-Descens: Rapelant per la mateixa via: R3-R1 ( 60 ) i R1-terra ( 35 ).

Le Bitard.

Placa guapa!!!.

-Cordada: Txus i Busquets.
-Accés: Per l'AP-7, cal deixar-la a la sortida 34 entre Beziers i Montpellier. En aquesta sortida ja està indicat Millau, que és  a on ens dirigierem a través d'una autoviaa.Un cop a Millau  seguir les indicacions de Gorgues del Tarn fins al municipi de Le Rozier, a 21 quilómetres de Millau.
-Resta d'informació: Aquest cop faig un croquis i hi posso tota la informació. A nosaltres ens va agradar molt: sostinguda, vertical i amb una roca boníssima. Penjo també un mapa dels sectors del C2C.

Air du temps a la Fusée.

-Cordada: Pablo i Busquets.
-Ressenya: La d'en Soldevila que sortia al vèrtex de fa temps.
-Material: Cintes, via totalment equipada amb químics.
-Accés: Si arribem a le Rozier per Millau hem de travessar el poble i seguir carretera amunt. Aparquem uns cent metres enllà de la via.

-Aproximació: Reculem uns metres per la carretera fins que veiem una fita que marca una traça que puja a peu de paret. Hi ha el nom a peu de via i es veuen els químics.
-Via: Guapíssima!, super variada per lo curta que és i amb una roca de pel.licula. No està sobada. Dificultat obligada conteu ben bé amb 6a+ a la quarta tirada. Hem enllaçat les dues primeres tirades, al cinquè llarg creuem una via de parabolts, nosaltres hem fet reunió a la role d'aquesta via, potser és més cómode que la de químics ( marxa a l'esquerra ).
-Descèns: Del final de la via seguir una traça a la dreta fins a una reunió d'una via per la que rapelem