El tercer hombre al Cap del Ras.

Bons murs entretallats de les imevitables feixes pròpies de l'indret. Els moviments són molt variats igual que l'equipament. En aquest sentit dir que hi abunda el parabolt del vuit i el burí,en menor mesura hi trobem algún espit així com algun parabolt del 10.

Accés: Àger seguir la carretera cap al Coll d'Ares. Una mica abans d'arribar al coll prendre una pista a la dreta en direcció a Colobó. La pista passa per sota de les parets, aparquem més o menys a la vertical de la via,perfectament reconeixible amb aquesta fotografia:

Aproximació: Més o menys a la vertical de la via hi ha una traça força marcada i amb alguna fita que ens deixarà a peu de via. Penjo una foto del jefe començant la via.

Orientació: Sud.

Material: Nosaltres n'hem fet prou amb un estrep i catorze cintes exprés. Hi ha un distanciament de IV diria que a la quarta tirada on pot anar bé dur algun ferro petiti o mitjà.

Grau obligat: V+/A1e.

Horaris: Aproximació 15 minuts,via 4 hores i descens 30'.

Descens: Del final de la via acabar d'arribar a la carena.La seguim cap a la dreta on a través d'una feixa amb desgrimpades arribem a la canal/tartera que ens deixarà a la pista per la que hem aproximat.

Ressenyes: El dibuix és de l'Escalatroncs i la foto de Guara Vertical. Moltes gràcies!.

El Somni de Quim Fer.

N'hem sortit ben cofois!.Esplèndids murs vilanovins amanits amb algun bombo i el típic pas finet. Assegurada per no passar por però amb un punt d'obligat. Sembla ser que patina menys que la Rampes Invertides. Els entessos diuen que va encabida amb calçador entre la Montse Pueyo i la Passatgers del Vent. De fet en alguns trams comparteix itinerari amb la Montse Pueyo i com que aquesta no te xapes ja tenim la polèmica servida!.

Accés: Municipi de Vilanova de Meià.Aquí pendre la carretera L-913 direcció Llimiana.Passat un pont i a les envistes de la Roca dels Arcs estacionar a les vores de la carretera,aparcaments petits.

Aproximació: Un cop aparcats caçem unes traçes que baixen al riu,el creuen i pujen al vessant de sota la Roca dels Arcs.Seguirem un corriol que flanqueja per aquest vessant fins a superar la part central de la paret. Hi ha un corriol un xic abans de la vertical de l'itinerari que ens mena a peu de via.Entre unes alzines veurem la placa inicial: parabolts daurats visibles en una placa fissurada. Ben a prop del peu de via de la Montse Pueyo i força abans de la Lleida.

Horaris: Aproximació 25',via 2'5 hores i 40' del cim al cotxe.

Orientació: Sud.

Material: Nosaltres hem utilitzat setze cintes exprés.Hi ha qui du un joc d'Aliens i/o friends mitjans per reduir distanciaments.

Grau obligat: 6a/A0. En algun blog em sembla que l'hi donen V+, si es va amb aquesta intenció millor proveir-se de l'estrep i una bona tramposa.

Descens: La via acaba en una feixa. Nosaltres hem anat a la dreta (E) fins que hem trobat un lloc adient per assolir el cim,grimpada de III d'uns 10 metres on pot ser aconsellable encordar-se.Aquí anem a l'esquerra (O) seguint un corriol entre boixos que ens deixa al coll entre la Roca dels Arcs i la Roca Alta. Aquí baixarem per un camí que primer te unes senzilles desgrimpades i després baixa ben empipat fins a la base de l'espedat on retrobem el camí de l'aproximació. 

Ressenyes: De l'Escalatroncs i el Silenciomineral. Moltes gràcies!

Via del Llit a la Codolosa.

Dues tirades que sense massa complicacions ens deixen a la segona reunió de la Diedret des d'on podem baixar amb un sol ràpel. Netejada amb ganes però sobre un terreny poc agraït,compte de no apedregar ningú!.

Accés: Aparcament de la Salut,area recreativa al municipi de Collbató.
Aproximació: Des de l'explanada de dalt de les barbacoes agafem un corriol en direcció al torrent.Creuem el torrent per un pont de formigó i despres remontem torrent amunt.Quan la vegetació de l'esquerra desapareix és el moment d'enfilar cap a la base de la paret.Abans hi ha alguna traça però està molt brut. Situats a la base de la paret anirem cap a l'esquerra. La ruta s'inicia just a la dreta de la Cova de les Arnes. Hi ha el nom escrit amb retol·lador que pot no ser-hi i es veuen els parabolts.Als primers metres es fan servir els totxos de la cova.

Material: Només cintes exprés.

Orientació: Sud.

Grau obligat: V.

Horari: 1 hora per fer la via i rapelar-la.Del cotxe a peu de via hi ha uns 20 minuts.

Descens: Un ràpel de 45 metres de la segona reunió al terra. Es podria fraccionar abandonant material a la primera reunió de la Via diedret .Compte que si fem curt quedarem penjats al vuit ja que el ràpel cau a plom de la cova.

Ressenya: Joanasín.Gràcies!.

Via Iglesias Torres al Cap del Gat.

En els temps que corren de prevalença de l'escalada lliure, el trad , els itineraris lògics i el non expansion aquestes burilades probablement estiguin força desmodades però sempre queda alguna cordada d'arreplegats amb ganes de passar una bona estona penjats de burins atrotinats. Aires de discretíssima per aquest itinerari amb segell Iglesias on els buriladors anaven a tot tall per aconseguir la linia que hagués fet una gota d'aigua davallant per la paret. Malgrat la presència de parabolts tant a les reunions com a les tirades ens tocarà penjar-nos de forces antiqualles així com fer alguns trams en lliure que faran que la progressió no sigui tant monòtona.Es troba parcialment reequipada amb parabolts del 10,del 8 i algun espit. Totes les reunions tenen dos parabolts del deu igual que el sostre del quart llarg.Hem entrat per la Variant Picazo, l'entrada original es veia força herbosa i terrosa. Al cim no hem trobat reunió i hem llaçat dos grans blocs amb la corda. Hi ha cordades que enllacen les dues primeres tirades.Ideal per combinar en acabar amb alguna del Serrat del Corb,de menys caminar a més: Serrat Torres,Puigarnau Espunyes o La travesia de los dioses.

Aproximació: Des del Monestir prenem el camí que va cap a la Santa Cova. El seguim fins abans d’una corba força tancada. Ens desviem per un corriol (camí de l’aigua GR-96). Continuem baixant,arribem a una cruïlla senyalitzada i prenem el camí de la dreta.Les escales desemboquen en una pista que ve de Monistrol a l'alçada d'una edificació ( estació elevadora d'aigües ). Seguim la pista a la dreta uns metres fins a una pronunciat revolt de 90 graus a l'esquerra.En aquest punt deixem la pista i agafem una traça que va per sota del Cap del Gat així com per sota del Serrat de Mullapans. De seguida localitzem la nostre via gràcies als vistosos sostres que la culminen. Nosaltres hem entrat per la Variant Picazo, parabolt visible en un díedre. 

 

Grau obligat: V+/A1.

Horari: Aproximació des del Monestir 25',via 5 hores i del cim al Monestir 45'.

Material: Una vintena de cintes exprés, dos estreps, tres plaquetes recuperables, dos tascons mitjans, un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot de l'1 i un escanya burins o cordino finet per escanyar un burí sense xapa a la tercera tirada. Poden anar bé unes tisores de podar per la canal de baixada.

Restriccions: Prohibit escalar entre el 15 de Febrer i el 31 de Març al Serrat de Mullapans que hi ha just a l'esquerra del Cap del Gat. No em queda clar si el Cap del Gat està inclòs en aquesta restricció.

Orientació: Sud est,diria que va restar al sol fins als volts de les dues.

Descens: Baixem per la canal que hi ha a ma dreta, acaba sent un túnel de vegetació. Quan els arítjols acaben sent impenetrables grimpem un roc a ma esquerra i per un segona sanglanera de vegetació anem a espetegar a les escales de l'aproximació.

Ressenyes: La d'en Jose Valero que penjo és molt ben parida. Moltes gràcies!.

Via Gran Díedre Sud a l'Agulla de Can Jorba.

 

Malgrat tractar-se d'una línia prou eloqüent tinc la sensació de que no es repeteix massa. Potser per la mandra de rapelar un cop al cim de la Miranda les cordades opten per l'opció còmode de l'Aresta Brucs. En tot cas m'ha semblat una escalada a programar almenys una vegada i ni que sigui com a alternativa a vies més populars per accedir al cim de l'Agulla de Can Jorba. La roca és bona però a la fissura del segon llarg hi ha llastres que estaria bé sanejar. A la primera tirada malgrat un primer parabolt de la Bego-Miguel-Kush i un espit afegit a la part final, hi ha algun tram de IV un pèl exposat, potser amb tricams la situació es pot apaivagar. La primera reunió es fa en unes evidents savines, per comoditat es pot fer a la fissura amb els Camalots 0.5 i 0.75. Teòricament hi ha un clau a una de les reunions però nosaltres no l'hem vist. La segona tirada fa 55 metres i la reunió es fa en unes evidents savines al final de les dificultats.

Accés: Aparcament habilitat entre el Bruc Residencial i la Vinya Nova. 

Aproximació: Per camí senyalitzat amb rètols arribem a Can Jorba. Voregem la masia per la dreta paral·lels a un torrent, pugem a un sector esportiu i anem a la dreta. Per una torrentera assolim a ma esquerra els diferents peus de via de la Miranda de Can Jorba. Escalem qualsevol d'aquestes vies per arribar al cim de la Miranda de Can Jorba:

1) Gloria.

2) Entre Línies.

3) Josep Maria Andreví.

4) Queralt Xènia.

5) Sol solet.

6) Escabroni escapullini.

Assolit el coll entre la Miranda de Can Jorba i l'Agulla de Can Jorba tirem un ràpel de deu metres des d'una savina,a ma dreta mirant a l'Agulla. Fins al replà on comença l'itinerari.

Material: Si anem en estil minimalista i no ens importa tenir aire sota els peus podem passar amb 4 friends: de l'Alien groc al Camalot de l'1. Si no volem córrer més riscos dels necessaris prendrem un joc de tascons i un altre de friends des de l'Alien groc al Camalot del 3.Cordinos de recanvi pel ràpel.

Grau obligat: V/A1.

Orientació: Sud.

Descens: Des de la darrera reunió remuntar el crestall fins al cim de l'Agulla de Can Jorba

Assolida la qual farem un ràpel d'uns deu metres ubicat en un gran pi. Després del ràpel baixar per una canal diagonal fins a la Canal/Torrent del Migdia. El remuntem uns deu minuts i estarem molt al cas d'agafar un corriol a la nostre esquerra que puja fins al Coll del Musset. A l'esmentat coll prendrem un camí que davalla a la pista que uneix la Vinya Nova amb Can Jorba. Seguirem la pista a la dreta fins retrobar el camí de l'aproximació.

Ressenyes: La original que és extreta de Rocacalenta,moltes gràcies!