La Festa del Paca al Cavall Bernat.

 

Te una primera part herbosa, amb algun tram terrós prou delicat i roca a controlar. En canvi les dues darreres tirades són aeries, amb ambient i amb un punt de pebre que fan que no sigui un monòtn Ae.Hi ha qui la qualifica de rostoll recomanable,a nosaltres que no hi entenem ben res ens ha agradat però potser no serà de les que anirem repetint.

Accés: Refugi de Santa Cecília, Millor no deixar coses al cotxe, tot i que ara està videovigilat.

Aproximació: Creuem la carretera i prenem el camí de l'Arrel (GR) cap a l'esquerra en direcció al Monestir. Passem un grapat de parets de la Cara Nord: Serrat del Moro, Aeri, Patriarques, Diables i al cap d'uns 15' hem de deixar el Camí de l'Arrel una mica abans de la Canal del Cavall,en una zona que te una gran estassada d'arbres i rocs.Apareixen dues canals, nosaltres anirem per la de l'esquerra i ja veurem la gran llastra del segon llarg.Nosaltres ens hem encordat a la mateixa canal,en un punt on hi ha un parabolt trencat al terra de color blau crec.

Material: Unes 22 cintes exprés, dos estreps, un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 3 i un ganxo de punta o tramposa curta per arribar al segón espit que hi ha a sobre del plom.

Horaris: Aproximació 40 minuts, via 4 hores i mitja mentre que del cim a Santa Cecilia hi hem esmerçat una hora i quart.

Orientació: Oest però la via queda molt encaixda darrera de la Paret de Diables i crec que pràcticament mai te sol.

Descens: Des de la verge tirem un ràpel de 25 fins al damunt de la berruga on trobem dos parabolts amb cadena i anella.D'aquí tirem un segon ràpel de 50 fins a ser a peu pla,diria que aquest segón ràpel és fraccionable.

Ressenyes: De la malaguanyada web Escalatroncs i de l'Armand Ballart.Gràcies!.

Puigmal al Cavall Bernat.

 

Històrica via que m'ha vingut de gust repetir una vintena d'anys després d'haver-la escalat amb la Raquel. La veritat és que un itinerari molt bo que no em faria res tornar a fer per tercera vegada. Aprofito l'avinentesa i faig una piada amb cara i ulls per ampliar i actualitzar la informació. Encara que es tracta d'una ascensió que no necessita presentació en farem cinc cèntims per si hi ha algun despistat a la sala.

La primera via del mon mundial on es van emprar expansions que van permetre superar les plaques somitals. A una primera part arbrada i no massa agraïda l'hi segueix un díedre que seguirem fil per randa fins espetegar a una xemeneia. La primera part d'aquesta es deixa fer prou bé però després la cosa trempa més del compte, alguns trauran el pedal i d'altres els estreps però tots gaudiran d'un ambient extraordinari. Superat aquest potent obstacle desplomat encarem l'escalada d'un aeri esperó que esdevé la culminació d'un itinerari totalment recomanable.

Accés: Refugi de Santa Cecília, Millor no deixar coses al cotxe, tot i que ara està videovigilat.

Aproximació: Creuem la carretera i prenem el camí de l'Arrel (GR) cap a l'esquerra en direcció al Monestir. Passem un grapat de parets de la Cara Nord: Serrat del Moro, Aeri, Patriarques, Diables i al cap d'uns 30' arribem a l'alçada del Cavall Bernat. Ara caldrà abandonar el Camí de l'Arrel per pujar per la Canal del Cavall que ens queda a mà dreta, veurem un seguit de cartells que ens adverteixen que s'han retirat les cordes fixes. Grimpem uns primers ressalts i quan la vegetació s'obre veiem el nostre objectiu a la dreta, sortim de la Canal del Cavall i grimpem per una la canal arbrada de l'inici de la via. Nosaltres hem arribat desencordats a la R0, es farà millor o no en funció de la fermesa de les arrels que anem trobant. La R0 resulta un pèl incòmode per equipar-se, millor arribar-hi equipats.

Horaris: Aproximació 30 minuts, per fer la via quatre hores i del cim a Santa Cecilia una hora quinze.

Orientació: Nord est.

Grau obligat: V+/A1.

Material: Unes divuit cintes exprés,un parell de plaquetes i un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 5.Els dos friends més grans ( 4 i 5 ) són per la quarta tirada,depèn de lo allargat que estigui un pont de roca que hi ha els farem servir o es quedaran a l'arnés.

Descens: Des de la verge tirem un ràpel de 25 fins al damunt de la berruga on trobem dos parabolts amb cadena i anella.D'aquí tirem un segon ràpel de 50 fins a ser a peu pla.

Data ascensió: Juliol 2.022

Ressenyes: Dels malaguanyats Escalatroncs i Desventurasymilagros. Moltes gràcies!

Xavier Rabat al Cavall Bernat.

 

No està malament si abans s'han escalat les altres més clàssiques del Cavall,a nosaltres ens ha agradat força.Està reequipada amb bolts però el criteri distància/dificultat no és el mateix a tota la via:trams de V que es poden fer amb A0 i excursions en passatges de 6a,m'imagino que al llarg de l'itinerari hi havia un munt de ploms que han anat saltant i explicarien aquests distanciaments de xapes.Menció especial a la sortida de la tercera reunió,on hi ha un tram d'uns 5 metres de 6a assegurat amb dos ploms,el segón dels quals te el cable trencat.Bon ambient i sense llargs de tràmit.

Accés: Refugi de Santa Cecília, Millor no deixar coses al cotxe, tot i que ara està videovigilat.

Aproximació: Creuem la carretera i prenem el camí de l'Arrel (GR) cap a l'esquerra en direcció al Monestir. Passem un grapat de parets de la Cara Nord: Serrat del Moro, Aeri, Patriarques, Diables i al cap d'uns 30' arribem a l'alçada del Cavall Bernat. Ara caldrà abandonar el Camí de l'Arrel per pujar per la Canal del Cavall que ens queda a mà dreta. Remontem la canal fins el mateix peu de via,a l'esquerra de l'Anglada Guillamón.Inici en un díedre/fissura al damunt del qual es veu un parabolt.

Material: Nosaltres hem fet servir 18 cintes exprés, un estrep per persona i un Camalot de l'1 per assegurar els primers passos de la via però crec que hagués anat millor un 0.75.No seria mala idea dur eines per canviar i/o possar algún plom.

Grau obligat: 6a+ obligat a la segona tirada,semblava que quan es va reequipar es va modificar el traçat de la via.

Horaris: Aproximació des de Santa Cecilia 35', per fer la via hi hem estat unes quatre hores i del cim a Santa Cecilia una hora i quart, contant que la Canal del Cavall està desequipada.

Descens: Des de la mateixa verge o de dues grans P's que hi ha per sota rapelem uns 25 metres fins quedar damunt del díedre de la Normal. Aquí trobarem una instal·lació de dos bolts amb cadena i anella d'on farem un ràpel de 60  metres fins al coll del Cavall. Aquest ràpel és fraccionable. Millor fer aquest darrer ràpel amb cura i les cordes plegades ja que resulta habitual que el vent tiri les cordes cap a la vertiginosa cara nord del Cavall. Un cop al coll ja veiem l'evident entrada a la Canal del Cavall, per la que baixarem.

Ressenyes: Parce i Jose Walero,moltes gràcies!

Anglada Guillamón al Cavall Bernat.

Elegant, aèria, lògica, astuta... i podríem seguir amb la llista d'adjectius escaients a aquest joia vertical creada per la mítica cordada de cosins. Probablement pels cànons actuals de bellesa,on el que prima és anar en lliure,no sigui una escalada gaire atractiva a no ser que es domini amb escreix el setè grau. Per un pelacanyes com un servidor que tremola quan la cosa passa del V/A1 ha estat un petit repte: la combinació d'ambient i rovell han fet que em sentis ben cofoi en xapar l'anella de la Moreneta al cim. Parlant d'ambient la tercera i la quarta reunió es fan en dues balmes que són privilegiats balcons montserratins i el tema rovell tingueu en compte que el més nou que hi ha són espits del 8 que freguen la quarentena. Per sort aquests semblen sans, ferms i estan ben emplaçats. M'ha sorprès trobar la xemeneia de la primera tirada bastant assegurada. 

Accés: Refugi de Santa Cecília, Millor no deixar coses al cotxe, tot i que ara està videovigilat.

Aproximació: Creuem la carretera i prenem el camí de l'Arrel (GR) cap a l'esquerra en direcció al Monestir. Passem un grapat de parets de la Cara Nord: Serrat del Moro, Aeri, Patriarques, Diables i al cap d'uns 30' arribem a l'alçada del Cavall Bernat. Ara caldrà abandonar el Camí de l'Arrel per pujar per la Canal del Cavall que ens queda a mà dreta. De seguida trobem les cordes fixes, les seguim fins a l'alada del peu de via on hi ha un cable a ma dreta que ens mena a la canal que grimpem fins la tercera alzina on hem fet la R0. Fotografia útil per ubicar el peu de via des de la Canal del Cavall: 

 

 

Orientació: Sud est, sol fins a les dues.

Grau obligat: V+/A2 o 6a/A1.

Material: Unes 25 tes cintes exprés, dos estreps per persona, dues plaquetes recuperables i un joc de friends des de l'Alien gris al Camalot de l'1. El material de via es prou vell com per preveure una antena per si peta algun burí així com un petit joc de claus ( bong,uve,u i universal gruixut ). Hi ha un pont de roca i diversos cordinos penjant de xapes per estalviar-nos passos que estan ben esplomissats, estaria bé renovar-los. Em sona que en alguna d'aquestes estirades hi havia un plom que nosaltres no hem vist.

Horaris: Aproximació des de Santa Cecilia 35',via i ràpels 6 hores. Per arribar del final del ràpel al refugi nosaltres hi hem esmerçat uns quaranta cinc minuts. 

Descens: Des de la mateixa verge o de dues grans P's que hi ha per sota rapelem uns 25 metres fins quedar damunt del díedre de la Normal. Aquí trobarem una instal·lació de dos bolts amb cadena i anella d'on farem un ràpel de 60  metres fins al coll del Cavall. Aquest ràpel és fraccionable. Millor fer aquest darrer ràpel amb cura i les cordes plegades ja que resulta habitual que el vent tiri les cordes cap a la vertiginosa cara nord del Cavall. Un cop al coll ja veiem l'evident entrada a la Canal del Cavall, per la que baixarem.

Ressenyes: Lacordadacentenària i lanochedelloro.com.Moltes gràcies!

Grau-Tarragó al Cavall Bernat

Via que va aixecar força polèmica al seu dia. Potser perquè els seus dos aperturistes van forjar-se mala fama reequipant clàssiques de la cara nord. O també perquè van intentar aprofitar el poc espai lliure que quedava entre la Puigmal i la Nanga Pardal. Fins a la quarta reunió segueix un esperó que hi ha entre aquestes dues vies. A partir d'aquí passa el que passa a la immensa majoria d'agulles de Montserrat: que són més estretes del cim que de la base. O sigui, que mirant des de la base pot semblar que hi ha suficient espai lliure, però quan arribes al cim et tires a sobre de les vies que ja estan obertes. Potser els aperturistes i equipadors haurien de tenir en compte aquest curiós fenomen quan obren una nova via. En el cas concret d'aquesta via, a partir de la R4 hi ha poc espai lliure. La primera meitat del cinquè llarg és compartit amb la Puigmal (cosa que no reflexava la ressenya que portàvem). S'ha d'estar atent a veure les xapes que surten cap a la dreta a mig llarg. I la cinquena reunió deu estar entre 1 i 2 metres de la Puigmal. Arribats a aquest punt hem decidit acabar d'arribar al cim pel darrer llarg de la Puigmal.

La via no ens ha agradat massa. O estàs molt fort o has d'escalar bona part de la via en artificial. El primer llarg, bona part del segon i la primera meitat del tercer es fa en lliure. La resta haurem de tirar bastant d'artifo. El quart llarg és especialment incòmode, amb passos força llargs i a més en diagonal a la dreta. Al primer i segon llargs falten algunes xapes. Pot anar bé portar alguna xapa i femella del 8 per protegir un parell de passos del segon llarg, que no són fàcils i hi falta la xapa.

Atenció al darrer llarg de la Puignal!!! Una de les primeres assegurances està a punt de saltar! És un longlife i bona part del casquillo està a l'aire. Quan m'hi he agafat per fer A0 el casquillo es movia. Com es diu en aquests casos, li queden molts pocs telediaris...

A la dreta de la Grau-Tarragó hem anat veient una altra via. De fet, a la placa del primer llarg hem trobat burils vells. I després  al segon llarg hem vist algun pitó en un díedre de la dreta. Més amunt hem vist parabolts força nous. A l'alçada del quart llarg la via acaba en un artificial equipat pocs metres abans d'arribar a la Puigmal. El darrer parabolt té un maillon. Algú sap quina via és?

Accés: Refugi de Santa Cecília, Millor no deixar coses al cotxe, tot i que ara està videovigilat.

Aproximació: Creuem la carretera i prenem el camí de l'Arrel (GR) cap a l'esquerra en direcció al Monestir. Passem un grapat de parets de la Cara Nord: Serrat del Moro, Aeri, Patriarques, Diables i al cap d'uns 30' arribem a l'alçada del Cavall Bernat. Ara caldrà abandonar el Camí de l'Arrel per pujar per la Canal del Cavall que ens queda a mà dreta. De seguida trobem les cordes fixes, després del primer tram de cordes ens desviem cap a la dreta a buscar la paret. La via comença a la rampa que hi ha a l'esquerra de la canal d'accés de la Puigmal. Les primeres assegurances costen de veure. Com a referència pot servir que la R1 està al costat d'un gran còdol blanc.

Grau obligat:  6a+
Horari: 4:30

Orientació: est
Material: moltes cintes exprés, estreps, i xapes i femelles del 8 per posar al 2n llarg.

Descens: Des del cim rapelem (uns 25 metres) des de la verge fins p 20 fins damunt del díedre de la Normal. Aquí trobarem una instal·lació de dos bolts amb cadena i anella d'on farem un ràpel de 60  metres fins al coll del Cavall Aquest ràpel és fraccionable. Un cop al coll ja veiem l'evident entrada a la Canal del Cavall, per la que baixarem.

Ressenya: Nosaltres hem anat amb la que surt a la guia de la cara nord d'en Luichy. Està bé, però cal tenir en compte que la primera meitat del cinquè llarg és compartit amb la Puigmal. Per la web també hi ha aquesta:

Desiree al Cavall Bernat.

Bona alternativa als embusos de la Punsola menys sobada però un pèl més dura...igual de guapa!.Molt bon ambient que ens farà gaudir d'una escalada ben sostinguda i amb més lliure del que sembla mirant la ressenya. Reequipada de fa dies amb Longlives i bolts del 8 intercalats al quart llarg.

-Accés: Refugi de Santa Cecília, Millor no deixar coses al cotxe, tot i que ara està videovigilat.
-Aproximació: Creuem la carretera i prenem el camí de l'Arrel (GR) cap a l'esquerra en direcció al Monestir. Passem un grapat de parets de la Cara Nord: Serrat del Moro,Aeri,Patriarques,Diables i al cap d'uns 30' arribem a l'alçada del Cavall Bernat. Ara caldrà abandonar el Camí de l'Arrel per pujar per la Canal del Cavall que ens queda a ma dreta. A l'iniçi de la canal hi ha un arboç que ha crescut horitzontal. De seguida trobem les cordes fixes i quan som a l'alçada del peu de via trobem un cable que flanqueja a la dreta i ens porta a l'iniçi de la ruta. Longlives visibles.
Grau obligat: Algunes ressenyes diuen 6a i d'altres V+. Nosaltres optem més pel 6a, potser es passi amb V+ però molt apurat i no deixant xapa per trincar.L'artificial pot ser A1 o Ae en funció de si trobem el merlet llaçat o no.

Orientació: Est,a les tres comença a estar a l'ombra.
Material: Nosaltres hem anat en plan friqui amb corda simple i cintes curtes,no hem tingut problemes de fregament.Si ho volem xapar tot a la quarta tirada ens caldran 25 cintes.En aquesta tirada hi ha el famós pas on cal llaçar un merlet,nosaltres l'hem trobat encintat sinó caldrà preveure un cordino fi.Hem possat un friend Camalot 0.4 a la fissureta de la cinquena tirada.Hem passat sense l'estrep...mal plan!.
Descens: Totes les reunions ténen dues anelles i a més la via va força recte.A més sembla que totes les tirades fan màxim 35 mètres,de totes maneres millor assegurar el tiro i m mínim una 80.
Nosaltres hem rapelat per la Normal.Des del cim desgrimpem (I/II) o rapelem des de la verge fins primera instal.lació de dos pitons ben grans i expansionats.Ràpel de 20 fins damunt del díedre de la Normal.Aquí trobarem una instal.lació de dos bolts amb cadena i anella d'on farem un ràpel de 30 fraccionable fins al coll.Des d'aquí podem desgrimpar fins a peu pla (III,expo) o bé montar un ràpel a l'alzina abandonant material. Un cop aquí ja veiem l'evident entrada a la Canal del Cavall, per la que baixarem.

Via Tsering al Serrat de les Lluernes.

Via suficientment equipada amb parabolts perquè tothom la pugui escalar sense que ningú hagi de passar por. La dificultat obligada tampoc és massa elevada. Nosaltres ens vam trobar el primer llarg totalment empapat per la pluja del matí, i vam poder-hi passar sense cap problema. És curiós, altres vies obertes a la mateixa paret per les mateixes persones són força més obligades. Suposo que hi ha d'haver varietat... És la via que es fa més d'aquesta paret, però a mi em va agradar més el Díedre Lucifer o la Innominata cat.

-Cordada: Macau i Busquets.

-Accés: Refugi de Santa Cecília, Millor no deixar coses al cotxe, tot i que ara està videovigilat.
-Aproximació: Creuem la carretera i prenem el camí de l'Arrel (GR) cap a l'esquerra en direcció al Monestir. Després de creuar la Canal del Cavall surt un corriol a mà dreta (fita) que ens porta fins a peu de paret. Just abans d'arribar-hi trobarem un tram equipat amb codes fixes.

-Orientació: Nord.

-Material: La via està equipada amb parabolts amb xapa Lucky. Només fan falta moltes cintes exprés. 

-Grau Obligat: V/Ae

-Descens: Des de l'última reunió (equipada amb argolles) fem un ràpel d'uns 45 metres. I després un altre ràpel d'uns 50 metres fins al terra. Aquest últim ràpel es pot fraccionar en dos. De totes maneres potser la millor opció és anar a buscar la Canal del Cavall perquè el 2n ràpel és força brut, amb branques i pedres soltes.

-Ressenya: Nosaltres hem anat amb el llibre de la cara nord d'en Luichy. De totes maneres a la web es poden trobar força topos:

Audet-Herrero o SAME al Projectil

Petita clàssica de la cara nord que molt sovint queda oblidada davant les seves germanes grans. La realitat és que només són quatre llargs, que es poden fer en dos si gestionem bé les cordes. Però el tercer llarg per si sol ja mereix una visita. Si es vol aprofitar més el dia, es pot combinar amb alguna via del Serrat de les Lluernes o del Cavall. Recentment s'ha reequipat amb parabolts, sembla que afegint-ne algun més a l'equipament original...

-Cordada: Macau i Busquets.

-Accés: Refugi de Santa Cecília, Millor no deixar coses al cotxe, tot i que ara està videovigilat.
-Aproximació: Creuem la carretera i prenem el camí de l'Arrel (GR) cap a l'esquerra en direcció al Monestir. Després de creuar les Canals del Cavall i dels Arítjols trobarem un corriol a mà dreta (marques vermelles). Pugem pel fort pendent, i en pocs metres arribem al peu de via (fletxa vermella).

-Orientació: Nord-oest

-Material: Cintes exprés i Camalots del #0.75 i #1.

-Grau Obligat: V

-Descens: Ràpel d'uns 35 metres per la cara sud fins a un coll. Nosaltres hem baixat per la canal directe a peu de via, però és bastant guarro. Crec que per l'altre costat s'accedeix més fàcilment al Camí de l'Arrel.
-Ressenya: Nosaltres hem anat amb la guia de la cara nord de l'Hita i ens ha semblat que els graus eren força durs. Hem fet una ressenya nova amb el material que hem trobat:

Grimejia al Morral del Cavall.

La piada del Centrecac amb data 18/06/08:

Grimejia al Morral del Cavall.

Epa!.Ahir a la tarda amb l'Albert de ressenya vàrem anar cap al Morral del Cavall a fer la Grimejia.L'aproximació la fem des de Santa Cecilia,seguim el camí de l'Arrel i poc abanas de la Canal del Cavall agafem una traça (fita) que s'enfila cap a la base del Morral.Els espits rovellats del primer llarg són visibles des de el terra i cal que superem un sócol rampos amb una llastra adosada per arribar-hi.Vàrem saltar-nos la reunió de sota el sostre que diria que és comuna amb la Parsifal el màgic.Fem així dos llargs de 40 metres,utilitzem l'alien groc a la segona tirada(tram d'A2) i un estrep.Anem amb la ressenya de l'Hita i trobem bé la via.Un ràpel de 50 metres ens deixa a escassos metres del peu de via. La via malgrat ser curteta ens ha agradat molt.La roca en genaral és bona peró hi ha alguna pressa que demana certa atenció.El grau obligat deu ser el V+ i suposo que l'Albert en breu penjarà la ressenya al ressenya.net. Apa gent!

Bona ressenya a ressenya.net

Puigmal al Cavall Bernat.

Aquesta és una d'aquelles vies ( com tantes altres ) a les que hi vaig entrar amb més por que respecte i com en tantes altres,al final no n'hi havia per tant....aquí va la piada del CAC de l'Octubre del 2007 i la resposta de la Raquel...

"Puigmal del Cavall.

Bones gent!.Ahir diumenge vàrem anar a fer la Puigmal al Cavall Bernat.Tots dos teniem la via mitificada i tot i que ens va costar(a mi més que a la Raquel) vàrem veure que no n'hi havia per tant.Ens va ser molt útil en aquest aspecte,així com per indicacions referents al material emplaçat a la ruta,la píada de l'Edu de Solsona al Ressenya.net.L'aproximació és evident,pujar per la Canal del Cavall i flanquejar a la dreta cap a la canal herbosa que inicia la Puigmal.Nosaltres vàrem anar grimpant desencordats uns 30 metres fins a trobar una repiseta arbrada on ens encordem i fem una trentena més de metres fins a la R1.A la píada de l'Edu del Ressenya hi afegim que nosaltres hem passat amb un joc de friends fins al 3,amb l'1 repetit,els aliens i els tascons.Cap plaqueta recuperable.Les reunions estan amb parabolts i equipades per rapel.lar,llevat de la primera.Al primer llarg hem trobat dos claus en comptes de tres i a l'útlim llarg de lliure abans de trobar els Aes el clau no cal "collar-lo"(no belluga) sinó que cal enfilar-lo amb un cordino perquè no hi entra el mosquetó.La roca ens ha semblat acceptable(no,Raquel?).En general la via es va fent,amb una mica de paciència per anar-se assegurant i ja està. Animar-vos a anar-la a fer que la via no te més tel.la que d'altres de ben clàssiques de la cara Nord que es fan més sovint per que ténen menys fama de temibles. Raquel segur que hi pots afegir més coses,de veritat que no se que més dir...ah!que hi havien uns a la Grau Tarragó liant un pollo del 15. Apa!!!!    ". Resposta de la Raquel: " Ei Marc!! I tant que hi inclouria més coses... je, je... i la gustera que ens va quedar després de fer la via? Je, je... això va ser el millor del dia!! Quina passada de via!! Jo no sé pas si és de la mateixa dificultat que d'altres de clàssiques de la Nord, doncs de moment no n'he fet cap amb llargs de 30m de V+ amb sols dos claus... je, je... però m'ha encantat!! I quan més mitifiques una via, més desitg tens per fer-la... i més felicitat sents quan la realitzes!!! I la Puigmal ha estat un bon exemple!! Jo he fet la meva piada moooolt més detallada al meu bloc, amb fotos incloses. Si ho necessiteu, no dubteu en entrar a http://rakclimb.blogspot.com/. I bones escalades a tothom!!! "                                     cinquena tirada: " via tope classica !"                                                                                                sisè llarg...foto Picaziana