Siempre negatifo al Serrat de la Corona.

Inici de la tercera tirada.

-Cordada: Albert Macau i Busquets.
-Accés/Aproximació: Molt ben explicat a Lanochedelloro.com . Afegir que la via és la segona que hi ha a la paret tal i com arribes i que no cal grimpar cap sócol, comença arran de terra. La fletxa que hi ha picada a la base està molt alta.

Que bé que s'hi deu estar allà abaix!.

-Orientació: Sud, te sol des de cap a les deu fins a la posta.
-Material: Pràcticament equipada amb espits i pitons, hem possat un C 0.5 al primer llarg i un Alien verd a l'últim.

Ressenya de l'aperturista, ja funciona.

-Via: Veient la paret i la ressenya ja saps a que vas, hi ha molta feixa i el que escales no deixen de ser ressalts. De totes maneres te segell d'autor i la via és entretinguda, no te herba. Compte amb la roca en algún punt i sobretot en entrar a les feixes. Els espits de la darrera tirada són xapes d'espeleo, no hi entenc res però diria que el mosquetó treballa malament. Em vàren agradar més la Correr és de Cobardes i Nunca Positifo.

Espeleoxapes.

-Dificultat Obligada: V+/A1e.
-Descens: Molt curt, del final de la via carenem a la dreta i de seguida tornem a ser al Coll d'Ares.

Baixada d'oferta!.

Esportiva a Valldellou, congost de Reguer.

Amb en Salip marxem rebotats per la pluja de Canelles i acabem en aquesta tranquila escola esportiva que ens va encantar. Quan arribem encara plou i anem a  La Kúpula, cantells molls i músculs freds aconseguim montar i desmontar la que deu ser la via d'escalfament i el tema no ens triomfa massa, sobretot pel sobat de les presses que a sobre están molles. Suposo que si es va sobrat i no et fa res trincar cantos molls pot ser una alternativa als dies de pluja.
Com que para de ploura pujem al sector Alpirando, aquest ens va agradar molt. Peu de via cómode, orientació su, roca sense pulir, vies curtes ( màx. 20 ? ), equipades amb bolts, una mica bloqueres i moltes vies per sota del 6c encara que per sobre d'aixó diría que no hi ha massa cosa.

Mites 2.000 al Serrat de Sant Miquel.

Placa fina al quart llarg. 

-Cordada: Albert Macau i Busquets.
-Accés: és per la pista dels Puntals en direcció a la Font Freda, després d'uns prats aparquem en un petit eixamplament de la pista a ma dreta, a la vertical de la via que es veu perfectament des de la pista. No cal anar fins a la tuberia on s'aparca per fer la Kalamity's, la Achichiperendengue o la Via del Silenci.

Ressenya d'en Joan Asín., Merci!

-Aproximació: Des de la pista pujem improvitsant a peu de paret. Està força net i quan acaben els pins es veu la via. Hi ha una sageta i una M picades, es veu el primer pitó.
-Orientació: Sud.

Arribant a la segona reunió.

-Material: Un joc de friends fins al Camalot del 2. El del 3 només el vàrem possar per treure pèndol al flanqueig de la penúltima tirada i hi ha la gran sabina que ja fa el fet. A la piada d'en Joan Asín recomana portar un 3 o un 4 per la tercera tirada. Estrep útil si no fem 6a+.

Ressenya d'en Joan Jover tunejada, merci!.

-Via: Fins a la meitat del segón llarg m'ha semblat un rostoll, a partir d'aquí la cosa guanya i m'ha semblat ben guapo. Lógica i força variada. La roca és bona.
-Dificultat obligada: V+/A1e.
-Descens: En ràpels per la mateixa via. Molaria canviar la vaga de R1.

Placa a la R1.

Escalada Esportiva a Costoja ( Vallespir ).

Recupero aquestes ressenyes penjades el seu dia a la web del C.A.C. El fórum d'aquesta web ja va fer un pet i vàrem perdre la informació d'uns quants anys de rostollisme vertical, per no perdre l'informació d'aquestes rostollets esportius la penjem...a veure si ara fot un pet el blocempotrat!!!!.

Nue recupera a Àger.

Recupero la piada del CAC de quan vàrem fer aquesta via ja fa uns anys:

" El diumenge ressaca montrebeiana anem amb en Luichy a fer la inèdita Nue Recupera,mentre l'Edu i en Quico van a fer l'Inversió Tèrmica,de la qual comenten que està reequipada amb parabolts i que és molt guapa. La Nue Recupera queda a l'esquerra del gruix de les vies de Cap de Ras,en un pany de paret a l'esquerra d'una característica olla (sota les antenes).Aixì doncs caldrà caminar una miqueta més.Tot i això és una via molt guapa i pel que em va semblar menys massificada que les clàssiques de la paret. Per fer l'aproximació és molt útil la guia de Montsec Oeste de'n Luichy ja que surt la fotografia de la via marcada a la paret i aquesta és perfectament visible des de la pista.El cas és que cal anar aparcar més o menys en la vertical de l'olla caracterísitca que hi ha a les proximitats de les antenes.Prendre una traça que arrenca d'una mena de morrera marcada amb algunes fites.La via discorre,en la primera part del seu recorregut,per una antosta groguenca enmig d'una placa blava sota un sostret allargat en el que comença una nova placa grisosa.A peu de via hi hauria d'haver-hi una fletxa i una rodona però no varem veure-ho.El que si que es veuen són les assegurances de la primera tirada:un clau i dos espits. La via està poc equipada en general.Al primer llarg dos espits i un clau,a la segona tirada un espit i un clau,a la tercera tirada no hi ha res i a la darrera dos pitons.Les dues primeres reunions estan equipades amb 2 espits cadascuna.La tercera és un pont de roca força incòmode,nosaltres hem acabat de pujar a la feixa i hem fet reunió al roc que hi ha just davant d'on "aterrem".La quarta reunió no l'hem trobada,però per fer l'últim llarg es surt de la mateixa feixa i no cal anclar-se.Cal agafar l'esperó per la seva esquerra,entre el fil d'aquest i una fissura-canal herbosa ( 2 claus que orienten ).Per anar al peu de l'esperó final hem rodejat el ressalt rocós per la seva dreta desencordats ( II ). Hem fet servir:un joc d'aliens i un de Camalots del 0.5 al 3.L'estrep ajuda una miqueta per fer el pas de 6b del segon llarg,encara que aquest és bastant obligat.Tot i això em va semblar més 6a+ que 6b.En aquest pas hi ha una fissura cega i potser amb algun tasconet o ganxo es pugui escaqueijar el pas.En general tota la via va per plaques de bona roca,tot i això trobarem roca més trencada."

Miquel Sabadell.

Per casa he trobat un C.D. amb unes fotos de vies que vàrem fer plegats amb en Miquel Sabadell:

            NANO AVIAM SI ET PASSA L'EMPANAMENTA I TORNEM A ESCALAR!!!!!!!!

A la Perros Callejeros amb en Berta:

Amb l'Edu a la Picazo dels Plecs del Llibre :

Haus Estrems: 

 

Revoluciones Celestes:

Hispano Suècia a la Prenyada:

Terra de Nómades:

Bikini al Monjos...que s'ens fa de nit!!!!

Sector l'Herbolari Siurana.

Visita a aquesta meca de l'esportiva a nivell mundial. Pensàvem que no i sempre hi ha algun racó pels tirilles. Si busqueu un racó tranquil i solitari, aquest no crec que sigui...
L'aproximació dura aproximadament un quart d'hora. Aparquem a l'espalnada que hi ha a l'entrada de Siurana. Creuem la carretera i reculem uns cent metres en direcció a Cornudella, agafem un camí a ma dreta. El seguim fins de pujada fins que es creua amb un altre camí, aquest cal seguir-lo a la dreta fins que som a sota del sector. Hi ha una bona traça ben fitada que ens deixa a la base de les vies. Aproximació i peu de via apte per mainada però compte que al final de la base del peu de via hi ha cingle.

La Peste al Masmut.

Entrant al díedre del Ll 3.

-Cordada: Albert Macau i Txus.
-Accés: Com que aquesta via és de les que queda als esperons de més avall hem accedit a la paret per baix. Des de Penya Roja de Tastavins cal prendre la pista de duu a les Penyes del Masmut: està indicat, és el carrer Sant Antoni i s'agafa just davant de l'hotel que hi ha a l'entrada del poble. Passada una bassa antiincendis, deixar la pista principal i agafar-ne una també en molt bon estat en baixada a l'esquerra. Passarem per sota les parets la cara nord i baixarem al riu. Caldrà travessar el riu per un passallís, compte si ha plogut!. Continuarem per la pista fins a quedar ben bé a sota de les parets del Masmut, aparcarem en una evident esplanada a l'esquerra de la pista.

A la segona tirada.

-Aproximació: Baixem el riu i el creuem, sol anar sec. Un cop creuat el riu nosaltres no hem sabut trobar cap traça que pujes a les parets i l'hem improvissat. La via està al tercer esperó, compte en anar molt enganxats al peu de paret que hi ha una esllavissada que ens farà fer un puja i baixa.
La via s'incia en una canaleta, hi ha un primer pitó amb un cordino negre i després ja es veuen els bolts.
-Ressenya: Avui plou i no escalo, m'en curro una!:

Topo sense copyright!.

-Material: Hem possat un Camalot de l'1 sobre del primer clau, un Alien blau per assegurar el flanqueig final del segon llarg i un tascó (B.D. 7/8 ) al final del tercer llarg.
-Dificultat obligada: V/A0.

El col.lega curran't-se el primer llarg.

-Orientació: Sud est, te sol fins a les tres aproximadament.
-Descens: Baixar cap a la dreta, algunes fites i alguna desgrimpada fàcil.
-Més informació: 
1. Kutreescaladors. Ressenya sobre foto i bona explicació.
2. Benvinguts al Paradís.
3.Joan Jover. Topo amb dibuix i croquis de l'accés i l'aproximació.
4.El Maki del Pinxo.
5.Lanochedelloro.com. Ressenya detalladíssima, abans del reequipament,inici de via canviat?.

La via va pel tercer esperó.

Nova Via: Jordi Petit.

En Berta em passa la ressenya d'aquesta nova via que va començar a obrir en solitari i la va acabar amb l'ajuda d'en Cesar, en Beto i en Miquel Sanchez.
La via està situada en una paret de la que no se el nom de la Vall d'Aran i la roca diria que és granit.
-Accés:  Des de Viella anirem fins a Salardú i després fins a Unha. Aparcarem en el Parquing gran que hi ha al poble.
-Aproximació:  Des de l'aparcament seguirem les indicacions per anar a la Via ferrata (cartellets de fusta taronges). Al cap de poc d'haver començat el camí deixarem un altre camí a la nostre esquerra i creuarem una tartera tot entrant en un bosc. Al cap de poc trobarem un camí a mà esquerra i el prendrem. Aquest és el camí de baixada dels segon tram de la ferrada. S'ha de seguir aquest camí fins trobar-nos a la vertical de l'evident diedre del tercer llarg i llavors abandonarem el camí per pujar per una pendent herbosa fins al peu de la paret, 45min aproximadament. És aconsellable equipar-se l'arnés abans d'abandonar el camí doncs el peu de via no és gens còmode.

-Material: Aliens del blau al vermell i camalots del 0,5 al 2 repetint algun mitjà, també poden anar bé els tascons.
-Orientació: Sud.
-Descens:Al final de la via agafarem una feixa cap a la dreta (mirant a la paret) fins arribar a la via ferrata la qual pujarem fins al final i a partir d'allà es baixa caminant seguint unes marques taronges cap a dalt i amb tendencia a l'esquerra (1 hora aprox).
Al parquing de Unha on deixem el cotxe hi ha un cartell informatiu sobre la via ferrata on explica el descens.
 

Sector les Patates.

Per arribar-hi hem de pujar a Caplac, per carretera senyalitzada a l'entrada de Le Rozier.La seguim en forta pujada fins a les inmediacions d'un dipósit d'aigua on aparquem, a partir d'aquí la circulació resta restringida només per als veïns. 

Seguim a peu per la carretera, creuem el poble de Caplaca i agafem un PR que va en direcció a les parets. El sector són unes agulles d'uns trenta metres abans de les parers més altes. Un cop a sota el sector ja trobem un camí fitat que ens porta a les vies.

Coll Roig Sector esquerra.

L’altre dia vàrem anar al Coll Roig i aquest cop ens vàrem centrar a la part esquerra de la paret on vàrem fer el que ens va deixar l’afluència de penya. Després vaig parlar amb en Santi Sanz, l’aperturista dels itineraris i he intentat fer una ressenya de totes les vies d’aquesta banda de la paret:

1.Derzu Uzala: És la primera via que trobem quan arribem a la paret. Més informació aquí..

2.Només hi ha funcionaris i jubilats: Dues tirades que ens deixen a la primera feixa. Aquí podem baixar amb un sol ràpel de 40 ( molt just amb corda de 80 ) o fraccionar el ràpel. També podem continuar tant per les vies  1.Derzu… ( anant a l’esquerra ) o bé per les 3. Nil… o 4. Patxaran… A la segona tirada hi ha un pas de 6a una miqueta obligat, en aquesta tirada no confondre’s i anar a l’evident díedre de la dreta ja que pertany a la 4. Nil Marín.

3. Nil Marín: El peu de via és el mateix que la 2. Només hi ha… , amb una sola tirada ens plantem a la primera feixa. Si tenim problemas de fregament, amb facilitat podem abastar la R1 de la 2.Només hi ha… A la segona meitat del primer llarg escalem un evident díedre on els químics allunyen un xic més i on si volem podem afegir-hi alguna peça ( friends mitjans i-o grans ¿ ). El segón llarg de 6b va per l’esquerra de la tercera tirada de la 4. Patxaran…D’aquest tram no puc aportar información per que no el vàrem fer.

4. Patxaran: Peu de via uns pocs metres a la dreta de les 2. Només… i 3. Nil Marín.

5. Via d’en Joni: Un sol llarg de díedre, no ens hi vàrem fixar ni la vàrem veure.  No se exactament on comença ni com està per enllaçar amb les altres.

Esperó de la Tosquera al Puigsagordi.

Pràctiques d'escalda nocturna amb en Niss en aquesta via. Si heu escalat a la zona ja sabeu el que trobareu..., si no us agrada l'Ae i voleu escalar a la zona potser us anirà més bé El díedre del Plec del Llibre.
He mirat de ressumir tota la informació a la ressenya.
Només hi faltaria l'accés que cal fer-lo des de Centelles. En aquesta població prenenm una carretera que puja al Puigsagordi, està indicat com a restaurant, però compte que el cartell només es veu sortint de Centelles no entrant. Seguim la carretera, sermpre la  principal ( diria que a l'esquerra ). El punt on hem aparcat és en un revolt on hi ha un cartell de la ferrada que indica la pujada i un altre de la ferrada que indica la baixada. A sobre d'on hem aparcat hi ha un totxo.
L'Aproximació des d'aquest punt és anar baixant per uns prats que hi ha a l'esquerra de la carrtera i anem a parar a sobre del cingle on hi ha la ferrada. Hem de baixar a baix del cingle, ho podem fer a través d'un ràpel de 30-40 metres molt net i desplomat. Hi ha una sirga per accedir a la instal.lació de ràpel ( dos químics amb cadena i anella ). L'altra opció és baixar a través de la ferrada o pel camí vell de Centelles al Puigsagordi.
Si tinc temps penjo alguna foto més i info de la ferrada que pot ajudar a localitzar el tema.

Pista tallada a la Paret de Catalunya.

Foto i info Salla.

Sembla ser que les plujes d'aquest cap de setmana han provocat una esllavissada que impedeix circular per ls pista que va d'Àger al Prat de Sant Llorenç. Per la fotografia sembla que és força al principi i que segurament també deu ser impossible arribar amb vehicle a l'aparcament del Serrat de la Corona. La informació l'he tret del Facebook d'en Salla, on també hi ha el comentari de que sembla que la cosa va per llarg. S'agraeix la informació i si algú sap res més que ho digui!.

Sectors Jet Lag i Guacamole. Tartareu

Un parell o tres de visites a aquest sector que ens ha agradat molt, Les vies són força variades, a bloc, de continuitat, desploms, díedres...Abundància de sisens. Ombra a partir del migdia aproximadament.

Per l'accés cal anar a Tartareu. Sortim en direcció Os de Balaguer i uns vint i cinc metres abans d'arribar al cartell del poble de Tartareu agafar una pista a ma dreta en direcció al Barranc d'Espinau, aquesta pista s'agafa just abans d'una granja i en una zona amb contenidors.

L'Aproximació és evident, aparquem a la vertical del sector ( foto ), a les vores de la dreta de la pista. Hi ha un camí fitat que ens deixa a la base del sector.

Penjo les ressenyes que hem fet...

Via del Mika a la Paret d'Aragó.

-Cordada: Salip i Busquets.
-Accés: A Viacamp hem d'agafar la pista en molt bon estat en direcció a Montfalcó. Més o menys uns cinc quilometres després del poble trobem una linea elèctrica i una pista a l'esquerra. La seguim, passem una bassa i arribem a una cadena. Hem de començar a caminar en aquest punt,podem aparcar a la cadena o a la bassa ( més lloc ).

-Aproximació: Seguim la pista fins a les imediacions del cim del Montsec d'Estall, aquí carenem de baixada a l'esquerra fins a l'entrada a la Feixa dels Espàrregs, bon lloc on deixar les motxilles. L'entrada es troba marcada amb tres fites. Seguim la feixa de baixada, passem el peu de via de la Engrunes de Montrebei., Una mica més endavant trobarem el peu de via a tocar de la traça de baixada, pocs metres a més endavant de la Pilastreta dels Pardals ( fletxa i P picades ). Hi ha una fletxa picada.

-Orientació: Sud. 

-Material: Un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 3. Si es va just de grau pot anar bé repetir alguna peça per la segona tirada ( entre Alien groc i Camalot 0.75 ? ). El Camalot del 4 només el vàrem acabar possant en un tram de la tercera tirada, suposo que és prescindible.
-Ressenya: lanochedelloro.com

-Via: A nosaltres ens va agradar molt. Te una segona tirada de franjes que és una maravella, amb una roca de putíssima mare. La resta de la via està bé i és força variada. Hem partit la segona tirada en dues i ens hem saltat la reunió següent.

-Dificultat obligada: El 6b del terçer llarg és totalment factible amb A1. La segona tirada està plena de franjes on els friends potser no s'hi queden a caldo peró s'hi aguanten. En cas de necessitat suposo que es deu poder trampejar i anar de xapa a xapa amb A1 però amb una feinada de por.
-Descens: Del final de la via carenar a l'esquerra fins a retrobar l'aproximació.

Joanet el cosinet i Tio Juan a Roca Maura.

Final de la J.C.

La via va per l'evident diagonal herbosa que ratlla la paret d'esquerra a dreta, per on jo tenia entès que hi anava la pionera Mandràgora, algú ho sap?. En general és una via herbosa i de caminar amb alguns resalts curts.El tram de la Gran Cova és curiós però l'hem trobat ple de sorra, el darrer resalt és guapo peró molt curt ( 10 metres ). Si la volem fer jo crec que amb un joc de tascons i força vagues sabineres es fa. L'estrep pot anar bé per la darrera tirada, que és la més difícil, el tema aquí queda en V+/A1.
Si algú s'animès i la netejés potser quedaria una " alpinada " prou decent, aixó sí al costat de l'urbanització.

Topo del Vèrtex.Falten vies!.

Uns dies més tard amb en Salip anem a provar sort a la Tio Juan, hi anem una tarda sortint de currar i a més hem de tornar a casa d'hora...la començem i no l'acabem . Hem arribat fins a un espit amb un vagueto ben visible des del terra, a l'esquerra de la Patafísica i la Directa Gresca. Res a veure amb la Joanet...
El tram que hem fet era ben vertical i amb la roca una mica crostosa ( zona de gruyeres ). Hem baixat a l'inici de l'A2: hi ha un clau que no es veu des de el terra i es veu tota l'estona fissurat, aixó si algú hi ha deixat una falca...potser millor portar pitons!.

Entrant a la Gran Cova.

Pilastreta dels Pardals a la Paret d'Aragó.

-Cordada: Salip i Busquets.
-Accés: A Viacamp hem d'agafar la pista en molt bon estat en direcció a Montfalcó. Més o menys uns cinc quilometres després del poble trobem una linea elèctrica i una pista a l'esquerra. La seguim, passem una bassa i arribem a una cadena. Hem de començar a caminar en aquest punt,podem aparcar a la cadena o a la bassa ( més lloc ).

-Aproximació: Seguim la pista fins a les imediacions del cim del Montsec d'Estall, aquí carenem de baixada a l'esquerra fins a l'entrada a la Feixa dels Espàrregs, bon lloc on deixar les motxilles. L'entrada es troba marcada amb tres fites. Seguim la feixa de baixada, passem el peu de via de la Engrunes de Montrebei., Una mica més endavant trobarem el peu de via a tocar de la traça de baixada, hi ha una P i una fletxa picada.Es veu el primer pont de roca.

-Orientació: Sud.
-Material: Nosaltres hem utilitzat un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 2 repetint l'Alien groc i el Camalot 0.5. Si es va just de grau porteu més peçes repetides ja que la segona tirada és sostinguda, està molt poc equipada i és llarga. Cintes llargues i doble corda.
-Via: Totes les tirades ens vàren agradar molt, però la segona escala una llarguíssima placa de franjes molt poc equipada que és molt bona. En aquest llarg ens va costar una mica de seguir la via perquè no veiem les quatre assegurançes que te. La cosa en aquesta tirada ha anat més o menys així: des de R1 veurem el primer bolt de L2 peró no hi anem rectes. Sortim de la role amb lleugera diagonal a l'esquerra i arribem a un petit sostret que ens barra el pas a la placa de franjes. Cal pujar damunt aquest sostret pel seu punt feble i situar-se damunt una petita repissa amb una sabineta seca. Un cop a la repisseta pujem més o menys rectes fins a una gran franja que seguim en clar flanqueig a l'esquerra fins a sota del primer bolt. Després només caldrà escalar sempre rectes, buscant el camí més fácil per la placa de franjes i anar trobant les assegurançes que nosaltres no hem vist fins a tenir a tocar dels nassos. De l'últim bolt hem sortit a la dreta. Llarg de navegar, encara que ens podrem anar assegurant més o menys bé a les franjes. Roles equipades amb dues anelles per rapelar.
-Dificultat obligada: V+ sostingut.
-Descens: Del final de la via carenar a l'esquerra fins a retrobar a l'aprocimació.

Via Etambot a Marialles.

Segona tirada.

-Cordada: Txus i Busquets.
-Accés: Cal anar fins al refugi de Marialles. Si venim des de l'Empordà agafem l'A7 i sortim a la sortida 42. Anem seguint les indicacions d'Andorra, passem el municipi de Prada de Conflent i arribem al poble de Vilafranca de Conflent. Aquí deixem la carretera que portem i trenquem a l'esquerra cap a Vernet i Castell. Creuem les dues poblacions i agafem la carretera D-116 que ens porta fins a Coll de Jou. Aquí neix una pista en molt bon estat que arriba fins al mateix refugi de Marialles. Molt més ràpid que pujar a Cortalets!.

El refugi.

-Aproximació: Molt ben explicada al croquis d'en Luichy.. Afegir que hi trobarem algunes fites, que el ràpel si t'el vols estalviar no vagis a desgrimpar per on va el rapel exactament i que la via comença un parell de metres per sobre del riu.
-Orientació: Sud est, a les quatre començava a estar a l'ombra.

A no se quina tirada.

-Material: Tot i que la via està perfectament equipada amb bolts ( Petzl del 12 ? ) si aneu justos de grau i/o us mola deixar el tema cossit al segón us pot anar bé el semàfor i algun friend mitjà.
-Via: Combinació de diferents agulles sobreposades amb els pertinents ràpels i caminada ( molt poca ) entre elles. Si anem amb la idea d'anar fent ressalts aquests no estan malament, fins i tot el principi de la via te ambient. Molta placa atlètica i gairebé res d'aderència, alguns díedres. Hem entrat per la variant de l'esquerra i ens ha semblat més el 6b+ de la guia francesa que el 6a d'en Luichy. Una altre discrepància amb en Luichy és que no hem trobat cap tram amb líquen ni cap bloc. Les roles no están equipades per rapelar.
-Grau obligat: En principi el V+/A0 d'en Lucihy em sembla molt correcte, encara que entrant per l'esquerra potser hi havia algún tram obligat que potser si que era més el 6a/A0  de la guia...

Primera tirada.