dimecres, 29 d’abril del 2015

Camí de l'ermita, Margalef.




-Accés/Aproximació: Des del poble de Margalef pujem a l'Ermita de Sant Salvador. Davant de l'ermita hi ha un camí marcat i senyalitzat que baixa en driecció a Margalef. Cinc minuts després de l'ermita localitzem el sector a la nostre dreta amb un clar corriol que hi puja.
-Orientació: Sud Est, va tenir sol des de ben aviat fins cap a les 5.
 Nosaltres ens hem centrat a la part dreta del sector ja que a l'esquerra hi havia més gent. Ens han semblat molt bones vies, ben llargues i la majoria de continuïtat.


dilluns, 27 d’abril del 2015

Zoe del Mecanoscrit al Faraó.



-Cordada: Segarra i Busquets.
-Orientació: Est.
-Accés: Anem a la Vinya Nova i agafem la pista que hi ha l’esquerra,que porta a Can Jorba. Un cop aquí seguim la mateixa direcció que portem,deixant la masia a la nostra dreta. La pista acaba en un cul de sac a sobre d'un olivar. Nosaltres hem aparcat en aquest olivar.


-Aproximació:  Pugem a la pista i agafem la bifurcació de la dreta,de seguida ens fiquem a dins d’un torrent: Torrent de la Coma d'en Pastor. L’anem seguint de pujada, al cap d'una estona caldrà pujar al vessant esquerra del torrent i arribem al sector esportiu anomenat Bloc del Camí ( zona esportiva del Faraó de baix).Aquí començem a trobar marques grogues que ens guien per dins el torrent. A la part alta del torrent les marques surten del torrent a l'esquerra i ens deixen en una mena de carena.Compte que segons com costa de veure aquest punt, si fa estona que no veiem marques ni fites i el torrent està brut és que ens hem saltat aquesta bifurcació!. La traça de la carena ens deixarà en un camí transversal que seguirem a la dreta a les envistes del Faraó. El seguim cap a la dreta tornant a travessar el Torrent de la Coma d'en Pastor ( per on pujariem per anar a fer l'Estrany Mirall Llunar a la cara Oest ) i arribem a sota del Fraonet, el sobrepassem uns metres i pujem per un torrent que passa a escassos metres de la base d'aquesta agulla i seguim pel torrent, després de gimpar per una rampa de roca arribem a la peu de via. Hi ha una petita Z picada, es veuen els bolts i està uns vint metres a l'esquerra de la Desig de sol. 


Ressenya Romànticguerrer, merçi!.

-Material: Totalment equipada amb parabolts, en algun lloc he sentit que mola portar algun Alien. Nosaltres anàvem amb una corda simple i no hem tingut fregament.
-Via: Bonica via esportiva en un racó ben guapo de Montserrat, roca de primera i tirades sostingudes. Escalada obligada per sota del 6a però sense arribar a ser exposada.Guapa via. Hem enllaçat les dues darreres tirades i la R1 l'hem fet a la veïna Hussein el Lluna.


-Dificultat obligada: Segons la guia que consultem aquesta pot variar entre el V+ i el 6a. A nosaltres ens va semblar que al principi de la primera tirada hi ha un tram de 6a obligat. 
-Descens:  Fem un primer ràpel de 20 metres per la cara Est fins a una vira. Des d'aquí hem d'acabar de baixar fins al Coll Nord. Podem desgrimpar per la mateixa aresta N (II-III) bé seguir la vira uns deu metres a la dreta ( mirant la paret ) i trobem una nova instal·lació on un ràpel d'uns 30 metres ens deixa a les proximitats del coll Nord. Un cop al coll N de les múltiples opcions que tenim jo n'he fet dues:
1. Baixar per la canal que hi ha per sota de la Cara Est. Bona opció si tenim les motxilles a peu de via o volem combinar amb la Negra Cornella.
2. Al coll podem prendre una vira que entra a la cara Oest. Seguim aquesta vira i just passada una característica balma localitzem una reunió equipada per rapelar de l'Exorcista. Rapelem per aquesta via: 20 +60. Baixem un tros per la canal i ja som al peu de l'Estrany Mirall llunar.

divendres, 24 d’abril del 2015

Sector Playa de San Marcos a Icod de los Vinos.




Aquest sector no es va acabar de fer el pes: massa urban pel que veniem buscant, algunes presses plenes de pols i els coloms voltant i fent baixar rocs: PORTEU CASC!!!!!, no és broma. Dit aixó les vies no están malament i el setor és súper cómode ja que estas a cinquanta metres del cotxe. Aquí vàrem probar el millor V+ de Tenerife!, és el que surt a la foto. Al final com que no ens molava el lloc vàrem emigrar al proper Vistamar que si que ens va agradar i molt!.


L'Accés es fa des d'Icod de los Vinos agafem la sortida que indica Playa de San Marcos i la seguim fins que veiem la paret amb la caracterísitca caseta blanca al mig del sector. Hi ha un aparcament molt gran just a sota de les vies.
Segons la guía te sol a la tarda i a l'hivern tot el dia a l'ombra. Compte amb la via Decisión (6c) que l'hi falten les tres primeres xapes i si us agraden els cinquens no deixeu de fer la Dinámica Atmosférica ( V+).

dimecres, 22 d’abril del 2015

Desobediencia i Revolució a la Punta Miladones.




-Cordada: Salip i Busquets.
-Orientació: Nord est, diria que te sol fins les 10 aproximadament. Compte amb la tramuntana.
-Accés: Hem d'arribar-nos fins a l'Escala i anar a l'avinguda Montgó ( seguir cartells ) en aquesta avinguda hi ha un trencant a la deta senyalitzat que ens porta fins al càmping Les Neus. Tal i com arribem al càmping ja veiem una carretera o pista asfaltada que va en la direcció que portem ( dir. Estartit ). Hem de seguir per aquesta pista que pot estar tallada en època d'incendis. La seguim fins que trobem una pista no asfaltada a l'esquerra. Ens hem de ficar en aquesta pista i de seguida deixar-ne una a l'esquerra i més endavant una altre també a l'esquerra. Aquesta pista ens porta fins a una base militar abandonada, no està malament del tot però jo no m'hi foteria amb un turisme baix. L'article del Vèrtex recomana aparcar en aquest punt. Encara que nosaltres hem acabat d'apurar el cotxe ( Kangoo ) el tram de pineda pel qual continua la pista després de la base militar.


-Aproximació:  Des de la base militar abandonada hem de seguir el G.R. que va cap a l'Estartit, tot travessant una pineda a través d'una pista. A uns trescents metres de la base hem d'estar al cas d'unes fites que marxen a l'esquerra,l'últim cop que hi vàrem esser no hi eren!. Nosaltres hem apurat el cotxe fins aquí. Travessem la tanca ( no enrrampa ) i creuem la pineda fins a una zona de garrigs. La traça creua ara la zona de garrigs en direcció al mar, cal anar al cas de no perdre la traça i de seguir la més fressada. Passem paral.lels a una tanca, apropant-nos un moment a una vall de l'esquerra i llavors anem cap a la dreta ( dir. Estartit ), passem per uns pins i arribem al coll que hi ha a l'esquerra de la paret. Seguim arran de cingle cap a l'esquerra, al cim trobem una gran fita amb el llibre de piades, baixem i trobarem una corda estàtica lligada a un pi que ens permet de trincar l'instal.lació de ràpel ( 2 bolts amb anella ). El ràpel és de 50 metres i nosaltres hi hem deixat una corda instal.lada per asegurar la jugada. Vàrem llegir una piada d'uns que s'els hi havia enganxat la corda. El ràpel ens deixa en una vira que recorre tot el sócol de l'espedat i que ens permet accedir a qualsevol via de la paret. La Desobediencia i Revolució queda al final de tot de la repissa, l'inici diria que és comú amb l'Anglada. Hem de fer una desgrimpada ajudats d'un passamà i seguir flanquejant. L'inici de la via te un pont de roca en una zona plena de guano.


-Material: Alguns tascons i un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 3,el del en algú punt pot ajudar.
-Via: Potser ens va agradar més la Kubalita ja que en conjunt ens va semblar que tenia més bona roca i segurament sigui una miqueta més variada. A la Desobediència... segurament l'hi calguin algunes repeticions per millorar-la i tot i així hi trams on no se si el tema s'arreglarà, De totes maneres es passa sense massa problemes. D'altra banda l'ambient de la paret és una passada salvatge i marí a tope!!!!. A mi em va agradar molt!.





-Dificultat obligada: El tram de 6a+ de la segona tirada es pot fer perfectament amb A0, en canvi el 6a de l'últim llarg és suau ( segurament sigui un V+) però força obligat i difícil d'assegurar A més en aquest tram la roca no es trenca però s'engruna una miqueta. Jo crec que deu ser algo així com V+/A0 però donat el realtiu compromís de la paret millor no anar-hi sobrats.
-Descens: Des de l final de la via resseguim el camí de l'aproximació.
-Informació i fotos de: Perversió Vertical , Benvinguts al Paradís i Rocaineu. Moltes gràcies!.

dilluns, 20 d’abril del 2015

Shangri La a Busa.



-Accés:Nosaltres hem aproximat a la via per dalt (30' anar de baixada i 15' de tornada ), si hi aneu per baix suposo que la cosa va diferent.A Solsona hem d'agafar la carretera C-26 en direcció a Berga i seguir-la aproximadament fins al km. 114 on trobem una desviació a ma esquerra que indica Busa i Bessora. Agafem aquesta carretera i anem seguint els indicadors de Busa. Uns 15 km. després arribem al gran Pla de Busa i seguim la carretera que crec que aquí passa a ser pista. Passem per una primera masia ( Cal Rial ) per una segona abandonada ( Can Vilà ), aquí la pista està més justeta però es passa bé. Seguim per la pista que s'acaba tornant camí i que mena a la Presó de Busa. Hem d'estacionar més o menys a un quilòmetre mal contat de Can Vilà en una esplanada a ma dreta en una pineda. Compte a no passar-vos d'aquest punt ja que la pista continua essent bona però s'estreta tant que no hi cap el  cotxe i caldrà sortir marxa enredera.


-Aproximació: Seguim per la pista que esdevé camí uns tres-cents metres. Aquí cal baixar a prendre un camí que va paral.lel al que seguíem però per sota. Si arribéssim al mirador és que ens hem passat de frenada. Suposo que el Camí de l'Areny es deu poder prendre en diversos punts, nosaltres l'hem agafat en un punt força clar: hi havia un tronc entravessat a mode de barrera per evitar que la gent que visita la Presó s'hi encigali, suposo. Un cop al Camí de l'Areny el seguim a ma esquerra, de planer primer i després en baixada fins que arribem a uns prats on hi ha un pal de senderistes. En aquests prat cal baixar una mica més i agafar una pista/camí de desemboscar a ma dreta que continua baixat. Al cap de poc d'haver pres aquesta pista, la deixarem per agafar un camí a la dreta que es fica en un torrent i que després de girar a l'esquerra i passar per sota d'uns blocs ens deixarà a sota la muralla de la cara Sud. Si volem entrar a la via per la feixa seguirem per sota de les parets ( fites i traça ). La feixa s'acaba i trobem uns blocs que sostenen una estreta feixa uns metres més amunt. Grimpem aquests blocs ( III ) i seguim uns cinc metres a l'esquerra on trobem la R1 de la Shangrila: tres expansions, una d'elles amb el nom de la via.



-Ressenyes: Extretes del blog de l'Edu. Moltes gràcies!.
-Orientació: Sud.
-Material: Camalots de l'1,2 i 3.



-Via: Molt bonica via amb una roca excepcional i en un entorn ben tranquil i solitari. En els trams per sobre del V la via està generossament equipada mentre que per sota d'aquest grau les assegurançes están més lluny sense arribar a ser expossada. Així doncs podem considerar aquesta via com a totalment equipada llevat de la darrera tirada i un curt tram de fissura a la segona tirada, ambdós trams es poden asegurar amb el material indicat. La darrera reunió ( arbre ) i la tercera es troben equipades per rapelar, doble corda.
-Dificultat obligada: El tram de V+ del segon llarg, el primer si comencem damunt la feixa, no està equipat i si el volem trampejar caldrà fer A1. La resta factible amb V/A0.
-Descens: De la darrera reunió acabem de sortir a peu pla per terreny un xic embardissat. Un cop aquí pugem i de seguida ens trobarem amb el camí de l'Areny que el seguirem a l'esquerra per retrobar el camí que va de la Presó a Can Vilà.

divendres, 17 d’abril del 2015

Directa Rusa al Roque de Enmedio.


-Orientació: Oest, a l'ombra fins cap allà les dotze.
-Accés: A la carretera que va Taganana, cal aparcar al revolt que mostra la foto.
Fotografies molt útils extretes del blog Anuestraputabola. Merçi!!!!!


-Aproximació: Seguim la carena tal i com mostra la fotografia,hi ha un bon camí. Un cop al coll que hi ha entre el Roque Denmedio i el Roque de las Animas no hem sabut trobar el camí que flanqueja sota la paret i com sempre ens hem embardissat de valent. Hem anat passant com hem pogut, buscant el terreny més net aprofitant els sobres de les feixes, fins a un coll i d'aquí més embardissada fins al peu de via. L'inici de la via està just a l'alçada d'un gran arbre ( bruc ? ) i es veuen les xapes que són bolts rovellats. A la dreta hi te una altre via, també amb bolts rovellats.
-Material: Unes dotze cintes exprés, em va semblar molt difícil afegir alguna peça.


-Via: Molt guapa via de placa i més placa, la majoria de presses són plans i l'escalada és més atlètica que fina. En algún punt costa veure els parabolts per que están rovellats i es camuflen amb el color de la roca, a part d'estar colocats en mal angle per veure'ls des de baix. Tot i que la via està oberta per baix si en algún punt dubteu per que no veieu la xapa penseu que és recte, que la via no fa cap flanqueig fins al final del tercer llarg. A més si surts un pam de la via ja es veu més brut. Les reunions están requipades i els bolts están menys rovellats. Tot i que les roles no están equipades per rapelar fins a R3 la via va prou recte com per poder rapelar abandonant material.


 La roca m'imagino que és boníssima però nosaltres com que no coneixem aquest tipus de roca no ens en refiem. Com a la via Eva al Roque de las Ánimas el paisatge espectacular, la zona d'Anaga és la que més ens va agradar de la illa.
-Dificultat obligada: V/A0.


-Descens: Teóricament fácil i fressat... per variar ens vàrem embardissar. De la darrera reunió acabar de pujar a la carena i seguir-la a l'esquerra fins al cim. Hem esquivat un ressalt abans del cim per la dreta ( vessant on hem aparcat ). Un cop al cim seguim la carena que portem fins a un coll on girem a la dreta i retrobem la traça de l'aproximació. Just passat el cim hi ha unes lloses per on sembla que baixariem rapidament a la carena de l'aproximació, vist des de baix sembla que no és així.

dimecres, 15 d’abril del 2015

Zadistes a Montrebei.



-Cordada: Salla i Busquets.
-Accés: Viacamp hem d'agafar la pista en molt bon estat en direcció a Montfalcó. Més o menys uns cinc quilometres després del poble trobem una linea elèctrica i una pista a l'esquerra. La seguim, passem una bassa i arribem a una barra de ferro. Hem de començar a caminar en aquest punt,podem aparcar a la cadena o a la bassa ( més lloc ).
-Aproximació: Seguim aquesta pista en direcció al cim del Montsec d'Estall. Passem una bifurcació de la pista i seguim per la pista de la dreta. Més o menys als 800 metres d'aquesta bifurcació hem de deixar la pista i enfilar pel vessant de la muntanya ( dreta ). En el punt on cal deixar la pista hi ha com un petit eixamplament de la pista i un xic més endavant de la pista una fita. Segons la guía d'en Luichy en aquest punt la vegetació passa d'alta a baixa, però jo aixó no ho vaig veure. En tot cas, deixem la pista i anem caminant pel vessant de la muntanya. En arribar al cingle caldrà buscar una fita que ens indica el pas per baixar a una feixa ( 2 m de II ). Un cop a la feixa anem uns cinc metres a l'esquerra ( mirant a la timba ) i localitzem la tercera reunió de la Hipster, dos bolts. En aquesta reunió no hi ha anelles ni res per rapelar, caldrà deixar-hi quelcom i recollir-ho de pujada.
Des d'aquesta reunió tirem un sol ràpel de 60 i arribem a terra molt justos. Cal desgrimpar uns metres i ser curosos alhora de treure la corda del devallador per no perdre-la.
Un cop a la base de la paret hem d'anar a la dreta mirant a la paret, passem les assegurançes de dues vies ( Tirant lo bloc i Caracolillo ? ). Passem un sostre penjat a uns trenta metres del terra a l'esquerra del qual va la No vull pagar i a uns vint metres d'aquesta hi ha la Zadistes.
-Material: Un joc de friends de l'Alien blau al Camalot del 2.
-Via: De les trilogía de noves d'en Luichy, aquesta va ser la que em va agradar menys.Tot i així l'última tirada està prou bé. Compte amb la roca, sense ser dolenta, la via és força nova i hi ha alguns blocs que aniran baixant. 
-Grau Obligat: 6a/A0.
-Ressenya: A l'espera que en Luichy la fagi i/o publiqui la guia d'Aragó haurem d'espavilar-nos amb la foto que hi ha a lanochedelloro.com

dilluns, 13 d’abril del 2015

Arico de arriba.


Diria que és l'escola més popular de Tenerife i potser per això va ser l´únic sector on vàrem trobar gent. L'accés es fa des de la població de Villa de Arico, un cop aquí seguim carretera amunt fins a les cases d'Ortiz. Aquí girem a la dreta i agafem una petita carretera asfaltada, aparquem just passat un pont. Hi ha un cartell que indica la zona d'escalada. Si volem anar a Arico de abajo anem riu avall i si volem anar a Arico de arriba seguim el riu cap amunt. Podem trobar sol i ombra tot el dia escollint un costat o un altre del riu, a la dreta sol al matí i a l'esquerra a la tarda.
Nosaltres hem optat per Arico de Arriba on predominen els sisens, concretament hem estat als sectors Sus Villa i Peña del Lunes i Vivac derecha.
Les vies ens han agradat molt,llàstima que algunes siguin curtes (màxim 20 ). Predominen les vies equipades per sobre de les equipades,però si hi ha alguna via xapera que comparteix un tram amb alguna d'autoprotecció el tram comú no està equipat.

divendres, 10 d’abril del 2015

Le Petit Bombon a Sant Roc.


-Cordada: Roger Canals i Busquets.
-Accés:  Venint de Santa Coloma de Farners, just abans d'arribar a Amer, surt una pista asfaltada a la nostra dreta, hem de seguir en tot moment les indicacions de "Sant Climent d'Amer", un cop hi arribem seguim 200 metres més i continuem per una pista de terra, a 1 quilòmetre de distancia trobem una bifurcació i agafem la pista de l'esquerra en forta pujada. Just abans d'una cadena amb el rètol de "camí privat" deixem el cotxe als marges de la revolt, a les envistes de la via i del marcat sostre. Nosaltres no hem trobat cap cadena ni cap cartell i hem seguit amb el cotxe fins a les runes del paller. Just abans del paller surt una pista a l'esquerra on hi ha una bona esplanada per estacionar sense molestar gens.


-Aproximació: Segons la ressenya dels aperturistes cal seguir caminant per la pista uns cent metres fins a una bassa i agafar una traça a ma esquerra just passada la bassa. Aquesta traça està fitada, però te pinta que les fites que hi ha a prop de la pista han estat esgavellades. Més endavant hem trobat algunes fites així com algunes branques xerracades que ens guien cap a peu de via sense esgarrinxar-nos massa. Peu de via en un evident díedre, sota del gran sostre i amb parabolts visibles.
Una bona alternativa per ser més discrets i no apropar-nos tant a la casa consisteix en agafar una traça just darrera del paller i així no ens acostem a la casa.


-Orientació: Nosaltres hi vàrem ser un dia de núvol però diria que és Sud.
-Material: Nosaltres vàrem fer servir un joc de friends des de l'Alien vermell al Camalot del 3. El del 4 va bé a la darrera tirada però el posarem només a mig metre del número 3. Quan hi vàrem anar faltava la xapa del primer bolt, pot molar portar-ne una.


-Via: Bona ruta de díedres i xemeneies, la roca acaba aguantant encara que al principi ens ha costat confiar-hi. Val a dir que la roca millora molt amb l'alçada.
-Descens: Un ràpel de 50/55 des de R3 a terra, la R2 te dues anelles per tant m'imagino que deu ser fraccionable.


-Més informació: Al bloc Benvinguts al Paradís i al Vèrtx 253 Març-Abril 2.014

dimecres, 8 d’abril del 2015

Guaria, Valle de Isora.



Aquí no vàrem poder escalar de calor que feia, 30 graus i a partir de les 11 tota la paret al sol.
L'accés es fa per la carretera que va de Guía de Isora a Tejina de Guia. En aquesta carretera n'agafem una de més petita que puja a l'Acojeja i en aquest poblet enfilem la Subida del Chorro, molt tiessa. Cal començar a caminar per un solar que hi ha entre les cases 16 i 18 , les dues últimes d'aquest carrer. Mirarem d'aparcar per aquí sense molestar massa.
L'aproximació es fa agafant un corriol a l'alçada del solar que comentava, cal estar alerta a seguir la traça que toca ja que un cop creuat un torrent sec hi ha dos camins igual de fitats: un que puja i un altre que continua planejant a per sobre del torrent. A nosaltres ens interessa el que puja!.
Diria que hi ha molt bones vies i que mola portar catxarros per que n'hi ha moltes de desequipades

dilluns, 6 d’abril del 2015

Via Eva al Roque de las Ánimas.



-Orientació: Est, el sol hi toca fins cap a les 12.
-Accés: Cal aparcar en algún dels carrers de Taganana, el camí de l'aproximació comença just a sobre del restaurant Roque de las Ánimas, al final del poble i al costat de la parada de busos. No aparqueu al costat mateix del restaurant.





-Aproximació: Com a totes les vies que hem fet a Tenerife ens hem embardissat de valent, no se si no hi ha traça o no l'hem sapigut trobar o una mica les dues coses.... Des de el restaurant creuem la carretera i pujem pel marge fins a un camí molt ben fressat que va paral.lel a la carretera i a una feixa. Aquest camí va per sota les parets del Roque de las Ánimas, primer per la base de la cara N i després per sota de la E per on va la via. Quan passes per sota de la Nord ja veus alguna traça que puja cap a la paret. Nosaltres hem provat de pujar-hi i flanquejar per sota la paret fins al peu de la Eva peró no ens n'hem ensortit. Així que hem tornat a baixar al camí i l'hem seguit fins més o menys a la vertical de la Eva.Aquí hem trobat una traça que amb algunes fites i aprofitant al màxim les parets de les feixes et deixa de la millor manera possible a la base de la via. La via es veu perfectament des de el camí i hi havia una fletxa picada a la base. Aquesta fletxa pot no ser-hi ja que era molt tenue.



-Material: Nosaltres hem fet servir alguns tascons i un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 5. Segons la ressenya el del 4 i el 5 no calen ja que ens podem asegurar en fissures dels costats, tot i que a mi en dos punts m'ha semblat que no era així. De totes maneres es tractaria d'escalar uns tres metres sense asegurar-se i amb una bona peça a sota dels peus. Si encara és va més just de grau que nosaltres ( difícil ) pot estar bé repetir alguna peça i fins i tot he llegit d'algú que hi possa el del 6. Tingeu en compte que aquesta tirada fa 45 metres i només te dues assegurançes.


-Via: A nosaltres ens va agradar moltíssim. La segona tirada és boníssima: un magnífic díedre molt sostingut, atlètic i amb bona roca. L'entorn de la via és espectacular. Al darrer llarg hem fet l'original de la dreta i no ens ha semblat pas gaire herbós ni brut, de fet diría que ho és bastant menys que l'entrada de la via. Al final del díedre d'aquesta tirada podem anar a l'esquerra a trincar el bolt de la variant per fer reunió.


-Grau obligat: Al ser una via de díedres és bastant trampejable, suposo que es passa amb V/A1.
-Descens: De la darrera reunió de la via pujem uns vint metres amb tendencia a l'esquerra, per terreny herbós ( II-III ) fins a un bon replà a la base de l'aresta. Seguim per sota de la cresta fins a les inmediacions d'un arbre, punt en el qual desgrimpant per unes lloses començem a baixar pel vessant oposat al mar en direcció a un evident coll que ja veiem des des la via. Per arribar el coll es va trobant una miqueta de traça. Un cop som al coll nosaltres hem baixat a la dreta per una bona traça cap al poble de Taganana.



divendres, 3 d’abril del 2015

Sector la Braseria a Margalef.



Visitem aquest sector que ens sembla prou tranquil, aixecat sobre el pantà i amb bones vistes. Les vies ens vàren semblar més fines que físiques, amb una entrada de bloc i un pèl monóotnes. Aixó si la roca boníssima i gens pul.lida. Grau poc variat.


Estaçionarem a l'aparcament que hi ha a sobre del pantà, crec que més o menys on s'acaba l'asfalt. Recul.lem uns setanta metres per la carretera i prenem un corriol a la dreta que passa entre dos totxos i arriba a unes cordes fixes. Damunt d'aquestes cordes hi ha el sector.
Orientació Sud.

dimecres, 1 d’abril del 2015

La Sirena del Montsec a Àger.



-Cordada: Albert Macau i Busquets.
-Accés: Àger seguir la carretera cap al Coll d'Ares. Una mica abans d'arribar al coll prendre una pista a la dreta en direcció a Colobó. La pista passa per sota de les parets, aparquem més o menys a la vertical de la via. Amb la foto de la ressenya veurem la via perfectament des de la pista.
-Aproximació: Amb la foto d'aquí sota la via es veu perfectament des de la pista. Hem aparcat un xic més enllà de la pista i hem trobat una bona traça fins a peu de via. La primera xapa està força amunt i costa de veure. SM picat a la base.

Fotografia Bullarolas


-Orientació: Sud.
-Material: Nosaltres hem fet servir un estrep, un joc de tascons i un altre de friends des de l'Alien blau al Camalot del 3. Suposo que no és imprescindible però nosaltres hem doblat el semàfor d'Aliens i els hem possat. El Camalot del 4 només l'hem trobat a faltar al final del primer llarg, és un tram de IV+ però al final d'una tirada ben llarga i el tamany de la fissura només admet aquesta peça.
Jo que sóc molt negat amb els catxarros en algún punt m'ha costat de protegir-me i hagués agraït portar algún clau.


Ressenya Bullarolas
-Via: pels amants de les escalades netes de ferro, que l'hi sabran perdonar les sabines amb les que cal batallar en algún pas,alguns trams de mala roca i les feixes própies de la paret. La via és molt nova i m'imagino que a base de fer-se s'anirà netejant.
A la quarta tirada no m'he atrevit a tirar recte des de la xapa i me n'he anat a buscar el díedre-fissura de l'esquerra, no se si és més fácil ( V+ ?) però es pot protegir al gust i si es xapen bé les cordes no es te fregament.
A l'últim llarg m'he equivocat i he anat massa a l'esquerra, com a la vertical del sostret. Per acabar-ho d'arreglar se m'ha quedat un tascó enganxat en aquest punt, per tant no aneu cap al tascó!!!!, la via està dos metres a la dreta!!!!.




-Dificultat obligada: 6a/A1e.
-Descens: Des de la darrera reunió seguim rastres de traça a l'esquerra fins a trobar el punt feble del ressalt que tenim al damunt ( II-III ). Un cop a la carena seguim cap a la dreta fins que unes fites ens marquen la feixa a través de la qual s'accedeix a la canal de baixada que sense pèrdua ens retorna a la pista.

Allà on va triomfa!!!!