Mirall Corcat a la Portella Blanca.

Diuen els entesos que és de les picants i amb caràcter de la contrada, a nosaltres ens ha semblat que està molt ben trobada amb tirades molt bones. Potser la primera i la quarta són un pèl més justes. Precisament aquesta quarta tirada compta a la Travessa dels Deus que algú comenta que la va trobar exposada. Nosaltres l'hem pogut assegurar posant un Alien blau a la sortida del bolt i més endavant semblava que també entraven coses. Variada amb díedre, placa fina, trams a bloc, placa de continuïtat...

Accés: Des de Vilanova prendre la carretera en direcció al Pas Nou, la que puja a les parets. Passem la Roca dels Arcs i trobem una pista a ma esquerra senyalitzada " Portella Blanca". Aquest trencant es troba abans de l'Hostal Nou i davant d'una granja. Seguirem aquesta pista uns 9 quilometres on aparcarem a ma dreta ( 4 cotxes ).Si es disposa de tot terreny es pot acabar de fer la baixada final fins al coll de la Portella Blanca.

 

Aproximació: Des de la Portella Blanca agafarem la canal que baixa cap al poble de Rúbies, seguint el G.R.. Baixem fins que som a l'alçada de la base de la paret ( 5') i aquí agafarem un corriol que ressegueix la base de l'espadat. La via arrenca un parell de metres a la dreta de la Cita a cegues. Díedre amb un parell de cordinos: un en una alzina i un altre en un bloc encastat.

Horaris: Aproximació per dalt 20',via 3 hores i retorn al vehicle 20'. Si volem enllaçar amb una altre via de la mateixa paret conteu 15' de caminada.

Material: Un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 2. En alguna ressenya marca el 3 i repetir algun ferro petit/mitjà.

Grau obligat: 6a/A1.

Orientació: Sud oest, sol a partir de la una.

Descens: La via acaba a pocs metres del camí de l'aproximació.

Ressenyes: Joanasín,Luichy i lo Gall.Moltes gràcies!.

Ratafia a la Filigrana.

Interessant proposta de placa fina montserratina que amb dues tirades ens permet enllaçar amb la Via Normal. De fet, seria la prolongació lògica cap a baix d'aquesta via. La dificultat tècnica no és gaire elevada però la llunyania de les assegurances ( bolts del 10 nous ) recomanen emprendre-la si s'està còmode en el V grau de finura montserratina. El ràpel ens deixa a tiro per fer l'Agulla de l'Arbret o la Podrida.

Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe, ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€ (2€ si estàs federat).

Aproximació: Des de l'aparcament agafem el camí que duu al Refugi Vicenç Barbé, cartells. Just abans de la darrera pujada agafem la Canal del Cirerer. Primer deixem a l'esquerra l'Aglà i la Mare, després l'espectacular cara est de la Miranda de les Boigues i més o menys a l'alçada del Dàtil veiem el peu de via a ma dreta. La primera assegurança és un universal kopdegas amb un cordino blau, s'ha de tenir vista de falcó per veure'l des de terra.

Material: Nosaltres n'hem fet prou amb unes vuit cintes exprés, dos o tres vagues merleteres,Aliens ( blau, verd i groc ) i el Camalot de l'1.

Horaris: Aproximació 40', via i ràpel 2 hores. Del final del ràpel al cotxe 40'.

Orientació: Sud.

Descens: Del cim anar en direcció a les Bessones on trobem una instal.lació de ràpel, formada per dos bolts amb cadena i anella. Hi ha alguna xapa més per allà al voltant que quan el ràpel es vegi vell es podrà vincular. Fem un ràpel de 30 metres i tenim dues opcions per retornar: Canal del Cirerer ( passant pel peu de via ) o per la Canal de les Bessones que baixa cap al Refugi d'Agulles.

Ressenyes: És d'en Joan Prunera ( col·leccionista de vies ) i la foto del peu de via d'en Jordi Ceballos ( roca calenta ).

Fissura Oblicua a la Font Freda.

 

De tota la vida aquesta era la clàssica fàcil de la paret mentre que l'Esperó del Vent era la clàssica difícil. Sempre he tingut la sensació de que es repetia més aquesta darrera: se la considerava més bonica, sobre el paper la diferència de grau no era gaire i a més a la ressenya de la F.O. demanava claus malgrat que després la majoria no els feien servir. L'estiu del 2.022 un gran incendi forestal va socarrimar la paret de dalt a baix i mirant a les xarxes no trobàvem ningú que hagués escalat a la Font Freda amb posterioritat a aquest fet, així que fa poc ens vam atansar a la paret amb un pla B en cartera per salvar el dia en cas que la via fos impracticable. Finalment les conseqüències de l'incendi només ens han fet la guitza a la primera tirada: alguna presa que s'escrostona i la sabina que assegurava el primer díedre s'ens ha quedat a les mans.Després hem pogut gaudir d'un itinerari d'aventura amb roca generalment bona i poc equipada per sota del V+. La via te bon ambient malgrat que en algun moment és una mica herbosa. El material fixe és el d'origen i a més hi ha alguna expansió que ja nova de trinca feia mala ganya,cinquanta anys després la cosa no ha millorat gaire. En algun blog he sentit campanes sobre un possible reequipament però de moment res de res.

 

Llarg1: Manca la sabina del dibuix.

Ens saltem al tercera reunió.

Reunió 7 fer-la a 60 en un pont de roca,així la següent tirada a 60 podem enllaçar-la.

R8 i R9 ens les saltem, arribem amb 60 justos a la R10.

Accés:Des d'Àger seguir la carretera cap al Coll d'Ares. Una mica abans d'arribar al coll prendre una pista a la dreta en direcció a Colobó.Seguim circulant per la pista que passa per sota de totes les parets d'Àger,després també deixem endarrere la Paret de Sant Miquel. Quan portem més o menys un quart d'hora serà el moment d'aparcar. Just quan la pista deixa de planejar i comença a baixar,en un marcat revolt cap a la dreta.
Aproximació: Sortim de la pista baixant una mica de telus i avancem en direcció a la Bagasses- Peladet ( visible ) per una traça amb algunes fites. Arribem a una agulla característica, la voregem per sota i seguim avançant. Passem de llarg un circ rocós i arribem a unes plaques ajagudes on comença la via: F.O. picat a la base. Més o menys anirem trobant fites tota l'estona malgrat al tram cremat n'hi ha molt poques.

A sota una foto dels companys començant la via:

Horaris: Aproximació 45' i 6 hores per l'escalada. Per baixar hi hem esmerçat 1 h i 15 minuts.

Grau obligat: V+/A1.

Material: Unes catorze cintes exprés llargues i un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 3 repetint de l'Alien groc al Camalot de l'1. Les repeticions no són imprescindibles però van bé per no haver de racionar el ferro ja que hi ha tirades força desequipades i reunions a reforçar.

Descens: Del final de la via seguir la feixa a l'esquerra uns cent metres fins a una canal en diagonal a esquerres per on pugem a la feixa superior. Seguirem aquesta cornisa fins al final. Acte seguit carenejarem durant mitja hora a l'esquerra fins a la segona canal per on baixarem al cotxe. Hi ha una gran fita que marca la canal,recomanable entrar a la canal una mica més enllà d'aquesta gran fita per un coll estret.

Ressenyes: Logalldeponent el dibuix, que és d'en Luichy actualitzat. La fotografia és de Desventurasymilagros. 

Esperó del Vent a la Proa.

Fantàstica via de placa montserratina, farcida de bons còdols i amb unes vistes espectaculars. L'itinerari més assequible i repetit de la Proa. Els que tinguin ètica i coses d'aquestes l'hi poden recriminar que és menja l'Aresta Brucs a baix i  la Torras Nubiola a la part superior, quina polseguera devia aixecar en el seu dia!.

Els més fanàtics la poden combinar amb la veïna Tropicana o fent una mica més de cames la SAME a l'Agulla del Senglar així com amb la Normal a l'Agulla Fina dels Naps de baix. Els amics del rovell aviat la trobaran interessant ja que els espits tenen prop de mig segle de vida, encara que de moment foten bona cara.

 

Accés: Aparcament habilitat al municipi del Bruc,darrera de l'escola. Enllaç.

Aproximació:Pugem a la urbanització de sobre i trenquem a l'esquerra pel carrer Camí de Can Salses. Quan s'acaba l'asfalt agafem el primer trencant a ma dreta, passem pel costat de Can Salses i baixem a un olivar. Aquí agafem un corriol a ma esquerra i en comptes d'entrar al torrent trenquem a ma dreta. Arribem a una petita bassa on el camí es bifurca, agafem el corriol de ma esquerra. Ens enfilem a una carena on tenim unes vistes privilegiades. arribem a la base de la Tonsura i just abans d'un sector esportiu ens hem d'enfilar per la Canal Nubiola. Aquesta canal es troba equipada amb graons metàl·lics així com amb cordes fixes. Aquesta canal ens deixa a la base de la Proa i la primera via que veurem és l'Esperó del Vent,placa amb el nom i espits grocs visibles.

 

 

Horaris: Aproximació 50', via i rapelar-la 1'5 hores. Retorn al Bruc 45 minuts.

Grau obligat: V+/A0.

Material: Catorze cintes exprés i cordino de recanvi pels ràpels.Si es va just de grau podem llaçar algun merlet a la primera tirada.

Orientació: Sud.Compte amb el vent,el nom no el te perquè si!.

Descens: Dos ràpels de 40/45 per la mateixa via. 

Ressenyes: El dibuix és d'en Joan Prunera ( Col.leccionistadevies ) i la foto d'en Cesc Rosell ( Escalesrodones ), moltes gràcies!!!.

Laberinto Hueco al Pic del Martell.

Si sou assidus del Pic del Martell us pot passar com a un servidor que havia fet totes les tirades menys la tercera en fer les veïnes: Tamara, Almendariz i Mutant World. La via en si te trams guapos però m'han semblat més bones qualsevol de les altres tres. S'ha de dir que aquestes vies són posteriors per tant l'original i probablement la lògica sigui la Laberinto Hueco. 

  Accés: Des de Barcelona es fa per l'autovia de Castelldefels en direcció Sitges i Castelldefels. La deixem a la sortida 42 amb la indicació "Port Ginesta". Seguim paral·lels a l'autovia en direcció Sitges. De seguida arribem a una rotonda i ens desviem a la dreta per entrar a la urbanització " Rat penat ", crec que hi ha una tanca però està sempre oberta. Després d'una petita avinguda amb pins trobem una altre rotonda, seguim rectes per una carretera de revolts amb forta pujada i amb un cartell que indica " Parc Natural del Garraf". Quan portem 1.8 quilòmetres des de la segona rotonda arribem a l'aparcament que ens queda a ma esquerra i que te un cartell que diu " Pic del Martell".

Aproximació: Tot i no durar més de vint minuts és una mica incòmode. Baixem uns metres i creuem la carretera. Pugem per traça força definida fins a un coll on ja veiem la paret Est del Pic del Martell i baixem pel vesant oposat en forta baixada seguint una de les múltiples traces que hi ha. L'inici és comú amb la Tamara, està situat dos metres a la dreta de l'Esperó Bombers. Fissura amb nom desdibuixat i dos ponts de roca blaus.

Material: Un joc de friends entre l'Alien groc i el Camalot del 3. Si voleu aprofitar els pitons de la tercera tirada cal una navalla per canviar-ne els cordinos.

Grau obligat: V+/A0.

Orientació: Crec que sud est.

Horaris: Aproximació 20',via 1'5 hores i retorn al cotxe 20'. 

Descens: Del final de la via acabem de grimpar uns blocs i carenem a l'esquerra seguint rastres de pas fins a trobar una traça més o menys bona que a través d'una canal ens permet retrobar la traça d'aproximació.

Ressenyes: He penjat la que han fet recentment en Manel&Ita i també la original que he trobat al blog lesaltresvies. Gràcies a tothom!.

 

Via del Diluvi al Sócol del Montroig.

 

El penúltim llarg és molt ben parit i la primera tirada també és bona, a la resta de la via s'alternen trams xulos amb els rostolls i caminades de rigor. De molt bon combinar amb la Ui la que t'espera ja que és per on rapel.lem. Es coneix que els obridors han fotut una bona pencada tant de treure runa com de verd. Per a maniàtics de la matèria dur un xerrac per acabar de podar la savina de la segona role. No hem enllaçat llargs, la segona part de la via comença just després de la malla de protecció.

 

 

Accés: Si venim del sud un cop passat el poble de Camarasa direcció Tremp creuem el Segre i trobem dues esplanades a ma dreta on aparcar. 

Aproximació: Seguim la carretera en direcció Nord/Tremp uns 300 metres i a ma esquerra veurem un petit circ amb un pal elèctric. Fem una petita grimpada per assolir aquest circ. Sageta gravada a l'inici i assegurances visibles. Aquesta foto mostra el que es veu des de la mateixa carretera: 

 

Orientació: No n'estic segur però diria que sud est.  

Horaris: Aproximació 5',via 2'5 hores mentre que del cim al cotxe conteu 45'. 

Grau obligat: V/V+. 

Material: Un joc de friends des de l'Alien negre al Camalot del 3 que només hem fet servir per reforçar la penúltima reunió,una desena de cintes i algun tascó. Hi ha qui recomana doblar el semàfor d'Aliens així com els Tricams pel primer llarg. No és mala idea dur cordinos per canviar els molts que hi ha la via i els dels ràpels de la Ui la que t'espera. 

 

 

Descens: Des de la darrera reunió desgrimpem amb compte fins a una reunió que queda arran de cingle. Aquesta role és la tercera de la Ui la que t'espera n. Nosaltres d'aquí hem fet un sol ràpel de 60 fins la feixa,compte que cal encertar el punt d'aterratge sinó ens tocarà nedar entre bardisses. Possibilitat de fraccionar el ràpel. Dos bolts amb cordino i una anella. Acabat el ràpel anem a l'esquerra passant per sota de les vies: Tonet-Alegret,En traspàs i el sector Escaleta. Seguim avançant passant per sota del sector Solàrium i aquí comencem a davallar cap a la carretera on hem estacionat.

Ressenyes: Sinó m'erro són dels aperturistes ( DKP ) i d'en Joan Asín. Moltes gràcies a tothom!

Gómez Xalmet a la Prenyada.

La gran clàssica de Sant Benet,hauria jurat que juntament amb la Boy Roca de l'Elefant de lo més repetit de la regió. L'any 2018 es van retirar uns parabolts afegits al segon i tercer llarg de manera que actualment en aquestes tirades només hi queda el bon rovell montserratí acompanyat de les habituals xones de clavadors. Concretament la cosa l'hem trobat així: 

A la segona tirada hi ha una flor de dos claus per treure factor,dues savines seques, un grapat de ponts de roca i un burí.

Al tercer llarg hi trobem una falsa reunió de burins a un metre de la R2 acompanyat  d'un pont de roca juntament amb una savina al final de les dificultats. 

D'aquesta manera hi ha hagut trams de IV que no hem tingut prou traça per assegurar i hem emplaçat alguns aliens en antics clavadors que no semblaven massa valents.Nosaltres hem enllaçat aquestes dues tirades amb un llamp de llarg de 57 metres sense problemes de fregament.Itinerari molt bonic,totalment lògic i amb varietat de moviments, llàstima que la roca estigui polida en força trams.

 

 

Accés: Monestir de Montserrat. Aparcament de pagament (6.5€), descompte presentant targeta federativa (4€).
Aproximació: Pugem per les Escales dels Pobres fins al Pla de Sta. Anna. Aquí hem d'agafar un camí a mà dreta que, passant per unes escales, porta fins al refugi de Sant Benet. Anem a darrera del refugi i seguim un corriol que de seguida es bifurca: nosaltres anem cap amunt, si anem a baix de seguida trobarem un gran pi. Arribats a la base del Gat el corriol desapareix, fem una diagonal ascendent per la rampa de la seva base ( II ) i retrobem el corriol que ens deixa en una canal. Pugem uns metres a la dreta i assolim el peu de paret de La Prenyada. Anem a l'esquerra i localitzem el peu de via. Alzina amb grans arrels que permet assolir un petit replà on podem fer R0 i des d'on veurem el primer bolt.

Material: Unes setze cintes exprés,una plaqueta recuperable,un tascó així com un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 2 doblant 0.75 i 1. Les repeticions ens les podem estalviar a base de tascons, sinó enllacem la segona i tercera tirada i/o sinó reforcem l'alzina de la tercera reunió ( #1 ). Amb friends més gran ( #3 o #4?) potser podem assegurar millor la sortida del primer bolt de la via i/o l'arribada a tercera reunió,nosaltres ho hem fet a pèl.

Orientació: Sud.

Horaris: Aproximació 35',via 2'5 hores i del cim al Monestir 1 hora.

 Descens: Fem un ràpel de 25 m per la cara nord fins una canal, dos bolts amb cadena i anella. Des de allà baixem la canal fins un collet entre la Prenyada i la Roca d'en Barberà. Aquí fem un xic de pujada a l'esquerra per assolir el coll i baixem per una canal fins la base de la Prenyada on hem iniciat l'escalada.

Ressenya: Pertany a la malaguanyada web de l'Escalatroncs, compte que a la segona i tercera tirada no hi ha cap bolt dels que marca la topo. D'altre banda aquestes dues tirades mesuren uns 28 metres cadascuna.

L' avi trepador a la Codolosa.

No se si és perque em va salvar una tarda d'escalada que no contava fer res o perque les espectatives no eren massa altes peró el cas és que aquest itinerari em va agradar força.No hi ha massa feixa i la roca és bona malgrat que en al algun pas puntual està gastada.Hi ha un parell de trams més drets farcits de canto que són un goig d'escalar i un parell de murs on la presa escaseja un xic més i demanen col·locació.Tot aixó moguent-nos en el V grau.Espits a les tirades i bolts a les reunions,pel meu humil criteri prou separats com per no ser recomanable com a iniciació.

 

 

Accés: Aparcament de la Salut,àrea recreativa al municipi de Collbató. 

Aproximació: Des de l'explanada de dalt de les barbacoes agafem un corriol en direcció al torrent.Creuem el torrent per un pont de formigó i després remuntem torrent amunt.Quan la vegetació de l'esquerra desapareix és el moment d'enfilar cap a la base de la paret.La via és la segona a l'esquerra de l'Esperó de la Salut Aquí a sota penjo la fotografia d'en Manel&Ita iniciant la via, es veu un espit com a deu metres del terra.

 

Material: Si confiem en els espits que tenen vora els 30 anys en farem prou duent unes vuit cintes exprés. Si volem completar l'equipament jo crec que en farem prou amb un petit joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 0.75.

Horaris: Aproximació 15',via i rapelar-la 2'5 hores mentre que per tornar a l'aparcament hi he estat uns 15 minuts. S'ha de dir que anava sol i suposo que anant en cordada se'n fa mes via.

 

 

Orientació: Sud.

Grau obligat: V/A0.

Descens: Tres ràpels de 35 metres per la mateixa via, compte que n'hi ha algun que arriba molt just.

Ressenyes: Col·leccionistadevies,Manel&Ita i K-pujo.Moltes gràcies a tothom!.

Via Canaletes a la Panxa del Bisbe.

Via plaqueara per flipar com hi anàven els pioners amb valor pericia i quatre ferros s'enfilaven per on avui un mediocre s'ho ha d'anar mirant. A jutjar per la data es debia obrir sense expansius i avui en dia n'hi ha un grapat peró tampoc són a tocar. Hi ha qui creu que la roca està pol.lida a mi no m'ho ha pas semblat.

Accés: Aparcament del Monestir de Montserrat. 4€ si estàs federat, si no crec que són 6.5€. 

Aproximació: Del Monestir prendre les escales dels pobres, al Pla de Sta. Anna el trencant de la dreta que passa per la base de la Panxa del Bisbe. La via queda cap a l'esquerra de la paret,hi ha un burí a pocs metres del terra i es veu el primer parabolt a uns cinc metres. Penjo una foto d'un blog marcant el peu de via i una que vaig fer jo del burí.

Orientació: Oest.

Horaris: Aproximació 25',via i retorn a peu de via 2'5 hores.De peu de via al cotxe 20'.

Material: Una desena de cintes exprés, friends de l'Alien blau al vermell,un parell d'espits del 8 i una plaqueta recuperable.No és mala idea dur alguna cinta disipadora i sis mosquetons de seguro ja que les expansions de la a partir de la primera role freguen la cinquantena.

Grau obligat: V/A0.

Descens: Ràpel d'uns 30-35 metres cap al coll nord. Després baixem per la canal de la cara oest, primer entre la vegetació i després pel despreniment, fins al camí de les escales dels pobres,passem per peu de via.

Via Ponent a la Paret del Pont de Roca.

Te una segona tirada de placa i fissura molt guapa, la resta no ens ha acabat de fer el pes. Si la tornéssim a fer o ho haguéssim sabut hauríem escalat només el primer llarg rapelant de la segona reunió per escalar alguna de les vies del costat. La placa de la segona tirada te trams on cal encertar el camí entre assegurances i en algun punt ens ha sigut difícil protegir-nos. 

Accés: Des de Corça hem d’anar direcció a la Pertusa, aparcar en un gran aparcament. Tenim la paret al davant, aproximació evident per corriol i intuïció.

Aproximació: La via és perfectament visible des de l'aparcament. Només cal seguir la pista cap a l'esquerra una vintena de metres. Agafar un corriol que la gent utilitza per cagar a ma dreta. Després d'esquivar algunes merdes la traça esdevé més definida i apareixen fites que sense esgarrinxar-nos ens deixarà de pet al peu de via. Es veuen els bolts de la primera tirada, el primer d'ells en un esperó que podriem superar grimpant per l'esquerra.

Orientació: Sud Oest, te sol a partir de les 11.

Material: Nosaltres hem fet amb 10 cintes exprés, un tascó i un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 4. Pot anar bé canviar el del 4 i/o repetir el 2-3 per la fissura a l'inici de la segona tirada segons el nostre nivell.

Grau obligat: V+/A1. El V+ obligat és sostingut i en algun moment ens ha costat d'assegurar.

Descens: Nosaltres hem rapelat per la ????? que queda just a la dreta i amb la que comparteix R3. Hem baixat amb dos ràpels:60+35. No se com està per fraccionar.

Ressenyes: Roger Rocs i Joan Baraldes,moltes gràcies companys!.

Blanc Masia Mialet 2011 al Braguer..

 

Ens hi vàrem acostar atrets per les bones crítiques que te la via. La veritat és que l'hem trobat ben guapa i distreta. Com ja s'ha dit en alguna altre banda : escalada fina, acrobàtica i lògica que a més resta situada en una autèntica talaia monserratina. Totalment recomanable pel nostre parer, suposo que acabarà esdevenint una clàssica. 

Accés: Monestir de Montserrat. Aparcament de pagament (6.5€), descompte a federats (4€).

Aproximació: Agafem les escales dels Pobres fins al Pla de Santa Anna. Aquí surten tres camins: Sant Benet, Sant Joan i Sant Jeroni pel Pla dels Ocells. Prenem aquest darrer, passem per sota la Panxa del Bisbe, creuem un torrent al Pla dels Ocells i anem remuntant paral·lels al torrent. Arribem a un trencant: dreta Sant Jeroni i esquerra Sant Joan. Anem a l'esquerra fins que trobem a la nostre dreta una torrentera amb una mena de banyeres. Pugem a ma dreta per la torrentera i a la que ho veiem factible sortim del torrent a ma esquerra per anar a buscar un coll per dins del bosc. Un cop al coll baixem a la cara sud i anem amb tendència dreta per trobar el peu de via. Cúrrua de bolts del 8 visibles, els primers cinc metres els fem a través d'una alzina de moment ben ferma.

Horaris: Aproximació des del Monestir 1 hora, via i ràpel 3'5 hores. Per baixar al Monestir una hora i quart.

Material: Unes catorze cintes exprés i els estreps. Al coll entre la Desgraciada i el Braguer hem fet servir un Alien groc per assegurar-nos. Un cordino de recanvi pel ràpel del Braguer i si som molt fans de la seguretat deu metres de corda per canviar la de la Desgraciada.

Grau obligat: 6a/A1e,potser amb un ganxo passem amb V+/A2.

Orientació: Sud est. Compte amb el vent que estem alts.

Descens: Ràpel de 25 metres des del cim al coll amb l'Albarda.Després anem a retrobar el camí de Sant Jeroni buscant el millor pas per dins del bosc.

Cordada 25 a Coma de l'Orri.

Aquest itinerari que treu suc a un pany de paret pel qual no donaríem un duro. Ens ha semblat una bona via de placa, d'escalada generalment atlètica però tallada pet feixes cada dos per tres. Una bona proposta per omplir migdia o bé per fer-la en plan fanàtica tot baixant de la Piràmide de l'Aigua. Hem enllaçat les tirades 5 i 6.

 

 

Accés: Al municipi de Setcases agafar la carretera que condueix a Vallter 2.000.A uns 3 km.(?) del poble cal estacionar en un revolt tancat a dretes,a l'anomenat aparcament de Coma de l'Orri.Podria haver-hi un cartell així com senyals de GR i una torre elèctrica.

Aproximació: Des de l'aparcament comencem a remuntar la vall. A l'alçada d'un cartell trenquem a l'esquerra, creuem el riu per un pont de fusta. Seguim pujant i just abans de tornar a creuar el riu agafem un corriol a ma dreta. Aquest corriol primer va per una torrentera i després per una tartera. Ascendim per pendents herboses i rodegem el contrafort de la base per l'esquerra fins a situar-nos al peu de via. Parabolt visible sota un petit sostret.

 

Grau obligat: Diuen 6a de cavall estant m'ha semblat que amb V+ es passa.

Horaris: Aproximació 30',via 2 hores i descens 30'.

Material: Una dotzena de cintes exprés. Nosaltres a més hem posat tres peces: un Camalot de l'1/0.75 per enganxar el primer bolt així com un microtascó i un Alien vermell per treure pèndol al segon de cordada.Amb una mica de barra es deu poder fer només amb els expressos. Va bé dur doble corda i cintes desplegables per evitar fregament en alguns llargs.

 

 

Descens: Del final de la cresta cal davallar pel vessant Est, a la dreta. A estones per terreny acanalat a estones directament pel vessant. Cal intuïció, trobarem fites molt espaiades i si ho fem bé acabarem espetegant al pont de fusta que hem creuat durant l'aproximació.

Ressenyes: Així com tot el material gràfic és del blog d'en Joan Asín, gràcies!.