Ressenyes de Penia di Canazei.

Sector situat al passeig del poble de Canazei,tope urban.Sector interessant per dies de tempesta inminent ja que amb una mica de sort podrem aparcar a 20 metres de les vies.Això si,serem l'espectacle de tots els turistes.

Ho dic de memória però recordo alguna via pul.lida i d'altres no tant,equipament més o menys actualitzat així com vies curtes i amb mala llet.
Les ressenyes són extretes del blog ilusionealpina.Gràcies!!!.

Fessura Dimai a la Torre Grande.Cima Sud,Cinque Torri.

Em sembla que no hi ha cap via de Dolomites que no m'hagi molat...i aquesta no ha estat l'excepció. Certament com totes a les clássiques assequibles del massis notarem certa pul.limenta a la roca,sobretot als trams més complicats. Val a dir que el caràcter atlètic de l'escalada Dolomítica sempre apaivaga aquest fet,si a més escalem una via lógica i amb mogollón d'ambient ràpidament deixem de banda la patinor i gaudim com nens fent el mico una estona.

Accés: Des de Cortina d'Ampezzo seguim la carretera ncional 48 en direcció al Passo Falzarego. No recorodo a quina alçada cal agafar una carretera petita peró asfaltada a ma esquerra que puja al Refugi Cinque Torri on aparcarem. Diria que aquesta carretera només era transitable al vespre fins la matinada.
Aproximació: La Torre Grande està just darrera del refugi i hi ha un camí que en cinc minuts ens deixa a peu de via,a la dreta de la gran xemeneia. Pitons visibles.

Orientació: Est.
Material: Joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 2.
Grau obligat: V+.

És la vermella,nosaltres no hem entrat per la canal sinó per un llarg de V+ amb pitons a la dreta de la canal.

Descens: Penjo la descripció de la baixada per la Normal que duiem nosaltres:
"La discesa avviene mediante la macchinosa via Normale. Portarsi sul bordo del pianoro sommitale verso sud e abbassarsi qualche metro fino a raggiungere un canale che scende verso destra (viso a valle). Dove finisce ci si abbassa 3 metri sfruttando una fessura (III molto esposto) raggiungendo così una cengetta. Traversare 7-8 metri verso sinistra (viso a monte) sino a raggiungere un ancoraggio di calata. Con una doppia di 10 Mt. raggiungere una cengetta che si segue verso sinistra (viso a monte). Scendere arrampicando su difficoltà di II, III sino ad un cavo metallico che traversa a destra (viso a valle). Ignorarlo e scendere, superando dei grossi blocchi incastrati, alla terrazza poco più a sinistra. Da qui salire leggermente ad una selletta (ometti) dalla quale si scende verso destra (passi di I e II) sino a raggiungere un ancoraggio. Con una calata da 25 Mt., si arriva alla base della parete sul versante nord-ovest. Si segue brevemente la traccia verso sinistra (viso a valle) che costeggia la parete passando accanto all'attacco e successivamente al parcheggio."
Nosaltres hem acabat rapelant per la Gran xemeneia.

Piaz al Saas Pordoi.

Tot i no ser la clàssica ni més guapa de la paret la via ens va agradar.L'hem trobat ben aeria i variada amb la típica escalada dolomítica farçida de trams atlètics. La roca no està gens pul.lida però te algún tram on cal anar al lloro.Te l'aventatge que mentre la seva veïna Maria Mariakante estava a tope de penya,aquesta es trobava neta de cordades. Tot i aixó la part final és comuna i pot ser que hi trobem embús. Via amb aproximació i descensos xollo per ser a Dolomites que ho seràn més si ens aprofitem del telefèric del Saas Pordoi.

Accés: Tant si agafem el funicular com si pujem a peu hem d'estacionar al Passo Pordoi,a sobre de Canazei.
Aproximació: Nosaltres l'hem fet a peu,en cas d'agafar el funicular caldrà baixar del cim a peu de via.Per pujar caminant cal seguir el camí senyalitzat que puja al Saas Pordoi i deixar-lo per un evident corriol a ma esquerra a les envistes de la paret. Pujar per aquest corriol a través d'una zona de tarteres fins assolir la base de la paret. Seguir pel peu de paret a l'esquerra tot passant per l'iniçi de la clàssica Maria Marikante,la via comença en una fissura ample/díedre a l'esquerra del canvi d'orientació/esperó que fa la paret.

Orientació: L'iniçi de la via és Oest i després Est.
Material: Joc de friends de l'Alien groc al camalot número 3. A la primera tirada entrarien peçes més grans però no les dúiem i hem anat bé.
Grau obligat: V+/A1.
Descens: La via finalitza just a l'estació del funicular. Si baixem a peu només cal seguir un evident i senyalitzat camí que ens retorna al Passo Pordoi.

Espigolo Jori a la Punta Fiames.

Una clàssica de la zona de Cortina, la seva linea és ben suggerent. Després un cop possats a la via hi ha de tot. La part de baix és més alpina, amb algunes vires i una mica d'herba.De la feixa cap amunt hi trobarem molt bons llargs de fissura-díedre. Sembla que és una via força concorreguda,nosaltres hi hem anat un dia de meteo insegura ( no se si és una bona opció per aquests dies ) i hem estat ben tranquils. Fins a la feixa s'escala la via Dimai,arribats a la feixa flanquejem uns cent metres cap a la dreta per enganxar l'iniçi de la Jori. La Dimai ,a la feixa, va recte i és més fàcil.

Accés:Qui abbiamo trovato delle paline in legno con le indicazioni per il sentiero n. 202. Seguendo le indicazioni si perviene alla base delle pareti della catena del Pomagagnon dove un sentiero che le costeggia conduce (se seguito verso sinistra, viso a monte) alla Punta Fiame Des de Cortina seguim la carretera estatal n.51. Algunes guies recomanen aparcar a l'hostal "Codavilla/Putti". Nosaltres hem seguit uns  600/700 metres més fins que hem trobat una area de descans on hem estaçionat. 

Aproximació: Des de l'aparcament pujem a agafar un carril biçi i el seguim a l'esquerra allunyant-nos de Cortina. Hem seguit les indicacions del sender n. 202,sinó em falla la memória aquest camí et deixa a la base de les parets. Aquí cal deixar-lo i anar a l'esquerra per un corriol que ens deixa al peu d'una canal vertical sorrenca. Remontem aquest corredor terrós i seguim per una cornissa de bon fer i amb corriol peró estreta fins que arribem a la concavitat que separa la Punta della Croce de la Punta Fiames. Arribats a aquest punt cal remontar la concavitat uns 30 metres i deixar-la per una cornissa estreta ( fita ) que ens deixarà a la base d'una xemeneia rocosa ja a la cara sud de la Punta Fiammes. Nosaltres aquí ens hem encordat, la canal te algún pas de III+/IV,a 50 metres del terra diria que hi ha un químic per fer reunió,hem preferit acabar d'apurar la corda i sortir a peu pla per assegurar en un pi. Després hem seguit un con rocós en tendència a l'esquerra. La via comença bastant més enllà d'una placa conmemorativa, a la vertical d'una xemeneia i d'una fissura ample. Material visible.Fites,600 metres de desnivell i unes 2 hores.

Orientació: Sud.La via es troba a baixa cota i pot ser una bona opció per dies freds,si fa calor crec que és un forn. 
Grau obligat: V+/A0.
Material: Joc de tascons i un de friends de l'Alien groc al Camalot del 3.Els més grans(4 i 5) entren a la tirada de fissura ample,nosaltres els duiem i no els hem possat perque hi havia força pitons.

Descens: Dura unes dues hores i no recordo que fos complicat de trobar però hi havia un tram de grava al corredor que potser millor no fer de nit o plovent.Desde la cumbre, bajar por el sendero vertiente N hasta la brecha de la Punta della Croce, atravesar la vertiente N de esta punta por un sendero bueno para llegar a la Forcella del Pomagagnon. bajar al S, el monstruoso (!) corredor de piedras ; en la salida de las paredes, seguir por una o otra orilla para llegar al camino de subida luego Fiames .

Via Giuliana sortida Timillero/Secco a la Punta Disperazione.

Via ràpida i propera al refugi. Sense ser cap maravella pot ser una bona opció per a dies de meteo inestable o similar. Escalada atlètica típicament dolomítica, no massa pul.lida. La baixada per ser a Dolomites és força senzilla i passem pel peu de via. Tot i que a la part alta el díedre de la Guiliana fotia bona pinta acabava de ploure i ens feia por que estigués moll. La combinació que hem fet és la més freqüentada per escalar aquesta paret, de fet hi ha punts vermells que van marcant per on va la via.
Accés: Fiera di Primiero. Des d'aquest municipi seguir les indicacions cap a Val Canali fins al restaurant Cant del Gal. Un cop aquí agafar una carretera força estreta i costeruda però asfaltada a ma dreta al final de la qual aparcarem. Diria que la carretera està senyalitzada per pujar al refugi de Treviso.
Aproximació: Des de l'aparcament seguir el camí senyalitzat fins al refugi Treviso ( cota 1631, 35' des de l'aparcament ). Un cop al refugi cal prendre el sender 720 en direcció a la Forcella delle mughe, a ma derta i en forta pujada per dins del bosc. Un cop el camí deixa el bosc s'ens apareix una vall, la paret ens queda a ma dreta. Remontem uns metres la vall per terreny herbós i rocós i quan som a la cota de peu de via localitzem una traça que porta a peu de via. Pintada amb el nom de Guiliana de color vermell una mica desdibuixada, uns deu metres sota d'una petita cova. Baixant passem per peu de via i podem recollir la motxilla.

Material: Algún tascó i un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 2.
Dificultat obligada: V/A0.
Orientació: Nord.
Descens: Por la via ferrata que llega al corredor grande a la izquierda de la via. bajar luego en esta canal (cable o cadena a veces). Ningun rapel necesario. Passem per peu de via per si hi hem deixat quelcom.
Ressenyes: De Saasblos,gracies!. Nosaltres hem fet la sortida que marca la fotografia, per fer la Giuliana integre al darrer tram anar a l'esquerra per un evident díedre diagonal i ample,tal i com marca el croquis en dibuix. 

Ada al Col dei Bos.

Aquesta ens va semblar una mica més xunga del que marquen les ressenyes,amb força trams de V+.La via és força concorreguda: aproximació curta,baixada senzilla,dificultats entorn del V+ i pasos clau equipats ( químics i pitons ).Atenció als aventurers i escaladors autèntics hi ha marques de pintura perquè no ens perdem.Igualment hi ha tirades que es poden fer per variants més difícils.
A nosaltres ens va agradar més que l'Alverà,ens van dir que encara és més bona la veina Gaudeamus.

Accés: Cal aparcar al restaurant "da Strobel", una mica abans del Passo Falzarego venint des de Cortina.
Aproximació: Des de el restaurant prenem el camí 423 fins les runes d'un hospital militar.Un cop aquí agafarem el camí 412 i a les envistes de la paret,deixarem el camí per una traça que discorre per una tartera. El peu de via és un díedre súper evident,a més segur que hi ha gent fent la via que us poden confirmar si aneu bé.
Orientació: Sud.

Material: Nosaltres vàrem fer servir un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 3. Mola cintes llargues i/o corda doble.
Grau obligat: V/V+.
Descens: Tenim dues opcions per baixar caminat cap a l'esquerra i cap a la dreta.Crec que per l'esquerra és més ràpid.Nosaltres vàrem baixar per la dreta perque anàvem fent petar la xerrada amb una altre cordada i ens varen dir que era més maco i cómode.
Hem trigat una hora aproximadament,sempre per camí ben fressat.

Via Feder al Sas Pordoi.

Segons alguna guia aquesta és una de les millors vies de IV de Dolomites.Llegint això nosaltres pensàvem amb un espígolo infinit de bona roca, ple de canto i ben aeri. La veritat és que no és això el que ens hem trobat....Al final ha resultat una via més aviat alpina,amb algunes feixes.Hi ha pitons escampats aquí i allà però cal lógica i una bona ressenya per anar trobant el camí, no és la típica via clàssica on sempre hi ha un clau o un cordino per marcar-te el camí.El més característic de la via,però,són les dutxes. És típic passar la tarda anterior mirant la paret i intentant esbrinar si la via estarà seca...Nosaltres hi hem escalat un Agost que no se si ha sigut molt sec o no,feia dies que plovia un de cada quatre dies.Hem trobat un parell de llargs molls i dos més que directament eren un torrent i calia banyar-se literalment.Jo patia per poder escalar aquestes tirades molles però realment ténen un canto enorme i es poden escalar mullades sense el mínim problema. M'imagino que és una via que dificilment la trobarem tota seca i que si ha plogut molt la cascada de dalt pot ser perillosa.Mola portar roba de recanvi i anar-hi un pèl tard per fer les dutxes amb sol. Si es va bé de temps i forçes, el que fa la gent és enllaçar amb la part de dalt de la Dibona,així en comptes d'acabar a la feixa s'arriba fins al cim.

Accés: Aparquem a sota la paret,davant de l'hotel Ciavazes.Carretera de Canazei al Paso Sella.
Aproximació: Seguim un camí que surt a l'esquerra de l'hotel i que ens porta a un magatzem de llenya a l'aire lliure.Un  cop aquí anem a una evident tartera i la seguim de pujada fins a una traça que surt a l'esquerra per dins el bosc.aquesta traça fins a un bon camí( GR).Continuem pel GR un tram i el deixem.per pujar oer la tartera que hi ha a la base de la paret.L'iniçi de la via no edtà massa definit,es pot començar per molts llocs.Nosaltres hem atacat bastant a l'esquerra per una zona de grades,hem grimpat uns 80 metres de II,fins a un díefre curt de III i awuí ens hem encordat.Llavors hem continuat per terreny de grades durant dos llargs:II/III amb algún pas aillat de IV,semore amb tedència a la dreta.Crec que hi ha molts atacs possibles,començant més a la dreta l'entrada és més direcre i sembla que més difícil.

Orientació: Oest,sol a partir de la una.
Material: Nosaltres hem fet anar algun tascó i un joc de friends de l'Alien groc al Camalot del 3.Segurament el del 3 és prescindible.Pot ser útil portar material e retirada per si trobem.massa aigua a dalt ( pitons?).
Dificultat obligada: V+.

Descens: Seguim la vira a la dreta,hi ha algúm tram delicat i un tram en que costa veure el pas,pujar lleugerament.Millor no fer-la de nit sinó la coneixem.La. ira es acaba deixant al camí que puja del Paso Pordoi al cim del Pordoi.El seguim de baixada fins al Paso Pordoi,una hora del final de la via.Aquí caldrà baixar per la carretera en direcció Canazei.Nosaltres vàrem fer dit i ens van pujar.Sinó crec que hi ha uns dei quilómetres i que hi ha un camí que fa dreçera darrera de la Casa Cantoniera.
Ressenyes: Penjo aquest parell que he trobat per internet, són una mica justes. Igual per trobar la via serveix però per escalar-la millor mirar la guia de la zona. Hi ha un llibre groc que te ressenyes que estan força bé.

Saas de Stria/Hexenstein.

Sector súper freqüentat,m'imagino que degut a la seva curta aproximació i a l'abundància de vies fàcils.Hi ha una trentena de vies,d'aquestes són totes 4/5 menys quatre 6a's i un 7b molt anecdótic.

L'orientació del sector és Est però està força alt i el fet d'estar a prop del coll fa que sigui un indret força ventat.L'accés el fem des del Passo Falzarego,aquí prenem   la carretera del Passo Valparola i aparquem una mica abans del Museu de la Guerra.Les vies són perfectament visibles des de la carretera i en cinc o deu minuts hi arribem. Equipament a base de químics i algun bolt.

Spigolo ovest al Saas d'Ortiga.

Nosaltres la vàrem trobar molt bona en el seu grau i estil. Mica en mica es va possant aeria i va agafant ambient, de manera que acabes escalant pràcticament pel fil,amb una roca d'escàndol farcida de bon cantell i de ponts de roca per llaçar. Si la cordada és ràpida i fanàtica dels llargs recorreguts ha de ser la óstia combinar-la amb la Detassis a la Pala dil rifugio.

Accés: Fiera di Primiero.
Aproximació: Llarga,tiesa i entretinguda,estem a Dolomites!. Primer fcal seguir el sender senyalitzat fins al Refugi Treviso ( 40').Un cop al refugi prenem el sender 720 que puja ben dret per dins el bosc fins a una ample vall.Remontem tota la vall fins al coll de la Mughe ( 1.5 hores del refugi,cota 2.244),punt on podem deixar la kmotxilla.Al coll cal anar a l'esquerra per un camí que ens deixa a una cornisa,ambpunts realment aeris.Els trams més difícils de la feixa es troben equipats amb graons i cable,tot i així cal grimpar algún pas de II.En aquesta feixa,si ha plogut,és possible agafar aigua d'alguns regalims de la paret.Al final de la feixa remontem una canal fins al final,en un coll.Aquí comença la via ( 45' des de el coll,3 hores des de el cotxe ).,ataquem per una canal/díedre.

Orientació: Oest,
Material: Tot i que la guia recomana només vaguetes per ponts de roca,nosaltres també hem fet anat un joc de friends desde l'Alien groc al Camalot del 2.
Descens: No el recordo exactament però estava fitat,hi havia desgrimpades fàcils i un prell de ràpels opcionals equipats amb químics.1hora find al coll.

Schubert o de l'Amistat al Piz Ciavazes.

Molt bona via: vertical des de el primer metre,força homogènia i sostinguda.L'escalada és eminentment atlètica i molt variada, alternant a parts iguals la placa i la fissura. La primera tirada te la roca força pul.lida,a mida que pujes la roca millora. Via força concorreguda,reunions de dos químics amb una anella.
Accés: Carretera que puja al Passo Sella des de Canazei. Aparquem sota la paret.
Aproximació: Agafar camí que puja a la paret,inici en un díedre groc.
Orientació: Sol de 9 a 5.

Material: Algun tascó,cordinos per ponts de roca i un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 3.A la primera tirada si faltés algún pitó a la part final costaria assegurar amb flotants.
Grau obligat: V+/A1.
Descens: Força xollo per ser a Dolomites
La via acaba en una feixa.Caldrà seguir-la a l'esquerra fins que s'acaba,a les en vistes de les Agulles del Sella.Awuí baixarem.per una canal amb dos ràpels opcionals ( 25m/III ).Aqcabada aquedta canal el camí es bifurca,seguim el de l'esquerra.

Spigolo del Velo a la Cima de la Madonna.

-Cordada: Txus i Busquets.
-Ressenya: Aquesta ens va anar molt bé.

-Material: Per assegurar les plaques van molt bé el semàfor, els tascons i forçes vagues i/o cordinets alguns de fins. De peçes grans màxim fins al Camalot de l'1 o el 2.

-Acces: Hem de pendre la carretera que uneix Fiera di Primiero i San Martino, a 6 km de San Martino cal agafar un trencall senyalitzat a l'esquerra, per carretera estreta i per pista després arribem a Malga Ronz. L'aparcament per anar al refugi es troba un quilometre més amunt de Malga Ronz, en un espai habilitat i amb una font. En plan piratilla potser es pot pujar una miqueta més per la pista ( no hi ha cadena ni ningú que ho vigili), no se com està perquè nosaltres hem passat per la drecera senyalitzada.

-Aproximació: Cal pujar al Refugi del Velo, són aproximadament 800 metres de desnivell i que nosaltres hem fet en unes dues hores i escaitx anant només amb el material d'escalar. Durant l'aproximació no hem trobat aigua i al refugi la font estava espatllada. Podem deixar una motxilla al refugi ja que està a 15 minuts de peu de via i hi passem en el descens.
Un cop al refugi seguim les indicacions de la ferrada, a l'esquerra. Passada la primera tanda de graons,cadenes etc... de la ferrada iniciem l'escalda.Les dues primeres tirades són fàcils ( II-III) i són una miqueta un campi qui pugui, suposo que el millor és fer-les en ensamble o directament desencordats.

Després crec que hem passat per l'esquerra per un tram de V i acabat aquest ens hem tornat a col.locar al fil de l'esperó on hem optat per la Variant Steger.
-Via: Va per unes plaques de bona roca,verticals i farcides de presses que són guapíssimes, llàstima de la part de baix que és més terreny alpí. Via concorreguda peró que no patina. La Variant Steger és més difícil peró em sembla que és més guapo per l'original. V/V+ obligat.

-Descens: Del cim carenar en direcció oposada al vessant que hem escalat fins a una bretxa. A la bretxa en comptes de pujar a l'altre cantó hem d'escalar en oposició i anar sortint cap a la timba fins a una instal.lació de ràpel, per fer aquest tram ens hem assegurat ( pont de roca i bolt ). Al final de la bretxa hi ha una instal.lació de ràpel. Fem un ràpel de 60 fraccionable fins una terrassa. Aquí raplem d'un pont de roca ( queda alt ) o desgrimpem fins a una vira. Seguim la vira cap a la dreta fins a una anella d'on tirrem un ràpel amb simple ( desgrimpada ) o bé amb doble i ens estalviem la desgrimpada. Arribem a una canal que hem de seguir de baixada a la dreta ( d'esquenes a la paret ). Fem un curt ràpel i arribem a una nova canal que es bifurca, seguirem el ramal de l'esquerra amb un parell de ràpels al final que ens deixen a les envistes del refugi.

Vinatzer a la III torre del Sella.

-Cordada: Txus i Busquets.
-Material: Joc de friends des de l'Alien groc fins al Camalot del 3 i tascons.
-Accés: Cal anar al Passo Sella ( 2.244 m. ). Accesible en cotxe des de la població de Canazei.

-Aproximació: Bastant evident ja que la via es veu perfectament des del cotxe. Des de el Passo Sella hem de pendre el sender n.649 en direcció a les Torres del Sella. Un cop a sota de les Torres ja veurem una traça que s'enfila en direcció a les mateixes per una tartera. La seguim fins aproximadament a sota de la Segona Torre i aquí flanqueijem en direcció a la Tercera Torre. La via comença uns vint metres a l'esquerra de la gran canal que delimita la torre per la dreta, en una zona de plaques tombades a l'esquerra d'un sostre.

 No entrar per una fissura amb un friend encastat sinó per la seva dreta. Diria que hi ha altres entrades de la via.
Per arribar a la base de la paret calia superar una petita congesta de neu sense necessitat de grampons.

-Ressenya: Com que les portàvem no ens vàren molar massa en vàrem fer una, quan pugui la penjo.De moment piratejo la del llibre que duiem.

-Via: Guapa. La roca és en general bona, a dalt hem passat per la variant de l'esquerra i potser no ho és tant peró ja es passa bé i al llarg de sobre la feixa està una mica sobada. V+/A1 obligat.

-Descens: Acabar d'arribar al cim i desgrimpar uns cinc metres a l'esquerra fins a una instal.lació de ràpel. Fem aquest ràpel de 22 metres. Aquí en teoria caldria desgrimpar per la Normal fins a la vira. Nosaltres ens hem liat i hem agafat una linea de ràpels que amb quatre ràpels curts ( millor amb una sola corda, compte amb les enganxades del nus ) ens deixarán a la vira. Si aneu per aquests ràpels millor portar alguns cordinos de recanvi que estan cutres.
Un cop a la vira la seguim fins que finalitza a la Canal i seguim aquesta de baixada, primer amb petites desgrimpades i després amb dos o tres ràpels jo diria que obligats.
Al final de la canal hi havia una bona rimaia que hem pogut passar bé sense grampons.