Lola Vaqué a Ecos.

Suposo que el fet de tenir mala roca a la part final de la via fa que ens enduem el record d'un itinerari de roca trencada i probablement no és així.A mi personalment m'ha acabat agradant, tant per l'ambient com per lo xulo d'algunes tirades de lliure força plaent i ben assequible.Si fos una escalada més repetida milloraria la qualitat de la seva pedra.

Accés: Esplanada del Miracle (Creu d'en Regató) situada a uns 5 km de Can Maçana i a 2 km. de Santa Cecilia. Hi ha lloc per uns quatre cotxes a l'ombra d'un bon noguer.

Aproximació: Pugem per les escales de ciment que surten de la carretera fins a un camí que seguim cap a l'esquerra. En poca estona arribem al GR que seguim cap a la dreta. Arribarem a unes escales de pedra i poc després trobem un camí que surt a mà esquerra senyalat amb marques blaves. Agafem aquest camí que ens porta fins a la Canal del Miracle. Després d'una forta pujada arribem al Collet del Miracle. Poc abans del Collet prenem un camí transversal a mà esquerra. El seguim, primer per dins el bosc, i poc després arribem a una clariana des d'on es veu la Roca d'en Guillot i a la seva esquerra la veïna de la Roca d'en Guillot on intuïm l'itinerari. Seguim avançant per sota les parets, superem un tram de camí esllavissat gràcies a unes cordes fixes i una estona després assolim l'inici de via.Les cadenes de sortida es veuen des del terra i són una bona referència per saber que estem al peu de via que toca.

Material: Catorze cintes exprés, un estrep per cordada, un ganxo i un Camalot 0.75 per posar després del darrer espit de la segona tirada. El ganxo de la foto hi queda de nassos però segurament tots s'hi arrapen,  ja que el forat sembla arreglat a tal efecte.

Grau obligat: 6a/A1. A la tercera tirada la via es solapa amb la Sueños de oro i m'ha semblat un llarg obligat sense arribar a ser exposat, s'ha de dir que aquest tram l'he fet de segon i en lliure de manera que potser amb V+ es passa. L'A1 és un sol pas on cal ganxejar d'un emplaçament evident i que sembla arreglat a tal efecte, això si, en cas de fallar anem a parar a sobre de la reunió.

Horaris: Aproximació 1 hora, via 3 hores i retorn al vehicle 1 hora.

Orientació: Est. Ombra a partir de quarts de dues, just entre aquesta hora i les tres el sol et ve a la cara i costa veure per on has de pujar.

Descens: Caminant.Corriol una mica embrossat i poc definit fins que arribem al camí principal ( P.R. ) que seguim a la dreta fins al Collet del Miracle on retrobem el camí de l'aproximació.

Ressenyes: Escalatroncs i Jose Walero. Moltíssimes gràcies!.

Via Normal a la Roca del Miracle.

No deu ser la més maca de l'agulla però segurament si que és la més fàcil de llarg. La primera meitat discorre per una fàcil i evident fissura situada a la cara oest que ens mena a un ampli relleix en plana aresta sud.A partir d'aquest punt gaudirem d'una assequible escalada de placa totalment desequipada però que podrem assegurar utilitzant bons clavadors. Ideal per acabar de sumar metres si passem pel Coll del Miracle.

 

 

Accés: Esplanada del Miracle (Creu d'en Regató) situada a uns 5 km de Can Maçana i a 2 km. de Santa Cecília. Hi ha lloc per uns quatre cotxes a l'ombra d'un bon noguer i està a ma esquerra si anem de Can Maçana a Santa Cecília.

Aproximació: Pugem per les escales de ciment que surten de la carretera fins a un camí que seguim cap a l'esquerra. En poca estona arribem al GR que seguim cap a la dreta. Arribarem a unes escales de pedra i poc després trobem un camí que surt a mà esquerra senyalat amb marques blaves. Agafem aquest camí que ens porta fins a la Canal del Miracle. Després d'una forta pujada arribem al Collet del Miracle, seguim el camí a l'esquerra cap a Frares/Coll de Port i la primera agulla que trobem és la Roca del Miracle.Pel mig del bosc, sense massa traça, assolim la base de l'evident fissura a la cara oest de l'agulla.

Orientació: Oest la primera part i sud la segona.

Horaris: Aproximació 50 minuts,per fer la via i el ràpel uns 45 minuts.Amb quaranta minuts tornem a ser a l'aparcament.

Material: Dos Aliens ( groc i vermell ) així com un Camalot del 0.5. En un dels clavadors només és possible encabir-hi un clau pla.

Grau obligat: IV

Descens: Nosaltres hem baixat per la via amb un sol ràpel de 25 metres per la mateixa via. Reunió i ràpel de dos parabolts anellats.

Ressenya: No se d'on ha sortit però estaria bé saber-ho!.

Magic Circus a Cambre d'Ase.

 

Personalment és la que m'ha agradat més de totes les parabolades modernes que he fet a la zona. De fet si anem a fer aquest tipus de via a Cambre d'Ase el millor que podem fer és escalar el Petit diedre a la Punta Cecil,rapelar i venir a la Magic Circus. Es tracta d'una via esportiva força mantinguda en el sisè grau, no recordo adherències si que recordo uns díedres cecs  de moure's una mica i el pas de bloc d'aguantar en uns roms una secció prou llarga i sense canto salvador. Hem enllaçat les dues primeres tirades.

 

Accés: Aparcament de l'estació d'esquí d'Eina.

Aproximació: Prenem una pista tancada amb una valla.Anem guanyant alçada a vegades per les pistes d'esquí a vegades per corriols de descens de btt. Una mica més amunt d'una caseta dels remuntadors agafem un corriol a ma dreta amb fites. Aquest corriol ens durà per una zona de blocs al Circ de Cambre d'Ase,la via queda a les primeres parets que trobem a ma dreta del circ. Parabolts visibles en un díedre molt cridaner,uns metres més enllà de la corrua de bolts de la Ascension vers una etoile.

Algunes cordades erren l'aproximació i pugen massa amunt del circ. A nosaltres ens va passar, penjo una foto d'en Xavi Diez que ho explica molt bé.

Material: Nosaltres n'hem fet prou amb una quinzena de cintes exprés, si ho volem xapar tot a la tercera tirada n'hem de dur 19. Va bé dur-ne alguna de llarga per enllaçar les dues primeres tirades.

Grau obligat: V+/A1e.

Orientació: Crec que Est.

 

 

Horaris: Aproximació 1 hora, via 2 hores i descens 1'5 hores.

Descens: No recordo si estava equipada per rapelar. Nosaltres de la darrera reunió vàrem fer un ràpel de 10 metres i vàrem sortir per la carena. Seguim el cordal de baixada fins arribar a les pistes d'esquí on retrobem l'aproximació.

Ressenyes: Parce,Joan Asín i Xavi Di

Via Directa a la Maladeta.

La gran clàssica d'aquesta paret, de fet és tant clàssica que deu sortir a la guia d'en Bellefon. La Gàrgola ens mira atentament mentre escalem bons murs fissurats sobre un granit de pel.licula...que més voleu!. La via en si m'ha semblat molt bona i assequible llevat de l'entrada, on crec que hi mancava un pitó de manera que ens hem trobat amb una bona apretada sobre roca entre humida i molla. Suposo que els que ens atansem a escalar en aquesta paret ens agrada caminar però igualment jo crec que encara que no ens agradi caminar l'itinerari paga la pena.

 

 

Accés: Nosaltres hem fet la logística d'acampar als Ibons de Cregüeña i fer activitat uns dies per la zona. Si es va a escalar la paret en el dia deu ser millor anar per Coronas on caldrà estar pendents dels horaris dels taxis. A Benasque prendre la A-139 en direcció l'Hospital de Benasque. Al cap de 8,5 km. ens desviarem a la dreta cap a Los Baños de Benasque. La carretera baixa al riu i el creua, al primer revolt a l'esquerra nosaltres trencarem a la dreta per una pista baixant pel costat del riu poc més d'1km.Aparcarem a les inmediacions d'una cabana de pescadors havent localitzat el camí que puja cap als Ibons de Cregüeña ( cartell ).

Aproximació: El camí que puja fins als Estanys de Cregüeña està marcat amb pintura blava i moltes fites. En arribar a l'estany el roedejem per l'esquerra i remontem la tartera fins a peu de paret. Per arribar a peu de via cal grimpar un primer resalt fins a R0,a montar.El sostre que s'esquiva a la primera tirada i la Gàrgola són bones referències per ubicar la via.

 

 

Material: Unes 14 cintes exprés millor llargues, algun tascó i un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 3. Dúiem un 4 peró crec que no l'hem possat. Tampoc hem fet anar les repeticions de números grans (1,2 i 3 ) ni tampoc els 3 claus que penjaven del nostre arnés. Hi pot haver neu a peu de via de manera que calguin grampons i piolet,no ha estat el cas.

Horaris: Aproximació a Cregüeña 3 hores, a peu de via 1 hora,via  3 hores ( fins Gàrgola ) i ràpels 1'5 hores.De peu de via al cotxe 3 hores. En total surten 11.5 hores de cotxe a cotxe,contant que hem pujat amb queviures per dies,els sacs i el fogonet fins a Cregüeña, de manera que amb menys pes es poden retallar els horaris.

Grau obligat: Teòricament es passa en V+/A1. A la primera tirada, que he fet de segon, ho he vist més aviat de 6a obligat. És un tram on crec que hi manca un pitó.No se si es pot clavar algun extraplà, dur una canya i/o un ganxo per tal de xulejar-ho. La resta de la via, si es du prou ferro, si que m'ha semblat de V+/A1.

Orientació: Sud,però a la part de baix no l'hi toca el sol fins cap allà les 12.

Descens: Hem rapelat per la mateixa via a l'alçada del Trampolí. Hem fet 6 ràpels: d'entre 35 i 50 metres equipats amb doble parabolt  amb anelles,uns amb cadena i altres amb cordino( recanvi ). Els dos darrers coincideixen amb les dues primeres roles de la via i l'antepenúltim es troba una mica més amunt del tercer relleu.

Ressenyes: Luichy,moltes gràcies. Per fer l'activitat anàvem amb la seva guia de la zona i ens va anar molt bé!.

Orígen Magdalena Inferior.

Una bona via esportiva,llàstima que si l'escalem en lliure notarem un gran salt entre la primera i la segona tirada. El primer llarg no em consta que hagi estat encadenat peró es comenta que podria rondar el 7b mentre que la segona tirada és un V+. Els tibaners al·lergics als llargs fàcils plegaran veles a R1( dues anelles ) i els cinquègradistes hauran de xupar-se pràcticament tot una tirada d'Ae. S'ha de dir que els passos d'Ae són llargs si fas 1.80, si fas menys tires de tramposa o escales cosa que l'hi dona un toc d'emoció a l'assumpte. La segona tirada,en canvi,és un gaudi del lliure: vertical i farcit bons codols,de fet hom afirma que és dels millors V+ dels Gorros.En aquest llargd'una xapa sempre veus l'altre malgrat que en algun punt això costa.

Accés: Aparcament del Monestir de Montserrat. 4€ si estàs federat, si no crec que són 6.5€.

Aproximació: Del Monestir agafar les Escales dels Pobres, en direcció a Sant Joan. Al pla de Sta. Anna anar pel de sota i quan sortim al camí transversal (St. Joan - St. Jeroni) seguir-lo a la dreta i ens deixarà al camí transversal que va per sota dels Gorros i les Magdalenes. El seguim direcció St. Jeroni fins que ens desviem a mà esquerra pel camí que puja a Sta. Magdalena. Un cop a la base de la Magdalena Inferior la vorejem cap a la dreta. La via comença a la dreta d'una llastra herbosa, es veuen els espits.

Material: 18 cintes si ho volem xapar tot a la primera tirada,a la segona amb 8 ja farem.Jo enlloc d'estrep he fet anar una vaga al peu,si feu menys de 1'80 i no us ve de gust fer lliure preveure una antena. Estaria bé una clau per apretar un bolt al primer llarg i afluixar el mallón que penja del seguro de sota. 

Orientació: Nord.

Grau obligat: V+/A1e. Les tres piades de la via que havia llegit l'hi donen 6a+ obligat. Jo he fet tota la primera tirada en Ae i he arribat a totes les xapes amb una vaga menys la d'anar a reunió que és V. Faig 1.80,potser per escaladors més baixets si que és 6a+ obligat.

Horaris: Aproximació 45',via i ràpel 2'5 hores. Del final del ràpel al cotxe 40'.

Descens: Des del cim un ràpel d'uns 35 metres per la cara sud-oest, per on va la Via Normal. Després rodejant l'agulla per la cara sud arribem a les escales de Jacob i d'aquí podem baixar fins al camí de l'aproximació. La primera reunió disposa de dues anelles mentre que la segona no.

Iroquesos a la Manolito Garcia.

 

Ens ha semblat una bonica escalada esportiva, on fins i tot els més porucs podran apurar ja que hi trobem un equipament modern i abundant. Malgrat un inici un xic desagradable de seguida començarem a gaudir de la bona placa montserratina.La darrera tirada si que alguns la consideren un mer tràmit per assolir el cim. La nostre idea era rapelar de la segona reunió per fer la veïna Yucatan però anàvem justos de temps i ho hem deixat estar.Al cim no hi ha reunió i hem anat a buscar la instal·lació de ràpel que queda a la banda Nord.Opció a tenir en compte si volem sumar metres després d'escalar alguna de les exigents vies al Dumbo ( Aresta Brucs, Esperó dels Núvols,Lobo Estepario...),en aquest cas conteu amb uns cinc minuts per enllaçar les dues escalades.

 

 

Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe, ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€ (2€ si estàs federat).

Aproximació: Des de l'aparcament pugem en direcció al refugi d'Agulles ( senyalitzat ). Al cap de mitja hora arribarem al Pas de la Portella, el superem i un cop al coll del damunt hem baixat pel vessant oposat. Passem de llarg del refugi i agafem la Canal Ampla fins a l'agulla Sens Nom. En aquest punt remuntem a l'esquerra pel mig del bosc fins arribar a la base de la paret.La via comença just davant d'un gran pi, corrua de parabolts Fixe del 10 visibles.

 

 

Material: Només calen cintes exprés,diria que amb una desena ha estat suficient.Si volem baixar de la segona reunió sense fer el cim caldrà abandonar un cordino doncs només un dels dos parabolts te anella. El ràpel del cim és d'un sol parabolt vinculat a una savina amb una corda a les últimes,preveure dos metres de corda per abandonar.

Horaris: Aproximació des de Can Massana 50', per fer la via i el ràpel hi hem estat 45'. Del final del ràpel al cotxe 50'.

Orientació: Est.

Grau obligat: V+/A1e.

Descens: Un ràpel de 20 metres per la cara nord. Un cop al coll hem baixat per una canal a la dreta que ens ha permès assolir la Canal Ample per la que hem aproximat.

Ressenyes: Joan Vidal i Jose Walero. Merci!!!!.

Brisas Perfumadas,Pared del Paso.

A tots tres ens va agradar molt,pràcticament totes les tirades són guapes.Llàstima de la feixa. Si no us agrada caminar us pot aigualir la festa l'excursió de baixada.

Accés: Amb la fotografia es veu la via des de la carretera, aparcar uns metres més enllà a ma dreta pujant,petit aparcament per 4 cotxes.

Aproximació: Des del aparcamiento hay que retroceder andando unos 75 mt y en pleno bosque localizar unos hitos, despúes un cable negro nos lleva por la espesura, hasta que aclara, algún hito y casi nos damos de "bruces" con la pared, ir a la dcha. hasta encontrar una cuerda fija, y luego unos peldaños tipo ferrata . Aquí hay que estar atentos un poco a la dcha. hay un parabolt solitario en una placa ??.... y un par de metros más a la dcha. se ven dos paraboles en una fisura, es esa no confundir.

Horaris: Aproximació 20',via 5 hores i baixada 2 hores. 

Orientació: Sud est,sol fins cap allà les 2.

Material: Nosaltres hem fet anar un estrep,algún tascó, unes dotze cintes exprés i un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 3. El del 3 tinc la sensació de que és prescindible.

Grau obligat: V+/A1.

Descens: Remuntar pendents de blocs tallants fins que al cap d'uns 35' minuts el pendent afluixa i veiem clar flanquejar cap a l'esquerra. Anem flanquejant per uns prats,passem per sota d'un refugi i comencem a baixar clarament. Arribem  una zona de coixins de monja on anirà bé buscar una traça de bestiar per creuar aquesta zona i arribar a una fageda. Crec que a la fageda cal baixar a sac cap a una pista.En comptes d'això,un cop a la fageda,hem seguit flanquejant fins a una torrentera molt tapada de vegetació.Seguint aquesta torrentera hem assolit una pista que sense pèrdua ens ha dut a la carretera,a l'alçada d'una borda.

Ressenyes: Luichy,molt bona feina. Mil gràcies!!

Via Petit Diedre a la Punta Cecil.

 

Dues tirades molt bones de díedre-fissura i una tercera de tràmit per enllaçar amb la Ascension vers una etoile. Escalada atlètica i breu, pot servir de complement a qualsevol de les altres vies del circ.Nosaltres hem baixat amb un sol ràpel de 60 i una desgrimpada de 5 metres (III) des de R3 per anar a fer la Magic Circus,si hi tornés faria la mateixa combinació però baixaria des de la segona reunió. També hi ha la opció d'enllaçar amb l'Ascension... i sortir caminant per dalt.

Accés: Aparcament de l'estació d'esquí d'Eina.

Aproximació: Prenem una pista tancada amb una valla.Anem guanyant alçada a vegades per les pistes d'esquí a vegades per corriols de descens de btt. Una mica més amunt d'una caseta dels remuntadors agafem un corriol a ma dreta amb fites. Aquest corriol ens durà per una zona de blocs al Circ de Cambre d'Ase,la via queda a les primeres parets que trobem a ma dreta del circ. Parabolts visibles en un díedre molt cridaner,uns metres a l'esquerra de la corrua de bolts de la Ascension vers una etoile.

Material: Nosaltres només hem gastat una desena de cintes exprés i el Camalots del 0.5 a l'1. Les topos diria que demanen un joc fins al 3 així com tres repeticions.

Horaris: Aproximació 1 hora 15 minuts,via   i rapelar-la 2 hores. Retorn al vehicle 50 minuts.

Orientació: N.E.(?).

Grau obligat: V+/A1.

Descens: Nosaltres hem baixat amb un sol ràpel de 60 i una desgrimpada de 5 metres (III) des de R3.

Ressenyes: Tot el material gràfic pertany a en Joan Asín. Des d'aquí agrair tota la feina que fa al seu blog.

Club Alpí Sabadell al Punyalet.

Per nosaltres ha estat una activitat en que hem fangat els mateixos metres que hem grimpat,tot i així ens ha agradat molt l'activitat. M'imagino que si se'n sap més que nosaltres, cosa no massa difícil, podem escalar l'anomenada Integral Punyalada i llavors fa l'efecte que només tocarem roca. Nosaltres hem fet el següent: 

L1: Segon espit de la Bidri  hem agafat una corda fixe a l'esquerra i hem fet reunió a l'arbre on hi ha fixada la corda ( 30 ), en lloc d'això l'Escalatroncs fa tota la primera tirada i apareix a la xemeneia per la dreta, canviant tota l'embardissada de la nostre segona tirada per un llarg més de xemeneia.

L2: Cornisa esquerra i remuntar canal fins peu de la xemeneia. Millor amb quecs(30).N

L3: Escalar tota la xemeneia(25).

L4: Pas de placa,diagonal a la dreta a trobar un díedre.Pujar a l'Agulla Alta del Punyalet i baixar a una bretxa.

L5: Amb l'ajuda del boix agafar la paret i xapar un burí.Fer un pas vertical i d'aquí trencar a la dreta cap a la canal que remuntem fins al camí d'agulles (40). Crec que l'Escalatroncs el que fa és sortir recte del burí,sinó també hi ha l'opció de fer un ràpel curt (4m?) fins la canal de la dreta i remontar-la amb algun pas de IV.

Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe, ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€ (2€ si estàs federat).

Aproximació: Des de l’aparcament de Can Maçana, prendre el GR-172 en direcció al Monestir. Passat Coll Guirló, seguir a mà dreta pel camí del Refugi Vicenç Barbé. I, al cap d’un centenar de metres, prendre un corriol a mà esquerra que, després d’un primer tram indefinit, acaba entrant en una «canaleta» que duu fins a la base de la paret,al peu de via de la Cerdà Riera. Flanquegem uns metres a la dreta i localitzem l'inici per la Bidri,llastra caracterísrica i assegurances així com corda fixe visibles.Fotografia:

Grau Obligat: V+/A0.

Horaris: Aproximació 30',via 4 hores i descens 30'.

Material: Un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 3. Hagués fet servei algun estri per pujar per la corda fixe de la primera triada.

Orientació: Nord.

Descens: Caminant cap a la dreta amb alguna desgrimpada fàcil assolim el Pas de la Portella. Baixem i de seguida retrobem el camí de l'aproximació.

Ressenyes: Jralsina,Walero,Escalatroncs i Rocacalenta...moltes gràcies!.

L' Alquimista a la Talaieta d'en Barbé.

Una via ben trobada, cosa que te mèrit essent la darrera proposta plasmada en aquesta paret. Hi trobarem una ruta amb ambient ,variada en quant a estils, prou equipada i amb bona roca en el context de la nord monserratina.Si,com un servidor, sou dels que rasqueu els itineraris de 6a obligat aquest us farà peleiar des que aixequeu el cul de terra fins que el torneu a posar al cim de l'agulla.Probablement sigui la segona via més assequible per petjar el cobejat cim de la Talaieta d'en Barbé juntament amb la Via Normal. Hi ha força ferro en general no és exposada però en un parell de trams millor no caure.El darrer llarg és especialment aeri i se l'hi escau molt bé el nom de Talaia ja que hi ha unes vistes fantàstiques.

Accés: Refugi de Santa Cecília, Millor no deixar coses al cotxe, tot i que ara està videovigilat.

Aproximació: Sortim de Sta. Cecília,seguim la carretera en direcció Can Massana fins que a l'altre costat de la carretera veiem unes escales.Hi pugem i prenem el G.R. en direcció Can Massana. Agafem un trencant a l’esquerra senyalitzat que puja per la Canal de la Font de la Llum,el G.R. continua a la dreta cap a Can Massana. Al cap de ben poca estona veurem la canal que mena a sota les Talaies,abans del trencant a la dreta que duu a l Font de la Llum. Seguim aquesta canal amb un parell de cordes fixes ben deteriorades fins assolir el peu de via. Burins visibles en un evident díedre. 

Material: Una quinzena de cintes exprés amb alguna de llarga, un estrep,tres tascons mitjans,l'Alien negre i un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 4. Pot anar bé cordino per canviar els ponts de roca així com un pingo de dos metres per canviar el ràpel i un xerrac o tisores pel peu de via i la baixada.

Orientació: Podria ser Nord i Nord-oest amb sol a última hora de la tarda.

Horaris: Aproximació 40',via 5 hores i del cim al cotxe 1'5 hores.

Grau obligat: 6a/A1. Potser es passi amb V+/A?,bona sort!.

Descens: A la banda sud hi ha una instal·lació una mica atrotinada: dues escarpies en estèreo, un clau i un espit que belluga. Tot rovellat i unit per cordinos ressecs i ratats amb dos mallons. Depèn de lo que us agradi el risc podeu afegir-hi una xapa més,canviar els dos metres de cordino o rapelar sense més.

El ràpel coincideix amb la Via Normal i ens deixa en una lleixa arbrada que seguirem,mirant de pujar lleugerament. Passem per sota la Petxina, pel peu de la Normal a la Talaia Gran i assolim un ample coll. En aquest coll hi ha una amplia canal que davalla cap al Sud on trobarem el PR,molt a prop de l'inici de la Cervera-Raül.

Arribem a la Canal del Migdia i la seguim de pujada fins al Coll del Migdia. Aquí davallem pel vessant Nord fins a retrobar el camí de l'aproximació.

Vía Agullòlegs al Xumet.

L'inici i el final de la via són ben interessants mentre que la resta de l'escalada és una rampa que permet gaudir del paisatge sense massa complicacions.De bon combinar amb la veïna Francesc Rubio i Palau. , del mateix estil i autors. L'alzina que serveix per abastar la primera expansió de la tercera tirada està castigada per la sequera, aviat caldrà pensar en dur una antena d’uns tres metres o un espitador, a no ser que alguna ànima caritativa abandoni un cordino en aquest espit. 

 

 

Aproximació: Del Monestir de Montserrat agafem les escales dels pobres fins al pla de Santa Anna, d'allà continuem amunt fins al Pla dels ocells passant per la base de la Panxa del Bisbe, entronquem amb el camí que puja a Sant Jeroni, passat el Cap de Mort i baixem en direcció Sant Joan, a l'altura del Cigronet anem buscant a ma dreta un corriol per assolir el peu de via, les plaques es veuen ben evidents,espits amb cabota d'allem visibles i hi ha una sageta molt discreta visible.

 

 

Orientació: Diria que sudest,sol fins cap allà les 3.

Horaris: Aproximació 1 hora,via 1'5 hores i del final de la via al Monestir 1 hora.

Material: Una dotzena de cintes exprés i un Alien  groc per la darrera tirada.Si no fem el 6c en lliure anirà bé dur un pedal. Estaria bé deixar un cordino d’uns cinc metres al primer espit de l’últim llarg per que les alzines per abastar-lo estan a les últimes.

 

Grau obligat: IV/A1e, trams de III/IV exposats.

Descens: Sense cap traça definida avançar pel bosc en direcció Nord-Est fins a una torrentera. En aquest punt hi ha qui baixa per la torrentera fins al camí de Sant Jeroni a Sant Joan,nosaltres hem creuat la torrentera i ens hem enfilat a un roc des d'on s'arriba còmodament al camí de Sant Jeroni a Sant Joan.

Ressenyes: Del col.leccionista de vies,dels Germans Massó i d'en Joan Asín. Moltes gràcies!.

 

 

Francesc Rubio i Palau a la Talaia de la Sardana.

Bonica proposta masoniana ubicada a la part alta de Montserrat. Escalada plaquera de dificultat moderada amb un parell d'entrebancs més complicats i una entrada prou rabiosa per abastar el primer parabolt. Nosaltres l'hem combinat sense massa estrès amb la veïna Agullòlegs al Xumet. 

 

 

Accés: Monestir de Montserrat. Aparcament de pagament (6.5€), descompte presentant targeta federativa (4€).

Aproximació: Del Monestir de Montserrat agafem les escales dels pobres fins al pla de Santa Anna, d'allà continuem amunt fins al Pla dels ocells passant per la base de la Panxa del Bisbe, entronquem amb el camí que puja a Sant Jeroni, passat el Cap de Mort i baixem en direcció Sant Joan, a l'altura del Cigronet anem buscant a ma dreta un corriol per assolir el peu de via, les plaques es veuen ben evidents.Parabolts del 8 visibles, la primera fotografia correspon a l'inici de la via.

 

Orientació: Diria que sudest,sol fins cap allà les 3.

Horaris: Aproximació 1 hora,via 1'5 hores i del final de la via al Monestir 1 hora.

Material: Només hem fet anar una desena de cintes exprés.

 

Grau obligat: V+/A0.

Descens: Sense cap traça definida avançar pel bosc en direcció Nord-Est fins a una torrentera. En aquest punt hi ha qui baixa per la torrentera fins al camí de Sant Jeroni a Sant Joan,nosaltres hem creuat la torrentera i ens hem enfilat a un roc des d'on s'arriba còmodament al camí de Sant Jeroni a Sant Joan.

Ressenyes: El dibuix i la foto desenfocada d'en Joan Prunera, la fotografia amb dues vies d'en Joan Asín mentre que el darrer dibuix és dels propis Germans Massó. Gràcies a tothom per la feina.

Normal i GEDE a l'Agulla Fina dels Naps de baix.

 

 

A banda de ser una via molt ben parida, la Normal a l'Agulla Fina, és un d'aquells itineraris on treure's el barret amb l'elit d'antuvi. El senyor Pany s'ens va plantar a la bretxa de l'agulla i amb la corda estacada a la cintura, espardenyes i quatre ferros es va endrapar les trenta metres de placa que hi ha fins al cim...sense paraules. Durant anys fou una via temuda, a nivell de la Nord del Dit, l'Aresta Brucs a la Vella, la Navarro a la Cadireta...però mica en mica varen anar apareixent expansions que varen diluir la gesta, o com diuen alguns es va domesticar la bèstia. Avui en dia conserva part de la seva aureola d'itinerari temut,almenys pels pelacanyes montserratins com el blocencallat. Malgrat dur els gats més esmolats del mercat als peus, la ferralla més avantguardista a l'arnés, les mans empastifades de magnesi i la paret curulla de material rovellat he hagut d'empassar una mica de saliva quan he plegat el clatell al segón relleu. Després un cop possats a la feina la veritat és que entre la qualitat de la roca i l'abundant canto m'han fet gaudir de valent la tirada. L'entrada per la GEDE es resolia amb una pas d'espatlles, nosaltres que al roco no els practiquem, hem estat una estoneta entretinguts amb els estreps. Si som ràpids la podem combinar amb la SAME a l'Agulla del Senglar o sinó ens fa mandra la Canal Nubiola amb l'Esperó del Vent.

Accés: Aparcament habilitat al municipi del Bruc,darrera de l'escola,enllaç.

Aproximació:Pugem a la urbanització de sobre i trenquem a l'esquerra pel carrer Camí de Can Salses. Quan s'acaba l'asfalt agafem el primer trencant a ma dreta, passem pel costat de Can Salses i baixem a un olivar. Aquí agafem un corriol a ma esquerra i en comptes d'entrar al torrent trenquem a ma dreta. Arribem a una petita bassa on el camí es bifurca, agafem el corriol de ma esquerra. Ens enfilem a una carena on tenim unes vistes privilegiades. Trenquem a la dreta, passem per sota de l'Agulla del Senglar, on a part d'espectaculars itineraris esportius hi ha la clàssica SAME. Seguim per un corriol que passa per sota de l'Agulla Fina dels Naps de Baix.

Nosaltres ens hem saltat la primera tirada que no semblava massa atractiva. Hem grimpat per l'esquerra i hem flanquejat per un relleig gràcies a una corda fixe.

 

 

Grau obligat: V+/A0, suposo que exposat degut a l'antiguitat de les peces emplaçades.

Horaris: Aproximació 45',via i ràpels 2 hores. Retorn al Bruc 40'.

Orientació: La GEDE podria ser Oest i la Normal Nord. 

Material: Nosaltres hem fet anar unes catorze cintes exprés, dos estreps,quatre plaquetes recuperables i un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 5.Tenint en compte que no hem fet pas d'esqueneta si tornés a fer la via m'enduria doblats el 4 i el 5 així com un 6. Com que baixem per la mateixa via,aquest material es pot deixar al seu lloc i recollir-lo en rapelar. Cordino per reforçar el ràpel del cim,quan més llarg millor: entre 60 cm i 5 m.

Descens: Dos ràpels de 50 per la mateixa via. Del cim a R1 es fa d'una sabina amb les vagues força velles i de R1 a terra són parabolts amb anella. 

Ressenyes: Bullaroles ( dibuix) i Jose Valero ( fotografia ). La primera foto és d'en Jordi Ceballos, així com l'enllaç de l'aparcament. Gràcies!!