Ressenyes de les Picòssies,Rasquera.

Salvem un dia de pluja en aquesta paret d'entorn tranquil i que no se perque em recorda a la Codolosa, Corbera, Malanyeu...Vies que ronden els 100 metres de dificultat similars,amb accés i descens relativament ràpids,ideals per afartar-se a fer metres. Només n'hem escalat un parell però com que tenia tota la informació en una carpeta la penjo agrupada per si a algú l'hi és d'utilitat.

Tota la informació és treta dels següents blogs: Joan Asín, Joan Baraldés, Manel&Ita i el Visas.Moltes gràcies companys!. També agraïr als aperturistes la neteja tant de la paret com de l'aproximació.Compte que malgrat la pencada queden coses per caure,la paret te feixes i les vies es rapelen.

Accés: Venint de l'AP-7 hem d'agafar la Carretera del Perelló a Rasquera.Uns 200m abans del km17, en una mena de collet, trobem una pista asfaltada a l'esquerra.La seguim, anirem trobant indicadors hem d'anar direcció Font i Refugi del Teix. La pista te trams asfaltats, de terra i cimentats. Trobarem una tanca per bestiar, cal obrir-la i tancar-la,desde fa una estona es veu la paret a la nostre dreta.Fem una darrera pujada fins a una bassa d'incendis on acaba la pista i hi ha un aparcament així com una font amb un abreuador.

Aproximació: Passem per la part de dalt i anem a la dreta on trobem un corriol/camí què ens porta a peu de via en 15 minuts.Alguna fita.

Orientació: Sud,compte amb el vent.

1) Candelera Vertical: No feta.

2) Si encara fossis aquí ( Chiki ): Te dos díedres guapos,dues plaques discontinues i un llarg de transició. Joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 2,algún tascó i recanvis pels ràpels.Obligat V/A0.Baixada en dos ràpels per la mateixa via R5-R3 ( 60 ) i R3-terra ( 50 ).

3) Pastissets Farcits: Si la repetis faria les dues primeres tirades i rapelaria. Primer llarg de placa i segón de díedre,la resta rostoll. Hem enllaçat amb molt de fregament la segona i tercera. Al darrer llarg hem anat a fer la reunió a la R5 de la Si encara...per on hem baixat amb dos ràpels. V/A0 obligat,dur un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot de l'1,tercera reunió amb un sol bolt però de bon reforçar.

4) Fava al Rei: No feta.

5) Chortos i les fúries diabòliques: No feta.

Dansa de la pluja a la Vella.

La opció més assequible per assolir el cim de la Vella. Meitat artificial acrobàtic meitat lliure fàcil, tot amb equipament abundant marca de la casa. Per cert tant a les tirades com a les reunions hi trobem parabolts del 8 que comencen a tenir un bon rovell montserratí. Les reunions segona i tercera les he trobat prou incòmodes com per intentar obviar-ne alguna de les dues. Hem anat directament a la R1 bis però encintant l'arbre de la primera role per evitar tirar rocs.

 

 

Accés: Esplanada del Miracle (Creu d'en Regató) situada a uns 5 km de Can Maçana i a 2 km. de Santa Cecília. Hi ha lloc per uns quatre cotxes a l'ombra d'un bon noguer i està a ma esquerra si anem de Can Maçana a Santa Cecília.

Aproximació: Pugem per les escales de ciment que surten de la carretera fins a un camí que seguim cap a l'esquerra. En deu minuts arribem al GR que seguim cap a la dreta. Arribarem a unes escales de pedra, superades les quals farem un tram de corriol fins a un replà. En aquest punt hi ha un cartell que ens indica que per pujar a la Canal del Miracle hem de trencar a l'esquerra i deixar el GR. Així ho farem tot seguint marques blaves i pel camí principal assolirem l'inici de la Canal del Miracle que remuntarem fins al capdamunt, guanyant així el Coll del Miracle. Un cop al coll seguirem el PR a l'esquerra, passant per la Bauma de les Pruneres i al cap de poc passarem per sota la vella.Deixem el PR i per una zona rocosa entrem a una ample canal boscosa que seguim fins assolir el vessant est de la Vella. La via comença pràcticament al final d'aquesta cara en un tènue canaló amb parabolts del 8 visibles.

Orientació: Est.

 

 

Material: Un estrep i dotze cintes exprés.

Grau obligat: V+/Ae.

Horaris: Aproximació una hora i escaig. Per fer la via i el ràpel hi hem estat unes tres hores mentre que del peu de via a l'aparcament hi hem esmerçat uns cinquanta minuts.

Descens: De la darrera reunió acabar de grimpar al cim i desgrimpar amb cura ( II/III ) en direcció nord fins atènyer una instal·lació de ràpel formada per dos bolts amb anella. Fem un ràpel d'uns 25/30 metres per la Via Normal i assolim el coll nord. Recuperem el peu de via per una zona arbrada i per unes lloses rocoses.

Ressenyes: Original de l'Indi, Jose Walero i Joan Asín. Moltes gràcies a tothom!!!.

Tontet Alegret al Sòcol del Montroig.

 

Guapa tirada de díedre xemeneia bem mantinguda en el V/V+.Nosaltres la vàrem fer just després de que s'obrís i la segona tirada estava tendre de manera que calia certa cura amb la roca.M'imagino que a dia d'avui el tema ja deu ser una altre cosa. El primer llarg és comú amb la via En traspas.

Accés: Per arribar-hi aparquem just passats els túnels de l’embassament de Camarasa en cas que vinguem del Sud.

Aproximació:  tornem enrere caminant per la carretera (C13) i un cop sortim del primer túnel a mà dreta trobem un sender que s’enfila amunt en busca dels espadats que dominen la vall.Continuem sempre pel sender més marcat que avança planejant creuant per sota els murs del Solàrium (no prendre cap dels corriols que van a la seva base). Cap al final trobem algun trams de passamà i graons metàl·lics que ens deixen sota els panys francs de la Cova de l’Escaleta. Al final d'aquest sector trobem un petit contrafort amb un díedre i un pont de roca lila al damunt,visible si agafem una mica de prespectiva. Possibilitat d'arribar-hi escalant alguna altra via del Sócol, nosaltres ho hem fet baixant de la Via del Diluvi.A sota el company començant la via.

Horaris: Aproximació caminant 25',via 1hora i baixada 45' ( ens hem embolicat ).

Material: Joc de friends del Camalot 0.5 al 3.Si es vol cossir més entren més peçes. Recanvis pels ponts de roca.

Descens: Del final de la ruta es deu anar a la dreta a buscar la segona reunió de la via En Traspàs per on crec que baixem en dos ràpels.

Ressenyes: Són de Lo Gall,moltes gràcies!.

Aresta Brucs a la Roca del Tambor Gran.

 

A nosaltres ens va agradar ja que la vàrem trobar mantinguda i sobre bona roca. A la part final teníem ganes de apretar més i hem obviat l'espit de la dreta per agafar tres parabolts a ma esquerra ( 6a o Ae? ). No se si aquests parabolts pertanyen a una via que ve de baix. Ideal per combinar amb alguna altre de la zona: Timbaler del Bruc ( Aresta Brucs, Ivan, Estorach, Francesc Sardans...) o el Gerro ( Àfrica, Normal, Pam a pam...)

 

Accés: Estacionem en un aparcament habilitat al municipi del Bruc, just a sota de l'escola. 

Aproximació: Caminem pels carrers de la urbanització en direcció Oest, l'asfalt passa a ser pista i seguim avançant en la mateixa direcció. Al cap d'uns deu minuts trobem uns olivars a ma dreta i un camí que va en direcció Nord. Agafem aquest sender i quan veiem les parets agafem un corriol a ma esquerra fins a peu de via. La primera assegurança és un pitó.

Material: Nosaltres hem passat amb un grapat de cintes exprés. Semblava difícil posar alguna cosa però si es va just de grau es pot provar sort, a la guia de la cara sud recomana dur algun ferro.

 

 

Grau Obligat: IV+/A0.

Horaris: Aproximació 20',via i rapelar 1 hora. Retorn al cotxe 20'. 

Orientació: Sud.

Descens: Diria que hi ha qui baixa caminant. Nosaltres hem anat a buscar una reunió que queda uns deu metres a la dreta del darrer espit. Aquesta role consta de dos parabolts amb maillons i hem fet un ràpel de 35 metres fins al peu de la cara est de l'agulla.

Ressenyes: Elcol.leccionistadevies i Joan Asín.Moltes gràcies!

Via Carola als Cingles de la Xoriguera,Ulldeter.

 Informació facilitada pels aperturistes,en Sergi Martínez,en Grau i la Núria:

 

 

"Finalment ahir vàrem acabar la via que vam començar dimecres. Una vieta ideal per passar un matí, o una tarda a l'ombra, per posar quatre catxarrets i passar una mica de por però res de l'altre món. Roca molt bona malgrat l'aparença cutre de collons... 

Accés des de Setcases direcció Vallter,  aparcar al km. 4, cartell. Aproximació evident, algunes fites.

Descens a peu per darrera, seguir l'instint...i rastres de pas.

Millor no enllaçar llargs pel tema del fregament...tot i que algú se'n rigui de la longitud..."

Iñaki Celedón.

Díedre xemeneia ben guapo i atlètic,es tracta d'una activitat ràpida ideal per dies tontos alhora que de bon combinar amb la veïna Mapi.Al darrer llarg hem anat per la dreta ( Variante Caño ), un pèl herbós peró sense tocar ferro.

Accés: Nos situamos en el camping de Zuriza dirección a Anso, una vez pasado el paso canadiense seguimos un poquito más adelante y nos encontramos con un pequeño parking para unos dos vehículos.

Aproximació: Desde aquí podemos contemplar el sendero que tiene un cartel de Reserva Nacional y por supuesto la Torre de Zuriza.Hay un sendero evidente que nos conduce a la base de la pared.Inicio en la vertical de un evidente diedro con paraboles visibles.

Grau obligat: V+/A1.

Orientació: Est.

Material: Només cintes exprés,si es va just de grau la roca dona per afegir peçes.

Horaris: Aproximació 10',via i rapelar 1'5 hores.Per tornar al cotxe 10'.

Descens: Nosaltres hem baixat amb dos ràpels de 35 ( 2 bolts amb dues anelles ).Potser amb el xiclet de la corda es pot baixar amb un sol ràpel de 60.

Master and Commander a la Manolito Garcia.

 

Les dues primeres tirades són ben guapes mentre que a la resta de la via anem pujant i baixant bonys a estones escalant a estones grimpant. Hem enllaçat primera i segona així com la tercera amb la quarta. Per sumar metres ràpidament i seguir escalant per la zona. Un cop s'ha acabat l'escalada podem pujar a la zona de la Tri-roca i de la Torta ( Via Normal ) o bé baixar a la cara est de la mateixa agulla on hi ha les vies: Yucatan, Iroquesos i Shar Strep.

 

 

Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe, ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€.

Aproximació: Des de l'aparcament pugem en direcció al refugi d'Agulles ( senyalitzat ). Al cap de mitja hora arribarem al Pas de la Portella, el superem i un cop al coll del damunt hem baixat pel vessant oposat. Passem de llarg el Refugi Vicenç Barbé, agafarem el camí de Coll de Port i tot seguit prendrem la primera canal a l'esquerra formada entre la Roca de la Partió i l'Agulla de la Màquina de Tren,crec que és la Canal de l'Ou de Colom.Anirem passant, el Broc del Setrill, el Setrill, El Periquito i així arribarem a peu de via on podrem veure el primer pitó a uns cinc metres del terra.

Material: Només hem fet anar un grapat de cintes exprés.Dos metres de cordino i navalla per arreglar el ràpel.

Orientació: Sud.

Horaris: Aproximació 40 minuts,una hora i mitja per l'escalada i el ràpel. Per tornar al cotxe potser 35'.

Grau obligat: V/A0.

Descens: Un ràpel de 20 metres per la cara nord. Un cop al coll hem baixat per una canal a la dreta que ens ha permès assolir la Canal Ample per la que hem aproximat.

Ressenyes: La fotografia és dels Germans Massó i el dibuix del Col·leccionista de Vies.Moltes gràcies!.

Aresta Brucs a la Miranda de les Bohigues.

Típica Brucs que va buscant el punt feble de l'aresta,flanquejada a l'esquerra per la Sílvia i a la dreta per la Daniel S.A. Personalment l'he trobat una molt bona escalada en el seu grau, amb una roca de pel·lícula, molt lògica i amb molt bones vistes. Malgrat els parabolts i la dificultat assequible no se si és una bona via per iniciar-se de primer ja que les caigudes podrien ser prou llargues. A la ressenya hi falten un grapat d'expansions a la primera tirada i una a la segona. La dificultat del segon llarg és de IV+: vertical però amb bons agafadors. Menció especial al gran merlet blanc del primer llarg que es veu des de lluny.

 

Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe, ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€ (2€ si estàs federat).

Aproximació: Cal anar en direcció al Refugi Vicenç Barbé.Superarem el Pas de les Portelles i en comptes d'anar a l'altre vessant en direcció al Refugi trenquem a l'esquerra.Anirem seguint, no estrictament, la carena rocosa de la nostre esquerra. Aquest camí es troba marcat amb algunes marques vermelles de pintura.Amb una mica d'intuïció deixem aquest camí i prenem un corriol menys marcat fins al peu de via. Hi ha un bony que cal grimpar i que la ressenya marca com a R0 però que segons les ganes d'assumir una bona costellada podem encordar-nos i/o intentar assegurar-nos. Superat aquest primer obstacle arribem a un còmode replà. A l'esquerra veurem una gran armella a ma esquerra i els espits rovellats així com una pintada vermella de la Sílvia. La nostre te un espit amb anella i una gran llastra pont de roca a l'inici. Es veu el primer parabolt molt alt a la dreta, es pot aprofitar el primer espit rovellat que no se si pertany a la Sílvia.

Material: Jo he fet anar un Alien groc i una desena de cintes.No seria mala pensada dur algun ferro petit per si manquen els parabolts.

Orientació: Sud,compte amb el vent ja que la via hi queda plenament exposada.

Horaris: Aproximació 30',via 2 hores i del cim al vehicle uns 40 minuts. Val a dir que he fet l'escalada en solitari i que probablement anant en cordada la via es faci en la meitat de temps.

Descens: Nosaltres l'hem fet amb els gats posats ja que hi ha un parell de desgrimpades de III que les hem trobat exposades,encara que es poden rapelar.Del final de la via cal anar a la dreta ( Nord ) i desgrimpar un parell de ressalts,hi ha un espit amb maillón per si volem rapelar.Superat aquest parell d'entrebancs arribem al camí d'Agulles amb marques vermelles que seguirem a l'esquerra. Passarem per sota de l'Aresta Brucs a l'Agulla del Capdamunt i si anéssim cap a dalt crec que podríem combinar amb l'Aresta Brucs a l'Agulla dels Espeleólegs.

Ressenyes: Del Col.leccionistadevies,moltes gràcies!

Via del Jabato a l'Agulla Fàcil.

Queda molt a ma si ens atrevim a fer el segon ràpel del Ditet on podem escalar la Martí Andreví. La via en si és una rampa amb un díedre un xic més dret, amb equipament minimalista i que un cop al cim ens deixa força a prop de l'inici de la Bernat Amalia cosa que ens permetria escalar un munt de metres de V.

Hem enllaçat les dues darreres tirades.

Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe, ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€.

Aproximació: Des de l'aparcament pugem en direcció al refugi d'Agulles (senyalitzat). Al cap de mitja hora arribarem al Pas de la Portella, el superem i un cop al coll del damunt baixem pel vessant oposat. Passem de llarg del refugi,creuem la Canal Ample on comença Frares. Anem seguint el mateix camí on anem trobant marques de P.R i quan arribem més o menys a sota del Lloro agafem el torrent homónim que mena a la base d'aquesta agulla.Una miqueta abans d'arribar al Dit veurem dues agulles a la nostre dreta: el Ditet i en segon terme l'Agulla Fàcil. Trenquem a la dreta sense camí,voregem unes roques que serien un contrafort del Ditet i arribem a la base de l'aresta sud de la Fàcil.

L'inici de la via és una rampa tombada a l'esquerra de la canal arbarada que separa la Fàcil el Ditet. No veurem cap assegurança,suposo que podem pujar una mica per on volguem mentre anem a espetegar a la primera reunió que queda a la base d'una evident fissura a dretes perfectament visible des del terra.Nosaltres hem escalat a uns deu metres de la canal del Ditet i a uns cinc metres del terra hem trobat un antic clavador on hi entra un Alien vermell.

Horaris: Aproximació 45',via 1 hora i descens 1 hora.

Material: Aliens del blau al vermell i el Camalot del 2.

Grau obligat: V/A0,trams de IV exposats però amb bona roca.

Orientació: Sud.

Descens: Carenem de pujada en direcció N,seguint la mateixa direcció començem a perdre cota fins que trenquem a ma esquerra on una corda ens permet tornar al Torrent del Lloro per on hem aproximat.

Unglanegre al Contrapuntal.

 

Recorregut aventurer amb equipament minimalista, rovell, algun tram herbós i d'altres de roca a controlar malgrat que a la majoria de l'itinerari la pedra hi és excel·lent.Nosaltres hem combinat la via amb l'Aresta Brucs a la Inclinada.

Accés: Aparcament del Monestir de Montserrat. 4€ si estàs federat, si no crec que són 6.5€.

Aproximació: Del Monestir agafem les Escales dels pobres. Un cop al Pla dels Ocells ( trencant per anar a St. Benet a la dreta ) continuem recte, passem per sota la Panxa del Bisbe i després d'una bona pujada arribem al camí de St.Jeroni a St. Joan. El seguim a l'esquerra, veurem la via i poc després agafem un corriol que baixa cap al vessant sud. Aquest camí ens porta a la base de la cara est del Puntal de l'Albarda, tot passant pels peus de via de la Reina Villar, Mas Guasch i Aresta Ribes. A sota del Puntal hi trobarem l'Aresta Brucs a la Inclinada, peu de via evident amb les xapes visibles en plena aresta sud. Fem la volta a l'Inclinada, passem un totxo amb alguna via esportiva i arribem a la cara Oest del Contrapuntal. Es veuen les assegurances rovellades de la primera tirada.

Material: Vuit cintes exprés, els tricamps blau i vermell, els Aliens del mateix color així com un Camalot de l'1.

Grau obligat: V/A0. La xemeneia i la placa final totalment obligades i exposades en el IV grau.

Orientació: Oest.

Horaris: Aproximació 1.5 hores des del Monestir, via 2 hores i del cim al Monestir 1.5 hores.

Descens:  Des del cim carenar cap al nord fins a un coll boscós. Aquí desgrimpem per un torrent que ens deixa al camí de St. Jeroni a St. Joan.

Ressenyes: Escalesrodones. Gràcies! 

Pam a Pam adictes al Gerro.

Escalada molt lògica que amb uns bona axerrencada guanya el cim del Gerro. El pas de gegant en si és poc obligat, no us deixeu intimidar que des d'abaix el tema sembla que desplomi i un cop arrapats a la paret la cosa s'ajau.L'espit es veu abans de fer la trascamada: just xapats els merlets mirant al Gerro dos metres a l'esquerra.

 

Accés: Estacionem en un aparcament habilitat al municipi del Bruc, just al costat de l'escola. 

Aproximació: Caminem pels carrers de la urbanització en direcció Oest, l'asfalt passa a ser pista i seguim avançant en la mateixa direcció. Al cap d'uns deu minuts trobem uns olivars a ma dreta i un camí que va en direcció Nord. Agafem aquest sender i quan veiem les parets agafem un corriol a ma esquerra per arribar al peu del Gerro.Anem a la dreta de l'agulla,concretament a la xemeneïa que forma el Gerro i la Veïna del Gerro.

Orientació: Nord.

Horaris: Aproximació 30', via i ràpelar 1'5 hores. Per tornar a l'aparcament del Bruc 25 minuts.

Grau obligat: IV+/A0.

Material: Nosaltres hem fet anar un Alien negre a l'arrencada del coll, dues vagues merletres i un Camalot del 3 per protegir el possible pèndol del segon a la sortida de l'espit. Altres piades recomanen: microtascons, tricams, friends fins el 0.75 així com un Universal curt.

Descens: Un sol ràpel de 50 metres per la via Àfrica, amb possibilitat de fraccionar-lo i que baixa per l'aresta sud, deixant-nos a vint metres del peu de via.

 

Bon vent i Barca Nova a l'Agulla del Contrafort.

Una via curta i ràpida que serveix de preludi altres escalades de la zona com ara la Tobilets o la Marinada. Recorregut lògic i sobretot variat tant en qualitat de roca com en estils d'escalada. Hi trobarem fissura-xemeneia, díedre, placa , bombo i aresta; de la mateixa manera hi alternarem trams de bona roca amb d'altres de qualitat més dubtosa. Res massa dramàtic ja que és tracta d'una via bastant repetida.

Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€ (2€ si estàs federat).

Aproximació: Des de Can Masana ens dirigim cap al Coll de Guirló i prenem el desviament cap al refugi. Seguim pel corriol cap al coll de la Portella fins que quedem a l’alçada de l’Agulla del Contrafort veurem una torrentera que hi puja directe, la seguim i en un parell de minuts ens plantem al peu de via. 

Material: Joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 3 i algún tascó,opcionalment estreps si no fem 6a. Un parell de cordinos per abandonar al ràpel: un de curt i prim per un ull de pitó així com un de més llarg per vincular els dos claus de la instal·lació.

Horaris: Aproximació 25 minuts, per fer la via una hora i mitja. Del cim al cotxe crec que una mica menys d'una hora.

Grau obligat: V+/A1e.

Orientació: Primer Sud i després Oest.

Descens: Ràpel de 20 metres per la dreta, hi ha qui preferiria baixar d'una bona instal·lació enlloc dels dos pitons de mal reforçar que hi trobarem.

Ressenyes: De la malaguanyada web d'Escalatroncs. Moltes gràcies i esperem que torni aviat!.

Zonder Sneeuw al Dauet d'Agulles.

 

Darrera d'aquest enigmàtic nom s'hi amaga una via ben interessant malgrat que poc repetida. Hi trobarem un flanqueig ben guapo, una potent fissura, una miqueta d'artifo i una placa agraïda. Si ho rematem escalant algun itinerari que ens permeti assolir el cim del Dauet ens quedarà una montserratinada ben parida. La roca,llevat d'un parell de trams, bona malgrat que han de baixar crostetes i líquen ja que probablement aquesta ruta no s'ha repetit gaire. Acabada la Zonder Sneeuw  nosaltres hem fet un parell de vies al Dauet: Starman ( V+,tres bolts nous amb els respectius burins al costat ) i la SAME/Aresta Brucs ( comença a l'esquerra del tot burinada reequipada amb espits allem,6c o V/Ae).

Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe, ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€ (2€ si estàs federat). 

Aproximació: Prenem el camí direcció al refugi Vicenç  Barbé, assolim el pas de les Portelles i un cop aquí boregem cap a la dreta seguint per la cara Est de les portelles. Just abans d'arribar al Dau hem de baixar per una canal que comença al Coll entre el Dau i la Portella Gran. Hi ha una alzina gran que ens permet desgrimpar el tram més dret. Veurem una primera cornissa a la nostre esquerra per on comença la Nicolau --Freixes.En canvi a nosaltres ens interesa baixar uns cinc metres més per arribar a l'inici d'un relleig més petit. Romaní a mitja vira visible i R1 ben visible també.

Grau obligat: V/A1. L'únic tram exposat m'ha semblat que era el flanqueig d'entrada ( III/IV),anàvem una mica a preu fet i potser la cosa es pugui assegurar.

Material: Nosaltres hem emprat una dotzena de cintes exprés,un pedal i un joc de friends des del Camalot 0.75 fins al 3. Algunes cordades també fan anar els tascons i el joc complert de friends. Em sembla que a la piada dels oberturistes demanen dues uves.

Orientació: Oest.

Horaris: Aproximació 30',via 1'5 hores i 25' del final de l'última reunió a Can Massana. Si empalmem amb alguna via del Dauet conteu una hora més.

Descens: Assolida la darrera role acabar de pujar fins a peu pla.Aquí si anem a l'esquerra en res trobem l'inici de la canal per la qual hem baixat a peu de via.

Ressenya: Treta del web de l'aperturista,en Pako Crestas. La via acabaria a la tercera reunió,després es ressenya l'enllaç amb la Normal al Dauet.

Princesetes del bosc al Serrat de la Foradada.

Ens ha semblat que te trams interessants malgrat que curts i intercalats de rostolls més llargs que la part rocosa. Els dos Ae's es poden fer en lliure de 6b i 6a. Una altre cosa que em cridava l'atenció era observar d'aprop el puntet de llum que veiem brillar de la carretera.

Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€ (2€ si estàs federat).
Aproximació: Des de Can Massana agafem el GR-172 en direcció al Monestir,una trentena de metres abans d'arribar a sota de La Cadireta trobem un corriol que puja a ma dreta i que ens deixarà a la cova de La Foradada.Ben bé abans d'arribar a la mateixa Foradada cal seguir unes traçes a ma dreta,trenquem a l'esquerra i fem algunes grimpades en direcció a la carena.Quan la cosa es complica es moment de fer R0 en un bon relleix,a l'alçada del característic reflector:

Material: Nosaltres només hem fet anar una desena mal contada de cintes exprés. Si fem en artificial els dos Ae's pot anar bé un pedal,recanvis pels ràples.

Horaris: Aproximació 25',hem esmerçat tres hores en fer la via i els ràpels. De retorn a Can Massana hem trigat uns 20'

Orientació: Nord oest, ombra fins cap a quarts de dues.

Descens: Dos ràpels d'uns 50,fraccionables. El primer del cim a un bon relleix que hi ha sota de la R3 ( bolt amb anella+2/3 espits ) i el segón d'aquí ( alzines amb vagues i maillón ) fins al terra.

Ressenya: Rocjumper,gràcies!

Via Eterna Juventud a la Maladeta.

 

Guapa via en una paret tant ben parida com llunyana, o potser per això la trobem tant bonica. Si realment no t'agrada caminar suposo que ja pots obviar aquesta escalada, encara que sempre s'ha dit que a la Sud de la Maladeta hi ha el millor granit del Pirineu...tu mateix!. Són moltes les cordades que únicament escalen la Directa quan visiten la cara sud del Pico Abadias i costa trobar piades d'altres itineraris. Doncs la veritat és que ens ha semblat d'una dificultat similar a la Directa i igualment recomanable.  Tant mateix pot ser una bona pensada dur-la en cartera per si trobem gent a la Directa, per esquivar els capricis del glaciar o per si passem més d'una jornada a la zona.La primera tirada és la que ens ha portat més feina i el final fisurat l'he trobat especialment plaent, pel mig molts trams xulos i poc rostoll.

 

Accés: Nosaltres hem fet la logística d'acampar als Ibons de Cregüeña i fer activitat uns dies per la zona. Si es va a escalar la paret en el dia deu ser millor anar per Coronas on caldrà estar pendents dels horaris dels taxis. A Benasque prendre la A-139 en direcció l'Hospital de Benasque. Al cap de 8,5 km. ens desviarem a la dreta cap a Los Baños de Benasque. La carretera baixa al riu i el creua, al primer revolt a l'esquerra nosaltres trencarem a la dreta per una pista baixant pel costat del riu poc més d'1km.Aparcarem a les immediacions d'una cabana de pescadors havent localitzat el camí que puja cap als Ibons de Cregüeña ( cartell ).

Aproximació: El camí que puja fins als Estanys de Cregüeña està marcat amb pintura blava i moltes fites. En arribar a l'estany el roedejem per l'esquerra i remuntem la tartera fins a peu de paret. Per arribar a peu de via cal grimpar un primer ressalt fins a R0,a muntar. Les formes de la primera tirada estan molt ben dibuixades a la ressenya i no ens ha costat gens de trobar.

 

 

Horaris: Aproximació a Cregüeña 3 hores, a peu de via 1 hora,via 5 hores ( fins Gàrgola ) i ràpels 2 hores.De peu de paret al cotxe 3 hores. Total surten 14 hores d'activitat,contant que hem pujat carregats fins als Estanys de Cregüeña per vivaquejar , segurament si haguéssim anat amb menys pes hauríem retallat alguna hora.

Grau obligat: V+/A1.

Material: Una dotzena d'expressos llargs,un estrep, un joc de tascons amb els micros inclosos i un altre de friends des de l'Alien blau al Camalot del 4. Si volem cosir el primer llarg repetir els tascons petits i/o els Aliens verd i blau. A la guia recomana dur alguns claus així com els grampons i el piolet.Nosaltres no hem fet anar ni una cosa ni una altre.

Descens: Diria que es pot baixar en ràpel pel mateix pany de paret que acabem d'escalar aprofitant les reunions de la Ostegun Urdin Batean.Nosaltres hem anat a buscar la línia de ràpels de la Directa,ja que són amb parabolts i a més ja la coneixíem.Hem baixat al vessant oposat i hem remuntant una seixantena de metres fins a la Gàrgola de la Directe. Un cop aquí hem fet 6 ràpels d'entre 35 i 50 metres equipats amb doble parabolt anellats,alguns amb cadena i altres amb cordino( recanvi).

Ressenyes: Luichy, recomanable comprar la seva guia de la zona per les múltiples alternatives i vies per rematar la visita a la zona.

Via Marc al Dispensari.

Bona proposta esportiva de la factoria Guti: netejada,arreglada i amb prou xapes per apurar sense prendre mal enlloc.Si no escalfem en 7a rabiosos o no volem tirar d'Ae millor escalfar abans en alguna altre banda.

L'hem fet en dues tirades,comunicació difícil degut al soroll de la presa.

Accés: Aparcament a l'entrada de la carretera què va a la Presa de Camarasa, sortint del poble en direcció Tremp a ma dreta just abans d'un pont. En dies festius caldrà preveure una alternativa a aquest punt d'estacionament ja que s'omple ràpid.

Aproximació: Creuem la tanca i anem avançant per la carretera riu amunt. Una mica abans de l'embassament i la passarel·la.la metàl.lica veurem a ma dreta un corriol que puja directe a la base del Puro en un parell de minuts i amb un inici molt dret.Situats en aquest punt flanquegem cap a l'esquerra per terreny prou estassat. L'inici queda just a la dreta del gronxador d'inici de la Wally.Aquí sota penjo una foto d'en Joan Asín a la primera tirada:

Orientació: Oest,sol a partir de les 4.

Grau obligat: V+/A0.

Horaris: Aproximació 20',fer la via i rapelar-la 1'5 hores. Vint minuts més per tornar al cotxe.

Material: Amb unes setze cintes exprés n'hem fet prou per fer-la en dues tirades. Al primer llarg hem recuperat alguna cinta als punts on hi arribàvem i no ens ha calgut saltarnose'n cap.

Horaris: Aproximació 20 minuts,via i rapelar-la 1 hora i mitja. De peu de via al cotxe 20 minuts.

Descens: Amb dos ràpels per la mateixa via. Totes les roles tenen anella.

Ressenyes: D'en Luichy i una foto d'en Joan Asín a la primera tirada.