Evidentíssima xemeneia que talla la paret de la Falconera i que els intrèpids TIM sabadellencs no podien deixar escapar.La via es troba parcialment equipada amb parabolts,algú sap si es corresponen als burins originals de la primera ascencsió?.L'inici i la sortida al cim són una mica herbosos però la roca és bona en tot el recorregut.Hem enllaçat les dues primeres tirades.
Orientació: Est,com que és una xemeneia potser te més ombra que altres vies de la paret.
Material:Joc complert de tricams i camalots #1 i #2.
Restriccions: Prohibida l'escalada de Gener a Juliol ambdos inclosos.
Accés: Si venim des de Sabadell circulem per la carretera BV-1221 direcció Talamanca. Un cop passat el Coll d’Estenalles continuem aproximadament un quilòmetre fins un revolt molt tancat on podem aparcar el vehicle, esplanada per uns quatre cotxes amb un panell informatiu.
Aproximació: Seguim un corriol en direcció Nord,primer per la carena i despres per dins el bosc,arribem a un coll.En aquest punt cal baixar per una ample canal arbrada a ma dreta( rètol restriccions). A mitja canal la deixem per anar a l'esquerra i baixar per una nova canal.Al final d'aquesta segona canal cal desgrimpar un parell de trams rocosos,el darrer te una corda fixe. Fet aixó anem cap a la dreta de la paret,desgrimpem un petit bloc damunt del qual comença la Rapsodia en blues,seguim uns metres més endavant i localitzem l'iniçi de la via a la xemeneia. Hi ha un boix gran que cal esquivar a l'entrada,tres burins a mode de R0 a l'esquerra dels bolts de la clàssica La que faltava,hi ha una corda fixe amunt que creua la xemeneia.
Grau obligat: V/V+.
Descens: Caminant a l'esquerra,ràpidament retrobem el camí de l'aproximació.
Una gran clàssica aquesta! sembla ser que es va obrir a pel....
ResponEliminaBones Jaume!.Em va estranyar que els TIM fessin servir el grapat d'expansions que hi ha...el que m'estranya que amb lo grans que tenien els ous no es quedessin travars a mitja xemeneia!!!.
ResponEliminaGràcies per la info!!!.
Salut i mètres!!!
Bona gent aquests TIM, els he conegut a tots, malauradament quan ja no escalaven, i parlar amb ells era una delícia.
ResponEliminaVan ser molts ells mestres de la majoria d'escaladors de Sabadell, tot fent cursos. Un d'ells, el Josep Alaix, el pare Alaix com li dèien la jovenalla, es diu que en una ocasió va aguantar amb el braç el ràpel per a poder baixar els companys!!!
Com a anecdota, quan jo començava a escalar, aquesta és certa, vam pujar al Cavall Bernat de Sant Llorenç, el nostre Burret, érem tota una colla, entre els l'Alaix; quan vaig arribar a la primera reunió del Cavall vaig i em trobo l'Alaix allà que havia pujat a pel pel vessant Nord tot grimpant un bon IV ! i com si res, no recordo com va baixar, suposo que desgrimpant ja que no dúia arnés...