dilluns, 14 d’abril del 2025

Via del Buitre a la Paret de Zaratustra.

 

Gran travesa que creua de punta a punta la paret de Zaratustra aprofitant un relleig intermitent, fins que aquest es dilueix i toca sortir al cim gràcies a una potent fissura.Alguns trams de roca delicada alternats amb altres de màxima qualitat,si es repetís amb més freqüencia segurament es sanejaria. Nosaltres hi vàrem ser un matí posterior a una bona ploguda amb l'esperança de que els sostres que l'hi fan de barret l'haguessin mantingut eixuta i la jugada va sortir bé. 




Accés: Municipi de Vilanova de Meià.Aquí prendre la carretera L-913 direcció Llimiana.Passem el trencant a l'esquerra cap a l'Ermita de Santa Maria,la Font de la Figuera i el revolt amb la pista de la Font Blanca on hi ha una gran bassa d'incendis.Després de tot això trobarem una gran explanada a ma dreta,antiga cantera,estacionem en aquest punt.
Aproximació: De l'aparcament en surten dues traçes la de la dreta i la de l'esquerra. A nosaltres ens interesa la de l'esquerra que ens deixarà a la base de la paret. Parabolts visibles. 


Material:
Nosaltres vàrem emprar unes setze cintes desplegables i un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 3. A la penúltima tirada ens hagués anat bé repetir un 3 i/o dur un 4. Precisament en aquest llarg hi ha un bong que es belluga i que estaria bé repicar-lo així com dos ponts de roca que agraïriem trobar llaçats.
Grau obligat: Pel de primer 6a/A1 mentre que pel segón de cordada V+,amb algún pèndol potencial prou llarg en el IV/V. 
Horaris: Aproximació 10', via 4 hores i mitja.Per baixar del final de la via al cotxe mitja hora.
Orientació: Crec que sud oest,te ombra fins a quarts de dues.
Restriccions: De moment no n'hi ha però de Gener a Juliol probablement ens trobarem el niu habitat a R5 que dona nom a la via.
Descens: De Hi ha qui rapela de la penúltima reunió: dos ràpels equipats amb cadena i anella. Nosaltres hem baixat caminant.Acabada la via ens embardissem cap a l'esquerra i en lleugera baixada fins atànyer un corriol de baixada que ens permetrà assolir pràcticament el peu de via.
Ressenyes: El dibuix és d'en Parce i la fotografia d'en Jordi Ceballos. Mil gràcies!.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada