dilluns, 10 de maig de 2021

Via Irma al Folló.



Una altre proposta de díedres i fissures ben llaminera,aquest cop amb algun tram de placa tant picant com anecdótic.La via no acaba al cim sinó uns cinc metres per sota on hi ha una reunió en plan esportiu,amb mosquetó i tot!.Per acabar d'arribar al cim cal escalar un tram un xic brut però de bon assegurar ( IV ).


Accés podem arribar a la paret per dalt o per baix.Per baix cal anar al Restaurant el Folló o Tagamanent ( no recordo el nom ) i situat en aquest municipi.Convindrà estacionar una mica lluny,mal rotllo amb els propietaris.Si hi anem per dalt tenim tres opcions:

1) Baixar  per un torrent,crec que caminant però ho desconec.
2) Descendir per la ferrada que du al sector esportiu Folló Dreta. Actualment aquesta ferrada no disposa de línia de vida,compte!.
3) Rapelar per alguna via,nosaltres hem fet això darrer.
Explico el que cal fer per accedir amb ràpel o a través de la ferrada perquè és el que conec.
Des del municipi de Tagamanent seguir les indicacions de  "Museu Etnològic", prenent una carretereta que ascendeix la muntanya en fort pendent,revolts i una tanca de fusta entrant dins del "parc Natural del Montseny". Quan la pista ja ha fet un revolt de paella fa una estona i ascendeix de cara a BCN, a mà dreta veurem una pista no asfaltada que baixa lleugerament a la dreta amb un poste on pot haver-hi un cartell de "prohibit circular excepte veïns". Seria el penúltim trencant abans d'una casa. Seguir el camí uns 300 mts. fins veure un lloc a ma dreta on aparcar.
Per accedir pel torrent ( opció 1 ) podria ser que calgués seguir aquesta pista fins a un gran pi i estacionar per aquí per anar a caçar un corriol que baixa a peu de paret,no ho se del cert.



Aproximació:  Des d'on aparquem surten traçes en direcció a la paret.La més fressada deu ser la que mena a la ferrada i segurament espetagarem aquí.

Si baixem per la ferrada un cop a peu de paret caldrà anar a l'esquerra uns seixanta metres fins al peu de via.
Si pel contrari volem baixar rapelant caldrà seguir més o menys arran de cingle uns cinquanta metres a la dreta ( direcció fons de la vall/C-17) fins a l'alçada d'una gran escletxa al terra i de la reunió de la via Setè Cel. El que hem fet nosaltres és entrar a dins de l'esquerda al final de la qual hi ha la reunió de la via l'Estreta. Aquesta reunió consta d'un bolt amb anella i un químic vinculats a través d'una cadena que ens serveix de passamà per assegurar-nos la curta desgrimpada de la xemeneia. Un cop aquí hem tirat un ràpel de quaranta metres fins la base de la cinglera. Aquest ràpel potser es pugui fraccionar enganxant el que deu ser la R1 de l'Estreta ( dos químics ). Des del punt on ens deixa el ràpel baixar uns deu metres fins enganxar una traça amb algunes fites.Seguir l'esmentada traça una cinquantena de metres direcció C-17/fons de la vall.Caldrà grimpar una canal herbosa fins al mateix relleig on hi ha la R0 de l'Overload i Esperó A.E.G..Nosaltres ens hem assegurat en aquesta R0,la via va pel díedre diagonal de ma dreta on s'hi veuen dos bolts.



Horaris: Per fer la via hi hem estat 1 hora,aproximació amb ràpel 30' i retorn al vehicle 5'.

Material: Amb una desena de cintes exprés diria que xapes de sobres tots els bolts,nosaltres a més hem emprat un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 0.5.Aquests són útils per intercalar entre assegurances així com per assegurar la sortida al cim.

Orientació: Oest,a l'ombra fins cap allà les 2.


Grau obligat: 6a/A0,igual amb V+/A1 pases però fent treballar els friends en precari( algún de més gran ?) i potser amb un ganxo.

Descens: A dalt del cingle trobem un corriol que a la dreta enllaça amb la traça d'aproximació.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada