Bona roca,varietat de passatges,homogenïtat en les dificultats,bon ambient...amb raó és una de les vies més repetides del vessant Nord!.La ruta es troba pràcticament equipada amb parabolts i pitons vells a excepció de la quarta tirada on hi ha un offwich bastant a pèl.Hem enllaçat el segón i el tercer llarg.
Sota el meu punt de vista l'única cosa que pot amargar-nos l'escalada és la incomoditat d'algunes reunions.
Aproximació: Des de Santa Cecília (enllaç a Google Maps) prenem el camí de l’Arrel cap al Monestir. Passem per la Paret de l’Aeri, Patriarques i, quan estem a l’alçada del Ganivet, prenem un corriol poc transitat que ens hi porta directe.
Orientació: Est,sol fins les 3.
Material: Teoricament es fa amb 18 cintes,un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 2.Amb aquest material nosaltres hem estat incapaços d'assegurar la terçera tirada.Per aquest tram crec que va bé dur un o més talles extragrans (4 o 5).Sinó ens fa res estirar-nos al fons de la fissura també podem assegurar-nos amb els Camalots compresos entre el 0.75 i el 3,opcional repetir-los.
Grau obligat: V+/A1e.
Descens: Totes les reunions disposen de dues anelles.Nosaltres de la darrera role hem rapelat ( 20m,recanvis) fins al coll amb la paret de Diables.En aquest punt hem baixat a la dreta en direcció a la Canal dels Avellaners per terreny una mica embardissat,compte si ha plogut.Un cop a la Canal dels Avellaners la seguim de baixada fins al camí de l'Arrel pel qual hem aproximat.
Enhorabona ! teniu alguna penitència pendent? ho dic per això d'escalar descalç...
ResponEliminaPoc que som pas gaire de missa!.És que el colega s'havia deixat els gats a casa.
ResponEliminaSalut i gats!!!!