divendres, 23 de gener de 2015

Diedro CAM a la Solana del Maimón. Almeria.



Bon díedre!.

Quina descoberta la d'aquest racó!, aquesta via en teoría és la clàssica de la paret però no sembla molt freqüentada. Com a bona primera dels setantes escala el punt débil de la paret, aixó fa que l'escalda sigui una mica discontinua i herbosa, en cas de netejar-se una miqueta la via guanyaria molt. El díedre final, tot i que un pèl herbós, a mi em va molar: vertical i sostingut. Podeu trobar més informació de la zona la bona webb Toskajara.com. Merci!.



-Accés: Sortida 108 de l'A-91 al poble de Vélez Rubio. Creuar aquest municipi en direcció a Vélez Blanco ( A 317 ) i al cap de 3.5 quilometres aproximadament trobarem un cartell que indica "Cueva de los Letreros ". Cal agafar una pista a l'esquerra en aquesta direcció, seguir-la sense pujar a la cova, es veu la tenca. Continuem per aquesta pista i caldrà girar a la dreta quan la pista comença a baixar ( cartell de restaurant ). Anem trobant pals de senderisme, la pista va pujant per unes pinedes, hi ha un cartell metàlic interpretatiu, després d'un revolt tencat a l'esquerra. Més o menys a partir d'aquí cal aparcar mirant de no molestar ja que els eixamplaments de la pista són força petits. Des de la pista es veu perfectament la paret i la via.

Acabant el tercer llarg.

-Aproximació: Nosaltres no hem sapigut trobar cap camí, hem pujat pel dret per la pineda que hi ha a la base, que no te sotabosc. L'inici de la via és ben evident: es troba a l'esquerra d'un caracterísitic desconxat blanc en una petita placa amb una xapa amb el nom.
-Orientació: Sud.

És la via 8, fotografia de Toskajara.com

-Material: Un joc de tascons i un de friends de l'Alien groc al Camalot del 3, el del 4 només l'hem possat en un tram de IV+. Mola portar cordinos fins ja que hi ha molts ponts de roca.
-Dificultat Obligada: V+/A1.

Part més fàcil de la primera tirada.

-Descens: La via està equipada per raplear ( IMPRESCINDIBLE CORDA DOBLE DE 60 ?? ) i de fet la majoria de cordades que fan la via deuen baixar rapelant. Nosaltres vàrem veure molta sabina i molt de bloc i ens va donar per baixar a peu. Explico com ho vàrem fer nosaltres. De la última reunió acabar d'escalar uns cinc metres de IV i montar reunió. Desencordats grimpem a fins la carena ( algún pas de II aïllat ). Un cop a la carena seguir a la dreta fins que acaba la paret i per unes tarteres baixem en direcció a la pista, amb tendència a la dreta mirant a la vall. No hem trobat traça ni fites.

Quina paret més ben parida!.

3 comentaris:

  1. ¡Hola Bloc Empotrat! Me alegro que os gustara la zona y os sirviera la información que comparto en mi blog http://cuadernodemontana.blogspot.com.es/ donde se encuentran todas las reseñas de la zona de los Vélez, accesos y demás.
    La intención es que se le pueda sacar provecho a todo lo que comparto. Gracias por la reseña la colgaré en mi blog. No hay ningún problema por compartir la fuentes y te lo agradezco ademas. Espero que volváis por la zona para seguir disfrutando. Saludos

    ResponElimina
  2. Hola Amador!,el sitio nos parecio una passada,súper tranquilo y solitario.La tapis muy guapa y tiessa.A ver si las siguientes vacaciones podemos volver a escalar por los Vélez!!!.
    Gracias por el trabajo de tu blog,gracias a él descubrimos el sitio y pudimos hacer la via.Gracias también por dejar colgar la información en nuestro blog.Ni que decir tiene que puedes usar en tu blog qualquier material del nuestro!.
    Saludos!,

    ResponElimina