dilluns, 26 d’octubre de 2015

La Espeluznante a los Vados de Motril.



Darrera d'aquest nom tant suggestiu s'hi amaga una bona via esportiva oberta per baix a l'estil clàssic i posteriorment equipada amb parabolts. La via va cercant sempre el punt dèbil d'un seguit de plaques fins que acaba desembocant a un evident díedre. Així doncs, l'escalada és desenvolupa majoritàriament per plaques més tècniques que físiques ( regletes i forats, no aderencia ) i un parell de bones tirades de díedre. La roca és boníssima, gens pul.lida i sense l'herba i sorreta que ens vàrem trobar al Díedro Blanco. Bon ambient.
-Ressenya: Penjo aquesta de Merloclimbing, més que res per veure-la des de la carretera i a tenir en compte que a la R1 cal seguir els bolts de l'esquerra, ja que els de la dreta corresponen a la Ecografia.



-Accés:  Des de Granada agafar l'A-44 en direcció Motril. Deixar aquesta carretera a l'alçada de Velez de Benaudalla i prendre la N-323 que passa per l'espectacular engorjat dels Vados. Cal estar atents a l'aparcament, aquest es troba a ma esquerra si venim des de Granada. Està just a l'alçada del p.k. 184 en ple revolt. Hi ha una caseta, eucaliptus i un cartell informant de les restriccions. Molt de compte amb el sot que fa per entrar, es per deixar-s'hi els baixos si anem ràpid.
-Aproximació: Creuem la carretera, baixem el riu i el creuem. Nosaltres hi hem escalat durant l'estiu i quan l'hem creuat era molt petit, segons l'època de l'any podem tenir problemes per travessar-lo. A la riba oposada veiem un cartell informatiu de les restriccions, a sota d'aquest cartell hi ha el camí,anem seguint les marques blaves que ens deixaran al mateix peu de via, situat uns cinquanta metres a l'esquerra de l'inici del Diedro Blanco. Parabolts visibles i fletxa blava. Just a l'esquerra hi ha les xapes de la Ecografia. Amb la foto la via es veu perfectament des de l'aparcament.
-Orientació: Nord Est, a les dues està a l'ombra.


-Material: Si anem amb plan esportiu passarem amb les cintes exprés i potser algun ferro mitjà. Nosaltres la hem fet en estil clàssic, desplegant tots els nostres recursos per poder trincar els bolts i hem acabat fent servir mooolt de ferro: un estrep, un joc de tascons i un de friends de l'Alien blau al Camalot del 2.
-Dificultat obligada: Novament dependrà de la modalitat escollida, no deixant xapa viva i amb tot el ferro abans indicat es pot passar amb V+/A1. Si anem en plan friqui potser es fagi amb 6a+/A0. Les dues primeres tirades ens han semblat clarament 6a+ i 6b. Res a veure amb la graduació dels llargs superiors ( s'ens donen millor els díedres ? ) ni amb el cinquens del Diedro blanco ( teníem millor dia?).
-Descens: Crec recordar que la via tenia les reunions equipades per rapelar menys la del cim. Nosaltres hem baixat caminant. Del final de la via sortir al vessant per l'esquerra i començar a baixar. Hi ha traça i algunes fites, així com alguns punts vermells que en algun punt costen de veure. Nosaltres cap a la part final els hem perdut i hem anat cap a la carena de l'esquerra, hem baixat un troç i els hem retrobat.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada