dilluns, 21 de desembre de 2020

GEDE a l'Elefant.




Bonica via clàssica i bastant repetida que en realitat és una variant de la més lógica Cerdà Pokorski que segueix tota la cicatriu esquerra de la Trompa de l'Elefant.
Bona combinació de plaques i escletxes,en aquest sentit resulta més variada que la seva veïna totalment recomanable Boy Roca.
La roca és bona però al tercer llarg es troba una mica pul.lida i hi ha una llastreta bastant clau que sembla que saltarà.
A la tercera tirada hi ha expansions al costat de la fissura que potser correran la mateixa sort que les de la Gómez Xalmet.
Hem enllaçat les dues primeres tirades,pot ser bona idea saltar-se també la R3 ja que és ben penjada i amb les expansions ( 1 bolt + espit ) bastant separades.



Accés: Monestir de Montserrat. Aparcament de pagament (6.5€), descompte a federats (4€).
Aproximació: Pugem per les Escales dels Pobres fins al Pla de Sta. Anna. Aquí hem d'agafar un camí a mà dreta que, passant per unes escales, porta fins al refugi de Sant Benet. Deixem el refugi a ma esquerra i tombem a la dreta tot passant per una porta metal.lica.Obviem un trencant que baixa a la dreta i seguim pujant fent esses.Al coll amb la Mómia haurem de trencar a l'esquerra i anar ascendit fent revolts per sota la paret de l'Elefant.El peu de via és evident ja que es veu perfectament el díedre per on discorre la via.Podem iniciar l'escalada en dos punts,nosaltres ho hem fet des del de més amunt.
Material: Unes setze cintes exprés,una plaqueta recuperable i un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 2.
Horari: Aproximació 40',via 3 hores i baixada 1 hora.


Grau obligat: V/A1.
Orientació: Sud.

Descens: Crec recordar que a totes les roles hi havia un mallón.No se si és gaire bona idea rapelar.Nosaltres hem baixat a peu per la Normal de l'Elefant.
Arribats al cim cal desgrimpar cap al coll que fromen el cap i la Trompa de l'Elefant. Compte amb el pas final (III+),hi ha un peu bo però costa molt de veure,possibilitat d'abandonar un maillón a un espit amb xapa de burí que hi ha al cim.Un cop al coll desgrimpem una incómode xemeneia i arribem a una zona de plaques tombades que cal devallar. Si ens enganxem a la paret trobarem corriol i arbres encara que és factible desgrimpar directament les plaques. Un díedre final més dret (II+) ens deixa a un coll bastant marcat. Baixem per dins del bosc cap a l'esquerra i sota la paret de l'elefant fins arribar a l'Ermita de Sant Salvador,uns trenta metres més avall hi ha el peu de via.
Ressenyes: Funkiclimbs i Elvisas.Gràcies!.

6 comentaris:

  1. Bones, han desequipat les expansiones de la Gómez-Xalmet?

    Vaig poder escalar el tercer llarg de la GEDE abans i després del reequipament. Abans era un llarg bastant exigent, força diferent del que és ara.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Bon dia,Albert.
      La Gómez-Xalmet la vaig repetir deu fer dos anys i recordo que havien tret les xapes menys les de les reunions.
      Si algú te informació més actual s'agraeix.

      Suprimeix
  2. Del primer llarg també han triat les expansions???

    ResponSuprimeix
  3. Collons!!
    Doncs al final del llarg hi havia algun pas complicat i polit. No sé pas com déu quedar protegit amb tascons i friends

    ResponSuprimeix