diumenge, 29 de novembre del 2020

Via PM92 al Folló.

 


Darrera aquest enigmàtic nom s'hi amaga,al nostre humil parer,un molt bon recorregut de díedres i fissures.Escalada prou sostinguda malgrat algún petit relleig,de tarannà atletic i amb bona roca,tot i que en algún punt es coneix que la via es poc repetida.A la primera reunió podem prendre una variant a l'esquerra que sembla més difícil,parabolts visibles i nom.La via està formada per dos llargs de 30 metres,el primer deu cubicar 6b+ sense utilitzar l'arbre de l'entrada i el segón és una mica més fàcil.La primera reunió està equipada amb dos químics.



 Accés podem arribar a la paret per dalt o per baix.Per baix cal anar al Restaurant el Folló o Tagamanent ( no recordo el nom ) i situat en aquest municipi.Convindrà estacionar una mica lluny,mal rotllo amb els propietaris.Si hi anem per dalt tenim tres opcions:

1) Baixar  per un torrent,crec que caminant però ho desconec.
2) Descendir per la ferrada que du al sector esportiu Folló Dreta. Actualment aquesta ferrada no disposa de línia de vida,compte!.
3) Rapelar per alguna via,nosaltres hem fet això darrer.
Explico el que cal fer per accedir amb ràpel o a través de la ferrada perquè és el que conec.
Des del municipi de Tagamanent seguir les indicacions de  "Museu Etnològic", prenent una carretereta que ascendeix la muntanya en fort pendent,revolts i una tanca de fusta entrant dins del "parc Natural del Montseny". Quan la pista ja ha fet un revolt de paella fa una estona i ascendeix de cara a BCN, a mà dreta veurem una pista no asfaltada que baixa lleugerament a la dreta amb un poste on pot haver-hi un cartell de "prohibit circular excepte veïns". Seria el penúltim trencant abans d'una casa. Seguir el camí uns 300 mts. fins veure un lloc a ma dreta on aparcar.
Per accedir pel torrent ( opció 1 ) podria ser que calgués seguir aquesta pista fins a un mas,no ho se del cert.



Aproximació:  Des d'on aparquem surten traçes en direcció a la paret.La més fressada deu ser la que mena a la ferrada i segurament espetagarem aquí.

Si baixem per la ferrada un cop a peu de paret caldrà anar a l'esquerra uns seixanta metres fins al peu de via.
Si pel contrari volem baixar rapelant caldrà seguir més o menys arran de cingle uns cinquanta metres a la dreta ( direcció fons de la vall/C-17) fins a l'alçada d'una gran escletxa al terra i de la reunió de la via Setè Cel. El que hem fet nosaltres és entrar a dins de l'esquerda al final de la qual hi ha la reunió de la via l'Estreta. Aquesta reunió consta d'un bolt amb anella i un químic vinculats a través d'una cadena que ens serveix de passamà per assegurar-nos la curta desgrimpada de la xemeneia. Un cop aquí hem tirat un ràpel de quaranta metres fins la base de la cinglera. Aquest ràpel potser es pugui fraccionar enganxant el que deu ser la R1 de l'Estreta ( dos químics ). Des del punt on ens deixa el ràpel baixar uns deu metres fins enganxar una traça amb algunes fites.Seguir l'esmentada traça una cinquantena de metres direcció C-17/fons de la vall fins espeteguar amb els parabolts.De moment hi ha el nom guixat amb retoldor a peu de via.



Horaris: Aproximació amb el ràpel 20',via 50' i retorn al vehicle 5'.

Material: Hem escalat amb corda simple i posant alguna cinta llarga no hem tingut problemes de fregament. La via es deu poder fer tant sols amb 10 cintes exprés però si volem trampejar i/o reduir distanciaments als trams més fàcils millor traginar un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 2.

Grau obligat: V+/A1.
Descens: Del final de la via seguir les traçes per les que hem aproximat

 



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada