dilluns, 9 de novembre de 2020

Via Queraltina.

 


M'ha semblat una via molt guapa en el seu grau,amb moviments ben xulos i oberta amb l'encert de deixar els trams de fissura desequipats de manera que l'escalada esdevé prou entretinguda.Un altre cosa que m'ha agradat és que,malgrat una petita transició sortint de la primera reunió no hi ha ni un metre on no s'hi escali.Hem enllaçat la segona i la tercera tirada,amb doble corda ben gestionada no hem tingut gens de fregament.Hi ha la possibiltat d'escalar previament la via Arnau Oleguer quedant així una integral prou llarga,variada,amb un garu ben assumible i amb poca caminada.



Accés: Santuari de Queralt,damunt de Berga.

Aproximació: Des de l'aparcament del Santuari pujar unes escales i pendre el camí de ronda del Santuari que anant bé deu ser el Via Crucis,passar un mirador i localitzar el peu de via (Q vermella i bolts visibles ) en un sector esportiu.



Horaris: Aproximació 10',via 1 hora 30' i retorn al vehicle 30'. 

Material: Unes 14 cintes si enllaçem i un joc de friends des de l'Alien gris al Camalot del 1.Hi ha qui utilitza els tascons així com les talles més grans de friends (#2 i 3?).

Orientació: Sudest,sol fins cap allà les 5.

Descens: Nosaltres hem baixat caminant però diria que és força habitual rapelar ja que totes les reunions són equipades a tal efecte. 

De final de la via hem crestejat a l'esquerra,a estones per dins el bosc a estones pel fil d'una esmolada aresta (I/II epxosat ) fins que hem pogut baixar pel vessant contrari al que hem escalat assolint el camí de ronda que hem seguit a l'esquerra fins al peu de via.



Cap comentari:

Publica un comentari