Xemeneia Fonda al Doll.

Escalada només apte per aquells esperits enamorats de les escalades més austeres.Només aquests escollits podran perdonar a la via els seus pecats:guano,sorra,arbres que no deixen passar i roca delicada a trams.Compte a la sisena tirada,jo he tingut la sensació d'escalar sobre un tetris,on cal tibar amb delicadessa i fent la força justa de presses que es belluguen assegurats per ponts de roca abundants però que tampoc foten molt bona pinta. El darrer llarg ens ha semblat molt bo, per cert hem enllaçat les dues darrreres tirades (65 metres compte!) però hem tingut molt de fregament i no se si val gaire la pena. La Cova dels Maquis mola.

Accés: Si venim des de Camarasa just després del cartell de la Fontllonga hi ha una pista a ma esquerra de baixada, la seguim aproximadament un quilómetre i aparquem sota la segona linea elèctrica que trobem,em sembla que amb un tot terreny es pot apurar una mica més.
Aproximació: Aquesta vegada no hem passat per les Escales del Doll i el Clot del Miquí sinó que hem optat per anar per la dreta de la paret pel ràpel. Des de l'aparcament anem seguint per sota la linea elèctrica fins que arribem a un  tallat amb un circ rocós a sota. Trenquem en direcció a la paret buscant el millor pas per desgrimpar cap al torrent,alguna fita. Un cop al llit del torrent el seguim fins pràcticament el final,una mica embardissat i amb alguna marca groga. Abans de que el barranc acabi sobtadament sortim a ma dreta,en direcció a la paret per terreny poc fressat. Al cap d'uns cinquanta metres localitzem una instal.lació de ràpel en una sabina ( cordinos i cadena ). Ràpel de 25. Arribats a la base de la paret flanquejem uns cent metres fins que localitzem la via. Amb la topo d'en Parce es veu molt bé,hem deixat llaçat el segón pont de roca amb un troç de corda blau,costa de veure.Díedre xemeneia en diagonal d'esquerra a dreta evident.

Material: Nosaltres hem fet servir un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot número 4. Aquest darrer suposo que prescindible. Mola portar cordinos per canviar ponts de roca, nosaltres n'hem deixat un al primer llarg i un altre a l'iniçi del penúltim.
Dificultat obligada: V+, sobre roca delicada i suposo que per tant expossat a la cinquena tirada.
Descens:  Hi ha una traça cap a l'esquerra fitada, nosaltres al final ens hem cansat de buscar-la i seguir-la i hem fet el senglar. Hem acabat seguint rastres de pas per l'alzinar i hem anat a espategar al costat del cotxe.