dimecres, 5 de desembre de 2012

Via dels 172 anys a les Garrigoses.





-Cordada: Roger Valimañas i Busquets.
-Ressenya:


-Material: La via està equipada en els punts més difícils i si aneu sobrats de grau segurament passareu sense enxufar cap peça. Nosaltres portàvem tota l'artilleria i hem aprofitat per disparar algún ferro: parell de Camalots ( 0.75 i 1 ), un parell de tascons i dos Aliens ( gris i vermell ). Si aneu amb un col.lega de paquet i l'hi voleu arreglar algún pèndol també pot anar bé alguna peça.

-Aproximació: És una gincama buscant les pintades vermelles de 172 mig esborrades. La primera la trobem al segon revolt pujant de la Salut a les coves. Tirem recte amunt i enganxem un bon camí ( millor pujar-hi directament des de les coves ? ) seguim aquest bon camí a la dreta i després el deixem per pujar cap amunt i trencar a l'esquerra cap a la Canal d'en Xacó. La creuem i pujem per l'altre banda de canal fins a R0 ( 1 espit ).


-Via: Hi vàrem anar de rebot sense ressenya i a mi em sonava que era un callo. No se si és que tenia moltes ganes d'escalar o que tenia les expectatives molt baixes peró la via no em va desagradar. És una via de resalts, amb algún tram de caminar i algunes pintades d'esprai, sense ambient. Peró a mi un parell de resalts em vàren agradar, ténen bona roca i són variats encara que són curts. La R2 no vàrem saber veure la xapa ( segur que hi és i tenim mala vista!), la vàrem fer a l'esquerra amb dos tascons que quedàven a clado. Obligat V.



-Descèns: No vàrem fer el darrer resalt, de sota d'aquest resalt vàrem enganxar una traça a l'esquerra molt fressada que ens va deixar al camí de les Bateries que porta fins a Collbató i d'aquí a la Salut. Segur que hi ha dreceres peró som uns cafres i no les vàrem pas trobar!!!!

5 comentaris:

  1. Ep, em sembla que també t'havia dit que aquesta era bastant callo. Celebro que t'hagi agradat més que a mi. S'ha de dir que les vistes són força guapes, i que durant molt de temps no havia de competir amb l'Aresta Jan.

    A veure si quedem algun dia per fer classiquilles. En ppi tindré festa per Nadal.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, aquesta si que vaig entendre que era un callo i de fet havia llegit la piada d'en Parce dient que era una merda...
      Peró aquest dimarts estàvem a la Salut a quarts de 3, amb un sol frontal i UNA SOLA CORDA ( et sóna jajajaja) i al final vàrem salvar la tarda.
      Ja parlem per Nadal podriem fotre una bona campanya....
      Bon Pont!!!!

      Elimina
  2. Aquesta fa molts anys que la vam intentar repetir...però no vam saber seguir-la entre tans matolls i terra solta, ens en vàrem entornar, ara amb aquesta resenya del Parce i dient que no l'heu trobat tan callo, potser la rescataré de les vies oblidades, sempre pot servir per un dia d'aquells extranys.

    ResponElimina
  3. Jo aquesta la vaig fer fa molts anys en solitari i només recordo un muret que era bastant guapo la resta no em va acaba de fer el pes. Però acostuma a fer solet i el lloc no és lleig. Enhorabona

    ResponElimina
  4. Jaume: Nosaltres anàvem sense ressenya i s'anava seguint prou bé, suposo que el tema s'haurà anat netejant i fressant...
    Vigila que encara que a mi no em sembles un callo segurament ho deu ser...jo les trobo totes guapes,sóc poc exigent.
    Mingo: Óstia aquesta en solitari, quin fart de fangar amb tanta feixa!, realment és el lloc menys fred de Montserrat.
    Salut i metres a tothom!!!!!

    ResponElimina