-Cordada: Jordi Salip i Manel.
-Ressenya: nosaltres portàvem la guia de Pierre-Lys. Per internet es poden trobar ressenyes però de les vies més conegudes, aixì que la guia ens ha ajudat prou a tenir una idea de les vies del congost. Es pot comprar a l'oficina de turisme de Quillan. s'ha de dir que són un xic cares ( 20 euros) si pensem que és un llibret amb poques pàgines...
-Material: la via està totalment equipada, amb cintes n'hi haurà prou. I el material per la tirolina!
-Aproximació: Hem d'agafar la carretera de Quillan, i just deprés del congost hi ha una àrea de picnic on deixem el cotxe. Desfem camí per la carretera i hem de passar per la segona tirolina. Anem cap a la dreta a trobar un cable que ens permet passar fins al peu de via, ja que les vies d'aquest sector surten uns metres sobre el mateix riu.la nostra via és el primer diedre que trobem. En aquest sector hi han 4 vies, són 4 diedres de costat. D'esquerra a dreta:
1.-faripouspit: 3 llargs, 75 mts. 5c
2.-heckel et jeckel: 2 llargs, 45 mts. 6c
3.-laurelei: 2 llargs, 45 mts. 6b
4.-le diedre des 68- hards: 2 llargs, 40 mts. 6a
en principi totes estàn equipades i es rapela per les vies.
-La via: cada cop que passàvem per aquesta carretera miràvem aquests diedres perfectes i ja fa temps que teníem ganes de fer-hi una vegada. La veritat és que només n'hem fet un, el que pinta més fàcil, però si les altres vies són com aquesta val la pena fer-hi una parada! la roca és perfecte, el diedre és llarg i vertical , i l'única cosa de dolent per mi és que s'ens va fer curt.....Una escalada facileta per molt disfrutona!
això si, tenir la carretera i el riu molesta una mica i dificulta la comunicació, i a l'hivern pel meu gust hi fa massa fred i sovint bufa el vent.
-Descens: per la mateixa via en 2 rapels ( al tanto que a l'últim la corda no acabi a l'aigua).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada