dilluns, 26 de setembre del 2011

Anglada Cerdà al Libro Abierto.


-Cordada: Salip,Manel i Busquets.
-Ressenya: Duiem la d'en Luichy,molt bona. A la primera tirada hi ha un clau abans de flanqueijar. A la travessia només hem trobat el primer pont de roca.
-Material: Nosaltres hem utilitzat un joc de friends complert ( d'Alien blau a Camalot del 4, repetint 1,2 i 3 ) i els tascons. Moltes reunions mola reforçar-les, per aixó lo dels friends repetits, a les tirades crec que no hem repetit res.
-Aproximació: Ens havien comentat que costava de localitzar l'inici de la via. Nosaltres no haviem escalat mai a la paret en qüestió l'hem trobada bé. Primer de tot cal saber que la paret és la que ens queda a sobre de l'aparcament pujant a ma esquerra, que ja fa una mica la forma de llibre obert. La via va l'extrem dret de la paret,quan arriba a l'alçada d'un esperó desplomat l'esquiva per la dreta ( Ll 6 ). Per anar-hi sortim des de la Pradera i anem pujant,al primer trencant ( al cap de res ) anem a l'esquerra i pujem per dins del bosc una bona estona. Arribem a una cabana,el camí puja per darrera seu i arribem a un cartell del parc. Quan baixem arribarem a aquest punt per la dreta ( útil per deixar motxilla ),ara anem a l'esquerra. Passem per sota de l'esperó del Gallinero per on van la Zaratrusta i la Rabadá-Navarro,després ve una paret més baixa i finalment el Libro Abierto. Una miqueta més enllà del que seria el peu de via hi ha una traça que puja a peu de paret. Per localitzar l'entrada resulta útil el croquis d'en Luichy on marca una mena de llastra dentada per on puja la Sicistriato, ja que es veu bé des de el camí.
-Via: M'imagino que no deu ser de les més maques d'Ordesa peró si de les més assequibles. La roca no fa patir massa encara que hi ha algún bloc que caldrà esquivar. Parcialment equipada amb claus i tres burins ( R1 ). Fins a la sisena tirada la via te poc ambient i és una miqueta discontinua, la travessia és bonica i es fa bé. La part de dalt guanya en ambient i també és una miqueta més exigent, aixó si de seguida la cosa torna a tombar i ja sortim a dalt. Amb V-V+/ A1 es passa.
-Descèns: Planejem cap a la dreta, arran de cingle. Al cap d'una estona, quan la vall s'obre, baixem per una canal a ma dreta  ( fites ) fins a un prats. A sota d'aquests prats hi ha les clavijes de Cotatutero, biaxem per elles fins a un camí que ens retorna al que hem seguit a l'aproximació.

2 comentaris:

  1. Ep que la via és força maca sobretot la segona part. Moltes felicitats

    ResponElimina
  2. Merci per les felicitacions!.A nosaltres també ens va agradar la via,el que passa és que comparada amb les altres clàssiques que hem fet per allà potser és de les que te menys ambient,aixó si segurament sigui la més assequible. Bones escalades!

    ResponElimina