dimecres, 22 de març del 2017

Esperó dels Bombers al Pic del Martell.



A jutjar per les piulades a les xarxes socials i la quantitat de magnesi a la via aquesta és la via de moda a la paret.Suposo que els que som asidus de la paret i al.lergics al rovell tenim fetes i refetes les vies amb l'equipament més modern i a la que es reequipa una via hi anem de pet. A mi m'ha agradat per divesos motius:bona roca,passatges atlètics i aeris ben espectaculars.Ah!i com les bones pel.licules conserva l'emoció fins el final.El company que va fer tots els A0's en lliure comentava que estarien sobre el 6a+/b.Combinant les dues ressenyes la via es troba i es segueix molt bé.
Accés: Des de Barcelona es fa per l'autovia de Castelldefels en direcció Sitges i Castelldefels. La deixem a la sortida 42 amb la indicació "Port Ginesta". Seguim paral.les a l'autovia en direcció Sitges. De seguida arribem a una rotonda i ens desviem a la dreta per entrar a l'urbanització " Rat penat ", crec que hi ha una tanca però està sempre oberta. Després d'una petita avinguda amb pins trobem una altre rotonda, seguim rectes per una carretera de revolts amb forta pujada i amb un cartell que indica " Parc Natural del Garraf". Quan portem 1.8 quilómetres des de la segona rotonda arribem a l'aparcament que ens queda a ma esquerra i que te un cartell que diu " Pic del Martell ".
Aproximació: Tot i no durar més de vint minuts és una mica incómode. Baixem uns metres i creuem la carretera. Pujem per traça força definida fins a un coll on ja veiem la paret Est del Pic del Martell i baixem pel vessant oposat en forta baixada seguint una de les múltiples traçes que hi ha. La està situada a l'esperó on la paret canvia d'orientació. Crec recordar que hi havia el nom escrit,no hem trobat el tascó encastat que indica la ressenya.


Orientació: Sud Est.
Material: La via es  troba pràcticament equipada,majoritariament amb prabolts del 10 a les tirades i del 8 en algunes reunions,a la terçera reunió els dos bolts són del 8. Els trams per sobre del V+ estan equipats per fer amb A0,per sota d'aquest grau cal autoprotegir-se,nosaltres ho hem fet amb tres empotradors i un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 2.L'últim passatge de L2,que m'ha semblat més aviat V+,és de fissura ample i no he sabut assegurar-lo amb el del 3.Potser un 4 m'hagués anat bé,sinò fas el pas amb un pont de roca i un número 1 als peus.
Grau obligat: Segurament es passi amb V/A1 o V+/A0.
Descens: Em sembla recordar que les reunions de la via tenien alguna anella i/o cordino,suposo que deixant vagues es deu poder rapelar. Nosaltres hem baixat caminant,del final de la via acabem de grimpar uns blocs i carenem a l'esquerra seguint rastres de pas fins a trobar una traça més o menys bona.

2 comentaris:

  1. Una bona via què estava oblidada i com dius a la re equipes torna a la vida amb una segona joventut, je,je,

    ResponElimina
  2. I tant!,quan surtia la guia d'en Luichy encara hi anirà més gent!.
    Salut i esperons!!!

    ResponElimina