Desig de sol al Faraó.

Via Desig de solal Faraó. Cara Sud de Montserrat. -Companys: Quim Casal i Ramon Pujol. -Ressenya: La de ressenya.net.  Útil per l’aproximació,un cop a la via anem seguint els parabolts i ja està. -Accés: Anem a la Vinya Nova i agafem la pista que hi ha l’esquerra,que porta a Can Jorba. Un cop aquí seguim la mateixa direcció que portem,deixant la masia a la nostra dreta. La pista acaba en un olivar. Aparquem en aquest lloc. -Aproximació: Pugem a la pista i agafem la bifurcació de la dreta,de seguida ens fiquem a dins d’un torrent. L’anem seguint de pujada i al cap d’una estoneta comencem a trobar marques grogues. A la part alta del torrent les marques surten del torrent i ens deixen en una mena de carena. Aquí hem de seguir a la dreta per una traça menys fresada,amb algunes fites però sense gaires marques.  Voregem el Faraonet ( contrafort del Faraó ) i pugem cap a peu de via amb alguna grimpada. La via s’inicia a l’esperó que hi ha a la dreta de la visible fissura de l’Anglada ( seria la cara E però a les 5 de la tarda encara ens tocava el sol. La via comença més o menys a la part més baixa de l’esperó. Abans d’acabar-hi d’arribar si afinem la vista veurem el primer parabolt. -Material:  Cintes exprés ( crec que unes 14 per l’Ae,encara que es pot reciclar,bolts ). Els parabolts de l’Ae estan junts i es pot passar sense estrep,allà cadascú. En algunes ressenyes marca un Camalot del 0.75 o 1 per assegurar la darrera tirada. Nosaltres hem encintat una bona sabina i a més darrera d’aquesta hi ha un parell de burins. -Via:  La via està prou bé. Bona roca i ben equipada. Deu obligar a V+. Segurament es deuen poder enllaçar tirades ( Ll1+Ll2 ). Al cim no hem vist reunió,nosaltres l’hem fet en unes arrels,però es deu poder aprofitar la instal·lació de ràpel. -Descens:  Un cop al cim rapelem per la cara Est ( 25 m. ? ) fins a una feixa. Les guies indiquen rapelar per la cara N, però la instal·lació es troba a la cara E,el que passa que un cop a la feixa flanquegem fins a l’aresta N per on desgrimpem fins al coll ( hi ha un burí i un casquillo d’espit del 8 per on potser podríem rapelar aquest tram d’aresta ). Un cop al coll nosaltres l’hem liat una miqueta,hem anat a l’esquerra carenant fins a un coll amb una fita aquí hem baixat cap a l’esquerra,per sota la cara Oest del Faraó. A través d’una baixada força embardissada i amb alguna desgrimpada malparida hem recuperat el camí de l’aproximació, hi havia traça. Crec que un cop al coll s’ha de fer a l’inrevés,anar a la dreta.                                                               Fent l'aproximació...quina calda!                                            Preparant material...ens ho prenem amb calma!