Ana Marisa Correira al Gorro Frigi.

Aquesta via ens ha sorprès gratament. Hi hem anat sense tenir massa referències ni buscar informació per la xarxa. Buscàvem una via per Gorros on toqués el sol a la tarda. Tot i que els tres primers llargs són força tombats, són prou xulos. Però el llarg més guapo és el quart, continu i d’anar fent. Potser l’últim és el menys aconseguit, sobretot perquè passa per un tram amb mala roca (està equipat per passar sense problemes). En quan a l'equipament... Tria la teva aventura! Si creus que aquesta via té massa xapes ves a la Mompart, i si creus que en té massa poques ves a la Òpera prima. 

Accés: Aparcament del Monestir de Montserrat. 4€ si estàs federat, si no crec que són 6.5€.

Aproximació: Del Monestir agafar les Escales dels Pobres, en direcció a Sant Joan. Al pla de Sta. Anna anar pel de sota i quan sortim al camí transversal ( St. Joan-St. Jeroni ) seguir-lo a la dreta i ens deixarà al camí transversal que va per sota dels Gorros i les Magdalenes. Rodegem el Gorro Frigi, i agafem un corriol que puja al peu de la seva cara nord. Aquest corriol ens permet accedir a la cara oest del Gorro. La via es localitza per la xapes verdes a l'extrem esquerra de la paret. 

Equipament: Equipada amb parabolts de color verd als tres primers llargs i de color lila a la resta. Per sort la pintura comença a desaparèixer. 

Creieu que és un bon lloc on posar un parabolt???

Orientació: Nord-oest. 

Grau obligat: V+. 

Material: Només calen cintes exprés (unes 15). 

Descens: Un cop a la creu del cim on fem la darrera reunió hem de desgrimpar cap a la nostra esquerra en direcció a una sabina per on surt la Normal. En aquest punt localitzem la primera instal·lació de ràpel. Fem un primer ràpel d'uns 30 metres i un segon d'uns 45 metres que és fraccionable. Els ràpels ens deixen directament a la canal de la Normal. Un cop aquí baixem per la canal (desgrimpada amb corda fixa,pot no ser-hi) uns metres fins al camí transversal..

Ressenya: Nosaltres hem anat molt bé amb la ressenya de la guia d’en Luichy. Al blog d'en Joan Asín també en podem trobar una: