Integral Baumes-Gallifol.

 

Seguint els consells d'un bon amic i millor montserratí enllacem aquestes quatre vies indianes a cavall entre Torrent del Trago i el Torrent del Lloro:

1) Masai al Merlet de les Baumes (25m).

2) Mosuo del sud de la Xina al Contrafort de les Baumes (25m).

3) Pigmeos a la Roca de les Baumes (40 m).

4) Dansa del Sol al Gallifol ( 80).

Probablement mai seran clàssiques ja que són curtes i sobretot perquè tenen molt d'Ae però a nosaltres ens han agradat prou.La Pigmeo la escalem en un sol llarg.A la penúltima tirada de la Dansa del sol no ens hem vist en cor de fer el tram de V en lliure i hem fet un parell d'A1: d'un merlet i després d'un 0.75. La roca és bona però m'imagino que són itineraris poc freqüentats i s'aniran trencant coses petites.Algun tram brut i precaució a les entrades a les feixes. Recomanable si no ens avorreixen les pedalades i volem escalar en un racó tranquil.

 Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe, ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 6€ (3€ si estàs federat).

Aproximació: Passada la Canal Ample crec que el següent és el Torrent del Trago i després ve el Torrent del Lloro. Agafem aquest darrer i a l'alçada d'una gran pedra a la nostre dreta nosaltres pugem a l'esquerra per una canal. Al final d'aquesta canal anem a la dreta i localitzem el peu de via de la Masai, corrua de bolts visible.

Per tenir la prespectiva de la fotografia cal saltar-se el Torrent del Lloro i avançar una mica més en direcció al Pas de Port.

Material: Dos estreps,uns 16 expressos,una vaga merletera i un Camalot 0.75.

Grau obligat: V+/A1.

Orientació: Est,diria que tenen sol fins els vols de les tres.

Horaris: Aproximació sense perdre'ns 45',fins al cim del Gallifol 5 hores i del cim del Gallifol al cotxe 50'.

Descens: Nosaltres hem desgrimpat per l'aresta nord,una mica descompost i exposat(II-III). Em sona que hi ha un ràpel d'un espit amb maillón però no se si està aquí o a l'Aresta Brucs. Un cop al coll hem baixat cap a l'oest,passant per sota de la Miranda de l'Alba pel Torrent del Trago fins a retrobar el camí de l'aproximació.

Nostàlgics a la Roca dels Arcs.

La darrera proposta a la Roca dels Arcs que ha sabut escolar-se fins el cim esquivant la Tàrrega,la Buenas Vibraciones i potser alguna més. Si ens decantem per escalar aquesta via ens hi trobarem roca a estrenar en murs prou sostinguts entretellats dels inevitables horts que hi ha en aquest pany de paret. 

Accés: Municipi de Vilanova de Meià.Aquí pendre la carretera L-913 direcció Llimiana.Passat un pont i a les envistes de la Roca dels Arcs estacionar a les vores de la carretera,aparcaments petits.
Aproximació: Un cop aparcats caçem unes traçes que baixen al riu,el creuen i pujen al vessant de sota la Roca dels Arcs.Seguirem un corriol que flanqueja per aquest vessant fins a quedar sota del nostre objectiu.Hi ha una traça que du del corriol a peu de via.Inici en una placa tombada de gres ocre,amb el pont de roca de sota marcant l'inici.

Orientació: Sud.

Material: Una desena de cintes exprés i un joc de friends des de l'Alien negre al Camalot de l'1. Si anem justos de grau podem afegir-hi un pedal i una tramposa. A la topo recomanen doblar els micros i dur un 2,el col·lega deia de doblar el 0.75.

Grau obligat: Dubto entre el 6a i el 6a+.

Horaris: Aproximació 20',via 3 hores i baixada 45'.

Descens: Agafem una traça que davalla pel vessant nord fins la carretera. Aquesta baixada sol estar humida i/o gelada,relliscades freqüents en les petites desgrimpades que anem trobant.No és per matar-se ja que no és aeri però dóna per rebregar bé algun turmell.

Hi ha la opció més llarga però més còmode de un cop acabada la via anar a l'esquerra i baixar per la banda esquerra de la paret,d'aquesta manera també passaríem ben a prop del peu de via.

Ressenyes: Del Vèrtex i dels aperturistes. Moltes gràcies!

 

 

Buen amigo a la Gorra Marinera.

Els entesos diuen que és una via forçada,creada a cop de trepant i esquivant la Sultains of Swing que ja era oberta a priori seguint la lògica d'aquest pany de paret. Jo com que no hi entenc pas res l'he trobat guapa i amb ambient. Te més lliure que Ae's  i aquests tenen sortides en lliure que sense arribar a estressar-me m'han fet esforçar.Hem enllaçat les dues primeres i les dues darreres tirades,millor doble corda i alguna cinta desplegable.

Accés: Aparcament del Monestir de Montserrat. 4€ si estàs federat, si no crec que són 6.5€.
Aproximació: Del Monestir agafar les Escales dels Pobres, en direcció a Sant Joan. Al pla de Sta. Anna anar pel de sota i quan sortim al camí transversal ( St. Joan - St. Jeroni ) seguir-lo a l'esquerra fins a l'estació del funicular de Sant Joan. Aquí seguim en la direcció que portem fins a la base de la Gorra Marinera on prenem un corriol que puja cap a la paret. Deixar-lo bastant aviat per anar a l'esquerra per dins del bosc, la via cal iniciar-la a l'esquerra de la paret, on començen les bardisses. Parabolts visibles, el primer a uns cinc metres del terra.

Orientació: Diria que Sud o Sud Est.

Horaris: Aproximació 40',via i ràpel 2 hores. Del final del ràpel al Monestir 45'.

Material: Unes dotze cintes exprés i un estrep per persona.Hi ha qui empra un friend petit a la primera tirada.

Grau obligat: V+/A1e.

Descens: Des del final de la via desgrimpem uns metres cap a l'esquerra fins a localitzar una instal·lació de ràpel. D'aquí muntem un ràpel d'uns 20 metres fins al coll que separa la Gorra Marinera de la Magdalena Inferior. Aquest ràpel hi ha qui el desgrimpa ( III+,exposat ). 

Ressenyes: El dibuix és del Col·leccionistadevies mentre que les fotgrafies són de Desventurasimilagros i del Visas. Gràcies a tots!.

 

La Festa del Paca a l'Extrem.

 

Bon itinerari de placa amb una primera tirada de díedre xemeneia que l'hi dona un toc de varietat. El quart llarg ofereix un bon repte per la continuïtat dels sisegradistes o bé una entretinguda escalada combinada pels que anem més justos. La pedra en general és bona però hi ha blocs que foten mala ganya, tant a la xemeneia inicial com al quart llarg. Un pèl més fàcil que la Pensionistes mentre que una mica més exigent que la Ke bonica boira i la Oscar Lafotet.

 

 

Accés: De St. Llorenç agafem la pista que hi ha sota la paret de l`Ós i anem seguint les indicacions de " refugi " . Arribem al Coll de l'orenga on deixem el cotxe. L'estat de la pista ha empitjorat darrerament, nosaltres vàrem passar amb un turisme una miqueta alt. Compte!. 

Aproximació: Des de el Coll de l'orenga ja surt un camí senyalitzat en direcció al refugi del Xut, pujada cap a l'esquerra.A les envistes de la paret de l'Extrem i superada la base del Pilar sin brillo caldrà cercar una traça força fressada que baixa a la dreta i que mena a la base de l'Extrem. Seguirem per la base de la paret passant de llarg els inicis de la Oscar Lafotet,les restes d'un corral,K bonik boira i Novembre Negre.Superats aquests punts apareixeran dues grans xemeneies: la primera correspon a La Festa del Paca i la segona a la Pensionistes. Un parell d'espits visibles.

Material: Si ho volem xapar tot ens caldran 21 expressos a la quarta tirada, un estrep i un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 3. A la sortida de la quarta reunió es pot posar algun tascó petit per eliminar el factor 2. Si es va just de grau pot anar bé dur una tramposa i/o un ganxo.

Grau obligat: 6a/A1.

Orientació: Sud,crec que resta a l'ombra a partir de les 4.

Descens: Evident, a l'esquerra a retrobar el camí de l'aproximació.

Ressenyes: Desventurasymilagros.Gracias!

Esperó de Colobres.

Per alguns és de les millors vies de l'indret mentre que per d'altres està bé però no és cap meravella. A mi personalment m'ha semblat un itinerari ben interessant. Si bé és cert que al principi la roca no acompanya gaire i hi ha algun pas herbós, a partir de la tercera tirada el panorama canvia i l'escalada esdevé molt més agraïda. Hi ha tres feixes que l'hi treuen cert ambient. Mirant la ressenya hem trobat a faltar l'últim pitó de L2 i els dos últims de L6 ( passat per la fissura/bavaresa de l'esquerra ). A l3 hi ha una xapa extra per sortir de la reunió,a la dreta veurem les xapes de la Pindim bir sisplau.

 

 

 

Accés: Àger seguir la carretera cap al Coll d'Ares. Una mica abans d'arribar al coll prendre una pista a la dreta en direcció a Colobó. La pista passa per sota de les parets, aparquem més o menys a la vertical de la via,perfectament reconeixible amb la fotografia que penjo més avall.

 

Aproximació: Més o menys a la vertical de la via hi ha una traça força marcada i amb alguna fita que ens deixarà a peu de via. Penjo una foto del jefe començant la via.

Material: Nosaltres hem passat amb,unes catorze cintes exprés,els tascons petits i mitjans així com els friends des de l'Alien blau al Camalot del 3. Al tram on manca el clau del segon llarg hi ha qui empra un Camalot del 4,nosaltres hi hem posat un 0.75 en un emplaçament bo però poc evident.

Grau obligat: 6a/A1. Hi ha qui diu que es passa amb V+. 

Horaris: Aproximació 15', via 5 hores i baixada 30'.

Orientació: Sud.

Descens: Del final de la via acabar d'arribar a la carena.La seguim cap a la dreta on a través d'una feixa amb desgrimpades arribem a la canal/tartera que ens deixarà a la pista per la que hem aproximat.

Ressenyes: El dibuix és d'en Parce i la foto dels Galls. Moltes gràcies!.

Queralt Xenia a la Miranda de Can Jorba.

Probablement ens trobem davant de la típica "via de col.col·leccionistes", malgrat un darrer llarg molt bo i algun tram esporàdic bonic la majoria de l'itinerari es desenvolupa per el típic terreny de molsa, blocs, llastres i savines. Tingueu en compte que a la guia de la cara sud l'hi donen només una estrella. Per nosaltres ha set la típica activiat d'escalar imaginant que no hi ha els parabolts de les vies veïnes i buscant el camí per on pujariem si anéssim obrint via. Hem utilitzat les reunions de l'Entre Línies i de la Sol Solet. Bàsicament hem jugat a fer trad amb les xapes a un pam per si ens feiem caqueta. Si ens animen a fer aquesta via millor que no sigui un dia amb gent a sota ja que potser n'esclafem algun.

Ll1: Comencem per un túnel a la vegetació característic situat un metre a la dreta de la Entre Línies.La roca és bona però amb una mica de sorreta, escalada de díedre. Arriba un punt en que la vegetació obstrueix el díedre. Nosaltres hem esquivat aquest tram per l'esquerra, en els dos metres de placa que queden a la dreta de l' Entre Línies i tornant al díedre quan la vegetació ho permet. Abans d'arribar a la primera reunió, que és comuna amb la Entre Línies hi ha una gran llastra que nosaltres hem passat per sota. Podria ser que quan la vegetació tapa el díedre s'hagués d'escalar per l'esperó de la dreta i acabar passant la llastra per sobre per abastar la R1. ( 30 metres )

Ll2: Sortim a l'esquerra a buscar una gran llastra. Abans de llaçar la primera sabina podem posar un 3 ( recomanable repetir-lo a dalt es necessita ), xapar un bolt o encintar una pedra encastada. Seguim per la llastra xapant sabines, anem a la placa de la dreta aprofitant dos ponts de roca de l'Entre Línies i quan veiem que la fissura de la dreta és neta de vegetació ens hi posem. En aquest punt la roca te molseta però no és pas dolenta,fa canto i podem cosir-ho am b els friends ( 1,2 i 3 ). A l'alçada d'una petita sabina i a les envistes de la R2 saltem a la placa de l'esquerra amb un pas finet per entrar de rectes a la reunió. Per entrar a la reunió ens podem assegurar amb un Alien blau o verd o en una gran llastra sospitosa o aprofitar un bolt de l'Entre Línies. En aquesta tirada he tingut la sensació d'escalar bastant per la placa i no gaire per la fissura de l'esquerra ( potser només 5 metres ). Ens podem anar assegurant d'aquella manera sense els bolts, no se si en el seu dia ho van fer així o van anar més per la fissura de la dreta però es veia bruta i més difícil que la placa. ( 30 metres )

Ll3: Nosaltres hem escalat a l'esquerra de les xapes de l'Entre Línies, per terreny una mica cutre: roca a controlar, algun bloc i molseta. Un metre per sota de la R3 de l'Entre Línies flanquegem per un petit relleig fins a una fissura diagonal amb un arbre, superada la qual arribem a la reunió de la Sol Solet. Potser es pot repetir la jugada de Ll2 i anar més per l' Entre Línies però sense xapar-ne els bolts.( 45 metres ). 

Ll4: Aquí el panorama canvia radicalment: roca excel.lent, sense un bri d'herba i les sabines serveixen per assegurar però no molesten. Per plaques i fissures amples assolim el gran pi ( possible reunió ) i per placa que va tombant progressivament guanyem el cim de l'agulla arribant a tope de corda a la sabina cimera ( 65 metres ).

Accés: Aparcament habilitat entre el Bruc Residencial i la Vinya Nova. 

Aproximació: Per camí senyalitzat amb rètols arribem a Can Jorba. Voregem la masia per la dreta paral·lels a un torrent,pugem a un sector esportiu i anem a la dreta. Passem una bauma i pugem paral·lels a un torrent fins al peu de via.El peu de via és el mateix que la Entrelinies però enlloc d'escalar per les placa amb xapes anem a buscar un díedre a la dreta,foto de dalt.

Orientació: Sud.

Material: Moltes vagues savineres, una desena de cintes desplegables i un joc de friends des de l'Alien negre al Camalot del 3.L'única piada que hi ha a internet tiren de tricams,nosaltres no n'hem possat cap.

Horaris: Aproximació 30',via i rapelar 4 hores així com 20 minuts per tornar a l'aparcament.

Grau obligat: V exposat en algun punt.

Descens: Nosaltres hem acabat la via a la savina cimera. D'aquí un ràpel curt a la reunió de la Sol Solet per la qual baixem amb 3 ràpels (40?+50?+40?).

Ressenya: Del blog Tricamps a la Cazuela.