Xavier Rabat al Cavall Bernat.

 

No està malament si abans s'han escalat les altres més clàssiques del Cavall,a nosaltres ens ha agradat força.Està reequipada amb bolts però el criteri distància/dificultat no és el mateix a tota la via:trams de V que es poden fer amb A0 i excursions en passatges de 6a,m'imagino que al llarg de l'itinerari hi havia un munt de ploms que han anat saltant i explicarien aquests distanciaments de xapes.Menció especial a la sortida de la tercera reunió,on hi ha un tram d'uns 5 metres de 6a assegurat amb dos ploms,el segón dels quals te el cable trencat.Bon ambient i sense llargs de tràmit.

Accés: Refugi de Santa Cecília, Millor no deixar coses al cotxe, tot i que ara està videovigilat.

Aproximació: Creuem la carretera i prenem el camí de l'Arrel (GR) cap a l'esquerra en direcció al Monestir. Passem un grapat de parets de la Cara Nord: Serrat del Moro, Aeri, Patriarques, Diables i al cap d'uns 30' arribem a l'alçada del Cavall Bernat. Ara caldrà abandonar el Camí de l'Arrel per pujar per la Canal del Cavall que ens queda a mà dreta. Remontem la canal fins el mateix peu de via,a l'esquerra de l'Anglada Guillamón.Inici en un díedre/fissura al damunt del qual es veu un parabolt.

Material: Nosaltres hem fet servir 18 cintes exprés, un estrep per persona i un Camalot de l'1 per assegurar els primers passos de la via però crec que hagués anat millor un 0.75.No seria mala idea dur eines per canviar i/o possar algún plom.

Grau obligat: 6a+ obligat a la segona tirada,semblava que quan es va reequipar es va modificar el traçat de la via.

Horaris: Aproximació des de Santa Cecilia 35', per fer la via hi hem estat unes quatre hores i del cim a Santa Cecilia una hora i quart, contant que la Canal del Cavall està desequipada.

Descens: Des de la mateixa verge o de dues grans P's que hi ha per sota rapelem uns 25 metres fins quedar damunt del díedre de la Normal. Aquí trobarem una instal·lació de dos bolts amb cadena i anella d'on farem un ràpel de 60  metres fins al coll del Cavall. Aquest ràpel és fraccionable. Millor fer aquest darrer ràpel amb cura i les cordes plegades ja que resulta habitual que el vent tiri les cordes cap a la vertiginosa cara nord del Cavall. Un cop al coll ja veiem l'evident entrada a la Canal del Cavall, per la que baixarem.

Ressenyes: Parce i Jose Walero,moltes gràcies!

Directa Est al Pic del Valleta.

Guapa via esportiva en un entorn d'alta muntanya, es troba pràcticament equipada i es posen pocs ferros però variats. Prou variada amb trams de placa i alguns de fissura/díedre. Nosaltres l'hem fet després d'escalar la Pelaroques fins la quarta reunió i queda una combinació ben xula. La roca és bona malgrat algun tram de liquen. Hem enllaçat la quarta tirada i la cinquena.

Accés: Coll de Pi Morens,a l'estació d'esquí de Porta/Pi Morens.Si disposem d'un tot terreny i no tenim escrúpols ( cartell de prohibit ) podem seguir la pista fins a un remuntador retallant una mitja hora l'aproximació i la baixada.

Aproximació: Seguim amunt per les pistes. Agafem una pista que puja per sota dels remuntadors sempre amb la intenció de vorejar la vall de sota la via per la dreta. Quan la pista fa un revolt a la dreta nosaltres anirem cap a l'esquerra per un llom on trobarem algunes fites que ens duran a un corriol que voreja el circ pel seu vessant dret. Al final d'aquest corriol toca baixar al circ i tornar a pujar fins la base de la paret. El peu de via el situem a l'esquerra de les clàssiques Gran Díedre i Esperó Nord Est ,uns cinc metres més amunt del peu de via de la Pelaroques, veurem un parell de parbolts fixe en una placa.

Grau obligat: V+/6a

Material: Un joc de friends de l'Alien blau al Camalot del 2 i unes setze cintes exprés si enllacem, sinó diria que amb dotze fem. Les reunions són de dos bolts sense anelles.

Horaris: Sis hores de cotxe repartits a parts iguals: aproximar, via i baixar

Orientació: Sud est, te sol fins les dues.

Descens: Des del cim baixar a la dreta a un gran i evident coll.Baixem per la primera canal que trobem,no hi ha desgrimpades.

Reina d'Escòcia al Bisbe.

Si no som vuitgradistes o no ens agraden les pedalades aquesta no és la nostre via ja que pràcticament la meitat del recorregut és Ae.

Tot i així hi ha pasatges en lliure ben xulos i la ruta gaudeix d'un gran ambient a la seva part central. La primera tirada és selvàtica però no presenta problemes.

Aproximació: Comença uns trenta metres a la dreta de la GAM.

Horaris: Aproximació des de Can Massana una mitja hora, per fer la via hi hem esmerçat unes quatre hores i del cim del Bisbe a l'aparcament hem trigat una hora.

Grau obligat: V/A1e.

Material: Una trentena de cintes exprés i dos estreps,amb una vintena també es pot fer perque a la cinquena tirada tot són parabolts i ens en podem saltar.

Orientació: Nord oest,ombra fins les quatre.

Descens: Acabem d'assolir el cim i baixem un parell de metres cap a l'Est a localitzar la instal.lació de ràpel ( dos bolts amb anelles ) d'on hem tirat un ràpel de 60 pel vessant sud. Aquest ràpel m'imagino que es pot fer més curt anant a la canal o es pot fraccionar en algun arbre.El ràpel ens deixa al coll amb la Monja, si anem cap a l'Oest passarem per sota de la Monja i després per sota del Dit fins que anirem a espetegar al camí que va del Refugi d'Agulles al Pas de Port.

Ressenyes: Xavi Diez,Jose Walero i Joan Asín per aquest ordre.Moltes gràcies!!!.

Pelaroques al Pic de la Valleta.

 

Malgrat alguna feixa la via te trams guapos, nosaltres l'hem escalat fins la quarta reunió des d'on hem rapelat i hem fet la Directa est quedant així una bona combinació. La dificultat de la topo són passos de bloc i la resta del llarg sol ser bastant més fàcil. 

Accés: Coll de Pi Morens,a l'estació d'esquí de Porta/Pi Morens.Si disposem d'un tot terreny i no tenim escrúpols ( cartell de prohibit ) podem seguir la pista fins a un remuntador retallant una mitja hora l'aproximació i la baixada.

Aproximació: Seguim amunt per les pistes. Agafem una pista que puja per sota dels remuntadors sempre amb la intenció de vorejar la vall de sota la via per la dreta. Quan la pista fa un revolt a la dreta nosaltres anirem cap a l'esquerra per un llom on trobarem algunes fites que ens duran a un corriol que voreja el circ pel seu vessant dret. Al final d'aquest corriol toca baixar al circ i tornar a pujar fins la base de la paret. El peu de via el situem a l'esquerra de les clàssiques Gran Díedre i Esperó Nord Est ,en una mena de terrassa a la dreta d'un gran bloc que forma un díedre on veurem un parell de parabolts daurats Kop de gas. Uns cinc metres més amunt veurem el parabolts fixe de la Directa est.

Grau obligat: 6a/A1 concentrat als primers metres de via que han estat els que ens han fet espeternegar més.

Material: Un joc de friends de l'Alien blau al Camalot de l'1. El Camalot del 4 només l'hem fet anar per assegurar millor el 6b de la quarta tirada,el pas es fa mig metre per sobre el parabolt,de costat i no acaba de ser vertical: clavada segura. Els ràpels són de cordino i maillón,preveure recanvis.

Horaris: Aproximació 2 hores,fer la via fins la quarta reunió i rapelar 4 hores.

Orientació: Sud est,te sol fins les tres.

Descens: Hem rapelat de R4 en tres ràpels d'uns 45 metres: R4-R2,R2-R1 i R1-terra.Aquests ràpels són força bons però la prudència convida a baixar amb les cordes plegades per netejar el terreny de possibles blocs i vigilar de no tenir gent per sota

Maria Brizard als Tres Consellers.

 

Una manera una mica més complicada que l'Aresta Ferbos per escalar aquest cim. A mig camí entre una via i una cresta,més per amics de les xiruques que del magnesi. Hi ha trams aïllats prou xulos. Molt de compte amb la roca a la part final de la segona tirada ja que va de pet a la primera reunió.

Accés: Estany de Cap Long.

Aproximació: La via és ben visible des de l'estany/embassament de Cap Long. Creuem la presa a la dreta i prenem un sender ben costerut direcció al Coll del Gat. Al cap d'una estona de pujar hem de deixar el camí que puja al Coll del Gat i agafar el que marxa a flanc cap a l'esquerra en direcció a la Vira Batan,poc evident malgrat que te marques vermelles. Anem flanquejant per sota del Ramougn i una mica abans d'arribar a sota del Neouville trenquem de nou a l'esquerra cap a la cara sud del Pic dels tres Consellers. Gran entosta de la segona tirada ben visible,atac a la seva vertical. 

Material: Cordes de 60,vuit cintes exprés llargues i un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 2. Piolet i grampons entre útils i imprescindibles segons la neu que hi hagi tant per accedir a la paret com per baixar per la Vira Batan.

Orientació: Podria molt ben ser Sud.

Horaris: Aproximació una hora i mitja. La via l'hem enllestit amb un parell d'hores que és el que hem trigat a baixar.

Grau obligat: V+/A0.

Descens: La via acaba a pocs metres del cim dels Tres Consellers. Des de la darrera reunió acabem de grimpar a la cresta,nosaltres això ho hem fet desencordats. Un cop aquí desgrimpem a ma dreta (II) fins al coll amb el Neouville.En aquest punt trenquem a ma dreta a través de la Vira Batan que ens deixarà a la tartera de peu de paret per la que hem aproximat. A destacar tres coses d'aquesta vira:

1) Les cordades que puguin estar fent la cresta dels Tres Consellers poden tirar-nos pedres: casc posat i el màxim d'arrambats a la paret.

2)  A la part final quan la cosa es complica hi ha dues instal·lacions ben modernes de ràpel.

3) Justament en aquesta part final de la vira hi pot haver neu i pot anar bé dur ela grampons i/o piolet.

Bestie Boys al Serrat del Moro.

La placa de la part superior és molt bona i la fissura inicial també ens ha agradat. Tenint en compte que la via és bastant recent caldrà anar amb molt de compte amb la roca del segón i sobretot del tercer llarg,pur crocanti de cara nord on hem fet la nostre aportació a l'ingent feinada dels aperturistes.

Accés: Refugi de Santa Cecília, Millor no deixar coses al cotxe, tot i que ara està videovigilat.

Aproximació: Creuem la carretera i agafem el Camí de l'Arrel ( G.R.) en direcció Can Massana.Al cap de ben poc arribem a la Canal de Sant Jeroni la qual començem a remontar.Quan portem uns deu minuts de pujada ens hem de fixar amb unes roques que tenen forma de serra a ma esquerra.Flanquejarem amb compte per sobre d'aquestes roques per un corriol més o menys fressat,passem per la base de la Han Solo i uns cinc metres més enllà localitzem el nostre inici.Díedre amb un pitó vermell.Superat aquest primer clau i el posterior parabolt cal anar a l'esquerra a buscar una fissura ample molt llaminera i no a la dreta per les xapes de la Han Solo.

Grau obligat: 6a.

Material: Un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 4 tot repetint el 2 i el 3 així com unes quinze cintes exprés i un estrep.

Horaris: Aproximació vint minuts, per fer la via 5 hores i del final de la via a Santa Cecilia una hora.

Orientació: La part superior te sol a partir de les 4 ,a baix no se si n'hi acaba d'haver mai.

Descens: Del final de la via com bonament es pugui assolir la carena. Aquí hem crestejat uns 150 metres, cal estar atents al moment de deixar de crestejar i baixar per terreny herbós a la dreta. Alguna pedra penjant dels arbres ens indiquen que anem pel bon camí, baixant i apropant-nos a St. Jeroni. Arribem a una corda fixe que ens deixa a la primera instal·lació de ràpel. Fem 2 ràpels força nets de 40.El primer sobre d'un arbre i el segon de dos espits amb anella. Els ràpels ens deixen a la Canal de Sant Jeroni per la qual baixem al Camí de l'Arrel que seguint-lo a la dreta ens retorna a Sta. Cecilia.

Roca Sanz a la Cadireta del Diable.

Escalada plaquera tirant a fina amb algun pas puntual d'apretar. La roca en general és bona però hem de tenir en compte que la via no es fa massa i pot petar alguna cosa petita. M'ha semblat que l'equipament és força generós però hi ha algun pas de V+ exposat i algun tram de IV amb les xapes prou espaiades. La xemeneia final aporta el toc de varietat.El col·lega que està més fort que el vinagre l'ha forçat en lliure sense cap esbufec i ha proposat els següents graus:6a+,6a,IV i 6b+.

Accés: Nosaltres hem deixat el cotxe a l'aparcament que hi ha abans de la tanca del monestir, una zona amb bancs.

Aproximació: Creuem la carretera i pugem unes escales que ens deixen a la base de la Canal del Pou del Gat ( rètol ). Pugem per l'esmentada canal fins que enllacem amb el Camí de l'Arrel ( G.R. ), el seguim a l'esquerra en direcció al Monestir. Passem per sota la Cadireta í continuem pel G.R. de seguida el deixem per agafar un corriol a l'esquerra que ens porta a l'Ermita de Trinitat. Arribats a l'ermita prenem un corriol desbrossat a la dreta i que mica en mica es va embardissant i que acaba espetegant al peu de via de l'Aleix a la Punxa. Uns metres abans d'aquest inici pugem a la vora de la roca fins espetegar a l'inici de la GEEB, uns cinc metres a l'esquerra d'aquesta via trobarem el nostre inici: placa parabolada amb una fissura diagonal a l'esquerra.

Material: Una vintena de cintes exprés si ho volem grapar tot i un pingo de deu metres de corda per arreglar el ràpel si pretenem rapelar per la mateixa via.

Orientació: Probablement sud-est.

Horaris: Aproximació 40 minuts, via i rapelar-la unes tres hores. Per tornar al cotx hi deu haver una mitja hora.

Grau obligat: V+/A1e.

Descens: DelRapelant per  final de la via anar a l'esquerra a caçar una instal.lació una mica mal girbada: un bolt i un munt de burins. Daquí fem un ràpel de 50(?) fins la tercera reunió,compte en recuperar la corda millor dur un bon pingo d'una desena de metres per treure en fora aquesta reunió. Aquí farem dos ràpels més de 45/50 (?): R3-R2 i R2-terra.