Via Misteri a la Gran Quereda.

Dues tirades de fissura on regalar-se posant catxarros enmig del Montseny,aquesta és la proposta de la via Misteri.Segurament s'ens farà curta i els més llepafils diran que hi sobre una mica de líquen i alguna sabina emprenyadora.

Accés: Des del municipi de Tagamanent caldrà seguir les indicacions de "Centre Etnológic del Pla de la Calma". Pujarem primer per una carretereta amb revolts i arribem a un punt on s'acaba l'asfalt.A partir d'aquest punt hi ha algún tram de pista on cal un cotxe alt per passar,nosaltres amb la C15 cap problema.Arribem al Pla de la Calma i just on comença el pla a ma dreta hi ha un gran roure:Roure del Parany.Al costat d'aquest roure hi neix una curta pista de desemboscar amb marques de pintura taronges.Podem aparcar al final d'aquesta pista i estalviar-nos caminar uns 100 mètres o si ja en tenim prou de castigar el cotxe aparquem a l'alzina.

Aproximació: Del final de la pista cal seguir un bon camí on continuen les marques taronges.A 200 mètres del final de la pista trobem una petita clariana amb una alzina surera.Aqui caldrà deixar el camí i entrar al bosc a ma dreta.Aquest punt pot costar de trobar,nosaltres hi hem fet unes fites i com a indicació dir que si arribem a un coll és que ens hem passat molt de frenada.Per dins el bosc,una mica brut,arribem a sota del final de la via on hi ha dues microvies d'esportiva.Des d'aquest punt nosaltress hem baixat a prop de la paret pel vessant de l'esquerra,el que queda més allunyat del cotxe.
Material: Nosaltres hem fet servir un joc de friends des de l'Alien gris al Camalot del 4,repetint del 0.75 al 3 i un parell de tascons.Segons les ressenyes no calen les repeticions i si que són necessaris un parell de claus.
Orientació: Podria ser Sud.
Grau obligat: V+/A1.
Descens: Cal fer un curt ràpel o desgrimpar ( pont de roca,recanvi,10 m,IV).Un cop a peu pla retrobem el camí a través del que hem aproximat.

Esperó de la Martina a Busa.

Te un tram un xic cutre a la primera tirada però la resta ens ha semblat molt bo. Bona roca,tirades sostingudes i escalada atlètica. Com a totes les vies de l'Indi equipada per no patir massa amb parabolts. L'aproximació,el descens i la via són ràpids i fàcilment podrem combinar la via amb alguna altre,nosaltres després hem fet la veïna Axis Mundi.
Accés: A Solsona hem d'agafar la carretera C-26 en direcció a Berga i seguir-la aproximadament fins al km. 114 on trobem una desviació a ma esquerra que indica Busa i Bessora. Agafem aquesta carretera i anem seguint els indicadors de Busa. Uns 12 km després arribem a una cruïlla on cal estacionar just sota una torre elèctrica. A ma esquerra la carretera puja al Pla de Busa i a la dreta hi ha una pista que seguiriem per anar a les altres vies de Busa.
Aproximació: Seguim la pista de baixada uns cent metres i veiem un corriol fitat a ma esquerra. Cal agafar aquest corriol i seguir-lo fins una mica abans de la Canal de Cal Rial. La via comença sobre d'un petit pedestal,bolts visibles a la dreta d'una arrel.

Material: 12 cintes exprés amb un parell de llargues.
Grau Obligat: V+.
Orientació: Sud.
Descens: Crec que si volem fer una altre via el millor es baixar a la dreta per la Canal de Cal Rial. Si volem tronar al cotxe el millor és anar a la esquerra i creuar el Pla de Busa fins a la carretera per retrobar l'aparcament. Nosaltres hem rapelat per la via,compte amb la roca i porteu recanvis ja que la R3 no està equipada per rapelar. Hem fet R3-R2 amb 30 i de R2 a terra amb uns 50.

Foz do Fornos.Sagres.

No deu ser dels millors sectors de Sagres però ens quadrava per grau i aproximació senzilla sense ràpels.L'accés el fem aparcant en una explanada uns 300 mètres abans del Far aquest tant famós que no recordo el nom a ma esquerra.De l'aparcament surt un camí en direcció al mar que en 5' escasos ens deixa a les primeres vies.

L'equipament és amb parabolts que estan arran de mar no trigaran a estar rovellats.A més hi ha maillons de retirades en algunes xapes que estan ben rovellats i aixó no deu anar bé per l'inox.Algún distançiament d'assegurançes interessant. Hi podem trobar totes les orientacions.Les vies de l'esquerra ténen ombra fins la una,de una a tres van agafant sol.Més o menys a les tres és quan les vies de la dreta queden a l'ombra.Les de l'esquerra ténen un peu de via còmode mentre que a les de la dreta hi ha perill d'acabar al fons del mar.Hi ha una via de 6b/c nova a la dreta de Naufragos Havista (6c).Ressenyes al bar Dromedario de Sagres.

Pirenaic a la Magdalena Superior.

Via clàssica restaurada que demostra que a Gorros no tot són parabolts de colors col·locats cada dos metres. Abans que arribés la bogeria del taladro s'havien obert vies amb un cert caràcter. Algunes han sobreviscut fins els nostres dies, i d'altres han quedat enterrades sota una nova via o un reequipament mal fet. Cal tenir en compte que el primer llarg és una mica exposat i que cal determinació per anar a buscar la primera assegurança. L'últim llarg també és una mica exposat. De totes maneres, amb calma i habilitat es poden afegir assegurances en aquests dos llargs.

-Cordada: Macau i Busquets.
-Accés: Aparcament del Monestir de Montserrat. 4€ si estàs federat, si no crec que són 6.5€.
-Aproximació: Del Monestir agafar les Escales dels Pobres, en direcció a Sant Joan. Al pla de Sta. Anna anar pel de sota i quan sortim al camí transversal (St. Joan - St. Jeroni) seguir-lo a la dreta i ens deixarà al camí transversal que va per sota dels Gorros i les Magdalenes. El seguim i a sota del Gorro Frigi i la seva cara Est agafem la canal per on baixa la Normal. Hem de pujar aquesta canal fins al coll que separa el Gorro Frigi i la Magdalena Superior. La via comença en aquest coll.

-Orientació: Nord.

-Material: Cintes exprés, bagues per a merlets i joc de friends (d'Aliens a Camalot del #2). Els Tricams també van molt bé.

-Grau obligat: V+.

-Descens: Un ràpel llarg (d'uns 50 metres) o dos ràpels curts (d'uns 25 metres) per la cara est. Després agafem el camí que rodeja la Magdalena Inferior fins a les escales de Jacob que ens retornen al camí transversal de Gorros.

-Ressenya: Hem fet aquesta topo marcant el material que hem trobat a la via:

Via Ítaca a les Moles del Don

Guapa via que ens ofereix una interessant escalada de placa més fina que física sobre un conglomerat excepcional. La darrera tirada dóna una mica la nota, la resta l'hem trobada ben homogènia i sostinguda. L'últim llarg és una rampa interrompuda per un petit bloc de V+ totalment obligat i a més amb mala caiguda, nosaltres l'hem fet però si repetís la via no el faria. A més si rapelem per la via compte que en recuperar la corda en aquest útlim llarg poden caure rocs.Reequipada amb parabolts Fixe platejats. 
Accés: Sortint de l’Horta de Sant Joan desemboquem a la carretera que va d’Arnes a Prat de Compte, tombem cap a Arnes i de seguida hi ha un desviament a mà esquerra direcció als Estrets. Prenem aquesta pista fins al kilòmetre 7,5 on hi ha un desviament molt pronunciat a mà dreta

Aproximació: A l'aparcament diria que hi ha indicacions per anar als  Estrets d'Arnes (evident). Seguim caminant pel costat dret del riu fins que arribem a l’alçada de la via (hem de trobar el millor lloc per creuar):la via comença just a darrera d'un gran pi.Sembla ser que hi havia hagut una pedra amb el nom,nosaltres enlloc d'aixó hi hem trobat una I ratllada a l'iniçi que podria no ser-hi.
Material: 12 cintes exprés,crec que és difícil poder afegir algun ferro.
Grau obligat: Els trams de V+ són possibles amb A0 menys el del darrer llarg.Per tant si s'obvia aquest tram la resta de la via obliga a V sostingut.
Descens: La via te totes les reunions equipades amb dues anelles per rapelar. Nosaltres hem acabat rapelant amb quatre ràpels de 35 mètres aproximadament per la via de l'esquerra que també te està reequipada i amb les reunions de dos bolts i anelles.
Ressenyes: Kutreescaldors i Gatsaule. Gràcies!!.

Ressenyes de Llo.

El lloc és força guapo,amb el Cadí mirant de reüll i les vies també estan força bé.La roca és quarzita(m'ha semblat com pissarra/gneis) i l'escalada l'he trobada una mica monótona i física:bloquejar fort d'una bona regleta per trincar-ne una altre. Com a escola és molt més gran i amb vies més llargues que el sectoret que hi ha a Olopte.

Diria que hi podem trobar totes les orientacions i les vies estan equipades amb parabolts i químics.

Acceso en Coche: Partiendo desde Puigcerda tenemos que cruzar la frontera a Francia en direccion Bourg-Madame, cuando llegamos aquí cruzamos todo el pueblo y tomaremos la   N-116 direccion Perpiñan, Sallagouse (unos 11km). A mitad de este ultimo pueblo encontraremos la señal que nos desviara a Llo por la D-33, Continuaremos esta carretera que nos llevara en dirección Eyne, hasta que lleguemos a una señal en la que nos pone Les Hauts de Llo la cual nos conducirá pasando por debajo de  una pequeña torre que se divisa en lo alto del pueblo, al sitio donde aparcaremos. Un pequeño aparcamiento donde sale una pista de tierra ascendente...

A droite le cable

Aproximación: tomamos la pista que sale desde el sitio donde aparcamos y en unos 15 minutos de fuerta subida llegamos al punto mas alto de la misma en el cual nos encontraremos con un cartel informativo y un "hito" situado a mano derecha, en este punto sale un pequeño sendero descentente que en 2 min nos llevara a nuestro destino!!!!

Le séchoir.

Quarantaine Rugissante

Au centre le cable

Sector CENC: 

 

Sector Tob Tob et Piranha

SECTOR SOUS LA TOUR

Croquis general:

Snoopy al Gorro Frigi.

Aquesta via és una altra mostra que a Gorros les coses es podien fer d'una altra manera. O millor dit, que durant molt de temps van ser d'una manera diferent a l'actual. És sorprenent com aquesta via puja de forma directa al cim del Gorro amb un equipament fix escàs i dificultat moderada (només s'arriba al V en un tram curt). I mentrestant la Via del Carles va parasitant la Snoopy en diferents llargs de la via. De fet, el mur característic de la Via del Carles coincideix amb el 3r llarg de l'Snoopy (es veuen els burils al costat dels parabolts!!). En diversos punts et trobes les xapes verdes de la Via del Carles a la cara i has de decidir si xapar-la o saltar-te-la...

-Cordada: Macau i Busquets.
-Accés: Aparcament del Monestir de Montserrat. 4€ si estàs federat, si no crec que són 6.5€.
-Aproximació: Del Monestir agafar les Escales dels Pobres, en direcció a Sant Joan. Al pla de Sta. Anna anar pel de sota i quan sortim al camí transversal (St. Joan - St. Jeroni) seguir-lo a la dreta i ens deixarà al camí transversal que va per sota dels Gorros i les Magdalenes. El seguim fins a situar-nos a la base del Gorro Frigi. La via comença a la part tombada de la paret, just a l'esquerra de la via del Carles. Hi ha una fletxa pintada de negre però costa molt de veure.

-Orientació: Nord-est.

-Material: Cintes exprés, bagues per a merlets i algun Aliens. Bàsicament hem posat merlets.

-Grau obligat: V.

-Descens: Un cop a la creu del cim on fem la darrera reunió hem de desgrimpar cap a la nostra esquerra en direcció a una sabina per on surt la Normal. En aquest punt localitzem la primera instal·lació de ràpel. Fem un primer ràpel d'uns 30 metres i un segon d'uns 45 metres que és fraccionable. Els ràpels ens deixen directament a la canal de la Normal. Un cop aquí baixem per la canal (desgrimpada amb corda fixa, pot no ser-hi) uns metres fins al camí transversal.

-Ressenya: Nosaltres hem anat amb la guia d'en Luichy de Gorros. Hem fet aquesta marcant les assegurances que hem trobat i també els parabolts de la Via del Carles :