Via Zapadores a la Roca Alta.

La combinació de verticalitat,algún bloc sospitós i navegació fan que el primer llarg actui a mode de filtre,essent bastant més exigent que la resta del recorregut.Val a dir que en aquesta tirada hi ha bones rapisses de peus,un pitó que orienta i que nosaltres hem cardat avall un parell de microones.
Superat aquest tram, la dificultat tècnica baixa i el traçat esdevé més que evident.
Una cosa que m'ha agradat de la via és la varietat de passatges: al primer llarg placa,díedre a la part central i encastament al darrer tram.
M'imagino que la recomanació de dur pitons fa que no sigui gaires les cordades que s'aventuren a repetir aquest itinerari,cosa que fa que hi hagi algún tram de roca inestable. Nosaltres hem fet força neteja.
No ho hem fet així però si tornés a repetir la via amb un sol joc la faria en tres tirades: Ll1 a fer reunió a dos parabolts de la via de la dreta,Ll2 de 50 metres (?) des d'aquesta reunió al tercer relleu i Ll3 d'aquí al cim.
L'equipament de la via és auster: 1 clau al Ll1,un pont de roca al Ll2 i un espit a la tercera role.

Accés: Hem d'agafar la pista que porta a l'ermita de Meià. Al cap de dos quilometres trobem una pista a la dreta que no hem d'agafar. Seguim 2.5 quilmetres més i aquí si que hem d'agafar una pista a la dreta que hi ha just passada una barraca. La seguim fins a una mena de collet (última pujada una mica justa per un turisme) amb uns bucs d'abelles. Aquí la pista puja a l'esquerra i està en més mal estat. Nosaltres hem aparcat en aquest punt.
Aproximació: Des de l'aparcament hi surt un corriol que puja força dret cap a la paret i que està senyalitzat amb algunes fites i amb punts roses. Al cap d'una estona convé deixar el camí dels punts roses que va a l'esquerra i per on baixarem. Enlloc d'això nosaltres pugem a la base de la paret a sota l'evident Díedre Farreny.Flanquegem uns cent metres a la dreta mirant la paret i localitzem el peu de via.Hi ha una sageta ténue i petita picada,entre dues línies de parabolts,mirant amunt veurem l'evident xemeneia. La primera tirada supera una placa prou vertical fins a poder trincar un conjunt de sabines visibles des del terra. 

Foto del primer llarg treta del blog d'en David Uroz.

Orientació: Sud,la primera tirada te sol tot el dia.A partir de la R1 fa pinta que només hi toca el sol una estona al matí.
Material: Hem possat algún tascó i un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 6 repetint algún micro i 7 pitons.
Els grans, del 3 en amunt els hem possat a la primera tirada encara que no ho sembli,en llavis horitzontals.Som així de valents.
El del #5 quedava a caldo per reforçar la tercera reunió ( peces més petites quedaven bé però treballaven de costat ) i el #4 i #6 els hem col.locat al tram més estret de l'offwitch.
Si anem molt cagats a la primera tirada podem possar els friends grans en llavis horitzontals.
De pitons hem clavat: 2 uves curtes,2 extraplans ( curt+mitja),1 U mitjana,1 pla i 1 universal curt.Segurament gestionat bé dos jocs de microfriends i amb una mica de valor es passa sense pitonar.
No se que és més difícil si fer el primer llarg amb menys catxarros o fer passar tota aquesta ferralla per l'offwitch.

Ressenya de can Cirereitor.

Grau obligat: V+/A1 clavant i 6a/A1 sense pitons.
Horaris: Aproximació 30',via 6 hores ( hem anat lents ) i descens 40'.
Descens: Des del final de la via seguir una traça a l'esquerra,amb una grimpada assolir la carena i seguir-la a l'esquerra fins a un coll. Aquí retrobem el corriol de les marques flourescents pel qual hem aproximat.

Via de l'Adrià al Gorro Frigi.

Doncs una altre clàssica dels Gorros!.Un primer llarg més tombat ens mena al típic patatal de la zona.Alguns la recomanen com a via d'iniciació degut a la quantitat de bolts existents,a mi no m'ha pas semblat una via massa expossada però si busquem un itinerari sobreequipat en podem trobar amb més ferro.A nosaltres no ens ha pas semblat sobada.Bon ambient i mantinguda.Possibilitat d'enllaçar tirades.

Accés: Aparcament del Monestir de Montserrat. 4€ si estàs federat, si no crec que són 6.5€.
Aproximació: Del Monestir agafar les Escales dels Pobres, en direcció a Sant Joan. Al pla de Sta. Anna anar pel camí de sota i quan sortim al camí transversal (St. Joan - St. Jeroni) seguir-lo a la dreta,fins que quedem a la base del Gorro Frigi. La via te l'inici en un esperó tombat entre dos díedres.A la dreta de la creu,parabolt visible a uns deu metres del terra.

Material: L'habitual és utilitzar 10 cintes exprés.Els fans de cosir podran afegir-hi algunes vagues merleteres i un joc de friends de l'Alien blau al Camalot 0.75.
Horaris: Aproximació des del Monestir 40',via 1 hora 30' i del cim al Monestir 1 hora 30'.
Grau obligat: V/A0.

Orientació: Sol al matí.
Descens: Un cop a la creu del cim on fem la darrera reunió hem de desgrimpar cap a la nostra esquerra en direcció a una sabina per on surt la Normal. En aquest punt localitzem la primera instal·lació de ràpel. Fem un primer ràpel d'uns 30 metres i un segon d'uns 45 metres que és fraccionable. Els ràpels ens deixen directament a la canal de la Normal. Un cop aquí baixem per la canal (desgrimpada amb corda fixa,pot no ser-hi) uns metres fins al camí transversal..

Via Manowar al Doll.

La clàssica del Doll,en pugna amb la més recent Pilar Central.Itinerari d'aventura,ben lògic i d'escalada atlètica. Abunden els díedres,fissures i xemeneies però hi ha força trams de placa. El Doll te fama de paret salvatge,amb roca a controlar i vies des equipades,ambdues premisses són vàlides per la Manowar però amb matisos. La roca ha estat sanejada després de 30 anys de repeticions,de totes maneres hi ha trams on cal controlar-la i escalar amb una mica de cura. La via fou oberta des de baix,es varen deixar els pitons que es vàren creure necessaris així com els espits i a la resta doncs terreny fissurat on ens hem d'autoprotegir.Algunes consideracions sobre les tirades:

Ll1: Hem passat per la dreta on diu 6a obligat,s'assegura amb un 0.5 a caldo a la placa de la dreta. Ho hem fet en lliure no se si posant el pedal s'arriba al canto salvador,flanqueig a esquerres.
Ll2: Quan arribem a l'espit sembla que es pugui fer un pèndol a la canal de la dreta que es veu més fàcil que la placa. Nosaltres hem seguit per la placa fins que hem vist evident flanquejar i entrar a la canal.No hem vist el pitó que marca el croquis.
Ll5: A l'inici de la continuació per sobre la feixa hi trobarem TAK i fletxa picats a la roca.
L6: Del pitó baixar.
L7: De la role baixar un metre,per agafar un díedre NO SEGUIR RECTE,pujes a dalt del gendrame i quedes cardat.Hi ha un pont de roca amb mallón.
Últim llarg: hem sortit pel díedre de l'esquerra V.

Accés: Circulem per la C13 que uneix Camarasa i Tremp.Si venim des de Camarasa just després del cartell de la Fontllonga hi ha una pista a ma esquerra.Entrem en aquesta pista i al cap de 10 metres en prenem una altre a l'esquerra.La seguim aproximadament un quilòmetre i aparquem sota la segona linea elèctrica que trobem havent deixat enredera una bassa antiincendis.Em sembla que amb un tot terreny es pot apurar una mica més,just on estacionem hi ha un cartell amb les restriccions a l'escalada.
Restriccions: Segons l'any l'escalada al Doll pot estar prohibida de l'1 de Febrer al 31 de Maig.
Orientació: La part de sota la feixa és sud amb sol tot el dia mentre que per sobre la feixa la via resta encarada al sudest,crec que amb sol fins les 12.
Grau obligat: 6a/A1.
Material: Després de llegir diverses piades això del ferro és allò de tants caps tants barrets.Nosaltres hem fet servir 15 cintes exprés,un joc de tascons i un de friends des de l'Alien blau al Camalot del 4,repetint del 0.75 al 3. Ens hagués anat bé repetir el semàfor a la placa final del Ll2 ( o haver-los guardat al principi del llarg ).A l'últim llarg ens ha semblat que el del 4 era massa petit i no l'hem posat,he llegit que la gent el posa.
Mola una clau del 8 per collar alguns espits fluixos.
Horaris: Aproximació 45',via 6 hores i retorn al vehicle 30'.
Descens: A data de la nostre escalada hi ha una traça fitada i neta que en 30' et retorna just al vehicle,si et trobes fent el senglar és que t'has perdut.
Del final de la via anar cap a l'esquerra i de seguida tombar a la dreta,la traça va fent voltes a vegades il.lógiques ( qui la va netejar debia anar buscant lo net ) però acabes espetegant al davant mateix del cotxe.
Ressenya: Lanochedelloro.com.Gràcies!!!

Via Tripijocs al Folló.

Proposta ideal per començar a fer bricolatge amb els ferros sense massa compromís;jugarem a equipar dos o tres passos entre parabolts de manera que en cas de fallar volarem un parell de metres.Les peces acaben quedant bé però no és la típica fissura perfecte que s'ho empassa tot.D'altra banda també resulta una bona via per iniciar-se en els ganxeixos ja que dels tres que hem fet a la segona tirada dos d'ells semblaven fets o arreglats amb el trepant,de manera que resulten evidents i el ferro en qüestió queda a caldo.
Els ganxeixos no són consecutius però cal sortir del ganxo posant un catxarro per anar a trincar el bolt salvador.
Com les altres vies que he fet a la paret te bon ambient des del primer metre i roca a tractar amb una mica de cura als trams més fàcils.
La part final de la segona tirada és més aviat tombada i s'hi veuen cantos,segurament algun escalador solvent en el sisè grau passarà en lliure.
Si s'accedeix rapelant i es va just de grau pot ser bona idea controlar alguna via més fàcil com la Overload per sortir de la paret o deixar un segon vehicle prop de la masia que hi ha sota de la paret.

La dificultat de les tirades: Ll1 IV+ a l'entrada i despres A1/Ae i Ll1 A2/Ae amb sortida de III+.

  Accés podem arribar a la paret per bai.Si hi anem per dalt tenim tres opcions:
1) Baixar  per un torrent,crec que caminant però ho desconec.
2) Descendir per la ferrada que du al sector esportiu Folló Dreta. Actualment aquesta ferrada no disposa de línia de vida,compte!.
3) Rapelar per alguna via,nosaltres hem fet això darrer.
Explico el que cal fer per accedir amb ràpel o a través de la ferrada perquè és el que conec.
Des del municipi de Tagamanent seguir les indicacions de  "Museu Etnològic", prenent una carretereta que ascendeix la muntanya en fort pendent,revolts i una tanca de fusta entrant dins del "parc Natural del Montseny". Quan la pista ja ha fet un revolt de paella fa una estona i ascendeix de cara a BCN, a mà dreta veurem una pista no asfaltada que baixa lleugerament a la dreta amb un poste on pot haver-hi un cartell de "prohibit circular excepte veïns". Seria el penúltim trencant abans d'una casa. Seguir el camí uns 300 mts. fins veure un lloc a ma dreta on aparcar.
Per accedir pel torrent ( opció 1 ) podria ser que calgués seguir aquesta pista fins a un mas,no ho se del cert.

Aproximació: Des d'on aparquem surten traçes en direcció a la paret.La més fressada deu ser la que mena a la ferrada i segurament espetagarem aquí.
Si baixem per la ferrada un cop a peu de paret caldrà anar a l'esquerra uns seixanta metres fins al peu de via.
Si pel contrari volem baixar rapelant caldrà seguir més o menys arran de cingle uns cinquanta metres fins a l'alçada d'una gran escletxa al terra i de la reunió de la via Setè Cel. El que hem fet nosaltres és entrar a dins de l'esquerda al final de la qual hi ha la reunió de la via l'Estreta. Aquesta reunió consta d'un bolt amb anella i un químic vinculats a través d'una cadena que ens serveix de passamà per assegurar-nos la curta desgrimpada de la xemeneia. Un cop aquí hem tirat un ràpel de quaranta o cinquanta metres fins la base de la cinglera. Aquest ràpel potser es pugui fraccionar enganxant el que deu ser la R1 de l'Estreta ( dos químics ). Des del punt on ens deixa el ràpel només cal anar 10 metres a la dreta ( mirant a la paret).
A l'inici de la via hi ha el nom escrit,arbre en una placa fissurada i parabolts visibles ( la primera assegurança és un clau ).
Material: 20 cintes exprés,3 pedals, 1 joc de tascons amb els petits inclosos,un joc de friends de l'Alien blau al Camalot del 2 i dos ganxos: un de punta o gota d'aigua i l'altre de punta ample.Si s'és novell en la matèria són claus el 0.75 i l'Alien verd per sortir del primer i segon ganxeig respectivament,els podem repetir.
Amb una tramposa prou llarga podem convertir la via en un Ae.

Horaris: Aproximació amb el ràpel 20',via 3 hores i retorn al vehicle 5'.
Grau obligat: IV/A2.
Descens: Del final de la via seguir les traçes per les que hem aproximat.

Via Reincidents a la Codolosa.

Ens ha semblat la típica Massonada: linea lógica,assegurançes justes i dificultat moderada.Hi podreu escalar la xemeneia més curta de tot Montserrat a part de plaques ajagudes de bona roca.A R2 hem donat per acabada la ruta.
 Accés: Aparcament de la Salut,area recreativa al municipi de Collbató.
Aproximació: Des de l'explanada de dalt de les barbacoes agafem un corriol en direcció al torrent.Creuem el torrent per un pont de formigó i despres remontem torrent amunt.Quan la vegetació de l'esquerra desapareix és el moment d'enfilar cap a la base de la paret.Abans hi ha alguna traça més directa però està molt bruta. La via queda a la part dreta de la paret.Espit amb cabota d'allem visible a la vertical de la xemeneia del Ll2.
Orientació: Podria ser que sudest. 
Horaris: Aproximació 15',via i rapelar 1 hora 30. 
Material: 10 cintes exprés,Alien blau i Camalots .75,1 i 2. 
Grau obligat: V/A0.

Descens: Nosaltres hem rapelat des de la R2 amb dos ràpels per la mateixa via abandonant material.

Havana Club a la Pastereta.

Està prou bé amb un segon llarg que és una oda  a la continuïtat,petits trams de díedre i una placa final força lluïda.La roca és bona i a més és una via bastant repetida. Llàstima de la feixa i dels trams tombats ( finals Ll1 i Ll 3).Hem enllaçat el canvi de reunió que hi ha a la feixa però crec que és més cómode no fer-ho.

Nosaltres hem fet fins R4,topo El Visas.

Accés:Explanada d'en Nubiola, al costat del restaurant de la Vinya Nova.  
Aproximació: Des de la Vinya Nova prenem la pista forestal que porta cap a Collbató. Seguint aquesta pista trobarem un primer trencant a mà esquerra, és el Camí de l’Artiga Alta. Passat aquest trencant i seguint uns minuts més tornem a trobar un altre trencant a l’esquerra, el seguim uns 100 metres fins arribar a un cul de sac on abans es podia deixar el cotxe. Des d’aquest punt agafem un camí de marques blaves (Camí del Clot de la Mònica). Seguim aquest camí sobrepassant el Serrat Inferior d'en Muntaner amb la característica agulla del Frare de Baix.Superat aquest punt arribem a una carena rocosa,després d'avançar uns metres per aquest cordal cal deixar el corriol de les marques blaves per agafar una traça fitada a la dreta.Més endavant aquesta traça es bifurca i convé seguir el braç esquerra,a través del qual atenyem el peu de la cara Oest de la Pastereta.Assolida la base de la paret anem uns pocs metres a la dreta i localitzem l'inici de la via en un díedre vermellós una mica en diagonal a esquerres, amb roca un pèl sospitosa i amb un primer bolt visible a uns 5 metres del terra. L'entrada la podem fer pel fil del díedre o per la placa de l'esquerra ( V/V+ ,nosaltres ho hem fet a pèl i és un xic expo,potser entra alguna cosa ).
Orientació: Oest,hi vàrem ser de 2 a 5 i la via va estar tota l'estona al sol.
Grau obligat: 6a/Ae.

Horaris: Aproximació 30' des de la Vinya Nova,fer la via i rapelar 2 hores i mitja.Del peu de via al cotxe 30'.
Material: Nosaltres hem emprat 15 cintes exprés i l'Alien vermell per assegurar el tram abans del primer bolt de la via. Si es preten trampejar el segón llarg anirà bé dur estrep i/o tramposa,en aquesta tirada em sona que algú hi utilitza el Camalot del 2. D'altra banda em sona que algú posava un 0.75 al díedre del primer llarg.
Descens: A data de la nostre escalada ( Novembre 2019), calia abandonar material si voliem baixar per la mateixa via ( R1 una anella,R2 res,R3 arbre sense res i R4 cordino i maillón ).
La R4 queda penjada i hem acabat de pujar a la feixa per fer reunió en un arbre. D'aquesta reunió no desgrimpar directament a la dreta,perill de caiguda de pedres a la base de la paret.Enlloc d'això acabar de pujar uns metres per trobar un corriol,el seguim a la dreta fins que la feixa s'acaba ( 50 metres aproximadament ) i en aquest punt localitzem una instal.lació de ràpel ( 3 bolts,2 amb anella i cadena ) que coincideix amb la R3 de la Funció Clorofílica. Fem dos ràpels de 40 metres i ens plantem a la base de la paret,a 50 metres del peu de via de l'Havana Club.

Via NAG trio band.

La via te un parell de trams ben interessants: el díedre de la segona tirada i el flanqueig de sortida. La resta del recorregut és una mica per tots terrenys amb feixes,sorra i blocs. S'ha de dir que vàrem repetir l'itinerari al cap de ben poc de que s'obrís i que la intenció dels aperturistes era la de repetir la via per acabar de retocar-la;entre això i les repeticions que ha anat tenint segurament a hores d'ara haurà canviat el caràcter de l'itinerari.Hem enllaçat Ll2+Ll3 i Ll4+Ll5,sense problemes de fregament.La primera reunió només te un pitó,es pot reforçar al gust o pujar 3 metres i trincar el primer bolt del segon llarg). La via finalitza en una feixa,nosaltres hem acabat d'arribar al cim per la darrera tirada de la David Duaigües ( pont de roca visible,V+ semiequipat,guapo ).

Accés: Des de Vilanova prendre la carretera en direcció al Pas Nou,la que puja a les parets.Passem la Roca dels Arcs i trobem una pista a ma esquerra senyalitzada " Portella Blanca".Aquest trencant es troba abans de l'Hostal Nou i davant d'una granja.Seguirem aquesta pista uns 10 quilometres on aparcarem a ma dreta ( 4 cotxes ).Si es disposa de tot terreny es pot acabar de fer la baixada final fins al coll de la Portella Blanca. 
Aproximació: Des de la Portella Blanca agafarem la canal que baixa cap al poble de Rúbies,seguint el G.R..Baixem fins que som a l'alçada de la base de la paret ( 5') i aquí agafarem un corriol que ressegueix la base de l'espedat.La via està al principi de la paret,pont de roca blau visible,fita i sageta.
Material: 18 cintes exprés amb algunes llargues si enllacem i un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 2. A la topo marca dur peçes més petites,repetir el 0.75 i portar un 3. També diuen de guardar l'1 per entrar a R2.
Grau obligat: V/A1,també pel segon de corda a la darrera tirada.
Horari: 1 hora i mitja per fer la via sortint pel darrer llarg de la David Duaigües si volem enllaçar amb una altre via conteu entre 20 i 30 minuts per tornar a ser a peu de via.
Orientació: Sud,diria que te sol a partir de les 10.
Descens: La via acaba a escasos metres del camí de l'aproximació.

Pic Nic al Serrat dels Monjos.

Una via ben reeixida,la clàssica del Serrat dels Monjos.La veritat és que totes les tirades m'han agradat,l'escalada és variada alternant constantment el díedre i la placa.La roca és bona o sanejada.
Al segón llarg hi ha caigut una llastra tamany cotxe,fins caçar el segón espit ha quedat un tram de V+ prou expossat,només hem pogut possar un tricam marró una mica precari.Aquest tram desentona totalment amb la resta  de la via,plaent i de bon assegurar.L'últim llarg també costa una miqueta més d'assegurar però és de IV.La darrera reunió te dos espits.

Accés: Aparcament de la Salut a Collbató.
Aproximació: Des de l'aparcament de les Coves del Salnitre pugem les escales i just abans de la Cova deixem les escales a l'esquerra i prenem un camí que baixa fins la base del Serrat de les Garrigoses. Seguim per sota d'aquesta paret i arribem a sota del Serrat dels Monjos,la via comença a la dreta de la paret. Des del camí ja veurem la linea i sobretot l'escrostonada que ha quedat de la llastra a la segona tirada.

 
Horaris: Aproximació 30',via 1 hora 30' i del final de la via al cotxe 1 hora.
Grau obligat: V+/A0.
Restriccions: Prohibida l'escalada de l'1 de Març al 31 de Juliol.

Material: Algún tascó,15 cintes exprés,Tricam marró i un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 3 ( potser amb el del 2 ja fas ).Un cordino del 6 i navalla per canviar un pont de roca a la primera tirada.

Descens: Del final de la via baixar seguint unes traces a la dreta fins a una instal.lació de ràpel ( 2 bolts amb anella,45 metres fraccionable en instal.lació cutre ). Aquest ràpel ens deixa al camí que voreja la base del Serrat dels Monjos,a 3' del peu de via.
Ressenyes: Luichy i Desventurasymilagros. Gràcies!!.

Arrencat un parbolt a la Wild Planet.

Llegit ahir al facebook.
A una cordada l'hi ha saltat un troç de roca amb el parabolt pertinent a la segona tirada de la Wild Planet al tram d'Ae,a la Roca dels Arcs de Vilanova de Meià.
Ressenya de Kutreescaladors.

Via Normal al Remacha.

La primera tirada te l'entrada un pèl gastada seguida d'un tram de rostoll,no mola massa.En canvi el segón i el tercer llarg, que a més es poden enllaçar,són molt bons.A la role del cim hi hem arribat,de rectes i no de costat com marca la topo,més 6a que IV.Escalada de placa amb canto,de continuïtat.
Accés: Des de Sant Llorenç de Montgai agafem la carretera que porta cap a Camarasa i en sortir del poble ja veurem la paret,la distingirem per una gran làpida visible des del cotxe.
Aproximació: Només cal creuar la carretera i enfilar-sa a peu de via amb l'ajuda d'una cadena i uns graonsEl primer pas el fem possant el peu a la làpida d'en Remacha,això sempre m'ha cardat una mica de basarda.Els químics que marxen a la dreta corresponen a la Cristian Gutierrez
Material: Nosaltres hem fet servir unes 18 cintes llargues per enllaçar els dos últims llargs i doble corda.Si no es volen enllaçar llargs amb una desena deus fer el fet.En cas d'anar just de grau malgrat que la via te molt de ferro entra algún friend ( max 0.75?).
Horaris: No hi ha aproximació.Una hora per fer la via i 20' per baixar a peu.
Grau obligat: V+/A0.
Orientació: Sud(?).
Descens: Totes les roles tenen dues anelles per rapelar,suposo que amb simple de 60 arriba just en alguna.
Nosaltres hem baixat a peu,a la dreta a trobar un camí fitat que baixa de la Paret de l'Ós.Seguim aquest corriol de baixada i anem a espategar a uns camps,mirant de no xafar res anem direcció Camarasa i acabarem a la pista que hi ha sota la Paret de l'Ós.
Ressenya: Luichy,moltes gràcies!!

Esperó Nord Est a la Valleta.

En algunes ressenyes l'anomenen Esperó Nord Clàssic,no confondre'l amb l'Esperó Nord a seques que queda a la dreta del Díedre Central.
Fet aquest acalariment com el seu nom indica ens trobem davant d'un recorregut clàssic i repetit amb regularitat.Hi podrem gaudir d'una escalada sobre terreny fissurat,amb moltes possibilitats d'autoprotecció.
Hi ha alguns claus escampats al llarg de l'itinerari i els relleus són montats ( 1 long live + 1 pitó ) i amb rastres de que s'hagi rapelat.

Accés: Coll de Pi Morens,a l'estació d'esquí de Porta/Pi Morens.Si disposem d'un tot terreny i no tenim escrúpols ( cartell de prohibit ) podem seguir la pista fins a un remontador retallant una mitja hora l'aproximació i la baixada.
Aproximació: Seguim amunt per les pistes.Agafem una pista que puja per sota dels remontadors sempre amb la intenció de vorejar la vall de sota la via per la dreta.Quan la pista fa un revolt a la dreta nosaltres anirem cap a l'esquerra per un llom on trobarem algunes fites.Seguint aquest corriol arribem a la tartera de peu de via.

Material: Nosaltres hem fet anar algun tascó i un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 3.Si es va just de grau la roca permet bones cosides,potser els tamanys més posats han set el 0.75 i l'1.
Grau obligat: En aquestes vies de fissures fa de mal dir ja que sembla que puguis fer-la tota amb A1.Possem-hi V/A1.

Horaris: Aproximació 2 hores,escalada 3.5 hores i baixada 1 hora 45'.
Orientació: Segons el nom Nord Est,la via te sol fins cap allà la una. 
Descens: Des del cim baixar a la dreta a un gran i evident coll.Baixem per la primera canal que trobem,no hi ha desgrimpades.
Ressenya: Rocaineu,gràcies!.

Esperando el Parche de Morfina.

Una de les darreres creacions d'Àger que pot arribar a esdevenir clàssica.Es tracta d'un itinerari prou variat malgrat desenvolupar-se majoritariament sobre terreny fissurat.Roman parcialment equipada amb el criteri d'expansionar només en aquells trams on no és factible assegurar-se amb catxarros.La darrera tirada és la més xula i característica.Ha estat sanejada traient lo gros però queden coses per tirar,compte amb el bloc que hi ha al penúltim llarg ( comú amb La delgada linea de la vida  ) que pinta a que baixa.

Accés: Àger seguir la carretera cap al Coll d'Ares. Una mica abans d'arribar al coll prendre una pista a la dreta en direcció a Colobó. La pista passa per sota de les parets, aparquem més o menys a la vertical de la via,a la dreta de la clàssica Fanal Nocturn

Aproximació: Nosaltres hem pres una traça fitada que du a la base de les clàssiques: Esperó de Colobres,Fanal Nocturn i Alba Artigas.Una vintena de metres a la dreta d'aquesta última.comença la nostre via.Petit díedre en diagonal a dretes amb un bolt visible en una zona de grades.
Horaris: Aproximació 20',via 4 hores i baixada 40'.

Grau obligat: 6a/A1.
Material: Nosaltres hem fet servir 16 expressos,algún tascó i un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 4,repetint del 0.75 al 2.

Orientació: Sud.
Descens: Del final de la via a la dreta,alguna desgrimpada ens porta a una tartera per la que baixem fins a la pista.

Ressenyes del Roc de l'Alou.

Nosaltres hi hem fet una trobada d'escalada en familia i la veritat és que el sector ens ha anat de perles per aquest objectiu degut a :
1) Aproximació pràcticament inexistent.
2) Vies de IV/V ben equipades óptimes per a la iniciació.
3) Al peu d'aquests recorreguts més fàcils hi ha una esplanada on montar el xiqui park hipercómode i sense perill,ni de que ningú es despenyi ni de que l'hi baixi cap roc.L'única pega és que el peu de via te ombra i les vies sol,o els nens passen fred o els pares calor.
Si tenim ganes d'apretar més podem baixar a la dreta i trobarem vies de 6a a 8b,aquí el peu de via
no és tant idílic però és prou cómode.

L'accés és fa prenent la carretera que puja al Santuari de Queralt des de Berga,una mica abans d'arribar al Santuari veurem una pista a la dreta amb el cartell de Font de l'Alou.Agafem aquesta pista i al cap d'uns 300 hem d'agafar una nova pista a la dreta que passa a 20 metres del peu de via.Jo aparcaria abans d'agafar aquesta segona pista.
La orientació del sector és Sud les vies fàcils que trobem només arribar i Est les més difícils que hi ha baixant ( ombra a partir de les 3/4 aprox.).
La roca és calcari i les ressenyes les he tret del blog one limit,merci!

Santuari Wichita a la Corriu.

Contundent escalada esportiva en un entorn bucòlic i tranquil.Encara que amb equipament abundant,als trams de V+ cal escalar,per sobre d'aquest grau es pot solucionar amb A1e però si anem en lliure toca xapar des de dalt o bé de manera incòmode. SI pretenem escalar-la en lliure pot ser una bona idea escalfar abans,hi ha diverses opcions a la vora a tal efecte. Nosaltres hem catat la còmode i bonica Germanautes així com la primera tirada de la No Fracking ( 6a amb aire però no obligat,vagues merleteres i algun friend útil ).
Val a dir que tant sols hem escalat les tres primeres tirades,després la cosa arrampa.

Accés: Molt ben dibuixat a la ressenya de la No Fracking d'en Lluís Parcerissa,nosaltres ho hem trobat a la primera. Al tram que diu pista 4x4 hem fet com uns 500 metres amb un cotxe no massa alt i hi ha unes esplanades a ma esquerra per aparcar,abans d'una cadena que pot estar tancada encara que el dia de la nostre visita ( Octubre 19 ) la vàrem trobar oberta.
Només apuntar que cal seguir la carretera que uneix Sant Llorenç de Morunys i Berga ( LV 4241) fins al km. 39 on agafem una carretera amb indicació de Valls,venint de Sant Llorenç de Morunys a l'esquerra i de Berga a la dreta.
Aproximació: Seguirem la pista fins als prats que hi ha al voltant de la Torre.En aquests prats anirem pujant i avançant en la direcció que portem amb alguna fita fins que veiem que les fites s'internen a dins del bosc.Seguint un corriol més o menys net arribem a peu de via.Filera de parabolts fixe platejats,R1 visible.

Horari: Aproximació sense 4x4 20',via i ràpels 3 hores.
Orientació: Sud.
Grau obligat: V+/A1e.
Material: Nosaltres hem fet anar unes 16 exprés i l'estrep.M'ha semblat que hi havia poques possibilitats de reforçar el ferro existent.
Descens: Rapelant per la mateixa via,preveure cordinos per reposar els existents.R3-R2 i R2-terra,30 i 60.

Rebombori al Gorro Frigi.

Itinerari una mica diferent a les repetides vies del Gorro.Aquí no hi trobarem la típica combinació d'equipament generós,camps de patates i ambient.Escalarem una via oberta desde baix cercant les debilitats que ofereix la roca i espitant tant sols allà on l'obridor ha cregut necessari.L'aventureta discorre per un esperó tombat amb algún entrebanc més costerut,sempre a la recerca del pas més fàcil.La roca en general bona però amb algun tram concret a estudiar.Per últim dir que estem a la trajectoria de caiguda de pedres dels escaladors que baixen per la Via Normal.

Accés: Aparcament del Monestir de Montserrat. 4€ si estàs federat, si no crec que són 6.5€.
Aproximació: Del Monestir agafar les Escales dels Pobres, en direcció a Sant Joan. Al pla de Sta. Anna anar pel de sota i quan sortim al camí transversal (St. Joan - St. Jeroni) seguir-lo a la dreta i ens deixarà al camí transversal que va per sota dels Gorros i les Magdalenes. El seguim i a sota del Gorro Frigi i la seva cara Est agafem la canal per on baixa la Normal.Cal pujar aquesta canal fins al coll que separa el Gorro Frigi i la Magdalena Superior. La via comença en aquest coll,espit del 8 crec que amb cabota d'allem visible.

Material: Nosaltres hem fet servir un parell de vagues merleteres,el Camalot del 2 i l'Alien groc.
Grau obligat: V/A1.
Horaris: Aproximació 1 hora,via 1 hora i descens 1 hora 15'.
Descens: Nosaltres hem acabat la via a la role cimera de la Via Normal i d'aquí hem fet 2 ràpels: 30 metres i un segon d'uns 45 metres que és fraccionable. 

Tintín a les Moles del Don.

La més fàcil de tota la paret,a mi m'ha semblat una via guapa en el seu grau.
Suposo que no es pot dir que sigui un itinerari exposat però per la distància entre xapes jo no la recomanaria com a iniciació.Va ser equipada per dalt amb burins i posteriorment reequipada amb parabolts que es comencen a veure un xic vellets.Es tracta d'un itinerari bastant repetit,recomanable pla B ja que a més moltes cordades rapelen per la mateixa via. Si algú vol més pebre diria que a la R3 es pot anar a l'esquerra i sortir per la Via Arrels. Hem fet la via en dues tirades.

Accés: Sortint de l’Horta de Sant Joan desemboquem a la carretera que va d’Arnes a Prat de Compte, tombem cap a Arnes i de seguida hi ha un desviament a mà esquerra direcció als Estrets. Prenem aquesta pista fins al kilòmetre 7,5 on hi ha un desviament molt pronunciat a mà dreta que baixa a l'aparcament. Crec que es diu area de Lliberós.

Aproximació: A l'aparcament diria que hi ha indicacions per anar als  Estrets d'Arnes (evident). Seguim caminant pel costat dret del riu fins que arribem a sota de les Moles del Dom. Creuem el riu i anem a la dreta de la paret,és la última via de la paret. Hi he el nom mig esborrat i es veuen els parabolts.
Grau obligat: V/V+.

Orientació: Est,sol fins les 3.
Material: Només hem fet servir cintes exprés.
Horari: Aproximació 15',via 1 hora i retorn al camí 15'. 
Descens: Crec que la via estava equipada per rapelar,crec que és el més segur degut a les pedres soltes que trobem per acabar de sortir de la via.
També podem sortir caminant a la dreta i anar a buscar una canal tal i com marca la fotografia. El ràpel que marca nosaltres no l'hem fet ja que hi hem trobat una ferrada.
Ressenyes: Escaltzecas,gràcies!.

Bikini al Serrat dels Monjos.

Via majoritariment de placa amb un díedre final especialment bonic i sostingut. La placa del primer llarg és fina i  actua de filtre,en canvi la placa del segón llarg és atlètica,tiesa però amb bona ganda. La roca sol ser bona però per sortir de R1 i arribar a R3 hi ha algun tramet una mica cutre. La darrera reunió no l'hem fet i hem acabat d'arribar a dalt on costa una mica trobar matolls dignes per montar la reunió.

 -Accés: Aparcament de la Salut a Collbató.

-Aproximació: Des de l'aparcament de les Coves del Salnitre pugem les escales i just abans de la Cova deixem les escales a l'esquerra i prenem un camí que baixa fins la base del Serrat de les Garrigoses. Seguim per sota d'aquesta paret i arribem a sota del Serrat dels Monjos. Seguim el camí creuant la paret. La via es troba a la dreta del Serrat dels Monjos, des de el camí es distingeix bé amb la foto. Espits visibles,el primer força alt ( petit sócol herbós ) i el terçer te un cordino.

-Orientació: Sud.

-Material: Un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 3. Aquest darrer es posa en un llavi en el tram clau del primer llarg,si us sentiu més segurs n'hi podeu possar dos o un 4 també hi treballa bé. 

-Grau obligat:6a/A1.

-Restrccions a l'escalada: prohibida l'escalada de l'1 de Març al 31 de Juliol.

-Descens: Baixem cap a la dreta per traçes i amb alguna desgrimpada assolim una instal·lació de ràpel. ( 50 metres, fraccionable ). 
Ressenyes: Penjo la original d'en Ballart.