Via Graffiti al Serrat dels Monjos.

 De les rodones dels Monjos!. Tots els llargs ens han agradat i ens han fet escalar, bona combinació de plaques i algunes fissures. La roca és ferma en tot el recorregut i només es toquen arbres en dues ocasions. Hem enllaçat les tirades 3 i 4 però amb molt de fregament no se si surt a compte.

Accés: Aparcament de la Salut a Collbató.

Aproximació: Des de l'aparcament cal pujar per la carretera fins a l'antic a aparcament de les Coves del Salnitre. Aquí pugem les escales i just abans de la Cova deixem les escales a l'esquerra i prenem un camí que baixa fins la base del Serrat de les Garrigoses. Seguim per sota d'aquesta paret i arribem a sota del Serrat dels Monjos. Seguim el camí creuant la paret fins que localitzem la via amb l'ajuda de la fotografia que portem.

Material: Una dotzena de cintes exprés, un estrep i un joc de friends des de l'Alien negre fins al Camalot del 2.

Grau obligat: 6a+/A0, tant pel de primer com pel de segon.

Prohibicions: De l'1 de Març al 31 de Juliol.

Descens: La darrera reunió la fem una instal·lació de ràpel, sobre dos espits amb anella. Fem aquest ràpel ( 40 metres podria ser fraccionable, no ho hem vist) i prenem un corriol més definit que ens deixarà a una segona instal·lació, des d’on farem un segon ràpel ( 50 metres, fraccionable amb instal.lació bastant atrotinada ) que ens deixa al camí.

Via Sinuhé a Sant Jeroni.

 

Hem estat ben distrets en aquesta via que és curta però variada amb trams de díedre, de placa i també d'artificial. A la placa de la segona tirada cal agafar-s'ho amb certa sang freda ja que hi ha algunes xapes ben allunyades i a l'artificial un servidor no ha sabut com abastar les xapes i ha hagut d'improvisar una canya amb una branca i una tramposa.

 

Accés: Refugi de Santa Cecília, Millor no deixar coses al cotxe, tot i que ara està videovigilat.

Aproximació: Sortim de Sta. Cecília,seguim la carretera en direcció Can Massana fins que a l'altre costat de la carretera veiem unes escales.Hi pugem i prenem el G.R. en direcció Can Massana. Agafem un trencant a l’esquerra senyalitzat que puja per la Canal de la Font de la Llum ( el G.R. continua a la dreta cap a Can Massana ). Seguim la canal fins al capdamunt on i ha el Coll del Migdia. En aquest punt davallem en la direcció oposada ( Sud, Canal del Migdia ). Uns dos cents metres per sota el coll hem d’agafar un camí a l’esquerra que diria que va cap a St. Jeroni ( marques grogues,PR ?). Primer planeja i de seguida s’enfila en direcció a les Talaies, a l’alçada de la base d’aquestes el camí torna a planejar a la dreta. Hem de deixar l’esmentat camí per una torrentera rocosa a ma esquerra. Aquesta es troba uns dos cents metres abans de l’agulla anomenada la Pilota. Pugem per la torrentera fent alguna grimpada, després per bosc arribarem a peu de paret.Voregem cap a l'esquerra,superem un tram de cordes fixes i just al damunt trobem l'inici de la via. Primera tirada per un díedre evident que mena al coll entre l'Agulla Trobada i la Paret Oest de Sant Jeroni. Aquesta primera tirada es correspon a la Via d'Hivern.

 

Material: Unes 9 cintes exprés,un Alien gris i els Camalots del 0.75 al 2. Al tram d'artificial hem improvisat una antena de metre amb una branca i una tramposa.Si som tant paquets com un servidor amb l'artificial millor dur-ho preparat de casa ja que a la sabina no l'hi queden més branques,talment com si altres cordades n'haguessin agafat. Evidentment sempre podem estar a l'alçada de la via i posar-nos a últims graons i/o tirar de ganxo.

Grau obligat: V+/A2. A la segona tirada hi ha trams de V+ amb la xapa lluny, no se si prou com per considerar-se exposat.

Horaris: Aproximació 1 hora, via i rapelar per l'Excelsior 3 hores. De peu de via a Santa Cecilia 50 minuts.

Orientació: Oest.

Descens: Des de la darrera reunió arribar al cim de la roca i crestejar a la dreta en baixada fins a localitzar la cadena que duu a la darrera reunió de l'Excelsior per la qual baixem en dos ràpels de 55 metres.

Via Secció de Geografia i Ciències Naturals del Centre Muntanyenc i de recerques d'Olesa a la Talaia de les Espases

Si no tenim en compte l'entorn ni la curiositat geològica i reduïm l'exercici escalatori a una mera ràtio de metres escalats o dificultat /estona caminada probablement aquesta via de nom més llarg que ella mateixa en si no ens surti massa a compte. Ara bé si ens motiva escalar en un indret sense més escaladors ni camins fressats, escalar sobre una roca intrigant així com exòtica i cloure l'escalada en una masia esgavellada ubicada en un autèntic niu d'àligues no ho dubteu ni un moment i aneu-la a fer. L'itinerari es troba bastant equipat amb parabolts, tot el que passa de IV es pot fer tibant de cinta o bé en lliure on costa molt confiar en aquest peculiar conglomerat de pedra foguera. Nosaltres no hem vist el cap de burí que hi ha per arribar a la primera role.

Accés: Estacionem just a l'inici de la pista que du al balneari abandonat de La Puda, entre Esparreguera i Monistrol de Montserrat. Fot mala pinta, jo no deixaria coses a l'auto.

Aproximació: Avancem uns metres per la pista i agafem un camí a ma dreta que duu a Sant Salvador d'Espases. Aquest sender es troba arranjat amb troncs i te un rètol indicatiu. No se si abans o després de creuar per sobre les vies del tren hem d'ignorar un trencall a ma dreta que puja per unes escales i que duu a Olesa. Més endavant passem per sota de les Espasses, segons la ressenya cal remuntar per l'esquerra de les mateixes a través de terreny molt embardissat. Crec que és més aconsellable avançar uns metres més, ignorar un trencall fitat que baixa a l'esquerra i més endavant agafar un corriol a ma dreta ( fita ) amb rastres d'haver estat desbrossat. Aquest corriol ens mena fins la característica base el Ciri ( agulleta d'uns 5m amb vagues al cim ). Una mica per sobre del Ciri desgrimpem al vessant oposat i atenyem el peu de via. Parabolt visible.

Material: Cintes exprés ( 9? ) i un pedal sinó ens interessa apurar 6a de pedra follera, ai volia dir foguera!. Aconsellable un petit xerrac i/o tisores de podar per l'aproximació.

Orientació: Sud Oest.

Horaris: Aproximació 30', via 1 hora i descens 40'. Conteu amb una estona extra per possibles pèrdues en l'aproximació i baixada.

Grau obligat: IV+/A1e.

Descens: Seguint rastres de pas amb alguna desgrimpada i per terreny molt embardissat tornem a assolir la base del Ciri.

Venus and Mars a la Placa del Roofs.

 

 Després d'una primera tirada poc agraïda arribem a una placa molt bonica d'escalar en el seu grau. Escalada fineta i amb certa dosis de navegació, sense moure'ns del V grau. El primer llarg consta d'un bombo amb Ae,un tramet curt de placa atlètica amb bona roca i una rampa amb la pedra més cardada. El tram d'artificial resta equipat amb parabolts del 8, alguns d'ells tenen una bona palanca: compte!.

 

 

Accés: Aparcament habilitat entre el Bruc Residencial i la Vinya Nova.
Aproximació: Des d'aquest aparcament agafem el camí que porta a Can Jorba. Quan arribem a la masia  de Can Jorba seguim la pista cap a l'oest direcció el Castell. Al cap de pocs minuts de caminar aquesta pista desemboca ens uns olivars. Poc abans surt un camí a mà dreta (poc visible) assenyalat amb marques de color vermell. És el camí de la Palomera. El seguim en una forta pujada. Passarem pel peu d'uns sectors d'esportiva. Continuem amunt fins que el camí s'aplana i ja veurem la Placa dels Roofs davant nostra. Just abans d'arribar al Coll del Mosset surt un corriol a mà dreta que ens porta a peu de paret. La via comença en un xusco que es diu Totxo del Botijo, parabolts del 8 visibles.

Material: Unes dotze cintes exprés, un estrep així com els Aliens verd i blau.

Orientació: Est

Horari: 1 hora Aproximació 1 hora, via i tornar a peu de paret 1'5 hores mentre que per tornar a l'aparcament conteu 50' des del cim.

Grau obligat: V/A1e.

Descens: La Si deixem una vaga en un arbre podem rapelar per la Calumet amb dos ràpels ( 55+15) ja que te R1 amb anella i mosquetó. També es pot baixar a peu cap a l'esquerra fins al Coll del Musset, a pocs metres del camí pel que hem aproximat.

Ressenyes: Germans Massó i Col.leccionistadevies,gràcies!

 

Díedre del Negre a Montanejos.

Una molt bona via díedrica en la seva majoria, llevat del segon llarg on hi trobem una placa ben xula que dona el grau obligat a l'itinerari.La tercera tirada és antològica i la quarta molt guapa.Les altres dues amb una mica de verd però encara. Nosaltres hem trobat les gorgues de l'entrada ben negades,no tocàvem fons i hem fet un bon triatló: natació a l'aproximació,escalada i córrer a la baixada.A mi m'agrada nedar però si no és el cas preveure pla B. Si tenim ganes i forces es de bon combinar amb la Quadrophenia rapelant des de R4. Penjo una foto també de la Quadrophenia per si voleu fer les dues.

 

 Accés: Al poble de Montanejos estacionem a la riba del riu Millars al costat del refugi.

Aproximació: Baixem al riu Millars i l'anem remuntant pel Barranco de la Maimona. Superem un embassament. Just després de l'Espolón de los Agujeros comença el tram que pot estar inundat. Pel que he llegit el seu estat pot variar entre remullar-se els peus fins a haver de nedar.

Grau obligat: 6a+ concentrat al segon llarg.

Material: Un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 3.

Orientació: Est,sol fins les 3.

 

 

Descens: Seguir llom a trams sense camí recte fins que apareixen marques blaves i trobem una pista que seguim a l'esquerra fins que trobem.G.R també a l'esquerra i que ens retorna Montanejos.

Ressenyes: Lanochedelloro i Pacobonatti.

Esperó A.E.G. al Folló.

 

Genuïna burilada setantera a la qual se l'hi ha fet una restauració a base de parabolts. Malgrat això alguna relíquia xaparem.A cada llarg hi trobarem un parell de sortides en lliure on caldrà parar atenció a la roca. Hem tirat uns blocs mida rentadora al tram de lliure de la primera tirada,ha quedat ruïnilla per cardar avall.Ambient aeri!.

 

 

Accés: Des del municipi de Tagamanent seguir les indicacions de  "Museu Etnològic", prenent una carretereta que ascendeix la muntanya en fort pendent, revolts i una tanca de fusta entrant dins del "parc Natural del Montseny". Quan la pista ja ha fet un revolt de paella fa una estona i ascendeix de cara a Barcelona, a mà dreta veurem una pista no asfaltada que baixa lleugerament a la dreta amb un pal metàl·lic on pot haver-hi un cartell de "prohibit circular excepte veïns". Seria el penúltim trencant uns 3km. abans d'una masia . Seguir el camí uns 400 metres fins veure un lloc a ma esquerra on estacionar. 

Aproximació: Per sort està ben fitada Caminar per la mateixa pista uns trenta metres fins a veure un corriol que va en direcció al cingle i de seguida gira en baixada i direcció Vic. Seguint aquest camí arribem a un grau amb unes escales que ens permet baixar fins al Torrent de Pedralba. Creuem el torrent i amb l'ajuda d'una corda fixe assolim la base d'un sector esportiu. Seguim uns metres per la base de les vies fins a visualitzar a la nostre dreta unes fites que baixen. Les seguim i de seguida es bifurquen: a l'esquerra aniríem cap a la Masia del Folló i a la dreta acabem baixant de nou al torrent. Creuem el barranc i remuntem fins la base de la paret arribant al sector esportiu Folló Sud Dreta .Superada la zona de la Via del Sostre tornarem a baixar cap al bosc i localitzarem una diagonal rocosa a esquerres que ens barra el pas ( II/III) per arribar al relleig on on hi ha la R0 de la via: parabolts, doble burí i nom escrit que pot estar esborrat.

Material: Un estrep sinó anem en lliure i 17 cintes exprés si ho volem xapar tot. Hi ha alguna expansió vella però no se si cal dur burilador per si petan o amb una antena ja faríem. 

Grau obligat: V/A1e.

Horaris: Aproximació 15', via 1'5 hores i retorn al vehicle 10'.

Orientació: Sud Oest, sol a partir de les 10.

Descens: Des del final de la via anar a la dreta a caçar una pista de desemboscar que mor a la pista a la que hem estacionat.

Ressenyes: Així com el material gràfic pertany al blog Lesaltresvies. Gràcies!

Hot dog a les Garrigoses.

 

Una via d'una sola tirada en un sector d'itineraris multillargs no resulta un bon reclam ni pels clàssics ni pels friquis. L'altre dia corríem per allà i ens quedava una estona morta de manera que ens va encaixar a la perfecció aquesta petita llaminadura. Itinerari amb segell d'autor amb trams de IV exposats i V amb rebaba i cop de gas. Diria que es pot utilitzar com a entrada a la Matarrates. La roca és bona.

Accés: Collbató, cal estacionar a l'àrea recreativa de la Salut.
Aproximació: Pugem per la carretera fins l'entrada de les Coves del Salnitre. Aquí agafem el Camí de les Feixades que va per sota de les parets. Al cap de 5 minuts mal contats arribem a peu de via, hi ha el nom pintat a l'inici i es veu material.

Horaris: Aproximació 20', via i rapelar-la 1 hora. Tornada al vehicle 20'.

Grau obligat: V+.

Material: A part d'un grapadet de cintes nosaltres hem fet anar els Camalots 0.5 i 0.75 per reduir l'exposició als trams de IV. No recordo com estava el ràpel i si calen recanvis.

Orientació: Sud.

Descens: Un sol ràpel per la mateixa via.

Via EDER als Esplovins.

Una via que sense un grau gaire elevat demana ofici per arribar a dalt d'una peça: pelada de ferro, amb algun llarg indefinit on cal navegar, trams de roca inestable i força metres. Hi ha plaques de franges molt bones i díedres farcits de blocs malparits,recorregut ple de contrastos. Al penúltim llarg hem tingut un ensurt amb un d'aquests blocs,compte!.

 

 

 Accés:Entre els primer i el segon túnel que passarem agafem la carretera vella a la dreta i al cap d'uns cinquanta metres hi ha un aparcament a la dreta. 
Aproximació: Creuem la carretera i pugem per un torrent ( fites ),situat més o menys a la vertical de la via. L'aproximació segueix per dins del torrent sortint-ne un parell de vegades fins que els torrent acaba,en un petit mur.Superem aquest mur per la dreta i després de remuntar una última pendent arribem a la base de la paret. La via te el nom gravat a l'inici,entre els parabolts de la UES i el pont de roca de l'Alfa Centaure.

Horaris: Aproximació 30',via 6 hores i descens 1'5 hores.

Orientació: Sud est,sol fins cap allà les quatre.

 

 

Material: Unes catorze cintes exprés millor desplegables, alguns tascons i un joc de friends des de l'Alien negre al Camalot del 4.No és mala pensada repetir algun friend tipus 0.5/0.75 i/o agafar algun pitó.

Grau obligat: V+/A0. Caldrà escalar trams de mala roca de IV+.

Descens: Del final de la via carenar a l'esquerra fins a trobar una traça fitada i amb punts blaus que seguim a l'esquerra fins a trobar el camí de descens de la ferrada(cables,cordes i graons) que ens deixarà a l'aparcament de la ferrada, caldrà caminar aproximadament un quilometre per la carretera en direcció a Coll de Nargó per trobar l'aparcament d'Esplovins.

Ressenyes: Luichy,moltes gràcies!!!.

Via Diedret a la Codolosa.

 

La via en si no ens ha semblat cap meravella però pot ser una bona excusa per fer una visita a la interessant Cova de les Arnes, gaudir de la bona roca així com de la dificultat moderada, rapelar i a escalar-ne una altre del costat que el mon s'acaba!. No hem enllaçat llargs però sembla factible. Equipament un xic antiquat llevat de la segona reunió que disposa d'un parabolt vinculat amb un tros de corda a quelcom colgat de terra.

Accés: Aparcament de la Salut,area recreativa al municipi de Collbató.
Aproximació: Des de l'explanada de dalt de les barbacoes agafem un corriol en direcció al torrent.Creuem el torrent per un pont de formigó i despres remontem torrent amunt.Quan la vegetació de l'esquerra desapareix és el moment d'enfilar cap a la base de la paret.Abans hi ha alguna traça però està molt brut. Situats a la base de la paret anirem cap a l'esquerra fins a la Cova de les Arnes,la via comença just a l'esquerra d'aquesta cavitat,hi ha un primer bolt d'alguna altre via que desconeixem.

Material: 5 cintes exprés i un Camalot del 2 per l'inici del segón llarg.

Orientació: Sud.

Grau obligat: V.

Horari: 1 hora per fer la via i rapelar-la.Del cotxe a peu de via hi ha uns 20 minuts.

Descens: Un ràpel de 45 metres de la segona reunió al terra. Es podria fraccionar abandonant material a la primera reunió, compte que si fem curt quedarem penjats al vuit ja que el ràpel cau a plom de la cova.

Via Cherokee a l'Agulla dels Tres.

  

Aquesta via crec que en el seu dia va aixecar molta polseguera ja que algun metre es solapava amb la Camara Oller podria ser que per aquest motiu hi hagués una galeta per abastar el primer bolt. A dia d'avui el tema resta arranjat i s'arriba bé a la primera xapa. A partir d'aquest punt ens esperen dues tirades súper grapades on podrem gaudir del lliure ( màxim 6c ) o grimpar amb un còmode V/Ae durant dues tirades. El darrer llarg ens demanarà un xic més de cura ja que no te cap ferro i costa d'assegurar,bona roca.

 

 

Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe, ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€ (2€ si estàs federat). 

 Aproximació: Des de Can Massana hem de pujar al Pas de les Portelles. Un cop aquí anem per un corriol cap a la dreta. Superem la portella i baixem per la banda d'Agulles per flanquejar el Dauet. Just després del Dauet arribem al coll amb l'Agulla dels Tres. Aquí hem baixar a la banda de Can Massana per una ample canal amb unes alzines a l'inici. Hi ha una corda lila a mode de passamà però no es veu fins que hi ets a sobre. Arribats al final de la canal anem a l'esquerra ( direcció A2 ) i ja veurem un reguitzell de parabolts.  

Horaris: Aproximació 40',via 1'5 hores i del cim a Can Massana 50 minuts.  

 

 

Grau obligat: V/A1e.   

Orientació: Oest.  

Material: Catorze cintes exprés, alguna vaga merletera i els estreps si anem en artificial. 

 Descens: Un ràpel de 25 metres al coll amb el Dauet. La instal·lació són dos bolts amb anelles.

Ressenyes: Col.leccionistadevies i Joanasín, Gràcies!

Via del Totoro a Àger.

 

Els tres darrers llargs els hem trobat de traca i mocador, creiem que val la pena pagar el peatge de les tirades inferiors que no ens han acabat de fer el pes. Activitat prou ràpida com per portar pensada alguna segona via o si més no escalar la darrera tirada d'alguna altre via a la feixa de dalt.

  

Accés: Àger seguir la carretera cap al Coll d'Ares. Una mica abans d'arribar al coll prendre una pista a la dreta en direcció a Colobó. La pista passa per sota de les parets, aparquem més o menys a la vertical de la via.
Aproximació: Més o menys a la vertical de la via hi ha una traça força marcada i amb alguna fita que ens deixarà a peu de via. T picada a l'inici, la primera foto de la piada correspon a la primera tirada. 

Material: Catorze expressos,un pedal,algun tascó i un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 2. Mola guardar el 0.5 per entrar a la quarta reunió.Si anem justos de grau una tramposa ens estalviarà potents sortides a la quarta tirada. 

Grau obligat:6a,també pel segon entrant a R4.

Horari: Aproximació 20',via 3 hores i descens 25'.

Orientació: Sud. 

Descens: Seguim la feixa on acaba la via cap a la dreta.

Via Normal al Trencabarrals.

Després de vint anys cardant el pena per Sant Benet i els Gorros finalment s'han alineat els astres i ens hem anat a arrossegar a aquest monòlit tant ben parit. Ens ha semblat una via ben aèria i entretinguda, per treure's el barret amb la primera ascensió fa pràcticament 90 anys.... feia falta quelcom més que empenta, traça i valor per obrir un itinerari d'aquest calibre amb els mitjans de l'època. Superat el primer pitó de la segona tirada hem anat a l'esquerra de manera que hem sortit per la variant de la placa, si volem fer la Via Original superat aquest primer clau caldrà flanquejar a la dreta per assolir la canal herbosa. Compte amb la roca per superar el primer pitó del segon llarg. Si tant us fa repetir les vies tal i com s'han obert diria que la millor combinació és la que fa en Joan Asín: entrar per les dues primeres tirades de la Sonata in blue i sortir per la placa de l'esquerra.

Accés: Aparcament del Monestir de Montserrat. 4€ si estàs federat, si no crec que són 6.5€. 

Aproximació: Del Monestir prendre les escales dels pobres, al Pla de Sta. Anna el trencant de la dreta que passa per la base de la Panxa del Bisbe. Una mica més endavant arribem al Pla dels Ocells on trenquem a la dreta i en breu assolim la base de la cara Nord del Trencabarrals per on després rapel·larem. Una mica abans d'aquest punt davallem per rastres de pas sota la cara est uns 20 metres,fins a la vertical d'una arrel en forma d'x per on s'inicia l'escalada. Penjo la foto d'en Manel Ita d'aquests primers passos.

Material: A nosaltres ens ha anat bé portar cinc cintes exprés i un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot 0.75 a més d'un Camalot del 3. Si es va just de grau potser va bé dur un parell o tres de claus variats ja que es veien forats de pitonatge. L'espit que s'havia afegit a l'inici de la segona tirada no hi és i el taco resta tapat de sorra.

Grau obligat: V, amb un petit cop de gas a la segona tirada sobre roca a controlar.

Horaris: Aproximació des del Monestir 45',via i rapelar 2'5 hores. Retorn al Monestir 40'.

Orientació: Diria que la via comença a la cara est de l'agulla i finalitza per la nord.

Descens: Un sol ràpel de 40 metres per la cara nord, parabolts amb cadena i anelles.

Ressenyes:  Material gràfic de Desventuras y Milagros, Manel Ita i Sergi Villar. Moltes gràcies a tots!.

Cuervix a la Pastereta.

Molt bona via esportiva equipada per dalt i de placa. Te una primera tirada bastant més punyetera que la segona. Els parabolts estan prou espaiats com per que resulti un itinerari obligat però no exposat. De bon combinar amb qualsevol altre de la paret, potser per similitud en dificultat convindria la Sac de paciència encara que aquesta fou oberta per baix i sota el meu punt de vista això canvia l'equipament. Els que hi entenen diuen que la Sac de Paciència és menys obligada.

Accés: Explanada d'en Nubiola, al costat del restaurant de la Vinya Nova.  
Aproximació: Des de la Vinya Nova prenem la pista forestal que porta cap a Collbató. Seguint aquesta pista trobarem un primer trencant a mà esquerra, és el Camí de l’Artiga Alta. Passat aquest trencant i seguint uns minuts més tornem a trobar un altre trencant a l’esquerra, el seguim uns 100 metres fins arribar a un cul de sac on abans es podia deixar el cotxe. Des d’aquest punt agafem un camí de marques blaves (Camí del Clot de la Mònica). Seguim aquest camí sobrepassant el Serrat Inferior d'en Muntaner amb la característica agulla del Frare de Baix. Superat aquest punt arribem a una carena rocosa, després d'avançar uns metres per aquest cordal cal deixar el corriol de les marques blaves per agafar una traça fitada a la dreta. Més endavant aquesta traça es bifurca i convé seguir el braç esquerra, a través del qual atenyem el peu de la cara Oest de la Pastereta. Anem al final de tot de la paret, la via és la segona linea de parabolts començant per l'esquerra, a la dreta hi te un bolt que sembla que no va enlloc.
Grau obligat: 6a+.
Orientació: Oest.
Material: Teòricament es passa només amb cintes. Nosaltres al primer hem posat un 0.5 i al tercer un 0.75.Si es va just de grau jo portaria un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot de l'1 i aquí no ha passat res. Doble corda per rapelar.
Horaris: Aproximació 30' fins a peu de via i 2 hores per fer i rapelar la via.
Descens: Un sol ràpel de 60 per la mateixa via. Les expansions , parabolts del 10 , estan ben rovellats i per aquest motiu pot estar bé dur un cordino de 120 per abandonar i deixar-ho tot ben vinculat.

Via Cetaci al Pic del Martell.

 

En el seu dia era una via de dues tirades, acabades les quals podíem rapelar per la mateixa via o bé sortir al cim per la Chumi Chumez. Actualment com que la segona tirada queda en zona prohibida hom n'ha retirat els parabolts de manera que tant sols podem emprar aquesta via com a una mantinguda variant d'entrada a la Mutant World .Si ho fem així hi posarem una mica de pebre a aquesta clàssica del Garraf. Parabolts platejats Fixe aparentment en bon estat i roca sense polir, dos atributs que a mida que passa el temps costen més de trobar en aquesta paret de vora mar.  La dificultat del llarg deu ser  6a+,conteu amb 6a obligat i només hem fet anar les cintes exprés. Per horaris, descensos, orientació.... consulteu la Mutant World. Per cert el nom no he aclarit mai si és Cetaci o Setao, estaria bé treure'n l'entrellat. 

Normal a la Castellassa

 

Gran clàssica de Sant Llorenç, avui en dia qualsevol xitxarel·lo com un servidor la troba divertida i entretinguda mentre que en el seu dia devia ser una escalada extrema. Com a bons escaquejadors hem fet totes les variants possibles, per escalar una mica més i grimpar un xic menys. Algun tram exposat, algun tram de mala roca no fos cas que ens en descuidéssim de que soms a Santllors però tot en una dificultat ben amable. Hem entrat per la fissura directa i hem pujat al Pastor o la Cabreta, ara no se com es diu.

Accés: Estacionar al final del Carrer Vista Alegre.

Aproximació: Prenem la pujada en direcció a La Mola i de seguida agafem un trencant a ma dreta que porta de manera força directe fins la base de la Castellassa de Can Torras. Diria que a estones ens enfilàvem per dins del bosc i que vàrem passar per sota d'una paret amb una petita passera repicada.

Grau Obligat: V.

Orientació: Sudoest.

Material: Quatre cintes exprés i un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot 0.75.

Horaris: Aproximació 25',via i ràpel 1 hora.

Descens:  Hi ha diverses opcions per baixar des de la Torre:

• Un únic ràpel d’uns 50 m cap a l’est, que ens porta directament a terra.
• Un ràpel d’uns 25 m cap a l’est, i després un altre d’uns 30 m fins al terra. 
• Desfer la via normal. En aquest cas, fem un ràpel d’uns 15 m fins al tram fàcil de la via normal, flanquegem la Castellassa amb precaució, i després un ràpel de 35 m i un darrer ràpel de 10 m. Potser és una mica més entretingut, però és l’opció més recomanable per evitar problemes al recuperar les cordes.

Han Solo al Serrat del Moro.

A nosaltres ens va triomfar, ja que te alguns trams molt guapos malgrat que també n'hi ha de cutres. L'escalada és ben variada: placa de dits,fissura explosiva,placa física,placa tècnica,xemeneia...Llàstima de la feixa i d'algúna part terrosa.La roca ha estat netejada a consciència però queda cosa petita per anar tirant entre els repetidors.

Accés: Refugi de Santa Cecília, Millor no deixar coses al cotxe, tot i que ara està videovigilat.

Aproximació: Creuem la carretera i agafem el Camí de l'Arrel ( G.R.) en direcció Can Massana.Al cap de ben poc arribem a la Canal de Sant Jeroni la qual començem a remontar.Quan portem uns deu minuts de pujada ens hem de fixar amb unes roques que tenen forma de serra a ma esquerra.Flanquejarem amb compte per sobre d'aquestes roques per un corriol més o menys fressat fins a peu de via. Parabolts visibles i inicials HS amb retol·lador que es poden esborrar.

Grau obligat: Segons la ressenya V+. Nosaltres ho hem vist més aviat de 6a/A1. 

Material: Hem fet anar un estrep, 16 expresos i els Camalots 0.75,2 i 3. Si es va just de grau pot ser útil dur un 4 o repetir el 3.

Horaris: Aproximació 30',via 3 hores i del final de la via a Santa Cecilia 1 hora.

Descens: Del final de la via com bonament es pugui assolir la carena. Aquí hem crestejat uns 150 metres, cal estar atents al moment de deixar de crestejar i baixar per terreny herbós a la dreta. Alguna pedra penjant dels arbres ens indiquen que anem pel bon camí, baixant i apropant-nos a St. Jeroni. Arribem a una corda fixe que ens deixa a la primera instal·lació de ràpel. Fem 2 ràpels força nets de 40.El primer sobre d'un arbre i el segon de dos espits amb anella. Els ràpels ens deixen a la Canal de Sant Jeroni per la qual baixem al Camí de l'Arrel que seguint-lo a la dreta ens retorna a Sta Cecilia.

Via Aire a la Cara Oest de Sant Jeroni.

La via ens ha semblat molt xula, amb molt bon ambient i d'escalada ben atlètica en un mar de còdols. La roca és bona però compte que no és un recorregut molt repetit i poden saltar coses. Pràcticament equipada amb espits.

La primera tirada ens ha semblat un pèl exposada: si caus abans del tac fas pinball amb la xemeneia i si el tac que te 25 anys falla ja us ho podeu imaginar. Aquest tac potser es pot treure i possar un Camalot gran ( 2 o 3? ), potser s'hi pot falcar un clau pla, potser s'hi pot falcar un Alien...,

Aproximació: Els primers metres són com uns amb la Nubiola Torres, fem R0 en un teix molt guapo fins que arribem a un pa de terra i vegetació característic on deixem la xemeneia per escalar l'esperó de la dreta a trincar un espit.

Material: Nou expressos i un estrep. Al segon llarg hem fet servir un Alien blau i un Camalot 0.75 per trampejar, tramposa útil.

Grau obligat: 6a/ A1.

Descens: Nosaltres hem baixat rapelant per la línia de ràpels de la dreta. En comptes d'anar a buscar la R4 superada la part dreta del quart llarg baixar un pèl i anar a la dreta a caçar una instal.lació formada per dos bolts anellats. Hem fet dos ràpels de 50 metres fins a la base de la paret.