L'accés des de Barcelona es fa per l'autovia de Castelldefels en dirección Sitges i Castelldefels. La deixem a la sortida 42 amb la indicació "Port Ginesta". Seguim paral.les a l'autovia en dirección Sitges. De seguida arribem a una rotonda i ens desviem a la dreta per entrar a l'urbanització " Rat penat ", crec que hi ha una tanca però està sempre oberta. Després d'una petita avinguda amb pins trobem una altre rotonda, seguim per una carretera de revolts amb forta pujada i amb un cartell que indica " Parc Natural del Garraf". Quan portem 1.8 quilómetres des de la segona rotonda arribem a l'aparcament que ens queda a ma Esquerra i que te un cartell que diu " Pic del Martell ".
L'aproximació tot i no durar més de deu minuts és una mica incómode. Baixem uns metres i creuem la carrtera. Pujem per traça força definida fins a un coll on ja veiem la paret Est del Pic del Martell. Baixem pel vessant oposat mirant de no allunyar-nos massa de la paret i ja divissem la cova. Un quart d'hora des de l'aparcament.
L'orientació del sector és Est, ombra a partir de les dotze, crec.
Hem provat:
1.Bombers Barna 6a: La primera via que et trobes al sector,reequipada amb químics però la reunió és d'un sol bolt. Després mirant a la guía d'en Luichy he vist que la via continua i potser més amunt hi ha una reunió de dos punts. Algú ho sap?.
2.Josuai Lama 7a: Just a la dreta de l'anterior, bolts en bon estat tot i que el mosquetó de la reunió està un xic tocat. Pas de bloc una mica obligat per muntar.
3.La Kriatura 7a: Comença en una repissa on una mica amagat hi ha el nom. Està reequipada amb químics i ens va semblar dura pel seu grau. Segurament la millor opció sigui asegurar des de sota de la repissa.
4.Cetaçi 7a+: La clàssica del sector, el col.lega la prova i comenta que és cinc estrelles. Assegurançes en bon estat, diría que eren bolts.
Les ressenyes me les han passat pel móbil i ni puta idea d'on són, si algú ho sap que ho digui per citar i/o demanar permís.
La Bombers Barna Climb, és una via de dos llargs de corda, el primer llarg puja per a un marcat díedre fins a la feixa herbosa (reunió en un bloc buri), pel segon llarg cal seguir la feixa a l'esquerra fins possar-se al peu d'una gran placa, ponts de roca visibles. El tram més vertical del primer llarg va ser re-equipada com esportiva per en Comulada. Aquesta via la vaig obrir a principi dels anys vuitante.
ResponEliminaBones Joan!, merçi per la informaçió!. No tens pas una ressenya de la via?, si la tens i me la vols passar l'adjuntaré en aquesta entrada i així quedarà més completa.
ResponEliminaQue tal és la segona tirada?,xula?la recomanes?.
Salut i Garraf!!!!
Es de V mantigut, assegurada amb ponts de roca originals i algun pitó, a veure si vaig a canviar les bagues. No sé si tinc la ressenya, si la trobo te la paso. M'ha agafat ganes de reanimar-la.
ResponEliminaJa estarem al cas del blog a veure si hi vas,que fa bona pinta.Si trobes la ressenya i me la pases la penjo,que sinó ens quedem amb la idea de que és una via esportiva de 10 metres i no és així.
ResponEliminaSalut i vies llargues!!!
Aquestes ressenyes són d'en Fernando Mico:
ResponEliminahttps://plus.google.com/photos/108050187561703019838/albums/5050233198743901089?banner=pwa
També hi ha una foto panoràmica del sector on surt ressenyada fins dal la Bombers...
Ja m'ho va semblar pel format, però vaig mirar al seu blog i com que sóc així de negat no ho vaig saber trovar. Ja l'hi demanaré permís per penjar-les.
EliminaMoltes gràcies pel comentari, Jordi.
Salut i ressenyes!!!!
No problem. Son públicas.
ResponEliminaSalut i roca
Hola Fernando,
ResponEliminaPrimer de tot moltes gràcies per aquestes ressenyes i en general per tota la feina que fas a través del teu blog.
Gràceis també per compartir el material, quan pugui et cito i t'enllaço a l'entrada.
Salut i moltes feliçitats pel blog!!!!