Tercera República a la Roca de les onze hores.

Potent escalada lliure o entretinguda escalada combinada,de nosaltres o del nostre nivell dependrà l'elecció.En tot cas la via roman equipada amb bolts i espits del 10 per no passar por,allà on l'inclinació i/o la qualitat de la roca ho permetin caldrà escalar per atanyer la següent assegurança.Com totes les vies que hem fet a la paret ens ha semblat que tenim ambient des del primer metre d'escalada.La roca de Sant Llorenç te mala fama,doncs en aquesta via com a les altres a la part de baix cal parar-hi atenció i a mida que guanyem metres la roca millora de manera que acabem sortint al cim amb un conglomerat ecxel.lent. La darrera tirada l'hem evitat sortint per la dret,podem xapar el primer parabolt i després trobarem un espit que assegura un pas de V+ prou rabiós,sembla mig trampejable amb un Alien ( verd/gris ?).

Accés: Des de Matadepera prenem el carrer de les Belles Roques i després el carrer de Vista Alegre on aparquem,a les envistes de la paret. 
Aproximació: Des del vehicle l’aproximació és evident,en 5 minuts ens plantem a peu de via.Podem pujar pel dret ( brut ) o bé seguir el camí/autopista que puja al Montcau i deixar-lo per agafar un corriol a esquerres a l'alçada del peu de paret.
Inici entre dos grans códols,espits del 10 visibles.Les xapes són tirant a blanques.

Material: 17 cintes exprés i dos estreps si sortim pel sostre.
Grau obligat: V/Ae.
Horari: 2 hores en cordada de tres,15' per l'proximació i 20' pel descens.
Descens: La R1 te anelles, la segona no. Nosaltres hem baixat caminant,cap a la dreta a buscar el camí pel que hem aproximat. 
Combinable amb: 
Via Esbarzers , Via Prabolts Blaus i Punta d'en Clerck amb la mateixa aproximació i descens.
Normal del Cavall Bernat aparcament a 5'.

Dones i estreps al Pla de Fàbregues.

Via per gaudir sense massa estrés d'aquest bonic paratge.Escalada majoritariment d'Ae però amb un parell de trams a equipar que l'hi donen el punt divertit.A més els pasos d'Ae són llargs i si volem podrem escalar el darrer llarg en lliure.Vaja que és prou entretinguda,pot ser una bona proposta per començar-se a penjar dels catxarros i lluir-se amb els pedals sense exposició.

Accés: Al poble de Rupit hem de prendre la pista que du al Sal de Sallent.Estacionarem com un quilómetre abans del Salt.La pista fa un revolt marcat a esquerres i en aquest punt hi neix una pista que transita pel Pla de Fàbregues.Aquesta pista l'hem trobat tancada amb una cadena,sinó amb un turisme una mica alt recordo haver circulat per la pista uns 500m. 

Aproximació: Seguim aquesta pista fins que veiem la característica Agullola Xica. Hem d'anar en direcció a aquesta agulla, girant a la dreta i deixant la pista que va recte. A sota de l'agulla hi trobarem l'entrada del Grau de Saltabocs. Desgrimpem per aquest pas i arribem al peu del cingle,actualment l'iniçi del grau disposa de corda fixe,pot no ser-hi. El seguim cap a l'esquerra passant pel bolts que marquen l'inici de la Casal i uns cinquanta metres més endavant trobarem el peu de via.Aquest queda just abans d'una gran canal/díedre.Parabolts platejats visibles.
Horaris: Aproximació 20',via 2 hores i mitja i retorn 20'.
Orientació: Sud.

Grau obligat: III/A1.
Material: Un estrep,20 cintes amb algunes de llargues,un joc de friends des del Totem blau (+/- Alien verd ) al Camalot del 0.75  i els tascons petits/mitjans.
Descens: Des del final de la via carenem a l'esquerra fins a retrobar la pista de l'aproximació.

Via de la Bavaresa a la Cantera.

A la primera tirada hi ha una curta però bonica bavaresa i més amunt escalem trams d'esperó,sempre moventnos en terreny de IV/V.
Cal tenir en compte que escalarem sobre la roca d'una antiga cantera: a mi personalment ni m'agrada estèticament ni m'acaba de generar massa confiança.
Pel que fa a l'equipament que tant arran de mar tampoc me'n refio un pèl son espits a L1 i parabolts a la resta,la majoria de vegades facilment reforçable amb catxarros però no sempre.

Accés: Cal aparcar al port del poble del Garraf,al final de
 tot a les envistes de la paret hi ha un descampat i una zona blava on no hem pagat cap de les moltes tardes d'entresetmana que hem escalat a la paret. L'aparcament sembla segur,si més no no hi havia vidres al terra.
Aproximació: Creuem un descampat per un bon camí amb el mar i el port a l'esquerra.Arribats a peu de paret pujem ala dreta per terreny una mica incómode,curta bavaresa i espits rovellats visibles.
Orientació: Sud est,la R1 rapidament queda a l'ombra.
Grau obligat: V/A1.
Material: Si no us fa por el rovell o el salitre amb 10 cintes fareu.Si el que no us fa por és carregar pes agafeu un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot de l'1.
Descens: Nosaltres hem rapelat la via amb dos ràpels de 40 metres: De R3 a una feixa amb un passamà i d'aquí a terra.Les instal.lacions rubinades però amb moltes expansions ( spits i bolts ).

Planetes Transparents al Serrat dels Monjos.

Els pasos en si no són pas lletgos i la via és variada,però constantment creuem feixetes i trams herbosos que fan que la roca tingui molts panys bruts.M'ha semblat que durant la via hi ha més possibilitats de patinar per la terra que per la dificultat en si.Tot i així no m'ha semblat pas una via d'iniciació,ja que en un parell de trams de IV/V la galeta és prou bona.La tirada del Planeta si que m'ha fet patxoca.

Accés: Aparcament de la Salut a Collbató.

Aproximació: Des de l'aparcament de les Coves del Salnitre pugem les escales i just abans de la Cova deixem les escales a l'esquerra i prenem un camí que baixa fins la base del Serrat de les Garrigoses. Seguim per sota d'aquesta paret i arribem a sota del Serrat dels Monjos. Seguim el camí creuant la primera part de la paret,a la que el camí s'aixeca un pèl i la vegetació no ens tapa la prespectiva veurem la via perfectament.Una mica abans de la vertical de la via hi ha un corriol que després de grimpar un petit resalt ( un pas de II+) ens deixa a peu de via.Pont de roca i espit visibles,petita placa abans d'una llastra/díedre.

Restriccions a l'escalada: Prohibit escalar de l'1 de Març al 31 de Juliol.
Orientació: Sud.
Grau obligat: V+/A1.
Material: Nosaltres hem fet anar un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 4,un tricam negre ( final del penúltim llarg) 11 cintes exprés.A la primera tirada si haguéssim tingut el 2 o el 3 repetits crec que els hauriem possat.Si sou d'anar fent el manteniment a les vies porteu una allem (6/8?) per apretar els espits així com un cordino (6/8?) per substituir el que hi ha a la tercera tirada,compte que està a les últimes.

Horari: Aproximació 30',via 3 h 30' i baixada 1 h 30'.
Descens: Hem de seguir pujant uns metres i després flanquejar per la carena cap a l’est mirant de no perdre de vista el cantell del cingle.Localitzarem unes fites al cap d'uns 5/10' molt arran de cingle.Hi anem i trenquem a l'esquerra al fil d'un nou tallat perpendicular a la paret.Tribarem una instal·lació de ràpel. Fem aquest ràpel ( 60metre podria ser fraccionable,no ho hem vist) i prenem un corriol més definit que ens deixarà a una segona instal·lació, des d’on farem un segon ràpel ( 50 metres,fraccionable amb instal.lació cutre) que ens deixa al camí.

La segona oportunitat a la Paret Bucolica.

Un dia de pluja no ens resignem a quedar-nos al sofà i escalem aquesta via envoltats d'una pluja intermitent.Difícil valorar en aquestes condicions però prou xula. La roca és bona en general,ja que hi abunden les franjes però també hi ha algún tram un pèl crostós.Hi ha qui diu que les xapes allunyen. La via són dos tirades que acaben just a la base de la Bacalao a la pil pil ( 25 metres,6c,6a+ obligat),guapa i ben recomanable si es te el grau.

 Accés: D'Oliana a Coll de Nargó just a la sortida de l'últim túnel afagem la carretera vella a la dreta. De seguida trobem l'aparcament a ma dreta, a sota de la paret.Està prohibit aparcar-hi però es comenta que els Mossos no multen i que els cartells són només per si algún vehicle estacionat patís algún dany que qui gestioni la carretera no tingui cap responsabilitat.
Aproximació: Reculem uns metres per la carretera i pujem  peu de paret per un torrent marcat amb algunes fites. Un cop a la base de la paret anem a l'esquerra del tot i pujem per una zona de grades fins a veure una corda fixe en mal estat. Per no pujar per aquesta corda podem continuar grimpant per l'esquerra i flanquejar a la dreta per arribar a una bona repissa on comença la via. Bolts visibles.
Orientació: Sud o potser sud est, nosaltres hi hem anat cap a les sis de la tarda i estava a l'ombra.
Material: Una desena de cintes exprés,si es va just de grau potser es pugui posar alguna peça. Si es vol fer una bona acció convindria canviar la corda fixe del peu de via,uns deu metres.
Grau obligat: V+/6a.
Horari: 1 hora i mitja.
Descens: la via acaba en una vira que seguim de baixada cap a l'esquerra fins a una tartera que és la continuació del torrent pel que hem aproximat.
 

Cincuentones al Serrat Alt.

Cinc bones tirades per gaudir de l'escalada de bavaresses,díedres i xemeneies,llàstima de les feixes que hi ha entremig.La via segueix una lógica linea fissurada sobre bona roca.Malgrat això el final de la quarta tirada i l'iniçi de la cinquena són terrossos,compte perque la R4 està situada en plena canal.Escalada d'autoprotecció on només trobarem pitons i espits als trams on no podem fer us de friends o fissurers.

Orientació: Sud.
Accés: Àger seguir la carretera cap al Coll d'Ares. Una mica abans d'arribar al coll prendre una pista a la dreta en direcció a Colobó. La pista passa per sota de les parets del Cap del Ras i segueix cap a la Font Freda.Passats la Xurulla i també el Trident trobarem un gran prat a ma dreta on estacionar.
Aproximació: Des del prat la via és perfectament visible.Nosaltres no hem trobat cap traça que dugués a peu de via i hem anat buscant el pas més net de vegetació.Iniçi en un díedre evident amb les lletres TAK gravades així com una alzina llaçada.

Horaris: Aproximació 20',via 3/4 hores i baixada 40'.
Material: Nosaltres hem fet servir algun tascó i un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 4,va bé repetir 2 i/o 3.
Grau obligat: V+/A1.
Horari: 3 hores.
Descens: Nosaltres hem acabat la via a la feixaa,tal i com marca el dibuix,no la foto.Si volem baixar des d'aquest punt anem a l'esquerra a buscar una traça un xic incómode que torna a peu de via.
Si des de la feixa volem sortir a la carena ho podem fer escalant o grimpant ( fites ).Per fer-ho escalant,tal com diu la foto,cal buscar una tirada a l'esquerra: ponts de roca visibles,V+/A1 o 6a,aquesta tirada està preparada per rapelar.Si des de la carena volem baixar caminant anem a l'esquerra a buscar una canal amb una fita. 

Rocamaura Antenes.

Es tracta del sector on es concentren els itineraris de diversos llargs de Roca Maura.Aquí hi trobarem desde via esportiva per fer només amb cintes fins a rutes d'artificial per fer anar tota la ferralla.Segurament no ens trobem davant d'una paret 10,als més sibarites els hi pot molestar els trams herbosos que esquitxen la majoria de vies mentre que als més alpins es sentiran com un pop en un garatge escalan entre les parcel.les d'una urbanització.
Ara bé Roca Maura ofereix algunes bones tirades sobre un calcari excel.lent.La paret en qüestió disposa d'una aproximació i descensos ultraràpids,cosa que afavoreix enormement els encadenemts de vies i la converteix en una molt bona alternativa per als dies de climatologia inestable.Recordeu que moltes vegades quan plou a Catalunya, a l'Empordà no hi ha ni un núvol gràcies a la Tramuntana.La paret roman encarada a Sud de manera que queda totalment a recés d'aquest vent.

1.Tio Juan: La primera tirada te fama de ser l'artificial més acrobàtic de la paret,es tracta d'una fissura força aeria i peleona.Aquest llarg s'ha forçat en lliure de 7a+.La resta una mica de tràmit per arribar al cim.Poques repeticions.

2.Directa Gresca:La primera via divulgada de la paret.Fou oberta l'any 92 amb estil combinat encara que amb un grau consolidat de 6b+ passarem en lliure.Reequipada amb parabolts el 2015.

3.Patafísica: Interessant i prou exigent.Serpenteja de manera elegant a dreta i esquerra de la Directa Gresca.Via mantinguda i amb bon ambient.

 4.Via de la Peseta:La última proposta de la paret.Tres tirades esportives que desemboquen a la terçera reunió de la Poseidón,potser en un futur s'acabarà d'equipar fins al cim.La més friquiapretona de la paret. Possible sortida per la Poseidón,Directa Gresca o la Patafísica.

5.Poseidón:La més freqüentada i clàssica de la paret.Fins l'any 2012 a la paret hi havia un munt de vies no divulgades i de l'única que s'en coneixia l'autoria així com la ressenya era la Directa Gresca.El gran públic no s'acostava a fer aquest itinerari que amb la topo a la ma s'endevinava prou feixuc i obligava a carregar pitons i martell,cosa que no motivava massa al personal. A finals del 2012 la cordada de pencaires formada per en Pep Castro i en Zoido Pintiado s'atreveix a traçar un itinerari esportiu en aquesta olvidada paret. Els parabolts i la dificultat assequible d'aquesta via actuen de reclam i en poc temps començen a aparèixer noves lineas de diferents estils per tota la paret,aquest cop i segurament gràcies a les noves tecnologies es ressenyen i es divulguen les vies.

6.Punxadits: Una darrera tirada força atlètica i mantinguda pot ser que ens compensi o no els tres primers llargs.Aquests sense ser lletjos del tot són un pèl discontinus i herbrats,això si amb una roca de primera.Trepitja la Joanet el Cosinet al tercer llarg.

7.Joanet el Cosinet:La línea més lógica de la paret i segurament la menys atractiva.Es desenvolupa per una diagonal herbosa on ens entrabancem amb un parell o tres de resalts rocosos d'escalada poc agraïda per culpa de la terra.El darrer mur malgrat que curt és prou contundent,6b+ concentrat en la versió free.

8.Fissura Caralps-Royo: Força interessant en conjunt i no massa repetida.Primer llarg en díedre enllaçable amb un segón de tràmit i mur excel.lent a les dues darreres tirades.

9.As de Martes: Una mica descompensada amb una primera tirada prou exigent i la resta de tràmit fins al cim.

10.Via del Manyo: Segurament sigui la  repetida de la paret darrera de la Poseidón. Fissures,díedres i algún mur de caràcter generalment atlètic.Llàstima d'alguns trams herbosos a les tirades centrals. L'últim llarg te una variant a la dreta de IV. Aquesta variant només te un parabolt a l'entrada.

Josep Nieto a la Pastereta Oest.

Menys equipada que les seves veïnes Vilmanbar i Funció Clorofil.lica també escalarem un fantàstic mur.A L2 el joc consisteix en no xapar els bolts de la Funció Clorofil.lica ni els de la Vilmanbar per acabar a la mateixa R2!.La tercera tirada surt recte a atacar un petit bombo amb un parabolt ben visible des de la reunió.Al primer llarg hem sabut rematar l'equipament amb catxarros,mentre que la segona i tercera tirada les hem fet més a pèl.
Accés:Explanada d'en Nubiola, al costat del restaurant de la Vinya Nova.  
Aproximació: Des de la Vinya Nova prenem la pista forestal que porta cap a Collbató. Seguint aquesta pista trobarem un primer trencant a mà esquerra, és el Camí de l’Artiga Alta. Passat aquest trencant i seguint uns minuts més tornem a trobar un altre trencant a l’esquerra, el seguim uns 100 metres fins arribar a un cul de sac on abans es podia deixar el cotxe. Des d’aquest punt agafem un camí de marques blaves (Camí del Clot de la Mònica). Seguim aquest camí sobrepassant el Serrat Inferior d'en Muntaner amb la característica agulla del Frare de Baix.Superat aquest punt arribem a una carena rocosa,després d'avançar uns metres per aquest cordal cal deixar el corriol de les marques blaves per agafar una traça fitada a la dreta.Més endavant aquesta traça es bifurca i convé seguir el braç esquerra,a través del qual atenyem el peu de la cara Oest de la Pastereta.L'iniçi de la via el situem a l'esquerra de l'evident díedre de la Funció Clorofil.lica.Primer parabolt alt sota d'una llastra/fissura.
Grau obligat: V+.
Orientació: Oest.
Material: Teoricament es passa només amb cintes.Nosaltres al primer hem posat un 0.5 i al tercer un 0.75.Si es va just de grau jo portaria un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot de l'1 i aquí no ha passat res.Doble corda per rapelar.
Horaris: Aproximació 30' fins a peu de via i 2 hores per fer i rapelar la via.
Descens: Tres ràpels per la mateixa via. 

Integral dels Missaires al Torrent Misser.

Escalada d'aventura i descoberta en un racó relativament tranquil malgrat trobar-se just darrera de la freqüentada cara est de la Pastereta.M'ha semblat una bona combinació de plaques i díedres,amb una primera tirada de traca i mocador.Es tracta d'una via de ressalts però amb prou ambient.La roca demana ser curosos en alguns trams fàcils i hi ha algún passatge herbos,via poc reperida.
R1 a montar amb friends,sembla ser que de la mida del 0.5 o del 2,reforçable amb una sabina del segón llarg.
R4 molt incómode i en un arbre que no dona massa seguretat,darrera de l'arbre hi ha fissura per reforçar-lo.
Hem enllaçat la tercera i la quarta tirada.
Hem desgrimpat tots els ràpels,en cas de volguer-los fer tingueu en compte que les sabines per fer-ho no estan llaçades.

Accés:Explanada d'en Nubiola, al costat del restaurant de la Vinya Nova.  
Aproximació: Des de la Vinya Nova prenem la pista forestal que porta cap a Collbató. Seguint aquesta pista trobarem un primer trencant a mà esquerra, és el Camí de l’Artiga Alta. Passat aquest trencant i seguint uns minuts més tornem a trobar un altre trencant a l’esquerra, el seguim uns 100 metres fins arribar a un cul de sac on abans es podia deixar el cotxe. Des d’aquest punt agafem un camí de marques blaves (Camí del Clot de la Mònica). Seguim aquest camí sobrepassant el Serrat Inferior d'en Muntaner amb la característica agulla del Frare de Baix.Superat aquest punt arribem a una carena rocosa,després d'avançar uns metres per aquest cordal cal deixar el corriol de les marques blaves per agafar una traça fitada a la dreta.Més endavant aquesta traça es bifurca i convé seguir el braç dret.
Just a l'alçada de l'inici de la corda fixe que permet accedir a la cara est de la Pastereta cal deixar el camí i flanquejar a la dreta,rastres de pas.En arribar a la carena cal trencar a la dreta i a través de grades baixem fins al Torrent Misser.Remontem el torrent i just passada una corda fixe pujem una sèrie de ressalts a l'esquerra en direcció una evident cornissa sota d'un sostre.En aquesta repissa hi la R0 ( pont de roca,hi entra un Camalot del 4 ).
Hi ha un tram de II per arribar a R0 ( diedre tombat ) que és millor fer-lo encordat.

Material: 16 cintes millor llargues,doble corda i un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 4 repetint del 0.5 al 4.Les repeticions són per la primera tirada,suposo que és factible fer-la amb menys ferralla però a mi m'hagués anat bé algún friend més entre l'1 i el 3.Estrep útil si no escalem la primera tirada en lliure.
Horaris: Aproximació 1 hora,via 4 hores i retorn 1 hora 15'.
Descens: Del final de la via cal anar a buscar la carena grimpant alguns ressalts.Un cop a la carena la seguim a la dreta fins que desemboquem a un bon camí.Aquest camí es troba senyalitzat amb marques grogues i és el que remonta/devalla tot el Clot de la Mónica.El seguirem a l'esquerra de retorn a la Vinya Nova.

Accés a Rúbies per la Portella Blanca.

Darrerament s'està utilitzant l'accés a Rúbies per la Portella Blanca enlloc de fer-ho a través del poble de Rúbies. A l'Octubre del 2019 hi hem anat i hem comprovat que es triga 15' menys des del poble de Vilanova de Meià i que a més hi ha menys tram de pista i en més bon estat.Com que accedirem a la paret per dalt l'aproximació serà en baixada i el retorn gairebé immediat si es disposa d'un tot terreny sinó conteu 15'. La pista és practicable amb un turisme.

Des de Vilanova prendre la carretera en direcció al Pas Nou,la que puja a les parets.Passem la Roca dels Arcs i trobem una pista a ma esquerra senyalitzada " Portella Blanca".Aquest trencant es troba abans de l'Hostal Nou i davant d'una granja.Seguirem aquesta pista uns 10 quilometres on aparcarem a ma dreta ( 4 cotxes ).Si es disposa de tot terreny es pot acabar de fer la baixada final fins al coll de la Portella Blanca.
Des d'aquí primer planejem fins al coll i d'aquí baixem a peu de via.

Via Rialles al Cingle de la Tor.

En un país on el gres no abunda sempre està be bellugar-se en aquest tipus de roca.La via ens ha agradat, a banda de l'entorn,recorre unes bones plaques de franjes esquitxades de petits díedres per trencar la monotonia.L'equipament minimalista obliga a navegar a la recerca del següent espit que ens indiqui que portem el rumb correcte,val a dir que la roca ofereix moltes possibilitats d'asegurar-se.El terreny és força homogeni i a vegades el criteri és el de cercar el pas més net de líquens.Segurament no tingui l'ambient de l'Esperó Delator peró ens ha agradat,homogènia i amb gràcia.Hi ha blocs que amb una mica de ganes baixen.

Accés: Cal anar fins al municipi de la Nou de Berguedà.Creuem el poble en direcció Malanyeu. Deixem un trencant a l'esquerra que porta a Malanyeu i seguidament creuem una casa. Després l'asfalt desapareix i continuem circulant per pista.Passem per davant d'una formatgeria.Al cap d'una estona hem de trencar a l'esquerra seguint una pista a ma esquerra amb un cartell que diu La Tor. A uns 400 metres d'aquest trencall la pista fa un tomb a la dreta,si anem rectes quedem morts en un prat,a 300 metres d'aquest tomb trobem la masia de la Tor.A partir d'aquest mas nosaltres hem fet 500 metres més de pista,fins una cruïlla de pistes de desemboscar força perdudes. De la formatgeria en amunt cal anar obrint vailets.
La pista està una mica fotuda,millor un turisme alt i compte si ha plogut.

Aproximació: Apurant el cotxe fins on ho hem fet nosaltres no hi esmerçarem més de vint minuts. Seguim la pista que portàvem ( marques vermelles) i en 30 metres agafem una pista de desemboscar a l'esquerra amb alguna marca blava.Aquesta pista força perduda ens permet arribar a un prat amb una bona panoràmica de la paret.Des d'aquest prat anem a flanc cap al peu de via per terreny poc embardissat encara que un pèl incómode.La via comença a l'entrada d'una feixa que marxa a la dreta,just a la dreta del marcat,Esperó Delator,espit a R0.

Material: 16 cintes exprés llargues,doble corda i un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 2.Si es va just de grau afegir-hi un tres i doblar alguna/es peçes entre l'Alien groc i el Camalot del 2.

Horari: Aproximació 20',via 1h 30' i baixada 30'.
Grau obligat: V sostingut.
Orientació: Sud.

Via dels Quatre al Serrat Alt.

Una via pels amants de l'escalada neta ja que fou oberta sense dur trepant.El resultat ha estat una interessant proposta amb força trams d'autoprotecció malgrat que es troba pràcticament equipada amb ponts de roca i pitons.La sortida de la quarta reunió no és de tan bon assegurar ( Aliens ) com la resta del recorregut i m'ha semblat més 6a que V+.L'itinerari també els seus punts foscos,amb algunes feixes de diferents tamanys que deixen sorra i un petit toc a rostoll.

Orientació: Sud.
Accés: Àger seguir la carretera cap al Coll d'Ares. Una mica abans d'arribar al coll prendre una pista a la dreta en direcció a Colobó. La pista passa per sota de les parets del Cap del Ras i segueix cap a la Font Freda.Passats la Xurulla i també el Trident trobarem un gran prat a ma dreta on estacionar.
Aproximació: Des del prat la via és perfectament visible.Nosaltres no hem trobat cap traça que dugués a peu de via i hem anat buscant el pas més net.Arribats a la base de la paret,anirem cap a la dreta on localitzarem el peu de via: placa/esperó fissurada i amb ponts de roca.

Material: Nosaltres hem fet servir algún tascó,14 cintes amb algunes de llargues i un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 2.Si es va just de grau fer cas de la ressenya i portar més material.
Grau obligat: Tota la via seria trampejable amb el clàssic V/A1 sinó fos per la sortida de la cinquena reunió.Aquest tram jo diria que és 6a ( els entesos diuen V+,feuelsi cas ) i per fer-lo amb artificial jo diria que V+/A1+.
Descens: La via acaba en una feixa si volem baixar des d'aquest punt anem a l'esquerra a buscar una traça un xic incómode que torna a peu de via.
Si des de la feixa volem sortir a la carena ho podem fer escalant o grimpant ( fites ).Per fer-ho escalant cal buscar una tirada a l'esquerra: ponts de roca visibles,V+/A1 o 6a,aquesta tirada està preparada per rapelar.Si des de la carena volem baixar caminant anem a l'esquerra a buscar una canal amb una fita.

Epirimountains al Devesó.

Antuvi els escaladors locals seguidors de la ètica de no enferregar les parets es debien posar les mans al cap amb aquesta via.A dia d'avui aquest recorregut no desentona amb l'estil,potser majoritari,de la paret farcida d'itineraris generosament expansionats obviant les possibilitats d'autoprotecció.Collonades a part a nosaltres la via ens va agradar força.La roca bona menys al darrer llarg on cal vigilar a la part més fàcil i el díedre al que estirarem la cama esquerra si anem justos de grau a la sortida de la via.La bellesa va de més a menys.

Accés: Poble de Malanyeu,aparcament a l'entrada del poble.A sobre de l'església i el camp de futbol.
Aproximació: Del poble seguim el PR passant per darrera de l'església. Un cop hem sortit del poble arribem a una cruïlla de pistes.El PR baixa cap a una casa, nosaltres hem d'agafar la pista de dalt que ens portarà a uns camps enfeixats. Pujem una miqueta i travessem els camps cap a l'esquerra per una traça amb alguna fita. Seguim una estoneta cap a l'est,amb la paret a l'esquerra. Baixem al rec,el creuem i pugem a la paret. Amb la fotografia que penjo podrem ubicar la via des de l'aproximació.Cúrrua d'espits visibles.
Orientació: Sud.
Horari: 1hora i mitja,fer-la i rapelar-la.

Material: Nosaltres hem passat amb onze cintes exprés.Portar-ne algunes de desplegables així com la doble corda ens han permès no haver d'improvitzar reunió intermitja a la terçera tirada.Si es va just de grau em sona que molava un Camalot 0.4 per trampejar el darrer llarg.
Grau obligat: V+/A1.
Descens: 2 ràpels per la mateixa via de 30 i 55 respectivament,aquest darrer fraccionable. Les instal.lacions són de dos espits amb una anella.Hi ha un terçer espit,si el volguessim vincular a l'anella caldria abandonar un cordino una mica llarg (120?).

Cervera Raül a la Talaia Gran.

Bonica Aresta Brucs amb una escalada majoritariament de placa,prou mantinguda amb trams de roca excel.lent i d'altres més puntuals a controlar.Itinerari tremendament lógic i clàssic. Com indica el nom de l'agulla que escalem aquesta via es troba situada en un mirador privilegiat.Reequipada deixant algunes reliquies i amb alguns trams de III i IV exposats. 

Accés: Refugi de Santa Cecília, Millor no deixar coses al cotxe, tot i que ara està videovigilat.
Aproximació: Sortim de Sta. Cecília i prenem el G.R. en direcció Can Massana. Agafem un trencant a l’esquerra senyalitzat que puja per la Canal de la Font de la Llum ( el G.R. continua a la dreta cap a Can Massana ). Seguim la canal fins al capdamunt on hi ha el Coll del Migdia. En aquest punt davallem en la direcció oposada ( Sud, Canal del Migdia ). Uns dos cents metres per sota el coll hem d’agafar un camí a l’esquerra que va cap a St. Jeroni ( marques grogues ).Seguirem aquest camí uns 50 metres fins arribar a un collet des d'on es veu la paret oest de Sant Jeroni.D'aquest punt caldrà anar a l'esquerra,com si reculessim fins assolir el peu de via en un replà. Atac per una fissura una mica trencadota, bolts visibles.
Orientació: Sud.

Grau obligat: V+/A1e.
Material: Nosaltres hem fet servir 15 cintes,una plaqueta recuperable,Aliens verd,gris,vermell i Camalot del 0.75.
Descens: Ràpel de 30 per l'Aresta Nord des de 3 espits vells amb cadena i una gran argolla fins a un coll.Aquí un nou ràpel de 40 des d'una alzina fins a un nou coll.Aquí anirem cap dreta/sud fins a trobar una canal arbrada que sense ser massa incómode ens retorna al peu de via.