Burundanga a Àger.

-Cordada: Manel i Busquets.
-Aproximació: Aparquem a sota la paret i pujem pel dret a peu de paret. La via està just a l'esquerra de la Fanal Nocturn ( inscripció ). A peu de via es veuen els parabolts a més d'un cercle i el següent signe picat ( ? ) :

-Material: Nosaltres hem possat un Alien groc per enganxar el primer bolt, un Alien vermell per acabar d'arribar a la primera reunió. Al segón llarg hem fet servir l'Alien blau, Camalots 0.5 i 1. Al díedre de sortida hem col.locat un Alien groc just al començament, després no hem possat res perquè ho veiem molt ample peró sembla que entra un Camalot del 2.

-Ressenya: A la nochedelloro.com: http://lanochedelloro.com/resencata/lleid_ager1.html#

-Via: Te llargs molt bons ( 3,4 i 6 ) i la resta regular. El que passa és que els llargs guapos són molt guapos i compensen de sobres a la resta. Bon ambient i roca magnífica a les plaques. A la segona tirada hem trobat que per anar a caçar el primer parabolt del segón resalt et jugues una bona galeta, hi hem deixat un cordino. És cert que es pot possar un Camalot de l'1 just a sota ( que no queda del tot malament ) i que si no ens ho veiem podem passar per la Fanal Nocturn, peró mira estàvem generosos i hem volgut deixar-hi un cordino. La veritat és que també n'haguessim pogut deixar un al primer bolt de la sisena tirada, ja que aquest també queda força alt peró no ho hem fet. Diuen que aquí s'arriba amb un pas d'espatlla o bé falnqueijant per la Fanal Nocturn. El grau obligat el marca la sisena tirada i nosaltres estem més d'acord amb el 6b d'en Luichy que amb el 6a de ressenya.net, peró bueno per aquí van els tiros.

-Descèns: A la dreta, seguint fites que ens deixen a una feixa ( la de R5, possible escapatória ). Seguim la feixa en la direcció que portem fins a una tartera. Baixem pel dret fins al pista.

Via los Tirillas a la Paret de l'Ós.

-Cordada: Manel i Busquets.
-Ressenya:

-Aproximació: La via està a la part alta de la Paret de l'Ós. El primer llarg comença a la vertical de la segona reunió de La travessia de los Gladiadores. Diria que per la zona de la Quimèrica Laxitud. El primer llarg comença en una placa amb força verdet negre i hi ha dos bolts daurats. A sobre d'aquesta placa hi ha una fissura també visible.

-Material: A la primera tirada hem possat dos Camalots ( 0.75 i 1 ), el segon llarg completament equipat ( factible en Ae ) i a la tercera dos tascons petits-mitjans, Alien groc i un Camalot 0.5 ( opcional per treurer una miqueta de pèndol al segon ). Cintes llargues i doble corda per evitar el fregament a la segona tirada.
-Via: Ens ha agradat bastant, força variada i amb bona roca. El díedre de l'últim llarg és molt guapo. Els aperturistes han netejat les presses de peu a la placa de la primera tirada i han deixat el segon llarg , que és on la roca és més justeta , molt equipat: gràcies!. El segon llarg és comú amb la Travessia de los Gladiadores.De grau obligat sobre el 6a/A1. Via ràpida.

-Descèns: Acabar de pujar al cim de la Paret de l'Ós i aquí agafar el camí de baixada. que està ben fressat i fitat fins la carretera.

Carnaval Rock a la Paret de l'Ós.

-Cordada: Manel i Busquets.
-Ressenya: 

-Material: Tot i que la via està equipada hem possat algunes coses. Un Alien groc per arribar a la primera xapa, un Camalot de l'1 i un tascó per treure un xic de pèndol a la fissura diagonal del primer llarg i un Alien vermell per assegurar una miqueta la travessia de la segona tirada.
-Aproximació: La via comença uns vint metres a la dreta de la clàssica Jordi Andreu. Compte per que entre aquesta i la Carnaval Rock hi ha la via Pol ( bolt daurat i espit,Ae en un bombo a l'entrada d'una fissura ). La Carnaval Rock comença encara més a la dreta, just on s'acaba la feixa. Es veuen els dos primers parabolts ( platejats FEEC ).

-Via: Ens ha agradat bastant, escalada de placa amb algún tramet de fissura per trencar la monotonia. Els dos primers llargs són els més dficils, després afluja. La roca és en general bona ( algún tram concret trencat o herbós ), de grau obligat deu rondar el 6a. El 6b de la primera tirada ( factible en A1 ? ) és a la primera part del llarg i el 6c de la segona és un pas ( A0 en un cordino que penja de la següent xapa,sinó hi és potser amb un pedal s'arriba ). En algún moment puntual la roca te verdet. Vigileu amb seguir les xapes perquè estan barrejades ( daurades, FEEC platejades i platejades a seques ). A la segona tirada hem de sortir a l'esquerra, a la dreta sembla que va la Jordi Andreu. Hem enllaçat les dues darreres tirades amb uns 55 metres,millor dur doble corda i algunes cintes llargues.
-Descèns:  A buscar la traça que baixa de la paret de l'Ós crec que a la dreta,molt fressat i amb fites.

Cámara Ollé a la Roca dels Tres.

-Cordada: Salip i Busquets.
-Ressenya: La d'Escalatroncs. Nosaltres l'hem fet en dues tirades. ( 45-50 i 40 )
-Material: Cintes llargues i doble corda pel fregament,Camalots: 1,2 i 3, Alien groc, cinc plaquetes i dos tascons finets per escanyar.
-Aproximació:  Mireu la Cuchi Cuchi, un cop al final de la canal anem a l'esquerra i amb la foto ja veurem la paret. Es veu el primer burí i les expansions a la dreta de la Cherokee. Aquí el col.lega haciendo el bloque de la entrada sae!:

-Via:  Està bé, es molt lógica i te bons trams de placa. Feia molta fred i suposo que aixó ha fet que no disfrutessim massa. Peró intentant ser objectius la placa de baix ens ha agradat, te la roca una miqueta escamosa i cal vigilar en algún punt. La tirada del díedre-xemeneia ens ha semblat una miqueta herbosa i la darrera és maca, peró es fa curta. Al primer llarg es navega una miqueta, peró en general es veuen els burins. De grau obligat deu rondar el V-V+. 
-Descèns: Ràpel de 20-25 metres d'una sabina ( dón hem fet la darrera reunió ) i anem a parar al camí d'aproximació.

Gómez Cano.

-Cordada: Quico,Salip i Busquets.

-Ressenya: lanochedelloro.com. La majoria de claus que marca són parabolts. Hem enllaçat: Ll1+Ll2 i Ll5+ Ll 6.

-Aproximació: Mireu la Polvos Mágicos que vàrem fer fa cosa d'un mes. La via comença un xic abans, la ressenya ja dibuixa un bloc dentat damunt del qual comença la via ( parabolts en diagonal a la dreta ). Nosaltres vàrem fer cas d'uns bascos i vàrem entrar per la dreta,en la vertical de la fissura  diagonal ( expansió vella visible ). Aquests sempre tiren pel dret...aiva la óstia!.

-Material: Semàfor d'Aliens ( blau útil ), tascons i Camalots fins el 3 ( aquest només el vàrem posar un cop ).

-Via: Ens va agradar molt: lógica, amb ambient, atlètica, atrevida i variada. Te un tram intermitj que es fa per una vira i algúns pasatges pulits, peró no desmereixen en absolut el conjunt. De grau  obligat deiem sobre el 6a.

-Descèns: Del final de la via baixem a buscar el camí que puja al Penyal, el seguim a la dreta sense pèrdua.

Jack Daniel's + Viatje Espacial + Valencians.

-Cordada: Quico, Salip i Busquets.
-Ressenya: Anàvem amb aquesta fotocopia d'un llibre de fa uns anyets, com que està esgotat el penjo:

-Material: Semàfor d'Aliens, tascons i Camalots fins al número 3 ( només l'hem posat un cop a la darrera tirada de V.E. ).

-Aproximació: Del dipósit d'aigua agafem primer una pista i després una traça a la dreta que puja a peu de paret, al vertical d'un gran jardí a uns cinquanta metres del terra.

-Via:  La cosa ha anat així:
Ll1: Entrem per la primera tirada de la V.E., és el llarg de més a la dreta. De la reunió que es fa a la feixa anem a la dreta on veiem les inicials J.D.,R1 bis en un bon bloc on hi ha les inicials V.E.  gravades.
Via Jack Daniel's:

Ll2:  Seguint les xapes i pitons, posem algún alien per rematar.
Ll3: Sortim pel díedre de la dreta. Agafem una sabina i anem un moment a la dreta per tornar a flanqueijar a l'esquerra. Trobem la reunió de la J.D., sinó ens frega la corda millor tirar en diagonal a l'esquerra a trincar la reunió de la V.E. 

Via Viatje Espacial:

Ll4: Sortim a la dreta i ens saltem una reunió,seguim les xapes per una placa molt xula. La millor tirada!
Ll5: Escalem el díedre de la dreta i fem la reunió al seu final.

Via Valencians:

Ll6 : Crec que una mica a la dreta, trobem alguna cosa i reunió de dos bolts.
Ensamble: Pujem per lo més evident fins a una feixa, la seguim a la dreta, baixem i al costat d'un arbre trobem una altre reunió de dos parabolts.
Ll7: Teoricament va per la canal que domina la reunió. Nosaltres l'hem trobada massa herbosa i l'hem començat a seguir peró de seguida hem sortit a l'esperó de la dreta, més guapo i amb algún pont de roca. Reunió de dos bolts.
Ensamble: Agafem una vira rocosa cap a la dreta on trobme alguns ponts de roca fins a una nova reunió de dos bolts al peu d'un díedre.
Ll8: Pel díedre recte, tram herbós i reunió.
Ll9: Per blocs, de bon assegurar. Al cim no hem trobat reunió, peró està ple de ponts de roca i blocs per encintar. 

Les vies són molt diferents. Mentre que la V.E. i la J.D. són dues vies verticals i sostingudes,la Valencians va esquivant els trams més drets i buscant sempre les zones més fàcils. Si el que volem és tibar i gaudir del gest del final de la V.E.  podem enganxar una linia de ràpels a la dreta. Grau obligat 6a.

-Descèns: Del final de la via pugem cap a la dreta, peró sense arribar al cim. Alguna fita ens encara cap a una feixa a la que arribem després de desgrimpar un petit pas. Hi ha una corda fixa per la que hem rapelat. Baixem per una tartera i trobem dos ràpels a la dreta ( 25 + 35 , no els hem empalmat ). Per un camí ben fressat retornem al dipósit d'aigües.

Viatje en el temps.

-Cordada: Salip,Quico i Busquets.
-Ressenya:

-Material: Fins a la útlima tirada la via està equipada amb parabolts (Alien groc i algún tascó ). La xemeneia de l'últim llarg està desquipada i aquí hem posat de tot: semàfor, Camalots fins al 3 i tascons.
-Aproximació: Mireu la Júlia que vàrem fer fa un mes al blog. Un cop a la base de la Júlia hem de pujar uns cent metres més amunt, amb aquesta fotografia la via es troba bé:

-Via: Està força bé, variada. La roca és boníssima. A mi em va agradar més la Júlia.La via es deu poder resoldre en V+/A1. A la quarta reunió no hem fet cap canvi de reunió i hem anat amb 60 metres justos fins a l' Esperó Central.

-Descèns: Nosaltres hem fet tres tirades per l'Esperó Central (40,30 i 50, IV-IV+ ) . On finalitza aquesta via ja trobem uns punts vermells que ens guien cap a la dreta fins a la tartera, per la qual baixem a peu de paret.